diumenge, 23 de febrer de 2014

Lliga catalana 2014, ronda 5



SANTPEDOR 3-CONGRÉS 7



Arribada a Santpedor sense incidències, tres quarts d’hora des del club. L’esmorzar, al bar El Timbaler, presidit per una fotografia dedicada de Pep nostre senyor, oferint la primera orelluda culer a la Plaça de Sant Jaume que contrastava amb el resum del partit d’ahir que ens oferien en aquells moments.
 

Minuts abans de dos quarts ens presentem al local de joc, i poc després de prendre seient, 1-0 en contra. L’Alonso ha caigut al parany d’obertura plantejat pel seu rival, dient adéu a la dama i a la partida. En Camacho, que assegurava haver jugat fatal l’obertura, ha pogut salvar els mobles, mercès a la manca d’ambició del seu adversari i ha sumat mig punt, mentre que en Sagués s’ha encarregat de tornar l’equilibri al marcador després d’imposar-se en una partida sense complicacions. Poc després, taules d’en Fermí en un final igualat, 2-2. A diferència de la setmana passada, les partides feien bona pinta: Pere Martínez peó de més, amb complicacions; Oliver posició dominant sobre el tauler; Bielsa avantatge material; Viñals peó de més, Ortín collant de valent i servidor amb una partida posicionalment guanyada. El següent en materialitzar he estat jo, la descoordinació de les peces adversàries i el rei al centre han acabat per posar-m’ho fàcil. Minuts més tard en Bielsa afegia una qualitat a la peça que ja portava de més, sense cap contrajoc a canvi. També l’Ortín aconseguia dinamitar la resistència del rival, 2-5. Amb tres partides en joc on gaudíem de superioritat, res feia pensar que el matx podia perillar, però durant els destrets de temps en Carlos Oliver s’ha deixat una qualitat i ha abandonat. Humilment crec que hauria d'haver continuat, doncs amb 30 segons per banda al rellotge, tal com te l’has deixat tu, se la pot deixar el rival, però ja sabem de l’autoexigència d’en Carlos. Per moments semblava que no acabava d’arribar el mig punt necessari per tancar l’encontre, doncs en Pere Martínez, tot i el peó de més, havia d’afrontar un peó imparable del primer tauler bagenc, mentre que en Viñals, que ja comptava amb tres peons d’avantatge, necessitava estar alerta a les xarxes de mat que contínuament cercava el seu adversari, de manera molt hàbil. Finalment en Jaume, no sense esforç, ha trobat la seqüència guanyadora, deixant en Pere sense pressió. Amb molt d’enginy, el nostre primer tauler ha lliurat la torre pel peó adversari, resultant un final de rei fora de joc i torre VS rei i tres peons que semblava guanyador. Finalment, s’ha imposat per temps.



Victòria solvent davant d’un conjunt que pot complicar la vida a qualsevol. La mala notícia és que el Jake segueix la seva marxa imperial i, amb 5 de 5, no dóna lloc a l’esperança congressista. Si volem veure el got mig ple, com a mínim sembla que ja no haurem de patir per aconseguir l’objectiu de mínims, mantenir la categoria.



BELLVITGE ENTITAT 6-CONGRÉS B 4



Oportunitat d’or desaprofitada pel Congrés B, que continua en zona de descens. Els locals tenien tres taulers forts, però a partir del quart la superioritat era per nosaltres. Destaquem les taules de l’Andreu al primer escaquer, amb negres, davant d’un mestre català. Molt meritòria la trajectòria del president aquesta temporada, hem descobert tot un stopper! Malauradament per darrera no hem estat tan fins, doncs només en Julbe ha aconseguit imposar-se, mentre que les derrotes d’en Codina i d’en Bañón ens han acabat de condemnar.



Queden quatre jornades i necessitem, com a mínim, dos punts. Primer matx-ball davant del Peona i Peó C, un conjunt jove que ens exigirà el màxim.



CONGRÉS C 3,5-CATALUNYA D 2,5



Important victòria per la mínima del C, que es situa amb 3,5 punts, lluny del descens i segon classificat provisional. El Catalunya D era lleugerament superior a nosaltres, però el factor club i les victòries d’en Batuecas i d’en Bascuñana han produït que el punt es quedés a casa. Parlar d’ascens sembla precipitat, però plantejant la temporada matx a matx, tampoc cal descartar res.



CONGRÉS D 3-LIRA E 1



Bona victòria del nostre D, cimentada sobre els triomfs d’en Santamaria, l’Ylla i en Manu. Sembla que aquesta temporada, els conjunts inferiors del Congrés s’estan gestionant amb més encert que anys enrere.



