diumenge, 22 de desembre de 2013

Congrés 2014

S’apropa un 2014 que, entre altres coses, ens portarà una nova temporada escaquística. Molts focus es centraran, de manera absolutament merescuda, atès el nivell dels seus jugadors, en la Lliga Catalana dels escacs on, a falta de conèixer els moviments de darrera hora, la Societat Coral Colon de Sabadell partirà com a favorit al defensar títol, però de ben segur que l’Escola d’Escacs, actual campió de Copa, o clàssics com el Barcelona-UGA posaran pals a les rodes dels vallesans de cara a revalidar el campionat.

Si mirem una mica més cap avall, ens trobem un gran gruix d’escaquistes, els que no en sabem prou com per copsar els titulars del campionat, però que matinarem durant nou diumenges consecutius per jugar i defensar els nostres objectius. Mantenir-nos en una categoria o mirar de promocionar és per nosaltres un premi suficientment anhelat com per fer pinya durant els dos mesos que dura la competició.


En Salvo, ara a les files del Sant Martí
Fermí Tejero, llegenda viva del Congrés















Pel club d’escacs Congrés es presenta una temporada molt complicada. El primer equip va perdre la categoria la temporada passada i enguany, amb les baixes confirmades d’en Rubén, en Llopis i en Salvo, afegides a altres possibles renúncies, prou farà si manté la categoria a la competitiva segona divisió. Aquestes baixes afecten, de retruc, als equips inferiors, doncs els primers taulers del segon equip hauran de reforçar al primer, els del tercer al segon i així successivament. Els del B, un any més i aquest sí, ja que la realitat de la temporada impedeix fer volar coloms, ens hem de centrar en mantenir-nos a preferent per enèsima campanya consecutiva. L’any passat vàrem córrer molts riscos i enguany comptarem amb un equip debilitat per damunt però que comptarà amb les incorporacions de veterans de renom com en Sáez o joves promeses com el retornat Javi Romero. Evidentment, els equips C, D i E també veuran minvat el seu potencial, però especialment dels dos darrers s’espera la promoció de nous talents de la pedrera congressista, on cal destacar la tasca silenciosa i desinteressada de socis com en Javi González, en Paco Martínez, en Frederic Andreu o, més recentment, la Tatiana Kischuk.

Joves talents, gràcies Javi!
Com a delegat del segon equip només demano una cosa: que siguem deu i, en la mesura del possible i sempre prioritzant les necessitats del club, que siguem els mateixos. Crec que de cara a assolir un objectiu, l’existència d’un compromís és innegociable. Les nostres carències escaquístiques són les que són i no milloraran de la nit al dia, però els adversaris també en tenen i, per tant, disposar d’un bloc compacte suposa un avantatge competitiu que pot reportar un o dos punts per temporada, tan inesperats com necessaris de cara a assolir l’objectiu. A partir d’aquí, sempre va bé comptar amb un grapat de jugadors comodí per cobrir les necessitats puntuals de l’equip.

Javi Romero, la perla, reforçarà al B
Però una setmana abans del per equips tenim la Copa Catalana. El Congrés porta diverses temporades consecutives complint el protocol, presentant-nos-hi amb un mínim de dos equips que no tenen cap possibilitat de pugnar pels seus objectius al haver-hi jugadors que juguen dues partides i marxen, uns que juguen només pel matí, altres només per la tarda. Al Congrés creiem que la Copa va bé perquè els jugadors que no competeixen durant mesos, agafin ritme de cara al per equips, però això no treu que hi anem amb la il·lusió de fer un bon paper i, perquè no, competir per entrar a les finals de les nostres respectives categories, com passa a la resta de clubs.

La companyonia, un actiu congressista
Per poder assolir aquest objectiu, fora bo saber qui jugarà i quantes rondes ho farà, doncs la Copa és bastant flexible amb les inscripcions. Per exemple, si cap dels nostres deu primers taulers hi pren part, no cal inscriure al primer equip. Seria interessant que cada conjunt inscrit comptés amb un mínim de quatre jugadors compromesos a jugar tot el dia, mentre que els jugadors que només poden disputar un grapat de rondes entressin com a relleus. Des del meu punt de vista és millor inscriure menys equips i anar rotant jugadors que presentar més conjunts que després, per la tarda (o a mig matí), s’han de retirar.

Darrerament tinc la percepció que al Congrés no es fan les coses com caldria. L’èxode de jugadors vinculats a l’entitat durant una pila d’anys, així ho demostra i, moltes decisions de la nostra junta són, si més no, qüestionables. Però no és menys cert que el gruix dels socis, que per un motiu o un altre tenim el laissez faire, laissez passer com a modus vivendi, també tenim eines a les nostres mans perquè això canviï. I una d’elles és donar una imatge competitiva en aquells tornejos en què prenem part.

Bones Festes a tots i Força Congrés!


  

diumenge, 17 de març de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: 1x1


Acaba de sortir del forn l’u per u, analitzant l’actuació dels jugadors que han participat amb el Congrés B:

TITULARS

Josep SADURNÍ, 3 punts: MUR, com és costum, a en Josep sempre li ha tocat ballar amb la més lletja, però això no ha impedit que en sis de les nou partides s’hagi quadrat per sumar mig punt molt valuós de cara a aguantar els encontres. Finalitza amb el regust agredolç de no haver pogut guanyar cap partida.

Héctor HERNÁNDEZ, 6 punts (DEL.): MONOCROMÀTIC, 5,5 de 6 amb blanques, 0,5 de 3 amb negres, caldrà renovar el repertori d’obertures. Segon Alekhine de la seva trajectòria, senyal que l’equip ha estat fluix. En dues ocasions ha defensat el desè tauler del primer equip.

Frederic ANDREU, 3,5 punts (COORD.): PERDONAVIDES, el president ha acabat sumant menys punts dels que per joc mereixia, ja que moltes partides se li han escapat cap al final. Impecable en la coordinació dels equips.

Juan José MONTES, 4,5 punts (de 8): GALLEC, el nostre anterior crack era búlgar, aquest és gallec. Tot i que no ha acabat de matar algunes partides, al seu joc percebem detalls que ens asseguren estar davant del puntal del B dels propers anys, per bé que ja ha debutat amb el primer equip.

Joan SORRIBAS, 3 punts (de 7): DESMELENAT, en Joan normalment s’ha caracteritzat pel seu estil sòlid, però enguany tan aviat generava un atac demolidor, com els adversaris trobaven escletxes a la seva posició, sense signar cap empat. Unes proves de visió li han impedit jugar totes les rondes.

Javier GONZÁLEZ, 3,5 punts: CREIXENT, a en Xavier se li ha fet curt el campionat, doncs després d’un inici on no s’acabava de trobar còmode sobre el tauler, a les darreres rondes ens començava a recordar a aquell jugador que temps enrere havia flirtejat amb els 2100.

