diumenge, 24 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: sisena ronda


CONGRÉS 3-CERDANYOLA B 7

CONGRÉS B 3-TRES PEONS C 7

 

SINISTRE TOTAL


Nova jornada negra, i ja en van unes quantes aquesta temporada, al carrer Alexandre Galí. No sé si ha estat pel fred o per la qualitat dels adversaris, però avui molts de nosaltres no hem estat a l’alçada.

El primer equip es jugava gran part de les seves opcions de permanència davant del filial del Cerdanyola, un conjunt amb rànquing similar al nostre, però ple de joves promeses que juguen més del que el seu ELO indica. Prova d’això és que els nostres mestres, Fermí Tejero i Carlos Oliver, s’han vist superats per l’energia dels menuts visitants. El punt de l’honor ens l’ha donat en Sagués, en Bielsa també perdia, així com l’Ortin i servidor, avui reclutat per defensar el desè tauler. A la resta de taulers, taules, valgui la redundància.

No us puc donar més detalls del matx ja que per primera vegada en aquest campionat m’han clavat a la cadira fins a quarts de dues, emmanillat pel rellotge, defensant una posició paupèrrima que finalment ha caigut com la fruita madura.

L’equip B ens ha copiat el resultat, en el seu cas davant d’un Tres Peons C superior. Malgrat la contundència del marcador, diverses partides se’ns han escapat al darrer moment, com ara la d’en Xavier, la d’en Lucas o especialment la de l’estrella mediàtica, MA González, que ha sorprès una vegada més als seus seguidors, desitjosos d’un torre escac que guanyava dama (tema típic de desviació de la torre que clava, deixant a l’aire la dama adversària), deixant-los amb un pam de nas amb un Dxg2?! només a l’abast d’una ment creativa. És el problema d’en MA, tantes dosis de talent, sovint, són difícils de canalitzar. No han faltat les clàssiques taules d’en Josep davant d’en Joan Segura, als seus peus.

Era curiosa la disposició dels adversaris al club. Jo jugava a la sala gran, on a la majoria d’adversaris els doblava edat i jugaven el doble de bé que jo, mentre que si creuava la corredissa alguns gairebé em triplicaven l’edat, però també juguen o han jugat el doble de bé!

Afortunadament, l’equip C s’ha imposat al TresPeons H per la mínima, assegurant la seva permanència i guanyant l’únic dels tres enfrontaments que hi ha hagut entre congressistes i graciencs, ja que l’E ha perdut 3-1 davant del Tres Peons I. El D ha guanyat 1-3 a l’Ateneu Colon H, mentre que l’F també ha perdut davant del Cadena B per 2,5-1,5.

Diumenge que ve, jornada decisiva, sobretot pel primer equip. Tot el que no sigui tornar amb el punt sencer de Tàrrega, és pràcticament signar el descens a Segona Divisió. Els del B anem a Sitges, on faríem bé de puntuar si no volem complicar-nos la vida.

Fins diumenge

 

diumenge, 17 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 5


REUS DEPORTIU 5,5-CONGRÉS 4,5
PRAT 4,5-CONGRÉS B 5,5


EN MA DÓNA EL PUNT AL B I L’A ES QUEDA A LES PORTES DE L’HEROICA


Matí d’emocions fortes al Prat de Llobregat. L’inici de la jornada ja feia preveure que avui no ho tindríem fàcil: hem trobat fàcilment un forn per esmorzar, però arribar al local de joc ja ens ha costat més, com bons congressistes, insuperables en la intendència, discutibles damunt del tauler.

Entre el GPS de l’MA i la perícia d’en Codina, davant la desesperació del president, hem arribat a la sala de joc deu minutets per damunt de l’hora de l’inici, per bé que els locals no feia ni cinc minuts que havien posat el rellotge en marxa. Sense més incidències, comença un matx amb lleugera superioritat visitant, més significativa als darrers taulers. Tot i això, el Prat ha demostrat ser un equip bregador a casa, ja que ha estat ben a prop d’endur-se quelcom.