CONGRÉS E 1-CADENA B 3



Victòria de la Tatiana, que avui tampoc ha estat secundada pels seus deixebles. De tant formar campions, la campiona acabarà per ser ella.



CONGRÉS F 4-CATALUNYA F 0



Nou ple del nostre F, avui davant del mateix filial del Catalunya. Per desgràcia, els adversaris també han sumat de 4 en 4 i continuem tercers. La lluita per l’ascens es preveu apassionant.

diumenge, 16 de febrer de 2014

Lliga Catalana, ronda 4




 

El que en principi podia semblar un matx còmode s’ha convertit en una pedra a la sabata. O més aviat en una llosa. Una llosa de formigó que minimitza les nostres opcions reals d’ascens.

A partir del quart tauler, els congressistes érem sensiblement superiors als bagencs, però això avui no s’ha reflectit damunt dels taulers. El primer en acabar ha estat l’Alonso, obligat a donar per bona una seqüència de repetició de jugades forçada, doncs qualsevol alternativa semblava derivar en un final anterior. Poc després guanyava jo, avui una partida força plàcida gràcies a les imprecisions posicionals que ha anat cometent el meu adversari. Taules d’en Viñals, taules d’en Fermín... tot semblava sota control, però algunes partides estaven prenent un caire perillós. L’Ortín defensava una posició amb peça de menys a canvi d’algun peó, en Jordan, que havia entrat en un final prometedor, ha permès un cop tàctic de l’adversari que l’obligava a lluitar per les taules en un final d’alfils de diferent color amb inferioritat material. Les victòries d’en Sagués i d’en Bielsa posaven un 4,5 a 1,5 esperançador, però a banda de les dues partides esmentades, en Pere Martínez entrava en un final amb peó de menys, mentre que la posició de l’Oliver era confosa, podia passar qualsevol cosa. Quan a Can Jordan semblava que havia amainat i que podria fer-se amb el mig punt, l’adversari ha trobat un escac letal que tirava per terra la fortalesa congressista. També l’Ortín ha hagut de plegar i, poc després, en Pere. Amb 4,5 a 4,5 però poc temps al rellotge, en Carlos Oliver no ha escollit la millor continuació en un final de torres, els seus peons han anat caient un darrera l’altre i cap a dos quarts de dues, s’ha acabat confirmant la remuntada visitant. Al post-mortem hem pogut comprovar que el nostre jugador disposava de força alternatives millors al pla que ha triat, però és clar, el temps és un factor que també juga.

Per la seva banda, el Jake no ha perdonat i està en una línia de no fer-ho, fet pel que ja no depenem de nosaltres mateixos per pujar de categoria. Certament, no hem arribat ni a mitja lliga i no semblem destinats ni a patir ni a estar a dalt, però faríem bé de guanyar el proper matx, no passar angúnies i veure què passa. Serà a Santpedor, davant d’un conjunt molt similar al nostre, per tancar aquesta trilogia del Bages que el calendari ens ha assignat.

 


 

Com passava amb el primer equip, avui també semblava un dia propici pel B per posar una pedra més al seu camí cap a la permanència. Però la història s’ha repetit i els jugadors del B han estat tan desafortunats com els de l’A. L’ensopegada encara és més greu si valorem el fet que el rival d’en Bañón no ha vingut, així que hem perdut contra nou. El matx ha tingut cert paral·lelisme amb el del primer equip: avantatge inicial congressista, partides complicades i remuntada visitant. Perdia ràpidament en Sorribas, però en Julbe, amb peça de més, mantenia l’avantatge local, 2-1. Taules d’en Sáez i a les partides restants: Andreu fent el que podia davant de Germán Rodríguez, no pintava bé; Javi Romero amb qualitat de més, però complicat de guanyar, Javi peça de menys, Gómez posició igualada, Codina immers en un final boig i Batuecas tres quarts del mateix. Els avantatges s’han anat materialitzant: Javi Romero guanya, però Javi González i Andreu perden. El problema ve quan a les dues posicions-loteria surt creu. En Codina ha fet passejar el rei adversari sense definir, mentre que en Batuecas ha comès una errada tàctica quan la partida semblava que s’encaminava cap a les taules. Les taules d’en Gómez, ja intranscendents.

Diumenge vinent una nova oportunitat per sumar a Bellvitge, davant d’un conjunt fort per damunt, però que ens donarà opcions als darrers taulers.

 


 

Victòria còmode del nostre tercer equip davant d’un adversari inferior. El C pràcticament s’assegura un final de temporada tranquil després d’aquest punt important, i això té força mèrit si valorem l’espoli de jugadors per part dels equips superiors.

