Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda

VILAFRANCA 4-CONGRÉS 6
SITGES B 5,5-CONGRÉS B 4,5

Matinal bona però no perfecte, objectius assolits per la majoria però no per tothom. Amb aquesta sensació em quedo: una bona jornada pel nostre club, però no pel meu equip.

L'A ha aconseguit una meritòria victòria davant del Vilafranca, un rival directe. Amb aquest punt, aconsegueixen matemàticament la permanència a falta de dues jornades. Avui destaquem la primera victòria del mestre Rubén, que s'ha fet esperar. La meva més sincera enhorabona a tots els components del primer equip que han aconseguit mantenir un grup compacte, setmana darrere setmana, que els ha permès puntuar davant de rivals teòricament superiors; moltes felicitats! Podeu gaudir dels detalls al blog d'en Salvo.
Diumenge vinent, derbi intranscendent davant del filial del Foment.

Continuem amb les felicitacions: enhorabona al C, que també ha aconseguit la salvació, després de la seva victòria contundent, 7-1, davant d'un Montcada C lleugerament inferior. Tots els pesos pesants han aconseguit guanyar i, una vegada més, hem de destacar la figura de l'estrella mediàtica MA, que avui ha lliurat torre i alfil per acabar definint la partida; sensacional! El tercer equip estava configurat, possiblement, per estar a la part alta de la classificació, però s'ha de reconèixer que, una vegada han assumit que la seus esforços s'havien de centrar en salvar la categoria, s'han posat la granota de feina i ho han aconseguit amb molta solvència.

Ara el D: clàssic i victòria agònica davant d'un Foment D, a priori, molt superior. Amb aquest punt el quart equip abandona la darrera posició, però hauran de seguir lluitant per mantenir-se. L'heroi de la jornada ha estat en Jordi R. Batuecas, que els darrers mesos està experimentant una millora notable i avui ha sabut imposar-se a rival, rellotge i pressió, com els grans.

Però com tot no podia anar perfecte, algú havia de descarrilar. I hem estat nosaltres. Ja sabeu que, com a delegat, només miro de ser intervencionista en dos aspectes:

1. Jugar cada matx amb 10 jugadors (independentment del seu nivell)
2. El 5,5 és sagrat. Està prohibit rebutjar unes taules cercant una victòria personal quan aquest mig punt suposa la victòria grupal.

Doncs bé, avui a Sitges, hi hem anat amb nou. Per moments, durant la setmana, semblava que hi havíem d'anar amb vuit, agrair al "profe", José Miguel Hernández, la voluntat de venir a jugar amb nosaltres de desè tauler. Som un club i, en aquest cas, era prioritari garantir que el C assegurés la categoria i que el D seguís amb opcions; a la vista dels resultats ha sortit rodó, però clar, el que tapa la manta per sota queda a l'aire per damunt.
Anem al matx. Per fortuna, l'equip local ens ha tornat el favor, ja que el seu quart tauler no s'ha presentat i en Jordán s'ha adjudicat el punt. Una horeta després, jo, que havia aconseguit una posició còmode amb les peces negres, no m'he atrevit a entrar en una línia on guanyava un peó ja que la meva falta de desenvolupament al flanc de dama no m'ho feia veure clar i he demanat taules, acceptades per l'adversari després de les consultes pertinents: 1,5-1,5. Si hagués sabut com acabaria el matx, no m'hagués "esborrat" tan aviat, però és clar, si no sé ni jugar a escacs, imagineu-vos fer de vident. A partir d'aquí, partides que pintaven bé s'han torçat i viceversa: taules d'en Xavier, aquestes previstes, doncs de seguida s'ha arribat a un final molt simplificat. Inesperada derrota d'en Bañón i victòria d'en Codina, que ha sabut embolicar amb encert una posició inferior, tercera victòria consecutiva d'en Joan! No ha estat fi del tot el president, que amb peó d'avantatge, material que ha aconseguit després de fer gal·la de les seves arts de contratac, no ha pogut passar de les taules. Empat a 3,5 i tensió. Sorribas superior, Hernández prou bé, però carregat de temps i Cecili amb qualitat de menys a canvi de dos peons, en un final completament incert pels que no en sabem. En Sorribas, a base de tècnica, ha materialitzat el seu avantatge davant del delegat rival, mentre que "il professore" ha tingut una visió que l'ha portat a lliurar una peça sense cap mena de sentit (amb carinyo eh!), empès pel rellotge, enemic des de feia estona. Empat a 4,5 i tot en mans d'en Cecili. El final (i el matx) podia caure cap a qualsevol dels dos bàndols, i hem decidit no donar-li cap consigna, a veure què passava. Després d'unes simplificacions, en Cecili havia d'optar per capturar el darrer peó rival i aconseguir l'empat, però ha sobrevalorat el seu peó passat, ometent una línia de canvi de torres forçada que comportava la pèrdua del citat soldadet i, un fotimé de jugades més tard (encomiable la resistència del nostre veterà jugador), de la partida. Cap retret: des de fora tots les veiem molt bé, 4,5-5,5.

Xavier i Codina

Cecili Domínguez

Bañón i Hernández

Sala de joc majestuosa

Espectació a la partida decisiva

Domini del sol a Sitges

Felicitar al Sitges, virtualment salvat; per part nostra, ens la juguem davant d'un Prat que fa dues setmanes no havia puntuat i a hores d'ara, després de derrotar, de manera sorprenent, al Castelldefels, es posa amb dos i fa saltar totes les alarmes. Jo sempre desconfio d'aquests equips que semblen condemnats i, al tram final, posen tota la carn a la graella.
Des d'aquestes línies convoco al 10 de gal·la (tret d'en Jordán, que arbitra). Cecili, Sadurní, Petar, Andreu, Héctor, Sorribas, Xavier, Codina, Bañón+EL QUE NECESSITEM. Aquesta jornada, la prioritat és salvar al B.

Força Congrés!