dissabte, 5 de maig del 2012

I Open Ciudad de Albacete Sub-2300


Amb el regust amarg de la derrota davant del Reial Madrid, que ens deixà sense lliga, combinat amb l'eliminació a mans d'un Chelsea que només va necessitar xutar tres vegades a porta en cent vuitanta minuts per eliminar-nos, quatre jugadors del Club d'Escacs Congrés emprenien el seu viatge cap a Albacete, el mateix dia que es desvetllava la incògnita amb la que ens han torturat durant tota la temporada: el futur d'en Pep Guardiola.

Cap a l'escorxador
Passaven uns minuts de les set del matí quan l'expedició sortí des de la seu social del club que els ha vist créixer i formar-se, encara que malament, com a escaquistes. Els González Muelas (Xavier i MA), els Hernández Funes i un fotimé de bosses feien que el vehicle dessignat per dur a terme la missió, un Ford Focus força atrotinat, anés ple fins a la bandera. Comandats per la intel·ligència del GPS, els quatre congressistes van arribar a destí en poc més de cinc hores, sis si afegim la pausa obligatòria per esmorzar. Com que no tot podia ser perfecte, entre València i Albacete, concretament a Requena, l'expedició va ser detinguda per la Guàrdia Civil, al detectar un cotxe-radar, que evidentment són obviats pel GPS, un lleuger excés de velocitat que suposà una recepta groga més per al xofer.

Divendres migdia, just s'estaven acomodant a les seves habitacions quan, a través de l'autonòmica de Castella la Manxa, els congressistes seguiren la roda de premsa on en Pep deixava clar que no seguiria. Quan va finalitzar la connexió, cercaren un lloc per dinar i agafar forces de cara a la primera ronda, programada per les 18 hores. Abans de dinar, reben una trucada: Tito Vilanova agafarà les regnes del primer equip. Definitivament en Pep, no en té prou amb les guardiolades per fer com en Johan, sinó que ara també vol fotre mà des de l'ombra. Em sembla encertada la decisió de no continuar, si ell percep que ja no és possible que els jugadors se'l creguin com el primer dia, però en aquest cas no té massa sentit que s'encarregui de l'equip un home que porta tant temps com ell convivint amb els jugadors. Dit això, evidentment espero equivocar-me i que el Barça d'en Tito s'acosti, iguali o millori els registres dels darrers quatre anys.

Però va, per unes línies anem a fer veure que ens tiren més els escacs que el futbol, per coherència amb el blog. A l'hora de dinar el mestre Rubén deixava les coses clares als González: no li servia qualsevol bar, ell de "lechón parriba". Finalment vàren trobar el punt intermig: un més que correcte menú de deu euros. Havent dinat i després de la pertinent migdiada, els quatre jugadors del Congrés confirmaven la seva presència al Palau de Congressos d'Albacete, seu del torneig i pressumiblement mostra de la construcció indiscriminada de dubtosa utilitat. Vinga, no ens queixem, que com a sala d'escacs ens va anar de perles.

El mestre cultiva el seu setè punt
A les 18h, puntualment, començava la primera ronda: pel que fa als congressistes, dues sorpreses: el mestre Rubén perdia amb un jugador de l'Once que no arribava als 1900 FIDE mentre que, en Xavier va definir amb contundència una partida molt treballada davant del MF Aurelio Vila Dupla. En Xavier és un jugador capacitat per derrotar a jugadors titulats quan té el dia, llàstima que no és capaç d'apuntalar-ho amb una mica més de regularitat, per aconseguir que el seu rànquing així ho reflectís. D'altra banda, l'MA i el cronista, avui més aviat narrador, van fer bons els pronòstics, aconseguint dues "derrotas buenas" davant de rivals superiors. Tot i que vaig aguantar tot el que bonament vaig saber, l'adversari del que us escriu, MF Peña, va catalogar de bogeria el fet de que el negre no enroqués en una siciliana Scheveningen, ja que d'aquesta manera jugava amb torre i alfil de menys; la meva resposta va ser clara: "no estoy loco, soy muy malo". Bon paio aquest mestre fide, que lluny de la suposada arrogància d'alguns jugadors titulats, em va donar quatre nocions sobre l'esquema jugat, aconsellant-me posar-lo en pràctica en partides contra rivals més assequibles.

Aquell vespre els missioners varen debutar al buffet lliure: a veure si m'explico, varietat en microestructura, repetició en macroestructura. Desxifro: cada dia hi havia el mateix però l'assortiment era variat. Aigua i vi inclosos, que som catalans i això és mira. En línies generals, superior al nivell mig del buffet d'hotel, tot i que això es relatiu. A taula confluïen diversos estats d'ànim: el mestre, després de la derrota, veia allunyar-se el seu botí, mentre que en Xavier es mostrava eufòric, confiant en que aquell jugador que va arribar al primer equip, estava a punt de tornar, de recuperar la guspira. MA i Héctor es mantenien a l'espectativa; la seva lliga començava dissabte.

L'MA medita el seu cop màgic
I dissabte al vespre tot era al seu lloc: el mestre, amb 2 de 3, havia iniciat l'operació submarí; en Xavier no va poder puntuar davant de rivals superiors, per bé que al matí gairebé ho aconsegueix, 1 de 3; l'MA va poder esgarrapar mig puntet, mentre que l'Héctor sobrevivia després de guanyar a una jove rival i perdre, durant els destrets de temps, contra un jugador cridat a acabar a les primeres posicions. Diuen les males llengües que els congressistes van ser caçats aquella nit a un local del centre d'Albacete, concretament al pub "Malecón". Els quatre jugadors es van afanyar a desmentir aquesta infàmia, assegurant que a les dotze de la nit es trobaven a la seva habitació, tal com indica el codi intern i no descarten empendre accions legals vers el difamador.

La jornada dominical començava a marcar els objectius de cadascú: el mestre, després d'imposar-se pel matí, va haver de tirar de la seva versió més defensiva (i afortunada) per aferrar-se als llocs capdavanters, rascant unes taules per la tarda en una partida on es trobava en clar desavantatge. Estem segurs que aquí va començar a forjar el seu podi final. En Xavier victòria pel matí i derrota per la tarda, mentre que el seu germà es situava a rebuf, amb els mateixos registres. Pel que fa a l'Héctor 2 de 2, tot i que el segon mercès a la incompareixença del seu adversari, que en un torneig tan compacte, no negaré que s'agraeix, més quan te'n pots anar a seguir la final del Godó.

En Xavier, entre el jovent als darrers taulers, hàbitat congressista
Dilluns. Ens trobem a l'etapa crítica, quan es comencen a concretar les actuacions d'uns i altres. L'equivalent al mes de març a la Lliga o al "10 laps remaining" a la fórmula 1. 1,5 de 2 pel mestre, que per la tarda va tenir a bé guardar la roba i assegurar l'empat per col·locar-se amb 6 de 8 a falta de dues rondes. En Xavier 1 de 2, mentre que l'MA va estar molt gran: després d'imposar-se a la matinal, per la tarda, quan estava a punt de derrotar a un jugador amb força més rànquing, li va oferir les taules per no disparar-se a la classificació i poder atacar al seu germà Xavier el darrer dia, més a prop de la meta. L'Héctor, per la seva part, va disputar una entretinguda partida amb el MC Herms: després de muntar un atac a l'enroc llarg infructuós, el jugador de Granollers no es va defensar correctament (havia de retornar una qualitat i quedava superior) i, quan l'Héctor havia aconseguit un final guanyat, va aparèixer el fantasma de la bandera, que li suposà la pèrdua d'un alfil net i de la partida. Cert que el meu lliurament de peça va ser digne del pitjor Codina, però també s'ha d'admetre que dins de les meves limitacions, vaig poder embolicar la posició fins a quedar guanyat, per acabar fent el "canelo". Com que els González pressionaven, per la tarda, amb les peces blanques davant d'un rival superior, vaig fer mans i mànigues per extreure mig puntet amb èxit.
Després de la jornada, els capitans es varen reunir i varen decidir respectar la normativa: el mestre volia afrontar les dues jornades restants en plenitud de condicions, mentre que el xofer, que es fa gran, no es veia en cor de no dormir, jugar dues partides i conduir de nit fins a Barcelona.