 


 

Empat mercès a les aportacions dels més grans, en Santamaria i l’Alujas. Sembla ser que a la partida d’aquest darrer hi ha hagut alguna incidència tècnica que us amplia l’Emili López a la seva crònica.

 


 

Només la Tatiana ha pogut sumar en aquest encontre, no quedar a 0 sempre és positiu. Donar ànims a les nostres joves promeses de cara a la propera ronda.

 


 

Nova tova del nostre F, per bé que els rivals s’han presentat amb mig equip. Victòries solvents d’en Mariano i d’en López, que ha agafat el to. En qualsevol altre grup de tercera provincial l’F aniria líder destacat, però en aquest grup VII trobem el Moli Nou B, amb els mateixos 15 punts que nosaltres, i el Peón Doblado D, amb un ple al 16 espectacular. La setmana vinent rebem al Catalunya F amb l’obligació de tornar a sumar els quatre punts.

 

dilluns, 10 de febrer de 2014

Lliga Catalana 2014, ronda 3


 

 
Frenada en sec del Congrés en la seva pugna pel liderat. Primera excursió de la temporada que precisava trobada a la nostra seu a les 7:45, així com GPS. Després d’alguna petita imprecisió, encara vàrem arribar amb temps suficient per fer el cafè. Comença el matx amb uns minuts de retard, impressionant vista des de la sala de joc del centre cívic de Cardona.

La matinal feia bona pinta quan, en poc més d’una hora, en Viñals estrenava el marcador visitant. Malauradament ha estat un miratge, doncs la derrota d’en Fermí equilibrava l’encontre. Aquest 1-1 es va mantenir força estona i les partides no estaven gens clares: moltes presentaven equilibri i algunes, com la d’en Jordan, semblaven pràcticament perdudes. Encara amb 1-1 vaig rebre una oferta de taules en un final equilibrat, però la millor posició del meu monarca em feia ser optimista, fet pel que vaig decidir seguir jugant. Les partides s’anaven resolent: taules d’en Carlos Alonso i d’en Pere Martínez, victòria de l’Ortín, derrota d’en Bielsa, que tenia la partida favorable i finalment taules a la meva partida. Quan pensava que havia dut el meu pla amb èxit per aconseguir un peó passat en un final cavall VS cavall, el meu adversari em va obligar a avortar-lo mercès a l’amenaça d’un peó passat al flanc de rei, que esdevindria imparable si continuava amb les meves intencions. Em vaig haver de conformar amb l’empat quan més a la vora veia la victòria, però tampoc és fàcil quan l’adversari, amb blanques, canvia totes les peces. Amb 3,5-3,5 quedava en Sagués, que s’arrossegava per si sonava la flauta, l’Oliver, amb qualitat de més i en Jordan, que havia aturat el cop i tenia opcions raonables d’empatar la partida. En aquests moments el 5-5 ha passat de ser un mal resultat a ser el nostre desig. Afortunadament, en Carlos Oliver s’ha imposat amb la tècnica que el caracteritza, mentre que en Sagués claudicava poc després. Fent-nos patir una mica, en Jordan ha pogut assegurar el mig punt, un mig punt que ha suat de valent i que pot ser de gran importància a final de temporada.

No podem amagar que el balanç final és negatiu, doncs el Jake ha tornat a guanyar i ja no tenim marge d’error si volem mantenir alguna esperança de retornar a primera divisió. Diumenge primer match-ball davant del Balsareny-Sallent.

 
COLLBLANC 4,5-CONGRÉS B 5,5

 
Baixant de Cardona vaig trucar a en Javi. No m’ho creia, victòria del B per la mínima. El B sempre ha tingut aquestes coses: derrota la setmana passada en un matx teòricament assequible i victòria aquest diumenge davant d’un rival sensiblement superior. Un punt d’or en la cursa cap a la permanència. Com preveia, si hi havia alguna possibilitat de guanyar aquest matx era per darrere: Bañón, Codina i Batuecas han fet la feina, amb especial mèrit d’aquest darrer, l’encarregat de tancar el marcador. Però és que per davant el president, que divendres nit preparava la partida al club, ha pogut anul·lar, amb negres, a un adversari que l’avantatjava en 200 punts d’ELO, mentre que en Sorribas, al segon, tampoc s’ha deixat sorprendre per un adversari superior. Si bé a principi de temporada remarcava la baixa d’en Sadurní, el jugador més capacitat per defensar el primer tauler del B, s’ha de reconèixer que l’Andreu està fent la feina a la perfecció. Bona victòria d’en Gómez i taules del veterà Sáez, que s’ha pogut refer de la seva derrota diumenge passat. S’espera més d’en Xavier i d’en Javi Romero, de ben segur que aviat arrencaran.