Començava guanyant en Batuecas, que ha imposat la seva experiència davant d’un jove rival, mentre que en Codina, que no acaba de trobar el to, ha perdut després que totes les peces li quedessin desorganitzades. El Congrés ha tornat a prendre la iniciativa al marcador amb la victòria del cronista, contundent avui, perquè no dir-ho, en una d’aquelles partides on sembla que les jugades surtin soles, a veure si es converteix en un fet habitual. Els locals han igualat novament una vegada en Xavier ha inclinat el rei, després d’arrossegar-se una bona estona; coses del per equips. En Montes, que avui tornava amb nosaltres, ha escollit el mateix camí que jo, muntant un atac poderós sobre l’enroc negre que ens ha donat el 2-3, mentre que el quart punt ens l’ha donat en Bañón, superior en tot moment, per bé que ha hagut de superar alguna complicació en una partida molt tàctica. Tot i que el 2-4 semblava còmode, era enganyós: en Lucas estava inferior, en Sadurní molt collat al primer tauler, en MA mirant d’igualar el final i el president era l’únic amb millor posició, peó de més amb alfils de diferent color, però encara amb torres i dama sobre el tauler. L’Andreu m’ha dit llavors que creia que guanyava la seva partida, fet pel que hem indicat a l’MA que les taules eren un bon resultat. Els minuts han anat passant i he optat per remarcar tant a en Josep com a l’MA la conveniència d’oferir taules. En Josep, inferior, no ha gosat, però poc després les ha aconseguit, fent gal·la novament dels seus dots defensius innats, mentre que l’MA, que no tenia res més que mirar d’empatar, tampoc les ha ofert, i sort que no ho ha fet. Una estona després, el rival d’en Marco ha comès una errada garrafal que el conduïa cap a la derrota, mentre que, incomprensiblement, l’Andreu es deixava donar escac i mat. Afortunadament, l’MA no ha notat la pressió i ha definit amb la contundència que d’ell s’espera, tancant el compte a 5,5, tal com jo havia sumat, però de manera completament diferent. I és que en Marco és un jugador talentós que sempre sorprèn, no em queda més que reconèixer que hagués estat un error demanar les taules, doncs ara estaríem parlant d’un empat a 5. D’altra banda, donem ànims al president, a qui la derrota ha afectat. L’Andreu està jugant totes les partides molt sòlid i avui segurament ha perdut per veure’s obligat a forçar. Finalment, destacar la resistència de l’MA, en moltes fases inferior, però contundent quan se l’ha necessitat. Crac!

Amb aquesta victòria imprescindible, posem els fonaments per mantenir-nos un any més a preferent, podent encarar amb relativa tranquil·litat el matx de diumenge vinent davant del Tres Peons C.

Pel que fa al primer equip, avui jugava un matx molt desequilibrat (en contra) a Reus, però tot i això ha estat a punt de donar la campanada. Malauradament, s’han quedat a les portes i la permanència cada vegada sembla més utòpica. Podeu consultar més detalls de l’encontre al blog d’en Salvo. La setmana que ve, un nou match-ball davant del Cerdanyola B.

Dura derrota del C a casa per 1-5 davant un poderós Ateneu Colon C. A partir d’ara, el tercer equip ja pot anar pensant en la propera campanya. El D ha perdut 1,5 a 2,5 contra el Sant Martí H, avui en López no s’ha pogut imposar, mentre que l’E haguanyat al Sant Martí G. El sisè equip ha empatat davant de l’Espiga D, per bé que els dos punts s’han aconseguit mercès a incompareixences adversàries, per tant, el mestre Xavier encara té feina a fer amb els seus joves deixebles.