Preparant la darrera ronda
Bona nit Xavier
Cop moral per als paparazzi que van perdre la nit davant de l'Hotel Beatriz, cercant una nova exclusiva que acabés amb la carrera dels nostres escaquistes. D'això res: els González, 1 de 2; finalment a l'MA no li va sortir bé l'atac i tot i que ambdós van finalitzar amb quatre punts, el gran (encara que ara exhibeixi la seva versió "sílfide") va mantenir la posició, corroborada amb la foto-finish del desempat. Per la seva banda, "thebadfunes" va guanyar pel matí després que al seu jove rival, un nano de Gandia amb opcions per guanyar el sub-14 li sonés el mòbil quan tot just estaven a l'obertura. No vaig reclamar res i li vaig mostrar a l'àrbitre la meva voluntat de jugar la partida, però es mostrà intransigent i li donà per perduda. Realment va ser un regal d'aniversari amb un regust ben amarg, no agrada guanyar així, com a mínim a mí no. Després, per la tarda, amb 4,5 de 8 una jove, també valenciana, que superava els 2000 FIDE. Novament amb blanques, a prémer les dents, posar el ciri, demostrar el motiu pel que se'm coneix com a "totxo" i aconseguir rascar mig punt després de bloquejar un peó passat a cinquena (si arribava a sisena=criminal, Santos dixit) i donar un peó per apaivegar un atac sobre el meu enroc i aconseguir l'anhelat canvi de dames. Però el protagonisme era pel mestre: després de guanyar còmodament pel matí, el seu darrer adversari no es conformà amb l'empat i lliurà una peça per mirar de forçar, fet que suposà el vuitè punt del mestre, que l'encaramava al tercer calaix del podi.

Per tant, com temíem, ens havíem de quedar al lliurament de premis, previst per les 21h, endarrerint la nostra arribada a Barcelona fins a les 4 de la matinada. Aquí el destí va premiar al xofer amb un altre regal d'aniversari, més gratificant que el matinal: mentre esperàvem el torn del mestre, resulta que era el tercer classificat sub-2000, fet que ni m'havia plantejat. 50 euros per pagar la multa, trofeu (que no me'n sobren, precisament) i una llonganissa i un xoriç ibèrics més grans que el meu braç.
Minuts després el mestre s'embutxacava els 700 euros corresponents a la tercera posició, que quedaren delmats després de passar pel control d'Hisenda. Per si no en tenia prou, va estar a punt de rebre un dels dos pernils sortejats per número de rànquing (ell era el 15 i un dels afortunats fou el 16).

El mestre Rubén rep el guardó com a tercer classificat
Botí dels Hernández Funes















Tornada plàcida fins a casa, amb el maleter encara més ple i amb un mestre que, contrastant amb la decepció de la primera ronda, anava ben crescut. Possiblement, en aquests tipus de torneigs, hagi descobert un filó. Un 10 a l'organització a nivell de puntualitat, rapidesa en la publicació dels emparellaments, acomodament, personal de l'hotel,... si l'any que ve s'organitza, suposo que ens hi trobaran! 

Us deixo l'enllaç amb la web del torneig, on podreu trobar partides, butlletins, classificacions, fotografies i entrevistes, tot molt ben trobat.

Fins la propera!






dimarts, 27 de març del 2012

CONGRÉS B: 1 per 1

Amics congressistes:

Amb una mica de retard arriba l'u per u dels jugadors del Congrés B durant el Campionat de Catalunya per Equips 2012:

1. Cecili DOMÍNGUEZ: 3,5 punts MINVAT. No ha estat el millor campionat d'en Cecili; quan físicament no està al 100% el seu joc es ressenteix. Val a dir que, com a primera espasa, sempre ha hagut de ballar amb la més lletja i, en algunes partides, ha mostrat recursos inversemblants per puntuar.

2. Petar PLAMENOV: 6 punts (sobre 8) APICONADORA. Deixant de banda la dama que es va penjar a la primera jornada i la derrota a la quarta, pressionat per arribar a l'hora a la feina, a la resta de partides el mestre búlgar s'ha mostrat intractable, amb blanques, negres o liles. Futurible del primer equip de cara al 2013.

3. Frederic ANDREU (Coord.): 3,5 punts COORDINADOR. Si bé sobre les 64 caselles no ha exhibit el nivell d'altres anys, li hem de reconèixer el mèrit d'optimitzar els pocs jugadors disponibles al club, distribuint-los de la millor manera per vetllar pels objectius de tots els conjunts.

4. Josep Maria JORDÁN: 7 punts INCOMMENSURABLE. Temporada sensacional del nostre àrbitre, que no ha conegut la derrota. Sembla ser que el seu canvi en el repertori d'obertures ha donat fruits, els primers, 33 punts d'ELO i un trofeu Alekhine per al màxim realitzador del 2012. Enhorabona.

5. Héctor HERNÁNDEZ (Del.): 6 punts RETROBAT. Després de signar, l'any 2011, el pitjor per equips de la seva trajectòria (2 de 9), enguany ha aprofitat la falta de rodatge dels primers adversaris per omplir el sac. Després, contemporitzant, ha aguantat el tipus. En l'aspecte negatiu s'ha de remarcar la falta d'ambició en algunes partides, per bé que en alguna ocasió les taules garantien el 5,5.

6. Joan SORRIBAS: 5 punts (sobre 8) SÒLID. El cas d'en Joan és curiós. Només juga el per equips i gairebé cada any s'infla a fer punts aplicant el seu estil: s'enroca en quatre i després pensa. En algunes partides ha demostrat un alt nivell tècnic quan tocava definir. Gran.

7. Javier GONZÁLEZ: 5,5 punts PROVIDENCIAL. Segurament diumenge passat va signar la seva partida més completa, però aquest per equips el recordarà possiblement, per l'atracament a mà armada a l'Elena Casset que suposà la primera pedra de cara a assegurar la categoria. En Xavier és d'aquells jugadors que, en un per equips, es multiplica.

8. Joan CODINA: 4 punts ALEATORI. Ho ha tastat tot: victòries codinejant, victòries jugant ortodoxe, derrotes codinejant i derrotes jugant ortodoxe. Taules? En Joan no dóna maldecaps a la FIDE per mirar de minimitzar aquest resultat.

9. Benici BAÑÓN: 3 punts DESAFORTUNAT. Realment no ha tingut massa sort. Ha perdut les que havia de perdre i les que podia guanyar. De ben segur que al 2013 es refarà!

10. Josep Antoni LUCAS: 0 punts (de 3) ROVELLAT. Tots sabem que en Lucas pot jugar a un nivell molt superior, però sempre costa quan només toques fusta una vegada a l'any.

TAMBÉ HAN INTERVINGUT:

 11. Carlos ALONSO: REVULSIU. Després d'una campanya desafortunada amb el primer equip, en Carlos ens va donar un punt vital al matx davant del Prat en el que certificàvem la nostra permanència.

12. Jaume VIÑALS: TENAÇ. Valent-se d'una resistència numantina va rescatar mig punt davant del Prat. Cas similar al d'en Carlos al primer equip, 2013 serà més fructífer!

13. Josep SADURNÍ: PARE. Com a conseqüència de la seva recent paternitat, només ha pogut disputar una ronda. Evidentment va aportar el mig punt de rigor. Per l'any vinent té pendent escriure el book: 100 raons per jugar als escacs un diumenge, de cara a aconseguir permís conjugal ;-)

14. Cristian AGUADO: CASTIGAT. Va bregar durant quatre hores a Castelldefels per aconseguir mig puntet, però es va quedar sense premi.

