diumenge, 27 de gener de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 2


CONGRÉS 3,5-MOLLET 6,5

CONGRÉS B 2,5-MARAGALL 7,5

DOMINI VISITANT


Seran els àrbitres? Serà la publicitat d’Unicef? O serà que som molt dolents? Poca història hi ha hagut aquest matí a la seu congressista i, tot i que hem plantat cara, tant el Mollet com el Maragall s’han endut el punt de manera clara i contundent.

Pel que fa al primer equip, l’encontre ha començat d’allò més disputat, ja que els punts s’anaven repartint a parts iguals entre barcelonins i vallesans, fins que s’ha arribat al 3,5 a 3,5. Però les tres partides que restaven feien mala pinta, cosa que s’ha confirmat uns minuts més tard, quan, amb el matx finalitzat, el compte dels locals no s’havia incrementat. A nivell individual, bé en Carlos Oliver, en Roger Salvo i l’Ortín, derrotant a rivals lleugerament superiors per elo. Tot i que les diferències no eren grans, els visitants comptaven amb millor rànquing a tots els taulers i això s’ha acabat notant. Amb 0 de 2, l’A té la seva primera final diumenge que ve, davant del segon equip del Barcelona UGA.

Els del B no hem estat pas gaire millor, de fet, hem estat pitjor, ja que ens hem quedat amb 2,5 punts. Ja sabem que és millor no fixar-se gaire en això de l’ELO i que tots comencem la partida amb 16 peces, però quan a tots els taulers hi ha una diferència mínima de 100 punts (amb l’única excepció del meu contrincant, que ‘només’ me’n treia 92), no em queda més que felicitar a l’equip per l’actitud mostrada, ja que moltes partides han estat més disputades del que indica el marcador final, que d’altra banda és incontestable.

Començava perdent en Bañón, minuts després de que el seu rellotge es quedés sense pila, incidència solucionada amb l’ajut inestimable del nostre àrbitre, en Jordán. Avui, l’estil arriscat d’en Benici no ha tingut premi. Una estoneta més tard, el que us escriu ha aprofitat una badada tàctica de l’adversari per fer-se amb material i igualar el matx. Al contemplar la resta de partides, m’ha sorprès positivament la manera amb que estàvem encarant l’encontre, ja que a totes les partides aguantàvem el tipus prou bé, però poc a poc la lògica s’ha anat imposant, començant pels darrers taulers, on en Batuecas, que avui tancava l’equip, s’ha vist desbordat. També perdia en Codina, amb material de menys després de lliurar, segons ell, en posició ja desesperada. En Joan assegurava haver perdut per trair-se a sí mateix i enrocar-se enlloc de ser més incisiu. La nostra estrella mediàtica, MA González, tampoc ha pogut aturar l’ofensiva rival, que ha suposat un 1-4 que ja pesava com una llosa. Instants després apareixia en Josep, amb somriure malèvol, anunciant que havia fet taules (òbviament, després d’haver assegurat, abans de començar el matx, que perdia), trencant d’aquesta manera el parcial a favor dels visitants. Les resistències d’en Jordan i d’en Sorribas s’han ensorrat ja superat el migdia, mentre que el president acceptava l’oferta de taules, motivada pels destrets de temps dels seu adversari, que estava una mica millor. 2-7 i restava la partida més espectacular de l’encontre, que enfrontava a en Xavier amb l’MC Miralles. Després de jugar l’entrada al final de manera magistral, quan estava camí de la victòria en Xavier ha obviat un recurs del jugador del Maragall, que no content amb evitar la derrota, ha volgut forçar el final. Aquí ha tornat a aparèixer la millor versió del gran dels González per amarrar el botí de l’empat i, de pas, maquillar allò que ja no es podia maquillar, la desfeta.

Enhorabona al Maragall pel triomf i molta sort en la seva cursa per tornar a la segona divisió, per part nostra, a preparar el matx davant de l’Esplugues.

Els equips inferiors jugaven tots al local del Jake, per via de l’Emili, només sé que el D ha perdut 4-0, l’E descansava i del C i l’F encara no en tinc notícies, durant aquesta tarda penjaran l’acta.

Fins diumenge que ve!

diumenge, 20 de gener de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: 1a ronda


CONGRÉS 1,5-TORDERA 8,5

CONGRÉS B 7-ESCOLA D’ESCACS DE BARCELONA B 3


DESFETA DEL PRIMER EQUIP I VICTÒRIA CÒMODA DEL B


 
Comença una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Des de que el jugo, ja fa un grapat d’anys, hi ha una sèrie de factors que són comuns denominadors a totes les edicions. El primer assegura que l’inici de per equips acostuma a presentar un matí assolellat, tot i que avui hem hagut d’esperar fins ben entrada la ronda perquè l’astre rei il·luminés la nostra seu. El segon comú denominador és clar: Congrés A i B començaran sempre a casa, disputant cinc rondes com a local i quatre com a visitant. Boles calentes, club amb solera, ‘villarato’ o aritmètica pura i dura, com vulgueu.