La setmana que ve continuem!

diumenge, 10 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 4


CONGRÉS 4-SCC SABADELL B 6

CONGRÉS B 3-CASTELLDEFELS 7


EL CONGRÉS INGRESSA A LA UVI


Jornada decisiva a la seu del Congrés, especialment pel primer equip, que per cercar el primer punt de la temporada ha comptat amb la presència del mestre Rubén, retornat de l’exili. Malauradament, els visitants han portat la iniciativa durant tot el matí. Als taulers de sota s’han tret bé les partides, però per damunt els vallesans han estat clarament superiors, guanyant als cinc primers taulers. A títol individual, en Bielsa ha deixat escapar un final guanyat (ja intranscendent per al resultat del matx, al tractar-se de la darrera partida) per culpa dels destrets de temps, mentre que el mestre ha assegurat sentir-se rovellat i superat amb facilitat.

Amb la victòria del Tàrrega, el Congrés i l’Ideal Clavé són els únics conjunts que no han puntuat; la setmana que ve, matx difícil a Reus, un dels conjunts potents de la categoria.

Els del B encara ho hem fet pitjor i no hem faltat a la nostra cita amb la derrota davant del Castelldefels. Tant se val si és allà o aquí, el resultat, el mateix que l’any passat, 3-7. L’encontre s’ha posat complicadíssim des de primera hora, doncs en Sorribas era superat per Pedro Valarezzo, mentre que en Codina tampoc ha tingut el seu millor dia, 2-0. Jo m’he sumat la festa i després d’igualar la posició amb negres, el meu rival no ha triat una bona seqüència de canvis i he quedat amb peó de més. L’habilitat per fer-me amb el peó l’he compensat escollint un pla erroni, perdent el peó i quedant la posició molt simplificada, taules. Com a curiositat destacar que l’any passat en Ceballos i jo també vàrem jugar, tenint la partida cert paral·lelisme amb la d’avui, però amb diferent resultat, ja que vaig perdre; anem millorant.

A la resta de partides, incertesa. En Sadurní feia estona que lluitava per igualar amb peó de menys. Ell no hi confiava, jo sí, però sense que serveixi de precedent, avui tenia raó ell, 0,5 a 3,5, ampliat per la derrota d’en Climent, que avui tornava pel club i també ha acusat la inactivitat. Per moments semblava que podria caure’ns una tova, però jo tenia les meves esperances: l’MA portava tot el matí guanyat i només era qüestió de temps que caigués el punt, mentre que el president entrava en un final guanyador mercès a un cop tàctic. Al més pur estil Barça, ha adormit al rival amb el seu estil rocós per assestar-li la picada al moment més oportú. Als altres tres taulers, Bañón superior de posició i rellotge, Xavier en posició confosa, precisament on millor es mou i Jordán defensant la posició contra el rellotge. Al cap d’una estona s’han confirmat els punts de l’MA i del presi, però poc després a en Jordan li queia la bandera, deixant el matx sentenciat a favor dels visitants. Em fa l’efecte que en Josep Maria, com un servidor, ha patit, pateix i patirà amb els rellotges (per bé que, paradoxalment, ell és un hàbil jugador de ràpides). Per acabar-ho d’adobar, en Bañón s’ha penjat una torre, mentre que en Xavier ha tancat la lluita amb taules, després que el seu jove adversari li contrarestés la inferioritat material amb un atac a dos flancs molt interessant.

Derrota previsible, la salvació passa, en primer lloc, pel matx davant del Prat diumenge vinent.

Pel que fa a la resta d’equips, el Congrés C ha perdut per la mínima davant del Foment D i ja pràcticament renuncia a qualsevol opció d’ascens, el D ha guanyat per 0,5-3,5 davant d’un Montcada D minvat, que ha jugat amb tres, l’E ha aconseguit una gran victòria per 1-3 contra el Sant Feliu E, amb l’Emili López i en JJ Fernández tirant del carro i l’F ha perdut 3,5-0,5 davant del Gavà B.
Diumenge que ve més!

diumenge, 3 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 3


BARCELONA UGA B 5,5-CONGRÉS 4,5

ESPLUGUES 7-CONGRÉS B 3

NI AMB L’AJUDA DELS RELLOTGES


 