15. José Miguel HERNÁNDEZ: PREDISPOSAT. A la setena ronda, quan estàvem en quadre, es va oferir a jugar de desè tauler a Sitges. Tot i que va estar a prop de puntuar, li agraïm la seva mera presència.

16. Jordi R. BATUECAS: RECONEGUT. El debut al B li arribava com a premi a uns darrers mesos excel·lents. Però com que som una mica cabronets aquest reconeixement arribava al matx més complicat per puntuar. En algunes fases de la partida va ser-hi a prop, però la veterania i el saber fer del jugador del Tres Peons li ho van impedir.

17. Antoni MORANTA: IMPRESENTABLE. En dos sentits: fel que fa a conducta vers l'equip i per la impossibilitat manifesta que aparegui a la sala de joc, especialment quan juguem fora. Una derrota a la tercera ronda (res a dir) i una incompareixença marca de la casa a la darrera. No només no ve, sinó que no avisa i, per descomptat, no es disculpa. "Reforç" que em cola l'Andreu quan em despisto i que jo tinc apartat de l'equip. Afortunadament diumenge no ens hi jugàvem res.

diumenge, 25 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: novena ronda

TRES PEONS 8-CONGRÉS 2
TRES PEONS B 6-CONGRÉS B 4

C'est fini. Avui hem posat punt i final al Campionat de Catalunya per Equips 2012 amb un matx a 36 taulers, ja que els quatre equips del Congrés ens enfrontàvem a conjunts del Tres Peons. En el còmput general, els de Gràcia ens han derrotat amb contundència, 24-12. Hem de recordar que només l'equip D s'hi jugava alguna cosa i, per desgràcia, ha perdut per 3-5, tot i arribar a gaudir d'un 3-1 a favor.

Complicacions diverses a tenir en compte: el canvi a horari d'estiu, la cursa de fórmula 1 o la celebració de la Marató de Barcelona que complicava la circulació amb vehicle privat. Algun d'aquests factors haurà despistat al barman del Tres Peons, que ha arribat uns minuts més tard de l'hora establerta. Després del muntatge de la sala a un ritme encomiable, els matxos han començat amb deu minuts de retard. Però ni així. Probablement amb dues hores més als nostres rellotges, el resultat hagués estat similar!

  
En Fermí enlluernat
Inici del matx

Tres Peons-Congrés

Tres Peons B-Congrés B
Joan Segura, llegenda viva dels escacs catalans








Jordi R. Batuecas




















El primer equip ha patit la necessitat d'un conjunt molt superior que es veia obligat a aconseguir el màxim de punts possible per desempatar a favor amb el Sant Andreu. Tot i el 8-2, finalment han estat els veïns del Palomar els que han aconseguit la plaça de promoció. A veure si tenen sort i aconsegueixen retornar a la màxima categoria. Com sempre, al blog d'en Salvo hi trobareu una acurada crònica.

Petar Plamenov
Els del B hem donat una mica més de guerra, tot i ser nou, ja que en Moranta no s'ha presentat, per no perdre el costum. Tres taules rapidíssimes de Jordán, Andreu i Héctor, victòries de Petar i Xavier després de portar la batuta a les seves partides (fet habitual pel que fa al jugador búlgar), taules d'en Cecili en una partida amb alternatives. No han pogut sumar en Codina, en Bañón i en Jordi R. Batuecas, que debutava amb nosaltres com a premi a la gran temporada que ha dut a terme... d'acord, per això i perquè ens en faltava un!

Pel que fa al C, que jugava a casa, ha repetit el resultat del quart equip, 3-5, en un matx intranscendent.

Acabat el campionat, anem a valorar l'actuació dels quatre conjunts del Congrés.

CONGRÉS A: 3,5 punts, 6a posició. Que un club completament amateur aconsegueixi la permanència a Primera Divisió amb tanta solvència (a dues jornades del final), demostra que estem davant d'un conjunt compromès, seriós i sòlid. Encapçalats pel mestre Rubén, flanquejats per la vella guàrdia i pressionant darrere amb l'Alonso i en Viñals, els congressistes han completat una temporada excel·lent.

CONGRÉS B: 4 punts, 6a posició. Una vegada aclarida la taula d'ascensos i permanències, convindrem que l'objectiu s'ha assolit amb certa solvència. De cara a l'any vinent em proposo enredar en Sadurní i en Climent per reforçar l'equip i, per què no, mirar una mica més amunt. 

CONGRÉS C: 3 punts, 7a posició. Temporada irregular que, sense cap mena de dubte, està justificada per dos factors: la necessitat de reforçar al quart equip i el fet d'haver assolit la salvació relativament aviat. De la mateixa manera que el B, considero que amb l'alineació de gala no seria de bojos pensar en guanyar una categoria.

CONGRÉS D: 2 punts, 10a posició. El mal inici de campionat ha condemnat al nostre D, que ha reaccionat una mica tard, per bé que d'haver caigut en un altre grup de Segona Territorial s'hagués salvat. De totes maneres hem d'elogiar la professionalitat del nostre equip, especialment durant el darrer tram del campionat. Com bé diu en MA, amb aquesta il·lusió és molt possible que l'any vinent recuperem la categoria.

Arribats aquí, només resta felicitar a tots els conjunts catalans que han assolit els seus objectius i animar als que, com al nostre D, han perdut la categoria o s'han quedat a les portes d'un ascens anhelat.

Demà tindreu l'u per u sobre els integrants del Congrés B.

Com diria aquell: "Hoy, mañana y siempre, con el Congrés en el corazón"
Fins aviat!

dilluns, 19 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: vuitena ronda: fe d'errata

Amics congressistes:

Tinc dues notícies; una bona i una dolenta; en aquest cas la bona s'imposa amb escreix.

Primer la dolenta: el que us escriu no és només un inepte movent les peces, sinó també com a delegat. Tot assumit, cap problema. He de dir que en realitat no era més que una estratègia, ara desmantellada, per mantenir en tensió als meus jugadors. M'ho compreu?

Ara la bona: resulta que ja estem més que salvats! Podeu confirmar-ho en el següent quadre. Tenint en compte que matemàticament només baixaran dos equips barcelonins (de la territorial, vaja), de Segona Divisió a Preferent, hem d'aplicar la normativa de la columna 6, la diferència entre conjunts que pugen a Segona i els que baixen a Preferent. Per tant, només els darrers classificats i els dos pitjors novens de la categoria jugaran a Primera Territorial l'any vinent. L'enhorabona al Congrés B, així com a tota la resta d'equips que hagi pogut donar per morts i, en realitat, estiguin salvats o amb possibilitats reals de permanència. Agrair la correcció a l'anterior crònica d'en Juan Trigás, jugador del club veí de l'Ideal Clavé.

Per tant, tots tranquils al Tres Peons diumenge vinent, per bé que sempre fa il·lusió mirar de donar guerra a un conjunt molt superior al teu, sobretot quan no tens la necessitat imperiosa de puntuar.

Només faltaria un darrer esforç del D per sumar un punt que podria esdevenir decisiu de cara a la permanència. Si no s'aconsegueix, tampoc és un drama, tenint en compte l'equip, en moltes jornades de circumstàncies, que s'ha hagut de veure les cares amb jugadors molt superiors. Però alerta!! Per la darrera ronda comptarem amb la presència de la nostra arma secreta, un Emili López que, més de 30 hores després de la finalització del matx, em confirmen que ja ha acabat d'analitzar la seva partida i ha pogut retornar a Barcelona.

