diumenge, 18 de desembre de 2011

Torneig de partides llampec de Nadal



Divendres va tenir lloc al Club d'Escacs Congrés el ja tradicional campionat de partides llampec, acompanyat, com manen els cànons del cava i els torrons de rigor.

El president obrint cava
Èxit d'afluència, fins a 14 participants mercès en gran part a la difusió que va dur a terme l'estrella mediàtica, MA González. D'entre tots hem de destacar dos mestres catalans, en Rubén i l'Einar, un santandreuenc asidu al Congrés, que juntament amb en Carlos Alonso presentaven credencials per aconseguir l'ampolla de cava, premi pel guanyador d'enguany. La resta, els habituals de sempre amb la sorpresa d'en Cristian, que darrerament no apareix tant pel club, així com de l'Inglès, un veterà jugador a qui no acostumem a veure gaire.

La nit va començar amb una breu degustació de cava i torrons amanida sorprenentment amb un encara més breu discurs del president Andreu, que afortunadament pels assistents estava afònic i amb poques ganes de parlar. Alhora que ens felicitàvem les festes vam recordar la figura d'en Jaume Sans, soci històric que ens deixà el mes passat.

Breu discurs
El torneig es va disputar per sistema suís, inicialment previst a vuit rondes que finalment varen ser set. Bona tasca dels González en l'organització, amb una única taca a l'introduir erròniament un resultat, havent de reiniciar-se una ronda a causa del canvi d'emparellaments.
De seguida l'Einar, en Rubén i l'Alonso es van desmarcar de la resta de participants. Destaquem que en Rubén s'imposà al duel de mestres, alhora que en Carlos Alonso va ser capaç de derrotar al MC congressista. Finalitzades les set rondes, el podi va quedar de la següent manera:

CAMPIÓ: CARLOS ALONSO 6 punts
Einar Castellano, objecte de desig congressista, en primer pla
SEGON: RUBÉN HERNÁNDEZ 6 punts
TERCER: EINAR CASTELLANO 5 punts

Ampolla de cava pel Carlos Alonso, que es va veure afavorit pels desempats. Bon torneig també del president, quart amb els mateixos punts que l'Einar, mentre que hem de baixar fins als 3,5 punts per trobar al cronista en cinquena posició, empatat amb un grup de jugadors dels que destaca l'MA, flamant sisè. Alujas pare va tancar la classifació sense poder puntuar, però posant en dificultats a més d'un rival.

Finalitzada la competició, alguns socis ens vàrem quedar fins ben entrada la matinada disputant unes timbes a 'catx a quatre', modalitat lúdico-escaquística molt estesa anys enrere al nostre club.

Abans d'acomiadar-me, remarcar que aquesta vegada les imatges són cortesia de l'MA González; pregaria que us fixessiu en l'estètica del club que, d'aquí a aproximadament un mes, haurà canviat radicalment.

Salutacions i Bones Festes!!








diumenge, 11 de desembre de 2011

Torneig 80è aniversari club d'escacs Mollet

Aquest matí s'ha disputat la darrera ronda del torneig commemoratiu del 80è aniversari del club d'escacs Mollet. El calendari s'ha aliat amb l'organització i ha permès disputar aquesta competició durant l'immens aqüeducte que tot just deixem enrere.

Fins a cinc tornejos s'han jugat simultàniament al Mercat Vell de Mollet. Tres tancats (per norma MC, MI i GM), un torneig obert a jugadors amb menys de 1900 FIDE i un obert sots-14 amb limitació d'ELO FCDE de 1850. Tot plegat, organitzat pel jugador del mollet Ramón Caro i arbitrat pels internacionals Josep M. Salvans i Cristina Pérez.

La participció congressista s'ha limitat al que us escriu, que tenia previst jugar al grup A (+1900 FIDE), però finalment es va suprimir per manca de jugadors. Donat que el meu rànquing és de 1904 (i baixant), l'organització ha tingut el detall de deixar-me participar al grup B, ja que les bases permetien excepcions.

Després d'una intensa setmana de campionat, s'han produït els següents resultats:

Tancat per norma de GM: victòria per al MI local Luis Alberto Rojas, que juntament amb Miguel Muñoz, segon classificat, aconsegueixen norma de GM. De fet, el jugador peruà assoleix d'aquesta manera el títol que, per nivell de joc, feia anys que mereixia. El tercer classificat, a un punt de distància, ha estat en Lázaro Lorenzo.

Tancat per norma de MI: victòria per l'MI Cristian Cruz, seguit, a mig punt, del seu germà Jonathan, també MI, així doncs, no tenim repartiment de normes. Curiosament, Luis Alberto Rojas, participant tant en aquest grup com al tancat de GM, aquí ha quedat tercer. És normal que hagi preparat amb més èmfasi les partides pel tancat de GM, ja que és un títol que no posseeix.


Tancat per norma de MC: s'imposa amb mà de ferro el local Cristian Fernández, amb vuit punts. Norma de MC també pel veterà Jordi Comellas, del Mataró, segon amb 6,5 punts.

Obert sots-1900FIDE: excel·lent campionat del sots-16 de l'Ateneu Colon, Oriol Porta. Ha estat liderant el torneig amb ple de punts fins a la penúltima ronda, on ha començat a sentir la pressió de tancar el torneig. Finalment però, campió amb 6,5 punts sobre 8 possibles; enhorabona.
La segona posició ha estat per un sorprenent Ramon Povill, que demostra aprofitar les classes de l'actual sensei del Peona i Peó, Jaime Alexander Cuartas. En Ramon, ex-congressista, ha finalitzat el torneig amb els mateixos punts que el campió, a qui ha arribat a derrotar; un gran torneig!
El tercer lloc, a mig punt, pel també sots-16 del Vila Olímpica, l'Alexandre Ventura.