Els que no han estat gaire il·luminats han estat els companys del primer equip. I és que el tercer factor característic de primera ronda és la necessitat dels nostres veterans d’anar lubricant els engranatges escaquístics, en repòs durant un any, en la majoria dels casos. Això sí, per experiència us dic que, quan agafen la velocitat de creuer, es converteixen en un equip d’allò més compacte, capaç d’amargar-li el matí a qualsevol. Avui el Tordera, diguem-ho clar, ha guanyat sense baixar del l’autobús. El resultat final reflecteix amb precisió el matx: control absolut per part dels visitants, que no han perdut ni una partida. Només en Pere Martínez, en Fermí i en Camacho, novetat enguany, han aconseguit signar l’empat. El primer equip encara l’enèsim repte: aconseguir la salvació amb les baixes del mestre Rubén, a l’exili, i d’en Llopis. No es descarta que l’actuació del nostre coordinador, president, administrador de loteria i cobrador del frac, Frederic Andreu, aconsegueixi que apareixin, com a factor sorpresa, en el moment menys esperat.

Els del B hem complert davant d’un rival directe per assolir la permanència, el segon equip de l’Escola d’Escacs de Barcelona, entitat tan lloable pel seu triomf a la darrera edició del Campionat de Catalunya per Equips (enhorabona!!) com per mirar d’introduir a la meva progenitora al món dels escacs.

Ben aviat han caigut les primeres victòries als darrers taulers: en MA, fitxatge desitjat pel delegat des de fa més d’una dècada, definia aprofitant una errada adversària, mentre que en Bañón aquest any ha començat ‘on fire’, ja que una bona combinació li ha valgut una torre i la partida. Seguint el quart comú denominador, un servidor ha aconseguit el tercer punt. Aquest diu que la primera partida del campionat serà un despropòsit entre jugadors rovellats que acabarà caient al teu favor. Efectivament, després de deixar-me un peó que el meu adversari no ha volgut veure, un enroc del negre en el moment menys oportú m’ha concedit facilitats per anotar-me la victòria. No descarto acabar-me convertint en un jugador de ‘primera ronda de per equips’. També en Codina ha començat fi el campionat, imposant-se amb les peces negres, que mai és fàcil, tot i que em sembla que a en Joan això, com els peons, tant li fa. L’única derrota l’ha signat en Sorribas, però el cinquè manament apunta que acabarà disputant el trofeu Alekhine mercès a la seva solidesa. La primera partida, també, per anar engranant. El gallec Montes no ens ha deixat temps per plorar la marxa d’en Petar i, collant al més pur estil del búlgar, ha col·locat el 5-1.

Minuts més tard ha acabat l’Andreu amb unes taules, per sentenciar. Entre el seu adversari que li oferia i jo que li feia agafar per tancar el marcador, s’ha atabalat. No cal dir que no m’ha fet falta posar-li la navalla al coll perquè les signés. Restaven tres partides, només transcendents per l’ego personal, que per un escaquista no és poca cosa. En Xavier ha mirat de forçar un final d’alfils de diferent color, encara amb torres i opcions. Entre que no ha estat fi del tot i que el seu jove adversari s’ha defensat amb encert, taules. Al primer tauler, sisena premissa de primera ronda: en Sadurní signava les seves taules, davant d’un fort jugador com en Moravich, unes hores després d’entrar a la sala amb gest de dir: “avui perdré en 10 jugades”. Cada any va de víctima i després no para de sumar de mig en mig! Estem d’enhorabona per haver recuperat en Josep al primer tauler, tota una garantia. El darrer en acabar ha estat en Jordan, aconseguint taules en posició complicada contra la WIM Elisabeth Moreno. Poder podia aconseguir quelcom més, però el rellotge jugava a favor de la visitant.

Victòria imprescindible per encarar el duel contra el Maragall sense urgències. La categoria és dura i la majoria de rivals superiors, però confiem en aconseguir la permanència. S’ha de reconèixer la bona gestió de l’Andreu a l’hora de reforçar la plantilla, gens fàcil després de perdre homes com en Climent o el propi Petar.

El C avui descansava, mentre que els del D, que aquest any cerquen recuperar la categoria perduda, s’han imposat per 1-3 davant dels joves del Peona i Peó G, per bé que en J.J., avui derrotat, no estava del tot satisfet amb la seva actuació. L’E i l’F jugaven contra filials de la Lira. L’E, composat per joves congressistes, ha perdut 3,5-0,5, mentre que l’F ha guanyat per la mínima.

Fins la setmana que ve!
PD: per manca de temps, aquest blog es troba a la UVI de manera indefinida. Aniré penjant les cròniques del Per Equips, però podeu trobar fotografies, classificacions i un seguiment molt més complet i acurat de l'esdevenir del nostre club a la web del Congrés, als blogs d'en Roger Salvo i d'en Joan Codina o a la pàgina web d'en Josep Sadurní.