Diumenge vinent el punt i final. Si tot va bé, la rua de celebració de final de temporada seguirà el següent recorregut: Club-plaça Dr.Modrego-Felip II-Bar Can Pere. Us hi esperem!

diumenge, 18 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: vuitena ronda

CONGRÉS 4,5-FOMENT B 5,5
CONGRÉS B 7-PRAT 3

JORNADA DE TRANSISTORS

Fa dues dècades, el Dream Team d'en Johan Cruyff aconseguia que els aparells reproductors portàtils de ràdio  de l'època, popularment coneguts com a transistors, s'exhaurissin a les botigues de la ciutat comtal: queien les famoses lligues de Tenerife. Doncs bé, després dels resultats d'aquesta jornada, tot i sumar quatre punts, al Congrés B li espera, diumenge que ve, una jornada on es jugarà la permanència a diversos clubs.

En un encontre a tot o res davant del Prat, els del segon equip hem estat a l'alçada, fent valer la nostra superioritat de rànquing. A més a més, comptàvem amb els reforços de luxe d'en Carlos Alonso i en Jaume Viñals, ja que el nostre primer equip ja va aconseguir la salvació la setmana passada.

...Dh1++!, demolidor Petar
El B en acció
El primer punt l'he posat jo, després que el meu adversari es deixés un cop tàctic que he cobrat al preu d'un cavall. Poc després, l'Alonso s'imposava al primer tauler, mentre que en Jordán, avui al sisè, consolidava el 3-0 després de definir una partida on sempre ha portat la iniciativa. En Petar ha treballat una xarxa de mat combinant la dama i els dos cavalls, per sorpresa del seu rival, mentre que en Codina, amb qualitat de més, ha aprofitat les imprecisions de la seva rival, que podria haver complicat més la partida, per acabar rematant amb una atractiva xarxa de mat al més pur estil Plamenov; 5-0 i quarta victòria consecutiva d'un Joan Codina a qui se li farà curt el torneig. Arribats a aquest punt hem avisat a tots els nostres jugadors perquè estiguessin tranquils. Tot i la previsible victòria, convenia sumar el màxim nombre de punts possible, de cara a un desempat d'allò més ajustat entre els candidats a mantenir la categoria.
Ha hagut de passar més d'una hora perquè el president i en Sorribas sentenciessin l'encontre al nostre favor amb unes taules en sengles partides. No ha pogut sumar-se a la festa en Cecili, que ha perdut, mentre que en Viñals, després de defensar-se amb encert, ha rescatat mig punt. Avui ha tancat la matinal en Xavier, que per molt que ho ha cercat, no ha pogut treure profit dels destrets de temps de l'adversari i finalment ha signat l'empat que col·locava el 7-3 definitiu.

Codina i Xavier
Mestre Rubén: avui victòria
Diumenge que ve visitem al segon classificat, el Tres Peons B, amb l'objectiu de sumar el màxim de punts possible de cara a millorar el nostre desempat. Si puntuéssim ens salvaríem sense dependre de tercers, però essent realistes, caldria una aparició divina perquè això es produís. No cal ser vident per deduir que la nostra permanència (davant d'una hipotètica-previsible derrota congressista) seria un fet si el Prat puntua davant l'Ateneu Barcelonès, si el Sitges puntua davant del Molins de Rei, o si no passa res d'això però ens toca la butlleta del desempat, molt igualat entre tots els implicats.
L'estadística mai ha estat el meu fort, però crec que estem davant de la típica combinació on tenim més d'un 90% de possibilitats de mantenir-nos, només Óscar Alberto Dertycia ho podria evitar, i no em consta la seva participació.

El primer equip ha jugat un encontre intranscendient davant del Foment B, que ja és conjunt de Segona Divisió. Tot i això, els Congrés-Foment són clàssics veïnals i, en aquesta ocasió, el punt ha acabat al carrer Provença. Més que l'aspecte esportiu, del que trobareu detalls al blog d'en Salvo, remarcarem dos retorns per cobrir els buits d'en Alonso i d'en Viñals. El primer ha estat en Joan Saperas, tot i que feia força anys que no tocava fusta, ha guanyat la seva partida. L'altre, el mític Jordi Boada, a qui molts només coneixíem de veure'l a l'ordre de forces cada any. En Boada ha fet taules i, una vegada han finalitzat els encontres, l'Andreu ha tingut un bon detall amb motiu del seu 80è aniversari, que hem celebrat menjant pastís després d'un discurs d'agraïment a càrrec del nostre president.

A costat d'en Salvo, en Saperas
Jordi Boada i Bielsa
 Curiosament, la setmana que ve el dos primers equips tancaran el campionat al mateix local, a l'enfrontar-se els de l'A amb el primer equip del Tres Peons. Per tant, es podria dir que jugarem un matx a vint taulers, amb la diferència que els deu primers ja van amb la feina feta.

El C i el D han perdut contundentment davant de rivals superiors, com el Ripollet i el Diagonal Mar. El D es troba en posició de descens, diumenge vinent ha de guanyar al Tres Peons E i esperar resultats per mantenir-se.

La setmana vinent el desenllaç!


diumenge, 11 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda

VILAFRANCA 4-CONGRÉS 6
SITGES B 5,5-CONGRÉS B 4,5

Matinal bona però no perfecte, objectius assolits per la majoria però no per tothom. Amb aquesta sensació em quedo: una bona jornada pel nostre club, però no pel meu equip.

L'A ha aconseguit una meritòria victòria davant del Vilafranca, un rival directe. Amb aquest punt, aconsegueixen matemàticament la permanència a falta de dues jornades. Avui destaquem la primera victòria del mestre Rubén, que s'ha fet esperar. La meva més sincera enhorabona a tots els components del primer equip que han aconseguit mantenir un grup compacte, setmana darrere setmana, que els ha permès puntuar davant de rivals teòricament superiors; moltes felicitats! Podeu gaudir dels detalls al blog d'en Salvo.
Diumenge vinent, derbi intranscendent davant del filial del Foment.

Continuem amb les felicitacions: enhorabona al C, que també ha aconseguit la salvació, després de la seva victòria contundent, 7-1, davant d'un Montcada C lleugerament inferior. Tots els pesos pesants han aconseguit guanyar i, una vegada més, hem de destacar la figura de l'estrella mediàtica MA, que avui ha lliurat torre i alfil per acabar definint la partida; sensacional! El tercer equip estava configurat, possiblement, per estar a la part alta de la classificació, però s'ha de reconèixer que, una vegada han assumit que la seus esforços s'havien de centrar en salvar la categoria, s'han posat la granota de feina i ho han aconseguit amb molta solvència.

Ara el D: clàssic i victòria agònica davant d'un Foment D, a priori, molt superior. Amb aquest punt el quart equip abandona la darrera posició, però hauran de seguir lluitant per mantenir-se. L'heroi de la jornada ha estat en Jordi R. Batuecas, que els darrers mesos està experimentant una millora notable i avui ha sabut imposar-se a rival, rellotge i pressió, com els grans.

Però com tot no podia anar perfecte, algú havia de descarrilar. I hem estat nosaltres. Ja sabeu que, com a delegat, només miro de ser intervencionista en dos aspectes:

1. Jugar cada matx amb 10 jugadors (independentment del seu nivell)
2. El 5,5 és sagrat. Està prohibit rebutjar unes taules cercant una victòria personal quan aquest mig punt suposa la victòria grupal.