Diumenge vinent tocarà rebre als veteraníssims jugadors de l’Ateneu Barcelonès, en el que s’està convertint en un clàssic de la categoria.

 
CONGRÉS C 2,5-TRES PEONS F 3,5

 
Derrota per la mínima del nostre C, contra un conjunt de força similar, però probablement més rodat. Les victòries d’en Lucas i d’en Sapiña, afegides a les taules de l’Ylla varen ser insuficients per puntuar. Afortunadament, la resolució del comité de competició, que ha dictaminat empat a 3 a la primera ronda davant del Sant Adrià B, fa que el tercer equip del Congrés sumi mig punt possiblement inesperat, però que anirà d’allò més bé.

 


 
La victòria d’en Bascuñana i les taules d’en Santamaria fan que aquesta derrota sigui la menys dolorosa possible en un sistema de classificació olímpic.

 


 
Nou empat a 2 que dóna confiança a la nostra quitxalla. Avui sí, la Tatiana ha estat un bon exemple pels seus alumnes i ha guanyat la seva partida, mentre que el segon punt ens l’hem anotat per una incompareixença.

 


 
A priori el nostre F tenia un matx clau, una pedra de toc per veure si les opcions d’ascens són reals. El resultat parla per sí sol. L’’-ez’ team (López, Fernández, Fernández i Martínez) ha passat per damunt dels seus adversaris. A destacar la victòria de l’Emili... en 6 jugades!! Es fa palès el joc incisiu del nostre jugador (bé, poder ha rebut alguna facilitat també :p).

diumenge, 2 de febrer de 2014

Lliga catalana 2014, ronda 2



Primera ronda com a locals i segon matx desequilibrat per ELO al nostre favor. Tot i això, els lleidatans han venut cara la seva pell, aguantant totes les partides fins al migdia. En Jordan i jo hem estat els primers en imposar-nos i, a partir d’aquí, els punts han anat caient a favor nostre. Avui l’únic congressista en perdre ha estat en Carlos Alonso. Tant de bo es mantigui aquesta tònica durant el campionat, victòria contundent de l’equip amb una única derrota. Amb aquests dos primers punts, agafem una bona posició a la graella de sortida i afrontem amb il·lusió el matx davant del Cardona-Súria, diumenge vinent.


Tot i que a priori podíem esperar un rival inaccessible, reconec que després d’avaluar l’alineació que portaven creia que avui era una jornada propícia perque el nostre B comencés a sumar. Una barreja de veterania i joventut, però amb ELO sensiblement inferior al nostre. Aquests feeling s’han incrementat després del lliurament d’en Codina, que tot i que, com l’ha executat, no valia, finalment ha aconseguit atabalar al seu rival i endur-se el punt. Els dos darrers taulers, Bañón i Batuecas, feien la feina, però per contra en Javi Romero, la nostra perla, avui no ha tingut el dia. Tampoc en Gómez ni en Sáez, 3-3. Taules d’en Sorribas i del president, que definitivament s’ha fossilitzat al primer tauler, 4-4. Negre pintava el final d’en Julbe, mentre que en Javi no semblava tenir més que les taules. Una vegada s’ha confirmat la derrota d’en Julbe, en Xavier ha mirar de cercar l’heroica forçant la posició i ha acabat perdent la partida. En qualsevol cas, lloable la seva actitud, doncs no tothom està disposat a sacrificar mig punt pel bé de l’equip. Diumenge, matx complicat a casa del Collblanc, els darrers taulers hauran d’estar especialment atents ja que per damunt és un equip molt potent.


El tercer equip s’ha refet amb contundència d’una primera ronda atípica, on dues partides es van finalitzar ‘sub condicione’ a causa d’una mala configuració dels rellotges. Avui però, 2-4 davant del Vila Olímpica B, una primera passa cap a la permanència. Lucas, Ylla i Herrerías han liderat aquest important triomf.


Resultat contundent a favor dels locals en un matx que a priori es presentava força equilibrat. Quan ha arribat al Congrés, el jove Manu es lamentava per un error comès que li ha costat la partida.


Bon empat dels Kischuk guys en un encontre complicat. La Tatiana, tot i haver jugat davant d’un rival superior, es lamentava per no haver pogut puntuar. Afortunadament, els campions que forma, han fet la feina.


Zero a quatre, em confirmava l’Emili tot satisfet mentre devorava un dònut de xocolata. I afegia: aquest any hem de pujar. I és que l’equip composat per en Paco, en JJ, en Mariano i el propi Emili té qualitat i il·lusió de sobres per fer coses importants en aquesta tercera categoria.