Joan CODINA, 2 punts: DESCENTRAT, bé, no ens enganyem, escaquísticament, de centrat mai ho ha estat massa, doncs estem davant d’un jugador que viu del talent i la fantasia, però aquesta temporada en Codina està afrontant situacions complicades que li han impedit donar el millor de sí mateix. Llàstima, doncs després de la seva primera victòria, crèiem que podia ser el seu any.

Benici BAÑON, 3,5 punts: COMPLIDOR, jugador de club, sempre a disposició de l’equip que sigui, enguany ha jugat majoritàriament al segon equip, combinant victòries espectaculars amb derrotes en partides on podria haver tret quelcom més. Com a premi a la seva trajectòria, ha debutat amb el primer equip a la darrera ronda.

Marco Antonio GONZÁLEZ, 4 punts: MÀGIC, en Marco, per sota, sempre és una garantia. Encara que aquesta campanya ha estat una mica irregular, als matx determinants ens ha donat els punts decisius per mantenir la categoria, però si alguna cosa restarà a les nostres retines és la sorprenent Ae3+ a Sitges.

SUPLENTS, ordenats per número de partides jugades amb el B

Josep Maria JORDÁN, 1 de 4: CONSOLIDAT, al primer equip, on ha jugat com a desè tauler titular sempre que ha estat disponible. A les quatre partides que ha disputat amb nosaltres, s’ha enfrontat amb rivals durs, aconseguint sumar dues taules.
Josep Antoni LUCAS, 1 de 3: ENCARCARAT, com és lògic, quan jugues poques partides a l’any, és difícil agafar el ritme, això li ha costat algun punt al nostre entranyable Lucas.
Jordi RODRIGUEZ BATUECAS, 1,5 de 3: PROMOCIONABLE, any darrere any, en Jordi treu el cap amb més assiduïtat. Aquest any ha tancat l’alineació en tres ocasions, aportant la seriositat i solidesa que a ell li sobra i a d’altres ens manca.
Manuel GONZÁLEZ, 0 d’1: PROMESA, aquest noi apunta maneres, doncs amb només 16 anys, la seva progressió és molt bona. Com a premi i mercès a la seva disponibilitat, va debutar amb nosaltres a Sitges, on va estar a la vora de puntuar. En uns anys, si no es descentra, és carn d’A.

Andreu HERRERÍAS, 0 d’1: SUPERAT, l’Andreu fou convocat pel matx davant del Tres Peons C, després d’una excel·lent campanya als equips inferiors, assegurà veure’s superat pel seu adversari.

Alberto GONZÁLEZ: 0,5 d’1: OBSEQUIAT, després d’intentar forçar la posició per empatar el matx, el seu adversari va tenir un bon detall regalant-li el mig punt que, jugades abans, tenia a la mà.
Carlos ALONSO, 0,5 d’1: SÒLID, s’ha plantat amb les peces negres per donar mig punt a l’equip, llàstima que finalment no ha estat suficient per puntuar davant del Sant Martí B

Mariano CAMACHO, 0,5 d’1: PETROSIAN, sòlid, rocós o qualsevol qualificatiu d’aquesta mena li queda curt. En Camacho és, directament, garantia de taules, tot i que jo l’animaria a ser una mica més ambiciós, doncs percebo que té nivell per cercar quelcom més a les seves partides.
Juan José ORTÍN, 0 d’1: ALLIÇONAT, després d’una molt bona campanya, essent un dels màxims realitzadors del primer equip amb 5 punts, avui li ha tocat rebre mercès a la destresa d’en Dani Porras guanyant el final.

Fins l’any que ve, congressistes!

 

 

Campionat de Catalunya per Equips: novena ronda

IDEAL CLAVÉ 8-CONGRÉS 2

SANT MARTÍ B 6-CONGRÉS B 4

 

L’ESPERIT DE TENERIFE


 
Amb el primer equip a segona divisió, era evident que tocava reforçar el B, que s’havia de jugar la permanència davant del Sant Martí B, mal lloc hem anat a triar. De retruc, es premiaven trajectòries, concretament les d’en Codina i en Bañon, mentre que l’MA i en Batuecas entraven als dos darrers taulers com a jugadors promocionables. Tots quatre han debutat avui tant al primer equip com a primera divisió, essent castigats per l’experiència dels de Nou Barris. Felicitar a l’Ideal Clavé per la salvació, així com als equips que pugen i disputen les eliminatòries d’ascens. Al Tordera i, especialment, al Congrés, ens queda rearmar-nos per mirar de recuperar la categoria la temporada vinent.

Així, els del B ens hem presentat al Centre Cívic de Sant Martí amb la que possiblement és la millor alineació de la nostra història, fet pel que vull agrair la predisposició d’en Bielsa, delegat de l’A, a cedir-me tots els jugadors que li vaig demanar.

El matx ha trigat en definir-se, ja que a la majoria de partides es mantenia l’equilibri. El primer en aconseguir un clar avantatge he estat jo, per bé que m’ha costat una mica més del compte anotar-me el punt, davant d’un jugador amb recursos com és en Norberto Moreno. No han faltat les taules d’en Josep: avui, encara gripós, m’ha manifestat la seva intenció de guanyar una partida, però finalment ha donat per bo el seu resultat habitual. Empat també del retornat Jordan, guardonat amb el Premi Saba al Fair Play, així com de l’Alonso, avui el nostre primer tauler. Malauradament, en Montes perdia i al president se li tornava a escapar una posició avantatjosa, segons em comentaven els companys. Derrota també d’en Sorribas davant de la sòlida Elena Casset, mentre que en Xavier ha optat per la seva millor versió per ajustar el marcador, que quedava en 5-4 en contra despres d’un altre clàssic, les taules d’en Camacho. Malauradament, la partida de l’Ortín era impossible de guanyar, bé, improbable, ja que la possibilitat existia, però la probabilitat, unida al saber fer d’en Dani Porras per adjudicar-se el final, ens ha col·locat la llosa al damunt.