Doncs bé, avui a Sitges, hi hem anat amb nou. Per moments, durant la setmana, semblava que hi havíem d'anar amb vuit, agrair al "profe", José Miguel Hernández, la voluntat de venir a jugar amb nosaltres de desè tauler. Som un club i, en aquest cas, era prioritari garantir que el C assegurés la categoria i que el D seguís amb opcions; a la vista dels resultats ha sortit rodó, però clar, el que tapa la manta per sota queda a l'aire per damunt.
Anem al matx. Per fortuna, l'equip local ens ha tornat el favor, ja que el seu quart tauler no s'ha presentat i en Jordán s'ha adjudicat el punt. Una horeta després, jo, que havia aconseguit una posició còmode amb les peces negres, no m'he atrevit a entrar en una línia on guanyava un peó ja que la meva falta de desenvolupament al flanc de dama no m'ho feia veure clar i he demanat taules, acceptades per l'adversari després de les consultes pertinents: 1,5-1,5. Si hagués sabut com acabaria el matx, no m'hagués "esborrat" tan aviat, però és clar, si no sé ni jugar a escacs, imagineu-vos fer de vident. A partir d'aquí, partides que pintaven bé s'han torçat i viceversa: taules d'en Xavier, aquestes previstes, doncs de seguida s'ha arribat a un final molt simplificat. Inesperada derrota d'en Bañón i victòria d'en Codina, que ha sabut embolicar amb encert una posició inferior, tercera victòria consecutiva d'en Joan! No ha estat fi del tot el president, que amb peó d'avantatge, material que ha aconseguit després de fer gal·la de les seves arts de contratac, no ha pogut passar de les taules. Empat a 3,5 i tensió. Sorribas superior, Hernández prou bé, però carregat de temps i Cecili amb qualitat de menys a canvi de dos peons, en un final completament incert pels que no en sabem. En Sorribas, a base de tècnica, ha materialitzat el seu avantatge davant del delegat rival, mentre que "il professore" ha tingut una visió que l'ha portat a lliurar una peça sense cap mena de sentit (amb carinyo eh!), empès pel rellotge, enemic des de feia estona. Empat a 4,5 i tot en mans d'en Cecili. El final (i el matx) podia caure cap a qualsevol dels dos bàndols, i hem decidit no donar-li cap consigna, a veure què passava. Després d'unes simplificacions, en Cecili havia d'optar per capturar el darrer peó rival i aconseguir l'empat, però ha sobrevalorat el seu peó passat, ometent una línia de canvi de torres forçada que comportava la pèrdua del citat soldadet i, un fotimé de jugades més tard (encomiable la resistència del nostre veterà jugador), de la partida. Cap retret: des de fora tots les veiem molt bé, 4,5-5,5.

Xavier i Codina
Cecili Domínguez


Bañón i Hernández
Sala de joc majestuosa


Espectació a la partida decisiva
Domini del sol a Sitges

Felicitar al Sitges, virtualment salvat; per part nostra, ens la juguem davant d'un Prat que fa dues setmanes no havia puntuat i a hores d'ara, després de derrotar, de manera sorprenent, al Castelldefels, es posa amb dos i fa saltar totes les alarmes. Jo sempre desconfio d'aquests equips que semblen condemnats i, al tram final, posen tota la carn a la graella.
Des d'aquestes línies convoco al 10 de gal·la (tret d'en Jordán, que arbitra). Cecili, Sadurní, Petar, Andreu, Héctor, Sorribas, Xavier, Codina, Bañón+EL QUE NECESSITEM. Aquesta jornada, la prioritat és salvar al B.

Força Congrés!

dissabte, 10 de març del 2012

Equipo de investigación


Avui em desvio. D’aquí un parell de dies penjarem puntualment la crònica de la jornada, no patiu. Però resulta que aquesta nit de divendres no he sortit de casa i disposat a passar una vetllada de sofà i tele, que de tant en tant ve de gust, he començat a jugar amb el comandament. Com que no sóc gaire de Harry Potter, finalment m’he conformat sintonitzant Atrapa un Millón. Pare i fill han perdut 200.000 euros a la penúltima pregunta; llàstima per ells.

Fins aquí tot bé, acceptable, si més no. Però carai, just després començava Equipo de Investigación. No coneixia el programa i, la suma de la curiositat i l’absència d’alternatives interessants, doncs tampoc em va massa la boxa, m’ha portat a donar-li una oportunitat. “Operación Yéremi, retomamos la búsqueda”, o alguna cosa així. L’any 2007 va desaparèixer un nen a Canàries, concretament a la localitat de Vecindario, que als futboleros només ens sona a equip de 2ª B.
L’entradeta ja ha estat curiosa: “el caso que van a presenciar todavía se encuentra en fase de investigación, cualquier información que puedan aportar, por irrelevante que les parezca, puede ser de gran ayuda...” Després d’això, la posada en situació. Nen, fill de noia de 16 anys i noi de 14, evidentment acompanyats del seu aspecte físic. Com diria el professor Burguet, no podem justificar qualsevol intenció sota el paraigua de la subjectivitat inevitable. I amb aquesta introducció, l’equip del programa sap perfectament les sensacions que pretén crear a l’espectador (parella de criatures, d’aspecte, si em permeteu, “garrulillo”, inconscients, etc.). Però és que això només ha estat el preludi del que venia a continuació: un seguit d’induccions a l’acusació de diverses persones, amb l’afany explícit (si més no al meu parer) de portar a l’espectador a “posar la creu”, bé sigui al pare de la criatura, a l’ex parella de l’actual parella del pare o fins i tot al pobre avi que seu tranquil·lament al portal de casa seva. Amb la interlocució amb aquest home, s’ha fet pal·lesa una altra pràctica de l’equip del programa: treure “informació” aprofitant el baix nivell intel·lectual del subjecte en qüestió. Suposo que, si a qualsevol de nosaltres, la policia ens registra la vivenda, els de criminologia examinen de dalt a baix els nostres cotxes i, anys després, es presenta un periodista, emprant un to clarament acusatiu i ofensiu, no tindríem massa ànims per col·laborar, per no dir que l’engegaríem a dida. Però és clar, pobre home, no té res a amagar, doncs ensenya. El mateix amb tota la família, donant tota mena de detalls, segurament amb la creença que, aquest “reportatge” pot ajudar a la recerca, sense adonar-se’n que l’objectiu és ben diferent.
En aquest cas prefereixo que em titlleu de prepotent que d’hipòcrita, però jo considero que, un altre tipus de persona, probablement no es prestaria a aquesta mena d’espectacles.
Però al loro, que deia aquell: de qualsevol cosa es pot aprendre quelcom i, si el desplegament policial avui, cinc anys més tard de la desaparició, és realment el que apareix a la peça (deixeu-me que posi tota la “informació” que aporta aquest programa en entredit), llavors la meva indignació augmenta exponencialment. Sabia que amb els meus tributs contribuïa al finançament de cossos de seguretat municipals, sempre a punt per multar-me (de vegades encertadament, que consti també), nacionals i estatals. Ja sabeu que no hi crec en aquest Estat, però els tributs m’obliguen a pagar-los, com a tots. Doncs avui he après que, aquests cossos de seguretat destinen, passats cinc anys (vull remarcar-ho), un fotimé d’agents de totes les especialitats a fer batudes per terra, mar i aire per veure si sona la flauta.
D’acord, no tinc fills, com a mínim per ara; no sé el dolor que deu suposar perdre’n un, etc, etc. però, i si destinéssim tots aquests recursos a protegir vides que poden córrer risc o a capturar gent que no mereix gaudir de llibertat? En economia de seguida et diuen que tot té un cost, un cost d’oportunitat. No vull ser avantatgista, però si el cost d’oportunitat de desarticular una banda de narcotraficants, per posar un exemple, és aparcar la recerca d’un nen que va desaparèixer mitja dècada enrere, jo, amb el meu cor de pedra, signo.

La peça acaba amb un mini-recopilatori: “el día que desapareció llevaba estas gafas, esta camiseta y se lo llevaron en este coche”, afegint un telèfon per a la col·laboració ciutadana. Tot plegat, tractant de donar una imatge de seriositat i/o utilitat. I jo em pregunto: equipo de investigación? Què dimonis han investigat? La policia ha investigat, amb més o menys encert, ells no han aportat més que falses insinuacions, fent allò que tant agrada en aquest (i aquell) país, penjar etiquetes i/o jutjar a gent sense motius. Suposo que això es deu catalogar com a periodisme d’investigació, què voleu que us digui, servidor paga més a gust els seus calers per al manteniment i la promoció dels mitjans de comunicació públics, on per ara no he trobat creacions d’aquest caire, que a aquests cossos de seguretat, altament professionals, escassament eficaços.