Matx interessant el que s’ha disputat aquest matí a l’històrica seu del Barcelona. El Congrés cercava el seu primer punt d’aquesta temporada, però no ha pogut ser. El primer en acabar era en Camacho, que en posició tancada acordava les taules. Poc després, en Fermí ha entrat en una batalla tàctica davant d’en Richard Guerrero, que jugant en la seva salsa s’ha anotat el punt ràpidament. En Lluís Oms s’ha imposat a l’Oliver: no sé si ha durat més la partida o el post-mortem infinit, mentre que en Bielsa ens donava la primera victòria: 2,5-1,5. Aquí ha arribat l’únic moment ‘polèmic’ de l’encontre: el rival d’en Salvo reclamava taules per repetició, mentre que en Roger assegurava que encara no s’havien donat les tres posicions idèntiques. Abans de passar a la reproducció de la posició, el seu adversari ha accedit a continuar jugant, per acordar poc després les taules. L’Alonso, que havia dut la iniciativa durant tota la partida, ha anat perdent el seu avantatge progressivament, fins que s’ha deixat la dama, mentre que servidor, després d’una siciliana amb enrocs oposats i ball de bastons, amb lliurament de peces per ambdós bàndols, s’ha acabat imposant en uns destrets de temps agònics, després que a en Castells li caigués la bandera, ja que la posició, amb tot ballant i plena de recursos tàctics, no era gens clara per cap dels dos. A la meva victòria s’han succeït la derrota d’en Pere Martínez, sorprès pel canvi d’obertura d’en Guillermo Arias (ell s’havia preparat contra la catalana) i les taules d’en Sagués, que en l’anàlisi posterior furgava, convençut de trobar quelcom més. Tot feia preveure que els locals ampliarien el marcador, ja que l’Ortín treia aigua en un final inferior, però igual que jo, ha tingut la sort de cara i ha guanyat per bandera. Dos robatoris que han estat insuficients per puntuar, però que com a mínim han maquillat un marcador dominat pels locals durant tot el matí, per bé que al final ens ha quedat el regust de poder haver tret alguna cosa més en alguna partida.

Em deixareu dir que per mi ha estat un orgull debutar a primera divisió al club degà de l’Estat, per on han desfilat els millors jugadors de Catalunya i de la resta d’Espanya des de fa pràcticament un segle, per bé que trobarem a faltar la seu de la UGA, que també tenia el seu encant. La setmana que ve, ja amb el deu de gala, el primer equip cercarà estrenar-se davant del SCC Sabadell B; paradoxalment hem d’apuntar que, tot i no sumar cap punt, el Congrés es troba 8è, fora de les places de descens.

Mentre comentàvem les incidències del joc entre canyes, gerro d’aigua freda: a falta de l’Andreu, el B perdia 6-3. El presi finalment ha abdicat, deixant el marcador en 7-3. Destacar les victòries d’en Sorribas i d’en Lucas, que feia un any que no jugava, davant d’adversaris superiors, mentre que l’altre punt s’ha sumat mercès a les clàssiques taules d’en Josep davant d’un MC al primer tauler i d’en Jordi R. Batuecas al desè, que per primera vegada aconseguia puntuar al segon equip. Malauradament, els González, en Codina, en Bañón i en Montes no han pogut sumar. Diumenge que ve rebem al Castelldefels, en el que ja és un clàssic de la categoria. Esperem que jugant a casa, com a mínim, poguem donar més guerra que les darreres temporades.

Important victòria del C davant del mateix filial de La Colmena, per 4,5 a 1,5. Amb aquest punt, els homes d’en Gómez encara poden aspirar a tot.

El D jugava a casa de l’Once B, mentre que l’E ha perdut per la mínima davant del l’Ateneu Colon F. L’equip F s’enfrontava al Castelldefels D i a l’acta consta 0-0, Mourinho ha fet molt mal...

La setmana que ve, més!