Vinga tots a mirar actes, ja que quan no fas la feina, depens de tercers, el que menys m’agrada. Tot i que de vegades... qui no recorda, una cessió enverinada de Sanchís, un raig de sol més oportú que qualsevol làser enlluernant a l’amic Buyo, un Pier Luigi Cherubino a l’aguait... qui no recorda Óscar Alberto Dertycia, en una nova nit màgica a Tenerife... sí, estem d’acord: si Pier, Dertycia o el gran Djukic mereixen una estàtua a l’esplanada del Camp Nou, és perquè el Barça no havia fet les coses bé per arribar a aquella situació, però també és cert que arran d’aquesta petita, d’acord, gran dosi  de sort, es varen començar a forjar trajectòries molt més igualades, amb balanç lleugerament favorable als nostres. Doncs enguany nosaltres no hem fet les coses com la competició requeria, 2,5 punts de nou són uns registres que fins fa dues temporades, ens haguessin portat a primera provincial, però hem estat els tercers pitjors novens. I afortunadament Pier jugava avui a l’Espiga, que ha sentenciat al Torà, de la demarcació de Lleida, a jugar a preferent l’any vinent. Es salvava el Cardona i es salvava, de retruc, el Congrés B, ja que al caure a preferent només dos equips de la provincial de Barcelona, només baixen a primera els dos pitjors novens, entre els que no hi trobem al Congrés. Ens ha anat d’un punt, el que no ha pogut sumar el Torà; ens ha anat d’un quilòmetre, la distància que separa Torà de la província de Barcelona, car és municipi lleidatà que limita amb la nostra província, però ens hem salvat.

El C ha guanyat un matx intranscendent per 3,5 a 2,5, el D descansava i E i F han empatat a 2. Tot seguit, fem una petita valoració de l’actuació dels nostres equips un per un, mentre s’acaba de coure l’u per u dels integrants del conjunt B.

CONGRÉS, primera divisió, grup I: 10è, 0,5 punts. Descens previsible, doncs durant anys la salvació ha estat poc menys que un miracle i enguany l’equip estava debilitat al no jugar en Rubén, en Llopis i en Viñals. A l’inici de temporada no vàrem perdre les esperances, al haver-hi enfrontaments contra conjunts, teòricament, del nostre nivell (Tàrrega i Ideal Clavé, per exemple), però a l’hora de la veritat, diversos matx s’han escapat per la mínima i el Congrés ha perdut la categoria de manera contundent, una jornada abans d’acabar el campionat. De cara a l’any vinent, s’hauran de recuperar efectius per apuntalar la plantilla i optar a recuperar la categoria

CONGRÉS B, preferent Barcelona, grup IV: 9è, 2,5 punts. S’ha salvat com podria haver baixat. Temporada molt fluixa la nostra, doncs considero que teníem equip per no passar cap mena d’angúnia. Bona incorporació la d’en Montes per substituir en Petar, mentre que de cara a la temporada vinent, faríem ve de recuperar en Climent per no haver de patir i, qui sap, si mirar més cap amunt.

CONGRÉS C, segona Barcelona, grup III: 7a posició, 4 punts. Un inici irregular va deixar als nostres veterans jugadors en zona tranquil·la, i allà s’han quedat. Amb la irrupció d’un parell de promocionables, els homes d’en Gómez podrien plantejar-se l’ascens a primera provincial.

CONGRÉS D, tercera Barcelona, grup VIII: 3a o 4a posició (falta un resultat), 17,5 punts. El millor conjunt del nostre club aquesta temporada. Finalment queda a dos punts del Maragall B, el darrer equip que puja a segona, però hem de destacar que els Herrerías i companyia han hagut de patir ‘sorpreses’, com el reclutament d’en Manu a darrera hora per jugar amb el B. Seguint per aquest camí, al 2015 seran equip de segona provincial.

CONGRÉS E, tercera Barcelona, grup II: cinquè, amb 18 punts, finalitza la temporada a mitja taula; un bon balanç per aquest conjunt dedicat a la formació de joves talents congressistes. Alguns més granadets, com el López, s’ho han passat bé a la categoria.

CONGRÉS F: tercera Barcelona, grup I: sisè, 15,5 punts. El mateix que diem per l’E és aplicable al F, més tenint en compte que aquest conjunt és el que té més números de quedar incomplet en alguns matx.
En breu l'u per u!
 

diumenge, 10 de març de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 8


CONGRÉS 3,5-LLEIDA 6,5

CONGRÉS B 4,5-AGUSTÍ 5,5

 

EL CONGRÉS TORNA A SEGONA DIVISIÓ


 
Crònica d’una mort anunciada. El matí primaveral era simptomàtic, el campionat toca a la seva fi i les posicions dels equips a la classificació es van definint. Com era d’esperar, el primer equip ha caigut davant del poderós Lleida, que jugarà la fase d'ascens a Divisió d’Honor. Els de la terra ferma han portat una col·lecció de monstres escaquístics (quatre titulats internacionals) que no han donat cap opció als locals. Als darrers taulers eren una mica més fluixos, però no suficient com per aprofitar-ho. Destacables taules d’en Carlos Oliver davant del MI Guillem Baches.

El descens del primer equip l’ha confirmat la victòria de l’Ideal Clavé, per la mínima, a casa del Tordera, fet que col·loca als nostres veïns de Nou Barris en una situació idònia per salvar-se, fora de la zona de descens i amb un matx contra el Congrés. Encara que guanyéssim, no podríem sortir de la zona de descens, així que cal fer reflexió i començar a planificar la propera temporada. A la duresa de la categoria s’hi han afegit altres circumstàncies, com les baixes d’en Rubén, d’en Llopis i d’en Viñals, per motius diversos, mentre que altres jugadors no han acabat de trobar el to. Només ens queda animar als nostres veterans a aconseguir recuperar la categoria la temporada vinent!

I els del B ens hem complicat la vida. Un empat amb l’Agustí ens assegurava la continuïtat a preferent, però ens hem quedat a les portes, malgrat que l’encontre començava amb una victòria llampec d’en Codina. En un quart d’hora havia castigat els errors d’obertura del seu adversari cobrant-se una peça. Gran en Joan que, tot i no haver jugat el seu millor per equips, ha respost el dia clau. No ha estat més que un miratge: passada l’hora de joc, ni en Xavier, ni en Josep, que ha fet l’esforç de venir gripós, ni el delegat s’havien enterat de la pel·lícula; les nostres tres partides eren rosques en potència. A més a més, en Bañón avui ha sortit creu, fet que ens col·locava 1-1 al marcador, 1-4 virtual. A tot això, màgic MA avui ens ha ofert la seva versió més acadèmica per igualar amb les peces negres (qui pogués) i entaular amb comoditat, mentre que les esperances passaven per en Sorribas, superior, el presi, que ha lliurat qualitat per aconseguir una posició avantatjosa i en Montes, que després de quedar collat a l’obertura, poc a poc li anava guanyant terreny a en Severri. L’Alberto, en posició igualada, podia suposar l’empat. Poc a poc s’anaven confirmant els pronòstics: miniatura al Xavier, 15 jugades, dibuix al cronista, 30 però inferior des de la 7 i final, amb dos peons de menys, perdut pel nostre cap de files, en Sadurní. Montes s’imposa a Severri, mentre que en Sorribas supera la resistència d’en Viñas, però malauradament en Carrey ha trobat un escac continu salvador, que ha impedit que el president sumés el punt sencer.