Feta la crítica, el meu més sincer condol a la família, acompanyada d’una recomanació: obriu una miqueta els ulls i no permeteu que, d’una situació dramàtica, alguns en treguin suc.

diumenge, 4 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: sisena ronda

CONGRÉS 4-CATALÒNIA 6
CONGRÉS B 7-ATENEU BARCELONÈS 3

A LA VORA DELS OBJECTIUS

Sort diferent pels dos primers equips del Congrés en llurs enfrontaments directes de cara a assolir l'objectiu de mantenir la categoria. Tot i la derrota de l'A, el balanç final és positiu, doncs el primer equip manté la distància d'un punt i mig respecte la zona de descens, mentre que els del B també obrim una escletxa d'un punt.

L'encontre davant del Catalònia ha trigat en decantar-se, i quan ho ha fet, ha estat a favor dels visitants. Les derrotes d'en Viñals i l'Alonso pel darrera, afegit a un nou episodi del via crucis en que s'està convertint aquest per equips pel mestre Rubén, han condemnat al Congrés a la derrota. Afortunadament diumenge tindrem un nou match ball per certificar la permanència davant del Vilafranca.

Al blog d'en Salvo trobareu més detalls sobre l'encontre.

Pla general de la sala de joc
Tempesta a la vista; el mestre es tapa

Per contra, els del B hem gaudit d'un matx inesperadament plàcid davant de l'Ateneu Barcelonès. A diferència de l'any passat, enguany hem fet valer la nostra superioritat d'ELO, evitant ser sopresos per aquest grup de jugadors veterans que, tot i tenir poca puntuació, han demostrat en diverses ocasions que poden amargar el matí a qualsevol.
Victòria d'en Cecili al primer i d'en Petar al tercer, dos valors segurs. Taules del presi, assegurant que el seu adversari "s'havia defensat bé". També ha empatat un clàssic, en Sadurní, reforç de luxe aquest matí. El 4-1 l'ha signat en Sorribas. En Jordán estava millor, en Javi també, mentre que en Codina, avui sí, havia lliurat material i en Bañón jugava una posició incerta. Com que en Jordán guanyava, he cregut oportú oferir taules per assegurat el matx, tot i que crec que gaudia d'una posició lleugerament favorable. El meu adversari les ha acceptat, mentre que en Jordán no ha perdonat: punt al sarró. De cara a possibles desempats convenia sumar el màxim de punts possible: ho ha fet en Codina, avui plenament satisfet ja que s'ha desfet d'una torre per acabar definint amb èxit, mentre que en Xavier, després de gaudir d'un peó d'avantatge des de que ha sortit de l'obertura, s'ha deixat una forquilla i qualitat, encara bo que entre el peó de més i la posició tancada, ha pogut salvar mig punt. Mig punt que, d'altra banda, se li ha escapat a en Benici Bañón, després de tenir avantatge material en fases anteriors de la partida. Al final un 7-3 que s'haurà de refermar d'aquí a dues setmanes davant del Prat. De totes maneres, primer hem de visitar al Sitges B, rival superior contra el que mirarem de treure quelcom positiu.

Sadurní i Petar
Xavier: ...c6??, Cb7.

Derrota del C davant del Catalunya D per 5-3. Només l'Alberto i en Bascuñana han estat capaços de guanyar en un encontre on els locals han fet valer la seva lleugera superioritat de rànquing.

El D ha perdut davant del Vila Olímpica, en un matx on el Congrés ha presentat a només set jugadors. Encara no disposem del detall de l'acta.



Diumenge més!

diumenge, 26 de febrer del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: cinquena ronda

CONGRÉS 7-ATENEU COLÓN 3
CONGRÉS B 5,5-MOLINS DE REI 4,5

Matí rodó pel Congrés després que els seus tres primers conjunts han aconseguit el punt sencer en llurs encontres. Era una jornada decisiva, de les que marquen l'esdevenir de la temporada i, avui sí, no hem fallat.

El primer equip rebia a l'Ateneu Colón, club amb passat recent a la Divisió d'Honor. Els del Poblenou estan disputant aquest campionat amb força baixes, fet que ha afavorit les opcions dels nostres. L'encontre s'ha guanyat als darrers taulers, on érem sensiblement superiors. Per dalt, els mestres catalans han entaulat les seves partides, per bé que en Rubén no ha pogut estrenar-se i ha afegit una nova rosca a la seva col·lecció que ha permès als visitants maquillar una miqueta el marcador, 7-3 finalment. Un encontre disputat de manera intel·ligent que permet obrir una escletxa de un punt i mig respecte a la zona de descens. L'objectiu, doncs, és a tocar de dits però s'haurà de consolidar davant del Catalònia, rival directe, diumenge vinent.

Al blog d'en Salvo trobareu més detalls sobre l'encontre.

Més hem hagut de patir els del B. Les primeres partides han trigat en finalitzar i, a més, ho han fet amb resultat negatiu. El 0-3 després de les derrotes d'en Xavier (avui amb qualitat de menys), en Lucas i en Sorribas feia pensar en el pitjor. A les que restaven en joc, incertesa. Afortunadament, si aquesta incertesa és búlgara, tens força números que el punt acabi al teu sarró; victòria de la millor versió d'en Petar, així com del president; sembla que avui ha tingut la sort que li ha mancat en altres rondes. Perdia en Cecili al primer escaquer, assegurant que, a partir d'ara, jugarà e4, abandonant el seu joc posicional característic. Encara bo que un Bañón en ratxa ens ha tornat l'esperança, mentre que, el dia que més el necessitàvem, ha aparegut en Codina. Només he fet un cop d'ull a la seva partida en tot el matí: avui no havia lliurat res, ni tan sols un peó (material que, recordem, ell no conta), i quan en Joan es resisteix a aquesta temptació, acostuma a guanyar. Així ha estat, col·locant el 4-4 al lluminós, d'acord, a l'acta (hem fet reformes, però no arribem a tant!). Restàvem en Jordán i jo. En Josep Maria, amb qualitat de més, semblava que s'havia d'imposar, només havia d'anar amb cura amb el rellotge (de la mateixa manera que el seu adversari), mentre que jo, després d'una partida on he gaudit d'un notable avantatge d'espai, no he gestionat bé el temps i estava immers en la bogeria dels 30 segons d'increment en un final de cavalls inferior, després que el meu veterà adversari aprofités les meves imprecisions per trobar una ruptura alliberadora al flanc de dama. Després d'unes simplificacions, he demanat taules; lògicament rebutjades, doncs al tauler del costat el signe de la partida era clar. Pocs minuts més ha necessitat en Josep Maria per materialitzar el seu avantatge, com a mínim havíem assegurat l'empat, però el meu final era d'allò més incert. Afortunadament en Pere Camps ha decidit entrar en una línia on he aconseguit l'empat còmodament; tenia una altra continuació que, com a mínim, me'ls hagués posat per corbata... partida discreta per part del cronista en el duel de delegats que, com a mínim, ha servit per lligar una victòria patidíssima. Que no s'acostumin els companys a aquest nivell de fiabilitat a l'hora de tancar matxos; si depenem de mi, perill ;-).
Tot i la victòria, el Congrés B no surt de les posicions de descens, però com a mínim no ens despengem. Un quàdruple empat a 2 ens situa en vuitè lloc, ja que per ara tenim el pitjor desempat. Crec que les opcions de salvació passen per guanyar a Ateneu Barcelonès i Prat, rivals directes; tot el que no sigui això, olora a Primera Provincial. Diumenge que ve primera final, davant els veterans de l'Ateneu, que tot i que no tenen massa rating, l'any passat ja ens varen donar un bon correctiu.

