Campionat de Catalunya per Equips: ronda 2

CONGRÉS 3,5-MOLLET 6,5

CONGRÉS B 2,5-MARAGALL 7,5

DOMINI VISITANT

Seran els àrbitres? Serà la publicitat d’Unicef? O serà que som molt dolents? Poca història hi ha hagut aquest matí a la seu congressista i, tot i que hem plantat cara, tant el Mollet com el Maragall s’han endut el punt de manera clara i contundent.

Pel que fa al primer equip, l’encontre ha començat d’allò més disputat, ja que els punts s’anaven repartint a parts iguals entre barcelonins i vallesans, fins que s’ha arribat al 3,5 a 3,5. Però les tres partides que restaven feien mala pinta, cosa que s’ha confirmat uns minuts més tard, quan, amb el matx finalitzat, el compte dels locals no s’havia incrementat. A nivell individual, bé en Carlos Oliver, en Roger Salvo i l’Ortín, derrotant a rivals lleugerament superiors per elo. Tot i que les diferències no eren grans, els visitants comptaven amb millor rànquing a tots els taulers i això s’ha acabat notant. Amb 0 de 2, l’A té la seva primera final diumenge que ve, davant del segon equip del Barcelona UGA.

Els del B no hem estat pas gaire millor, de fet, hem estat pitjor, ja que ens hem quedat amb 2,5 punts. Ja sabem que és millor no fixar-se gaire en això de l’ELO i que tots comencem la partida amb 16 peces, però quan a tots els taulers hi ha una diferència mínima de 100 punts (amb l’única excepció del meu contrincant, que ‘només’ me’n treia 92), no em queda més que felicitar a l’equip per l’actitud mostrada, ja que moltes partides han estat més disputades del que indica el marcador final, que d’altra banda és incontestable.

Començava perdent en Bañón, minuts després de que el seu rellotge es quedés sense pila, incidència solucionada amb l’ajut inestimable del nostre àrbitre, en Jordán. Avui, l’estil arriscat d’en Benici no ha tingut premi. Una estoneta més tard, el que us escriu ha aprofitat una badada tàctica de l’adversari per fer-se amb material i igualar el matx. Al contemplar la resta de partides, m’ha sorprès positivament la manera amb que estàvem encarant l’encontre, ja que a totes les partides aguantàvem el tipus prou bé, però poc a poc la lògica s’ha anat imposant, començant pels darrers taulers, on en Batuecas, que avui tancava l’equip, s’ha vist desbordat. També perdia en Codina, amb material de menys després de lliurar, segons ell, en posició ja desesperada. En Joan assegurava haver perdut per trair-se a sí mateix i enrocar-se enlloc de ser més incisiu. La nostra estrella mediàtica, MA González, tampoc ha pogut aturar l’ofensiva rival, que ha suposat un 1-4 que ja pesava com una llosa. Instants després apareixia en Josep, amb somriure malèvol, anunciant que havia fet taules (òbviament, després d’haver assegurat, abans de començar el matx, que perdia), trencant d’aquesta manera el parcial a favor dels visitants. Les resistències d’en Jordan i d’en Sorribas s’han ensorrat ja superat el migdia, mentre que el president acceptava l’oferta de taules, motivada pels destrets de temps dels seu adversari, que estava una mica millor. 2-7 i restava la partida més espectacular de l’encontre, que enfrontava a en Xavier amb l’MC Miralles. Després de jugar l’entrada al final de manera magistral, quan estava camí de la victòria en Xavier ha obviat un recurs del jugador del Maragall, que no content amb evitar la derrota, ha volgut forçar el final. Aquí ha tornat a aparèixer la millor versió del gran dels González per amarrar el botí de l’empat i, de pas, maquillar allò que ja no es podia maquillar, la desfeta.

Enhorabona al Maragall pel triomf i molta sort en la seva cursa per tornar a la segona divisió, per part nostra, a preparar el matx davant de l’Esplugues.

Els equips inferiors jugaven tots al local del Jake, per via de l’Emili, només sé que el D ha perdut 4-0, l’E descansava i del C i l’F encara no en tinc notícies, durant aquesta tarda penjaran l’acta.

Fins diumenge que ve!