L’Alberto, que avui disputava la seva primera partida de la temporada, ha demostrat esperit d’equip forçant un final equilibrat per mirar de sumar el mig punt. Tan com lloem el positiu, també hem de dir que ha escollit les pitjors continuacions, segons han confirmat tant ell com els seus germans, arribant a una posició perduda. A destacar el gran detall d’en Rull, que amb el matx decidit, ha regalat les taules al nostre jugador quan guanyava en dues jugades, entenent que la situació de l'encontre havia portat al mitjà dels González fins a aquella posició.

Enhorabona a l’Agustí per la victòria i per la salvació, mentre que nosaltres quedem a expenses de no quedar entre els dos pitjors novens (ara mateix seríem el segon millor, per bé que si el Sitges no puntués davant l'Esplugues, quedaríem vuitens i ens salvaríem). Això, sempre i quan, no hi hagi una carambola al grup II de Segona, que aboqui al Cardona cap al descens i, de retruc, a nosaltres (ara el que cau d’aquell grup és el Torà, de la demarcació de Lleida, alliberant la plaça del segon millor novè). La millor solució passaria per puntuar a casa d’un Sant Martí amb remotes opcions d’ascens, fet que, jugant com avui, sembla una quimera.

El Congrés C ha perdut un matx intranscendent davant del Catalunya D per 4,5 a 1,5, amb l’única victòria de l’àvid Sapiña, mentre que el D s’ha imposat contra l’E del mateix club per 1,5-2,5, amb nova exhibició d’en López, que està intractable aquesta temporada. Bona campanya del nostre quart equip, que es queda a les portes de l’ascens (la setmana que ve no jugarà, ja que jugava contra un filial de l’Ateneu Barcelonès, ja retirat). A veure si la temporada vinent ho aconseguim!

L’E d’en Paco ha empatat a 2 davant del Comtal D, mentre que l’F ha guanyat 0-4 al temible Vacant.

Després de la pèrdua de categoria del nostre primer equip, no podem obviar que la campanya 2013 no ha estat gens satisfactòria, però esperarem a conèixer el desenllaç de l’equip B per fer una valoració més acurada de la temporada.

 

Fins diumenge!

dilluns, 4 de març de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda


TÀRREGA 5-CONGRÉS 5

SITGES B 5-CONGRÉS B 5

 

NI FRED NI CALOR

 

Els dos primers equips del Congrés no han perdut, però tampoc han pogut sumar el punt sencer. El primer equip marxava cap a terres lleidatanes amb la intenció de sumar un punt que els permetés seguir somiant amb la permanència davant del Tàrrega, però després d’un encontre amb alternatives, han hagut de donar per bo l’empat aconseguit in-extremis pel febril Bielsa. En Salvo us explicarà els detalls del matx.

Amb aquest mig punt el Congrés queda a la vora del precipici. Si no es puntua contra el Lleida, pràcticament s’haurà dit adéu a les opcions de permanència, tot i que si el Tàrrega i l’Ideal Clavé no puntuen, el Congrés tindria alguna opció guanyant el darrer matx davant dels de Nou Barris. De ben segur que els nostres veterans jugadors seguiran donant-ho tot mentre hi hagi opcions.

Els del B hem tornat a jugar al magnífic recinte del Sitges, en un encontre on s’han avançat els locals, després de la derrota d’en Sadurní al primer tauler. En Josep avui ha tingut una errada posicional cap al final de l'obertura, fet que l’ha allunyat de les taules tradicionals. Posteriorment m’han demanat taules; després de quedar fet un nyap d’obertura, he combinat relativament bé per aconseguir una posició avantatjosa, amb diverses línies per aconseguir avantatge, però encara amb alternatives. Els sis minuts que em restaven al rellotge han fet que donés per bo el mig punt. Simultàniament entaulava en Montes, que també havia estat superior i no ha sabut rematar. Les derrotes d’en Manu, reclutat d’urgència davant la febrada d’en Batuecas (millora’t crack) i les victòries del president, contundent, i d’en Sorribas, després d’un atac amb negres demolidor, han col·locat un empat a tres que s’ha mantingut durant una bona estona.

A les quatre restants: Bañón de taules, Codina remant i els dos González superiors. En aquest moment hem indicat a en Benici que les taules eren bones, especialment després que en Xavier confirmés la seva victòria, quan al delegat adversari se li ha esgotat el temps. En Bañón ha demanat taules fins a avorrir i, veient la posició, on el rival no podia forçar de cap manera, finalment les han acordat. Com temíem, en Codina ha acabat perdent, superant una estació més del seu via crucis particular. Avui, com a mínim, ha pogut disputar una partida amb cara i ulls, amb notables opcions d’empat al final.

Empat a 4,5 i tot en mans de l’MA, màgic MA. Hem tingut de tot, l’adversari jugant amb un segon al rellotge, l’MA guanyat, l’MA amb l’empat sense consolidar, l’MA jugant una il·legal, l’MA deixant-se un peó, l’MA lliurant una peça, l’MA que semblava haver aconseguit la victòria amb un cop tàctic, el rival amb perícia, sacrificant el seu cavall per aconseguir un final de rei vs rei alfil i peó que promociona a casella del color oposat a l’alfil, on quan el rei es fa amb el control de 1T-2C són taules. Per evitar-ho, l’MA tenia Ah2!!, que conduïa cap a una victòria fàcil. Aquí rumiava, mentre que els espectadors estàvem dividits: els seus més fidels supporters, tot i que escèptics, confiàvem que jugaria la bona, els seus detractors, de l’escola alujiana, creien que no coneixeria el final teòric de taules, jugaria rei i permetria al rei blanc assolir les caselles desitjades... però ja sabeu, que l’MA és una caixa de sorpreses! Com no havia de conèixer el tema? Fixeu-vos si el coneixia que ha jugat Ae3+?! (no seré jo qui posi dos interrogants a una jugada amb aquest nivell de virtuositat). Per moments, com a mínim jo, reconec que m’he quedat estorat: si rei pren alfil, h2 i promoció imparable. El seu adversari ho ha vist clar, Rg3, taules.

Com diumenge passat, l’MA ha estat víctima d’un excés de talent. Estic convençut que ha vist Ah2, però es tracta d’una jugada massa convencional per tota una estrella mediàtica, que viu de l’espectacle. Amb tot, jo el firmo sempre al meu equip, es com alinear a Thiago Alcántara al Barça: màgia pura amb algun descuit.

El mig punt ens posa en bona situació per mantenir la categoria, sempre que la setmana que ve puntuem davant de l’Agustí. Amb 2,5 punts, confiem no trobar-nos entre els pitjors 9ns, però el Congrés és un club gran que cercarà la victòria davant dels nostres amics del Raval.