El C ha estat molt seriós davant del mateix filial de La Lira. El marcador, contundent, 2,5-5,5. Victòries d'en Sapiña, Frare, Jordi R. Batuecas i d'en Marcelo. El detall màgic de la jornada ens l'ha regalat el coordinador, estrella mediàtica, icone i ànima màter del tercer equip, l'MA González quan, "magistralment", ha lliurat una peça per forçar unes taules en un final on tenia les de guanyar: un primer tauler sòlid de totes totes! És innegable que havia fixat l'objectiu en l'empat i no se li ha escapat: on posa l'ull, posa la bala :-).
Considerant que a la Segona Provincial només baixa el desè classificat, amb aquests dos punts el nostre tercer equip ja està virtualment salvat, fet pel que ara podrem destinar més recursos al quart.

Els del D avui tenien un matx impossible davant del Sant Josep B. Tampoc els hi ha anat malament del tot: 5,5-2,5. Remarquem les victòries d'en Herrerías (excel·lent campionat) i d'en Romero pare davant de rivals molt superiors. D'altra banda, en Paco ha esgarrapat el primer mig punt de la temporada, també contra un adversari que li treia més de 200 punts d'ELO; enhorabona!

Diumenge que ve més!



dilluns, 20 de febrer del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: quarta ronda

ANDORRA 7,5-CONGRÉS 2,5
CASTELLDEFELS 6,5-CONGRÉS 3,5

RES DE RES

Ni l'A, ni el B, ni el C, ni la Copa del Rei de bàsquet. Per aixecar una mica els ànims hem d'anar fins a la victòria del nostre quart equip o, millor encara, veure els gols del Barça-València repetits trenta vegades per creure que aquesta lliga impossible no ho és tant.

El nostre primer equip s'enfrontava a l'Andorra: sembla que el millor del cap de setmana ha estat el viatge, doncs al matx no han tingut opcions. Un 7,5-2,5 contundent, amb l'única victòria d'en Bielsa. Els locals eren clarament superiors als primers taulers, mentre que nosaltres havíem de cercar la victòria per sota, però no ha estat possible. Podeu consultar els detalls de l'encontre i la resta de l'expedició al blog d'en Roger Salvo.

La setmana que ve l'A es jugarà les garrofes davant l'Ateneu Colon, rival directe per la permanència.

Vista general
Cristian, reforç pel B

Taulers 1 i 2
La prèvia




















Els del B teníem un matx complicadíssim davant del Castelldefels. Per moments ha semblat que podríem puntuar, però no ha estat més que un miratge. Perdia en Petar, preocupat per arribar a l'hora a la feina, mentre que en Javi, amb qualitat de més, s'imposava amb comoditat. Taules d'en Jordán al quart escaquer, després d'un canvi de dames a les primeres jugades, ni ell ni el seu adversari han pogut desequilibrar la partida al seu favor. Empatava també en Sorribas i... miracle!! Victòria d'en Bañón, compensada per la derrota del president, en una posició que li oferia millors perspectives. 3-3 i en Cristian lluitant per mig punt, en Cecili pressionat però aguantant, en Codina amb dos peons de menys i servidor pressionant la posició rival. Sabia que, per tenir alguna opció, havia de guanyar la meva partida i realment, veient la posició que tenia, hi confiava. Un excés d'optimisme m'ha empès a deixar un peó indefens a la sisena fila i, en aquests casos, si no defineixes, el peó cau i palmes el final. No obstant, abans de llençar el peó, ja havia comès un parell d'imprecisions que havien convertit en igualada una posició prometedora, res, un que és dolent. Darrere meu ha caigut en Cristian i, poc després, en Codina. Per contra en Cecili ha demostrat que juga una estona millor que la resta de congressistes, aconseguint les taules davant d'un rival superior, amb força solvència, per col·locar el 6,5-3,5 definitiu.

En Cecili ha tancat la matinal
Diumenge vinent ens la juguem davant del Molins de Rei en un matx de pronòstic incert ja que tot i tractar-se d'un conjunt d'ELO baix, els resultats de les darreres rondes els avalen.

Codina i Cristian amb problemes
Llàstima el C, han perdut per la mínima un encontre molt igualat. Capitanejats pels dos González (victòria d'en MA inclosa), els congressistes han vist com el Sant Martí E s'imposava als darrers taulers.Aquesta derrota obliga al nostre tercer conjunt a fixar el seu objectiu en mantenir la categoria.

Avui el D mereix un aplaudiment. Davant dels veïns de l'Ideal d'en Clavé C, sensiblement superiors als quatre primers taulers, els nostres han estat capaços de donar la campanada imposant-se per 4,5 a 3,5 tot i comptar amb un jugador menys. Aquest punt inesperat dóna alguna opció de permanència.
Del matx podríem destacar les victòries d'Andreu Herrerías, Emili López, Alujas pare i d'en J.J. (ple de les estrelles mediàtiques), així com les taules d'en Jordi R. Batuecas davant d'un rival més fort, però el plat fort de la jornada ha estat sense cap mena de dubte la partida Paco-Roberto Bermejo, amb victòria per l'ex-congressita, ara a les files del club de la Via Júlia.

Això no s'atura, fins diumenge!

diumenge, 12 de febrer del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: tercera ronda

CONGRÉS 1-SANT ANDREU 9
CONGRÉS B 5-SANT MARTÍ 5

I VA APARÈIXER SANT XAVIER...

Apassionant matí d'escacs al Club d'Escacs Congrés amb un protagonista clar: en Javi González. La seva inesperada victòria ens ha aportat mig punt davant d'un dels conjnts punters de la categoria; donada la igualtat del grup, pot esdevenir vital a final de temporada. Moments de glòria com el d'avui recompensen una trajectòria de gairebé tres dècades dedicades a la nostra entitat. En Xavier, jugador modest però gran persona, és tota una garantia quan comença el per equips, on sempre ofereix la seva millor versió.

Petar i Andreu
Tornava en Moranta
El matx ha començat incert. Si la setmana passada eren els destrets de temps, en aquesta ocasió el puzzle mil·limètric en que hem convertit la sala del B m'ha impedit desenganxar el cul de la cadira, així que faré el que pugui. En Codina ha perdut ràpidament, mentre que en Cecili feia les seves taules de mestre al primer tauler, tot i que després assegurava haver pogut guanyar. Servidor ha reestablert l'equilibri al marcador després d'una partida mitjanament còmode, per bé que m'ha faltat contundència a l'hora de rematar-la. L'empat ha estat a 2,5 després que en Bañón perdés i en Sorribas, amb tres peons més que l'adversari, s'imposés. Malauradament, la igualtat al marcador era fictícia: l'Andreu remava, en Jordán tres quarts del mateix, en Moranta, que avui cobria la baixa d'en Lucas, es defensava amb peó de menys, mentre que en Xavier s'arrossegava amb peça de menys sense cap mena de compensació. L'única partida que feia bona pinta era la d'en Petar. Normalment quan contemplo partides i començo a fer la "cuenta de la lechera", després m'emporto sorpreses: el que estava millor perd i el que estava perdut roba. A: valoro les posicions de pena, B: juguem de pena, C: totes les anteriors són correctes; vosaltres mateixos. El cas és que avui no he descarrilat tant: en Moranta abandonava, el presi perdia fins i tot la camisa, el nostre mestre búlgar no perdonava, mentre que en Jordán ha acordat les taules en una posició on no aspirava a més. El delegat rival, intel·ligentment, les ha acceptat, situant el 4-5 al marcador quan només restava en Xavier, mancat d'una peça. Aquí he de fer un petit apunt: després d'un malentès reglamentari un jugador congressista, que ja havia acabat la seva partida, per moments, ha mantingut una actitud inadequada en un matx d'escacs. L'hem fet entrar en raó de la manera menys molesta pels competidors que restaven jugant, però, de totes maneres, com a delegat m'agradaria disculpar-me per aquest comportament indegut i inhabitual en aquest jugador, així com el meu agraïment per la comprensió de tot l'equip rival. Crec que amb el pas dels anys ens hem guanyat una fama tant de mals jugadors com de bones persones que no m'agradaria perdre per un fet aíllat; procurarem que no es repeteixi.