El Congrés C, ja salvat, ha patit un sever correctiu, al caure per 0-6 davant d’un EDAMI molt superior. En primer lloc, com a delegat del B disculpar-me amb en Gómez per haver-los ‘birlat’ en Manu González de manera tan sobtada, però la necessitat era imperiosa, ja que avui ens jugàvem les garrofes i no podíem anar a Sitges amb nou. Al seu lloc s’ha alineat, al sisè tauler, la Cristina. Després d’una victòria per incompareixença rondes enrere, la nostra barwoman avui no ha pogut puntuar davant d’un rival més avesat. Si li serveix de consol, des d’aquestes línies em comprometo a liquidar demà el meu deute amb el servei de càtering congressista, que puja a llom-formatge, estrella i ‘quinto’. Tot i la derrota, encara millora els guarismes de son pare. Del matx hem de destacar l’actitud d’en Javi Romero, que s’ha esborrat del sis inicial per no jugar contra el club que l’ha vist créixer (bé, ‘està en ello :-p): esportivitat, deliris de grandesa o possibilitat de retorn? No ho sabrem mai!

El Congrés E del citat Alujas ha perdut 1,5-2,5 davant de l’EDAMI B, mentre que el D també ha caigut per 1-3 davant del Maragall B, tot i la victòria d’un López que, davant d’un jove rival, ha ensumat la sang. Afortunadament, el Congrés F ha guanyat 3-1 a un Ateneu Colon G que només s’ha presentat amb un jugador.

Fins diumenge!

 

diumenge, 24 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: sisena ronda


CONGRÉS 3-CERDANYOLA B 7

CONGRÉS B 3-TRES PEONS C 7

 

SINISTRE TOTAL


Nova jornada negra, i ja en van unes quantes aquesta temporada, al carrer Alexandre Galí. No sé si ha estat pel fred o per la qualitat dels adversaris, però avui molts de nosaltres no hem estat a l’alçada.

El primer equip es jugava gran part de les seves opcions de permanència davant del filial del Cerdanyola, un conjunt amb rànquing similar al nostre, però ple de joves promeses que juguen més del que el seu ELO indica. Prova d’això és que els nostres mestres, Fermí Tejero i Carlos Oliver, s’han vist superats per l’energia dels menuts visitants. El punt de l’honor ens l’ha donat en Sagués, en Bielsa també perdia, així com l’Ortin i servidor, avui reclutat per defensar el desè tauler. A la resta de taulers, taules, valgui la redundància.

No us puc donar més detalls del matx ja que per primera vegada en aquest campionat m’han clavat a la cadira fins a quarts de dues, emmanillat pel rellotge, defensant una posició paupèrrima que finalment ha caigut com la fruita madura.

L’equip B ens ha copiat el resultat, en el seu cas davant d’un Tres Peons C superior. Malgrat la contundència del marcador, diverses partides se’ns han escapat al darrer moment, com ara la d’en Xavier, la d’en Lucas o especialment la de l’estrella mediàtica, MA González, que ha sorprès una vegada més als seus seguidors, desitjosos d’un torre escac que guanyava dama (tema típic de desviació de la torre que clava, deixant a l’aire la dama adversària), deixant-los amb un pam de nas amb un Dxg2?! només a l’abast d’una ment creativa. És el problema d’en MA, tantes dosis de talent, sovint, són difícils de canalitzar. No han faltat les clàssiques taules d’en Josep davant d’en Joan Segura, als seus peus.

Era curiosa la disposició dels adversaris al club. Jo jugava a la sala gran, on a la majoria d’adversaris els doblava edat i jugaven el doble de bé que jo, mentre que si creuava la corredissa alguns gairebé em triplicaven l’edat, però també juguen o han jugat el doble de bé!

Afortunadament, l’equip C s’ha imposat al TresPeons H per la mínima, assegurant la seva permanència i guanyant l’únic dels tres enfrontaments que hi ha hagut entre congressistes i graciencs, ja que l’E ha perdut 3-1 davant del Tres Peons I. El D ha guanyat 1-3 a l’Ateneu Colon H, mentre que l’F també ha perdut davant del Cadena B per 2,5-1,5.

Diumenge que ve, jornada decisiva, sobretot pel primer equip. Tot el que no sigui tornar amb el punt sencer de Tàrrega, és pràcticament signar el descens a Segona Divisió. Els del B anem a Sitges, on faríem bé de puntuar si no volem complicar-nos la vida.

Fins diumenge

 

diumenge, 17 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 5


REUS DEPORTIU 5,5-CONGRÉS 4,5
PRAT 4,5-CONGRÉS B 5,5


EN MA DÓNA EL PUNT AL B I L’A ES QUEDA A LES PORTES DE L’HEROICA


Matí d’emocions fortes al Prat de Llobregat. L’inici de la jornada ja feia preveure que avui no ho tindríem fàcil: hem trobat fàcilment un forn per esmorzar, però arribar al local de joc ja ens ha costat més, com bons congressistes, insuperables en la intendència, discutibles damunt del tauler.

Entre el GPS de l’MA i la perícia d’en Codina, davant la desesperació del president, hem arribat a la sala de joc deu minutets per damunt de l’hora de l’inici, per bé que els locals no feia ni cinc minuts que havien posat el rellotge en marxa. Sense més incidències, comença un matx amb lleugera superioritat visitant, més significativa als darrers taulers. Tot i això, el Prat ha demostrat ser un equip bregador a casa, ja que ha estat ben a prop d’endur-se quelcom.

Començava guanyant en Batuecas, que ha imposat la seva experiència davant d’un jove rival, mentre que en Codina, que no acaba de trobar el to, ha perdut després que totes les peces li quedessin desorganitzades. El Congrés ha tornat a prendre la iniciativa al marcador amb la victòria del cronista, contundent avui, perquè no dir-ho, en una d’aquelles partides on sembla que les jugades surtin soles, a veure si es converteix en un fet habitual. Els locals han igualat novament una vegada en Xavier ha inclinat el rei, després d’arrossegar-se una bona estona; coses del per equips. En Montes, que avui tornava amb nosaltres, ha escollit el mateix camí que jo, muntant un atac poderós sobre l’enroc negre que ens ha donat el 2-3, mentre que el quart punt ens l’ha donat en Bañón, superior en tot moment, per bé que ha hagut de superar alguna complicació en una partida molt tàctica. Tot i que el 2-4 semblava còmode, era enganyós: en Lucas estava inferior, en Sadurní molt collat al primer tauler, en MA mirant d’igualar el final i el president era l’únic amb millor posició, peó de més amb alfils de diferent color, però encara amb torres i dama sobre el tauler. L’Andreu m’ha dit llavors que creia que guanyava la seva partida, fet pel que hem indicat a l’MA que les taules eren un bon resultat. Els minuts han anat passant i he optat per remarcar tant a en Josep com a l’MA la conveniència d’oferir taules. En Josep, inferior, no ha gosat, però poc després les ha aconseguit, fent gal·la novament dels seus dots defensius innats, mentre que l’MA, que no tenia res més que mirar d’empatar, tampoc les ha ofert, i sort que no ho ha fet. Una estona després, el rival d’en Marco ha comès una errada garrafal que el conduïa cap a la derrota, mentre que, incomprensiblement, l’Andreu es deixava donar escac i mat. Afortunadament, l’MA no ha notat la pressió i ha definit amb la contundència que d’ell s’espera, tancant el compte a 5,5, tal com jo havia sumat, però de manera completament diferent. I és que en Marco és un jugador talentós que sempre sorprèn, no em queda més que reconèixer que hagués estat un error demanar les taules, doncs ara estaríem parlant d’un empat a 5. D’altra banda, donem ànims al president, a qui la derrota ha afectat. L’Andreu està jugant totes les partides molt sòlid i avui segurament ha perdut per veure’s obligat a forçar. Finalment, destacar la resistència de l’MA, en moltes fases inferior, però contundent quan se l’ha necessitat. Crac!

Amb aquesta victòria imprescindible, posem els fonaments per mantenir-nos un any més a preferent, podent encarar amb relativa tranquil·litat el matx de diumenge vinent davant del Tres Peons C.

Pel que fa al primer equip, avui jugava un matx molt desequilibrat (en contra) a Reus, però tot i això ha estat a punt de donar la campanada. Malauradament, s’han quedat a les portes i la permanència cada vegada sembla més utòpica. Podeu consultar més detalls de l’encontre al blog d’en Salvo. La setmana que ve, un nou match-ball davant del Cerdanyola B.

Dura derrota del C a casa per 1-5 davant un poderós Ateneu Colon C. A partir d’ara, el tercer equip ja pot anar pensant en la propera campanya. El D ha perdut 1,5 a 2,5 contra el Sant Martí H, avui en López no s’ha pogut imposar, mentre que l’E haguanyat al Sant Martí G. El sisè equip ha empatat davant de l’Espiga D, per bé que els dos punts s’han aconseguit mercès a incompareixences adversàries, per tant, el mestre Xavier encara té feina a fer amb els seus joves deixebles.

La setmana que ve continuem!

diumenge, 10 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 4


CONGRÉS 4-SCC SABADELL B 6

CONGRÉS B 3-CASTELLDEFELS 7


EL CONGRÉS INGRESSA A LA UVI


Jornada decisiva a la seu del Congrés, especialment pel primer equip, que per cercar el primer punt de la temporada ha comptat amb la presència del mestre Rubén, retornat de l’exili. Malauradament, els visitants han portat la iniciativa durant tot el matí. Als taulers de sota s’han tret bé les partides, però per damunt els vallesans han estat clarament superiors, guanyant als cinc primers taulers. A títol individual, en Bielsa ha deixat escapar un final guanyat (ja intranscendent per al resultat del matx, al tractar-se de la darrera partida) per culpa dels destrets de temps, mentre que el mestre ha assegurat sentir-se rovellat i superat amb facilitat.

Amb la victòria del Tàrrega, el Congrés i l’Ideal Clavé són els únics conjunts que no han puntuat; la setmana que ve, matx difícil a Reus, un dels conjunts potents de la categoria.

Els del B encara ho hem fet pitjor i no hem faltat a la nostra cita amb la derrota davant del Castelldefels. Tant se val si és allà o aquí, el resultat, el mateix que l’any passat, 3-7. L’encontre s’ha posat complicadíssim des de primera hora, doncs en Sorribas era superat per Pedro Valarezzo, mentre que en Codina tampoc ha tingut el seu millor dia, 2-0. Jo m’he sumat la festa i després d’igualar la posició amb negres, el meu rival no ha triat una bona seqüència de canvis i he quedat amb peó de més. L’habilitat per fer-me amb el peó l’he compensat escollint un pla erroni, perdent el peó i quedant la posició molt simplificada, taules. Com a curiositat destacar que l’any passat en Ceballos i jo també vàrem jugar, tenint la partida cert paral·lelisme amb la d’avui, però amb diferent resultat, ja que vaig perdre; anem millorant.

A la resta de partides, incertesa. En Sadurní feia estona que lluitava per igualar amb peó de menys. Ell no hi confiava, jo sí, però sense que serveixi de precedent, avui tenia raó ell, 0,5 a 3,5, ampliat per la derrota d’en Climent, que avui tornava pel club i també ha acusat la inactivitat. Per moments semblava que podria caure’ns una tova, però jo tenia les meves esperances: l’MA portava tot el matí guanyat i només era qüestió de temps que caigués el punt, mentre que el president entrava en un final guanyador mercès a un cop tàctic. Al més pur estil Barça, ha adormit al rival amb el seu estil rocós per assestar-li la picada al moment més oportú. Als altres tres taulers, Bañón superior de posició i rellotge, Xavier en posició confosa, precisament on millor es mou i Jordán defensant la posició contra el rellotge. Al cap d’una estona s’han confirmat els punts de l’MA i del presi, però poc després a en Jordan li queia la bandera, deixant el matx sentenciat a favor dels visitants. Em fa l’efecte que en Josep Maria, com un servidor, ha patit, pateix i patirà amb els rellotges (per bé que, paradoxalment, ell és un hàbil jugador de ràpides). Per acabar-ho d’adobar, en Bañón s’ha penjat una torre, mentre que en Xavier ha tancat la lluita amb taules, després que el seu jove adversari li contrarestés la inferioritat material amb un atac a dos flancs molt interessant.

Derrota previsible, la salvació passa, en primer lloc, pel matx davant del Prat diumenge vinent.