L'heroi de la jornada

Tornant a l'àmbit competitiu, restava en Xavier. Si la setmana passada vaig ser jo el que va rebre l'aparició del "Déu de la Bandera", avui en Javi ha deixat allò com un joc de nens. Segurament pressionada per haver de tancar l'encontre, l'Elena Casset s'ha carregat molt de temps, encadenant una seqüència d'errors que han derivat en una gran definició d'en Xavier, combinant amb dama i cavall, per acabar guanyant gràcies a una xarxa de mat força espectacular. No hi ha dubte que la partida la perdut la jove santmartinenca, però crec que també és de rebut destacar la capacitat tàctica d'en Javi.

Mig punt d'or que no ens lliura de la zona de descens, però evita que ens despengem. Diumenge que ve, encontre duríssim a Castelldefels.

L'A en acció
Els de l'A no han pogut fer res davant d'un Sant Andreu molt superior. El resultat, 1-9, ho diu tot, per bé que es podria haver maquillat una mica sumant quelcom en partides com la d'en Salvo o en Sagués. El factor positiu: poder era un bon dia per tenir un mal dia, no sé si m'explico. Diumenge que ve, missió Andorra.
En aquest matx, els darrers taulers hauran de donar la cara, per damunt serà complicat. Llàstima que ja no es puguin aliniar suplents al primer tauler, sinó aquí hi havia un candidat a palmar ràpid i aprofitar la jornada d'esquí :-p.

Us adjunto un vídeo amb un fragment del post-mortem al primer tauler. Pel que fa als detalls de l'encontre, en Salvo us els oferirà al seu blog.

El C d'en Marco ha donat guerra a Parets, caient finalment per 5,5-2,5 davant d'un conjunt superior. S'ha puntuat als darrers taulers, més equilibrats. Els del D, 8-0, un altre dia serà.




Diumenge que ve més des de Castelldefels!

diumenge, 5 de febrer del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: segona ronda

MOLLET 5-CONGRÉS 5
CORNELLÀ B 5-CONGRÉS B 5

Els dos primers equips del club es jugaven bona part de les seves opcions de permanència davant de rivals directes. Tal com han anat els encontres creiem que, en ambdós casos, s'ha sumat mig punt més que perdre-se'n mig.

L'A jugava a Mollet contra un conjunt que presentava un ELO pràcticament idèntic al nostre, amb l'excepció al primer tauler on el MI Luis Rojas avantatjava en gairebé 200 punts al nostre mestre, en Rubén, que s'ha adormit i per poc no arriba a temps de disputar la partida. Per la informació que m'ha transmès el propi mestre, el matx ha acabat situant-se 4,5-3,5 pels locals, amb la partida d'en Llopis perduda i en Carlos Oliver remant, amb peó de menys, per aconseguir el mig punt que faltava si no volíem marxar amb el sarró buit. Després de confirmar-se la derrota d'en Llopis, en Carlos ha jugat de manera magistral, tot i la pressió del rellotge, per acabar recuperant el peó i aconseguir l'anhelat empat. Tot i que trobareu una crònica més detallada a "Escacs i escacs", blog d'en Roger Salvo, m'agradaria destacar el bon moment que atravessen en Pere Martínez i en Xavier Sagués, dos punts per ells. A l'altra banda hi tenim en Rubén, que enfrontant-se a monstres escaquístics, encara no s'ha estrenat. Avui li ha costat treure's la son de les orelles i, quan se n'ha volgut assabentar, li faltaven galledes per evaquar aigua; victòria còmode per en Rojas, tot i que estic convençut que més d'un jugador titulat acabarà patint el seu saber fer.
Vull remarcar també el mèrit del Club d'Escacs Mollet: fa un parell de temporades es va enfrontar amb el nostre segon equip a Preferent i ara juga dues categories més amunt. Un bon treball de pedrera amb joves com en Jordi Bals o en Cristian Fernández que està donant els seus fruits.
Per part nostra, la setmana que ve rebrem al Sant Andreu: amb 1,5 de 2, els jugadors congressistes es podran pendre aquest matx com un regal, tot i que en més d'una ocasió, com la setmana passada, han demostrat ser un conjunt perillós per als rivals més forts.

Tecnologia punta a Cornellà

Els del B estàvem obligats a puntuar a Cornellà. A priori el conjunt local era lleugerament inferior a nosaltres als primers taulers, per bé que han alineat un deu molt compacte, amb només 120 punts de diferència entre el primer i el desè jugador. L'encontre ha estat una mica boig: se'ns han escapat partides on gaudíem de superioritat i hem sumat més del previst en altres.




Sala de joc
Derrota ràpida d'en Xavier, famolenc, al setè escaquer, s'ha cruspit un peó àmpliament compensat i en Peris ha sabut rematar l'avantatge. Poc després, sorpresa. En Codina, que estava collant molt al rival, ha errat al combinar i pel que sembla s'ha penjat una torre, afortunadament, poc després, en Jordán aconseguia el punt que suposava el 2-1. No puc detallar-vos massa com han anat les partides perquè aviat m'he carregat de temps, però mentre en Lucas i en Bañon perdien, en Petar, avui sí, s'ha imposat al duel búlgar (pressumptament) que ha esdevingut al segon tauler. Magnífic també en Cecili, imposant-se amb les peces negres, situant així el 4-3. Aquí en Sorribas ha rebut una oferta de taules que hem valorat, doncs en aquell moment la meva partida s'encaminava cap a la igualtat mentre que el presi gaudia d'avantatge. Afortunadament, en Joan ha decidit seguir jugant i finalment ha pogut aprofitar una errada de l'Alquézar per col·locar l'empat. Poc ens ha durat l'alegria, doncs l'Andreu s'ha equivocat i ha acabat perdent, 5-4 i jo obligat a forçar un final on no tenia opcions de victòria, amb l'afegit d'haver de disposar únicament dels 30 segons d'increment per cada moviment. Al capdavall, millor així: en 30 segons tinc menys temps per cagar-la que en 30 minuts. Després de desestimar la repetició d'escacs que m'oferia el rival (cosa que, en aquella posició, no hagués fet en competició individual), he decidit entrar en un final de torres aparentment inferior, però amb peons passats per tots dos; total, fer taules i palmar suposaven el mateix. L'embolic m'ha anat bé per aconseguir que el meu rival es sumés als destrets de temps i, quan després d'un seguit de jugades discutibles per ambdós bàndols, érem a dos moviments d'arribar a una posició de taules mortes, m'he posat la mitja al cap, he tret la pistola i el temps del meu adversari s'ha esgotat. Mig punt ben patit, però que, tal com han anat les partides, considero que ha reflectit la realitat de l'encontre.

Bañón i Lucas
Petar i Cecili


Jordán i Andreu
Acta
El problema? Que convenia aconseguir el punt sencer, ja que les dues jornades següents ho tindrem magre per sumar. Per començar, diumenge vinent ens visita el Sant Martí B.

Derrota contundent del C a casa davant del Peona i Peó E per 2-6. Deixant de banda la força d'un conjunt jove i compactat, homes com en Frare han notat la inactivitat escaquística. Si a això li sumem que, en aquesta ocasió, la nostra estrella mediàtica no ha pogut aparèixer, ens trobem amb un enfrontament clarament decantat des de bon matí. A veure si diumenge que ve, a Parets del Vallès, hi ha més sort.

El D encara ha donat la cara davant del Comtal C, molt més fort que nosaltres. Cada equip només ha presentat set jugadors, d'aquí l'èmfasi que faig sempre en la importància d'anar-hi amb vuit, doncs en aquesta categoria es una bona manera de guanyar partides i, consegüentment, assolir els objectius. Meritòries taules d'Andreu Herrerías al segon tauler i, sobretot, victòria d'Alujas pare davant d'un jugador més fort. Finalment, 2,5-5,5. La setmana vinent es veuran les cares amb el tercer equip de l'Ateneu Colon.

Fins diumenge malalts!!