Pel que fa a la resta d’equips, el Congrés C ha perdut per la mínima davant del Foment D i ja pràcticament renuncia a qualsevol opció d’ascens, el D ha guanyat per 0,5-3,5 davant d’un Montcada D minvat, que ha jugat amb tres, l’E ha aconseguit una gran victòria per 1-3 contra el Sant Feliu E, amb l’Emili López i en JJ Fernández tirant del carro i l’F ha perdut 3,5-0,5 davant del Gavà B.
Diumenge que ve més!

diumenge, 3 de febrer de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 3


BARCELONA UGA B 5,5-CONGRÉS 4,5

ESPLUGUES 7-CONGRÉS B 3

NI AMB L’AJUDA DELS RELLOTGES


 

Matx interessant el que s’ha disputat aquest matí a l’històrica seu del Barcelona. El Congrés cercava el seu primer punt d’aquesta temporada, però no ha pogut ser. El primer en acabar era en Camacho, que en posició tancada acordava les taules. Poc després, en Fermí ha entrat en una batalla tàctica davant d’en Richard Guerrero, que jugant en la seva salsa s’ha anotat el punt ràpidament. En Lluís Oms s’ha imposat a l’Oliver: no sé si ha durat més la partida o el post-mortem infinit, mentre que en Bielsa ens donava la primera victòria: 2,5-1,5. Aquí ha arribat l’únic moment ‘polèmic’ de l’encontre: el rival d’en Salvo reclamava taules per repetició, mentre que en Roger assegurava que encara no s’havien donat les tres posicions idèntiques. Abans de passar a la reproducció de la posició, el seu adversari ha accedit a continuar jugant, per acordar poc després les taules. L’Alonso, que havia dut la iniciativa durant tota la partida, ha anat perdent el seu avantatge progressivament, fins que s’ha deixat la dama, mentre que servidor, després d’una siciliana amb enrocs oposats i ball de bastons, amb lliurament de peces per ambdós bàndols, s’ha acabat imposant en uns destrets de temps agònics, després que a en Castells li caigués la bandera, ja que la posició, amb tot ballant i plena de recursos tàctics, no era gens clara per cap dels dos. A la meva victòria s’han succeït la derrota d’en Pere Martínez, sorprès pel canvi d’obertura d’en Guillermo Arias (ell s’havia preparat contra la catalana) i les taules d’en Sagués, que en l’anàlisi posterior furgava, convençut de trobar quelcom més. Tot feia preveure que els locals ampliarien el marcador, ja que l’Ortín treia aigua en un final inferior, però igual que jo, ha tingut la sort de cara i ha guanyat per bandera. Dos robatoris que han estat insuficients per puntuar, però que com a mínim han maquillat un marcador dominat pels locals durant tot el matí, per bé que al final ens ha quedat el regust de poder haver tret alguna cosa més en alguna partida.

Em deixareu dir que per mi ha estat un orgull debutar a primera divisió al club degà de l’Estat, per on han desfilat els millors jugadors de Catalunya i de la resta d’Espanya des de fa pràcticament un segle, per bé que trobarem a faltar la seu de la UGA, que també tenia el seu encant. La setmana que ve, ja amb el deu de gala, el primer equip cercarà estrenar-se davant del SCC Sabadell B; paradoxalment hem d’apuntar que, tot i no sumar cap punt, el Congrés es troba 8è, fora de les places de descens.

Mentre comentàvem les incidències del joc entre canyes, gerro d’aigua freda: a falta de l’Andreu, el B perdia 6-3. El presi finalment ha abdicat, deixant el marcador en 7-3. Destacar les victòries d’en Sorribas i d’en Lucas, que feia un any que no jugava, davant d’adversaris superiors, mentre que l’altre punt s’ha sumat mercès a les clàssiques taules d’en Josep davant d’un MC al primer tauler i d’en Jordi R. Batuecas al desè, que per primera vegada aconseguia puntuar al segon equip. Malauradament, els González, en Codina, en Bañón i en Montes no han pogut sumar. Diumenge que ve rebem al Castelldefels, en el que ja és un clàssic de la categoria. Esperem que jugant a casa, com a mínim, poguem donar més guerra que les darreres temporades.

Important victòria del C davant del mateix filial de La Colmena, per 4,5 a 1,5. Amb aquest punt, els homes d’en Gómez encara poden aspirar a tot.

El D jugava a casa de l’Once B, mentre que l’E ha perdut per la mínima davant del l’Ateneu Colon F. L’equip F s’enfrontava al Castelldefels D i a l’acta consta 0-0, Mourinho ha fet molt mal...

La setmana que ve, més!

diumenge, 27 de gener de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 2


CONGRÉS 3,5-MOLLET 6,5

CONGRÉS B 2,5-MARAGALL 7,5

DOMINI VISITANT


Seran els àrbitres? Serà la publicitat d’Unicef? O serà que som molt dolents? Poca història hi ha hagut aquest matí a la seu congressista i, tot i que hem plantat cara, tant el Mollet com el Maragall s’han endut el punt de manera clara i contundent.

Pel que fa al primer equip, l’encontre ha començat d’allò més disputat, ja que els punts s’anaven repartint a parts iguals entre barcelonins i vallesans, fins que s’ha arribat al 3,5 a 3,5. Però les tres partides que restaven feien mala pinta, cosa que s’ha confirmat uns minuts més tard, quan, amb el matx finalitzat, el compte dels locals no s’havia incrementat. A nivell individual, bé en Carlos Oliver, en Roger Salvo i l’Ortín, derrotant a rivals lleugerament superiors per elo. Tot i que les diferències no eren grans, els visitants comptaven amb millor rànquing a tots els taulers i això s’ha acabat notant. Amb 0 de 2, l’A té la seva primera final diumenge que ve, davant del segon equip del Barcelona UGA.

Els del B no hem estat pas gaire millor, de fet, hem estat pitjor, ja que ens hem quedat amb 2,5 punts. Ja sabem que és millor no fixar-se gaire en això de l’ELO i que tots comencem la partida amb 16 peces, però quan a tots els taulers hi ha una diferència mínima de 100 punts (amb l’única excepció del meu contrincant, que ‘només’ me’n treia 92), no em queda més que felicitar a l’equip per l’actitud mostrada, ja que moltes partides han estat més disputades del que indica el marcador final, que d’altra banda és incontestable.

Començava perdent en Bañón, minuts després de que el seu rellotge es quedés sense pila, incidència solucionada amb l’ajut inestimable del nostre àrbitre, en Jordán. Avui, l’estil arriscat d’en Benici no ha tingut premi. Una estoneta més tard, el que us escriu ha aprofitat una badada tàctica de l’adversari per fer-se amb material i igualar el matx. Al contemplar la resta de partides, m’ha sorprès positivament la manera amb que estàvem encarant l’encontre, ja que a totes les partides aguantàvem el tipus prou bé, però poc a poc la lògica s’ha anat imposant, començant pels darrers taulers, on en Batuecas, que avui tancava l’equip, s’ha vist desbordat. També perdia en Codina, amb material de menys després de lliurar, segons ell, en posició ja desesperada. En Joan assegurava haver perdut per trair-se a sí mateix i enrocar-se enlloc de ser més incisiu. La nostra estrella mediàtica, MA González, tampoc ha pogut aturar l’ofensiva rival, que ha suposat un 1-4 que ja pesava com una llosa. Instants després apareixia en Josep, amb somriure malèvol, anunciant que havia fet taules (òbviament, després d’haver assegurat, abans de començar el matx, que perdia), trencant d’aquesta manera el parcial a favor dels visitants. Les resistències d’en Jordan i d’en Sorribas s’han ensorrat ja superat el migdia, mentre que el president acceptava l’oferta de taules, motivada pels destrets de temps dels seu adversari, que estava una mica millor. 2-7 i restava la partida més espectacular de l’encontre, que enfrontava a en Xavier amb l’MC Miralles. Després de jugar l’entrada al final de manera magistral, quan estava camí de la victòria en Xavier ha obviat un recurs del jugador del Maragall, que no content amb evitar la derrota, ha volgut forçar el final. Aquí ha tornat a aparèixer la millor versió del gran dels González per amarrar el botí de l’empat i, de pas, maquillar allò que ja no es podia maquillar, la desfeta.

Enhorabona al Maragall pel triomf i molta sort en la seva cursa per tornar a la segona divisió, per part nostra, a preparar el matx davant de l’Esplugues.

Els equips inferiors jugaven tots al local del Jake, per via de l’Emili, només sé que el D ha perdut 4-0, l’E descansava i del C i l’F encara no en tinc notícies, durant aquesta tarda penjaran l’acta.

Fins diumenge que ve!

diumenge, 20 de gener de 2013

Campionat de Catalunya per Equips: 1a ronda


CONGRÉS 1,5-TORDERA 8,5

CONGRÉS B 7-ESCOLA D’ESCACS DE BARCELONA B 3


DESFETA DEL PRIMER EQUIP I VICTÒRIA CÒMODA DEL B


 
Comença una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Des de que el jugo, ja fa un grapat d’anys, hi ha una sèrie de factors que són comuns denominadors a totes les edicions. El primer assegura que l’inici de per equips acostuma a presentar un matí assolellat, tot i que avui hem hagut d’esperar fins ben entrada la ronda perquè l’astre rei il·luminés la nostra seu. El segon comú denominador és clar: Congrés A i B començaran sempre a casa, disputant cinc rondes com a local i quatre com a visitant. Boles calentes, club amb solera, ‘villarato’ o aritmètica pura i dura, com vulgueu.

Els que no han estat gaire il·luminats han estat els companys del primer equip. I és que el tercer factor característic de primera ronda és la necessitat dels nostres veterans d’anar lubricant els engranatges escaquístics, en repòs durant un any, en la majoria dels casos. Això sí, per experiència us dic que, quan agafen la velocitat de creuer, es converteixen en un equip d’allò més compacte, capaç d’amargar-li el matí a qualsevol. Avui el Tordera, diguem-ho clar, ha guanyat sense baixar del l’autobús. El resultat final reflecteix amb precisió el matx: control absolut per part dels visitants, que no han perdut ni una partida. Només en Pere Martínez, en Fermí i en Camacho, novetat enguany, han aconseguit signar l’empat. El primer equip encara l’enèsim repte: aconseguir la salvació amb les baixes del mestre Rubén, a l’exili, i d’en Llopis. No es descarta que l’actuació del nostre coordinador, president, administrador de loteria i cobrador del frac, Frederic Andreu, aconsegueixi que apareixin, com a factor sorpresa, en el moment menys esperat.

Els del B hem complert davant d’un rival directe per assolir la permanència, el segon equip de l’Escola d’Escacs de Barcelona, entitat tan lloable pel seu triomf a la darrera edició del Campionat de Catalunya per Equips (enhorabona!!) com per mirar d’introduir a la meva progenitora al món dels escacs.

Ben aviat han caigut les primeres victòries als darrers taulers: en MA, fitxatge desitjat pel delegat des de fa més d’una dècada, definia aprofitant una errada adversària, mentre que en Bañón aquest any ha començat ‘on fire’, ja que una bona combinació li ha valgut una torre i la partida. Seguint el quart comú denominador, un servidor ha aconseguit el tercer punt. Aquest diu que la primera partida del campionat serà un despropòsit entre jugadors rovellats que acabarà caient al teu favor. Efectivament, després de deixar-me un peó que el meu adversari no ha volgut veure, un enroc del negre en el moment menys oportú m’ha concedit facilitats per anotar-me la victòria. No descarto acabar-me convertint en un jugador de ‘primera ronda de per equips’. També en Codina ha començat fi el campionat, imposant-se amb les peces negres, que mai és fàcil, tot i que em sembla que a en Joan això, com els peons, tant li fa. L’única derrota l’ha signat en Sorribas, però el cinquè manament apunta que acabarà disputant el trofeu Alekhine mercès a la seva solidesa. La primera partida, també, per anar engranant. El gallec Montes no ens ha deixat temps per plorar la marxa d’en Petar i, collant al més pur estil del búlgar, ha col·locat el 5-1.

Minuts més tard ha acabat l’Andreu amb unes taules, per sentenciar. Entre el seu adversari que li oferia i jo que li feia agafar per tancar el marcador, s’ha atabalat. No cal dir que no m’ha fet falta posar-li la navalla al coll perquè les signés. Restaven tres partides, només transcendents per l’ego personal, que per un escaquista no és poca cosa. En Xavier ha mirat de forçar un final d’alfils de diferent color, encara amb torres i opcions. Entre que no ha estat fi del tot i que el seu jove adversari s’ha defensat amb encert, taules. Al primer tauler, sisena premissa de primera ronda: en Sadurní signava les seves taules, davant d’un fort jugador com en Moravich, unes hores després d’entrar a la sala amb gest de dir: “avui perdré en 10 jugades”. Cada any va de víctima i després no para de sumar de mig en mig! Estem d’enhorabona per haver recuperat en Josep al primer tauler, tota una garantia. El darrer en acabar ha estat en Jordan, aconseguint taules en posició complicada contra la WIM Elisabeth Moreno. Poder podia aconseguir quelcom més, però el rellotge jugava a favor de la visitant.

Victòria imprescindible per encarar el duel contra el Maragall sense urgències. La categoria és dura i la majoria de rivals superiors, però confiem en aconseguir la permanència. S’ha de reconèixer la bona gestió de l’Andreu a l’hora de reforçar la plantilla, gens fàcil després de perdre homes com en Climent o el propi Petar.

El C avui descansava, mentre que els del D, que aquest any cerquen recuperar la categoria perduda, s’han imposat per 1-3 davant dels joves del Peona i Peó G, per bé que en J.J., avui derrotat, no estava del tot satisfet amb la seva actuació. L’E i l’F jugaven contra filials de la Lira. L’E, composat per joves congressistes, ha perdut 3,5-0,5, mentre que l’F ha guanyat per la mínima.

Fins la setmana que ve!
PD: per manca de temps, aquest blog es troba a la UVI de manera indefinida. Aniré penjant les cròniques del Per Equips, però podeu trobar fotografies, classificacions i un seguiment molt més complet i acurat de l'esdevenir del nostre club a la web del Congrés, als blogs d'en Roger Salvo i d'en Joan Codina o a la pàgina web d'en Josep Sadurní.