Pel que fa a la meva actuació, la classificació no menteix. Encapçalar el rànquing i acabar setè és quelcom proper al desastre. Quan no és una mala decisió, és la incapacitat per rematar un final... el més greu és que en el 80% de les meves partides hi ha fases on estic superior, inferior i igualat; és a dir, sóc incapaç de portar el control d'una partida de principi a final. Per acabar-ho d'adobar, em costa acceptar aquesta mena de declivi i, en partides com la d'avui, he salvat mig punt de miracle, després de tenir un final amb peó de més horriblement jugat; arriba un moment, que si no ho has fet bé, és millor abaixar el cap i empatar abans que forçar amb línies que tu mateix veus inferiors o dubtoses (a sobre sense temps), només per pura impotència. També en Ramon Povill em va deixar salvar mig punt perquè va voler, doncs estava perdudíssim. En fi, ja arribaran temps millors.

Obert sots-14: Gerard Ayats i Daniela Velasco han demostrat la seva projecció sumant 6,5 punts sobre els 8 en joc; tercer, a un punt, el jove local Joan Caro.

El meu agraïment a l'organització tant per no deixar-me penjat com per l'excel·lent manera de conduir el torneig, adaptant fins i tot els horaris a les necessitats dels jugadors.

Salutacions!










divendres, 9 de desembre de 2011

Ràpides de Nadal a La Lira


Com cada 6 de desembre, un grapat d'escaquistes ens hem donat cita al club d'escacs La Lira per disputar el tradicional torneig nadalenc. Un any més, el format ha estat una atractiva lliga entre tots els equips participants, amb sistema de puntuació olímpica.


Pla general de la sala de joc
Congrés en acció a la sala annexa





Pel que fa al Congrés, només hem pogut presentar un equip i de circumstàncies, per complir amb el compromís. Les baixes a darrera hora dels germans González per indisposició han produït que en Jordi Rodríguez, en David Baselga, en Carlos Bascuñana, en Josep Maria Jordán i un servidor hagin estat els representants per part congressista. En Paco i l'Andreu han fet acte de presència, però com ja érem prou jugadors, finalment han marxat. No ha aparegut el mestre Rubén, al que esperàvem. El resultat final, lamentable: un total de 10 punts per tancar la classificació, sumant un únic empat en tot el torneig. El màxim realitzador ha estat en Carlos Bascuñana, amb 3,5 punts; cap integrant més ha arribat als 3 punts.

David Baselga i Josep Maria Jordán
Jordi R. Batuecas i Carlos Bascuñana
Bascuñana: capo canonieri congressista

Anem als calaixos del podi: 3r lloc pels joves del Sant Andreu, segon l'Ateneu Colon mentre que la primera plaça ha caigut a mans del Sant Martí, encapçalats pel MF Òscar Ruiz. L'enhorabona a tots ells.

Cal destacar tant el comportament de tots els jugadors com la bona organització que a més, ens ha ofert el ja tradicional (i abundant) piscolabis.


3r classificat: St. Andreu
Raül Arza aixeca el trofeu al segon classificat
Sant Martí, brillant campió
El piscolabis, a punt

Finalment les reformes al Club d'escacs Congrés començaran el dilluns 19 de desembre, fet pel que es mantenen les activitats nadalenques de germanor programades per divendres 16 (torneig de ràpides i sopar). Escacs de barri donarà cobertura a l'esdeveniment.

Fins la setmana que ve! 


dissabte, 3 de desembre de 2011

Assemblea General Extraordinària

Bon dia congressistes:

Ahir al vespre va tenir lloc a la seu del nostre club una Assemblea General Extraordinària, centrada en l'aprovació d'un pressupost per realitzar les obres de reforma previstes a la nostra seu. Per unanimitat s'ha acceptat el pressupost del què disposàvem, incloent una 'rentada de cara' a les dues sales principals del club: parets amb sòcul a mitja alçada, pintura i sostre, alhora que revisió i adequació de la instal·lació elèctrica, incloent la substitució dels fluorescents actuals per plaques llumíniques que permetin una major homogeneïtat en la distribució de la il·luminació.
Queden alguns detalls pendents de concretar, com ara la instal·lació de comandaments per moure les reixes metàl·liques des de dins del club, la revisió/modificació del sistema d'extracció de fums o la retirada dels ventiladors. En qualsevol cas, el total de les obres es tancarà per un import que oscil·larà entre els 8000 i els 10000 euros i aquestes s'iniciaran durant el mes de desembre, de cara a tenir el local reformat amb motiu de l'inici del Campionat de Catalunya per Equips.

En un segon punt i prioritzant la competició oficial, els socis assistents hem decidit endarrerir el tradicional torneig de ràpides de Nadal fins a finals de gener, aprofitant així per celebrar també la inaguració del local ja reformat.

Acte seguit i davant de la insistència d'en Roger Salvo (amb tota la raó del món), la junta directiva s'ha compromès a estudiar la substitució de les cadires del club, possiblement en dos torns, primer la sala principal, després la del futbolí. En Rafael Ylla s'ha ofert voluntari per fer un estudi de mercat i assessorar a la nostra junta.

El següent punt ha consistit en l'adjudicació de la tasca de delegat federatiu a l'Héctor Hernández, és a dir, jo. Les tasques del delegat federatiu consistiran en revisar anualment les dades dels socis, convocar-los perquè renovin i enviar les fitxes a la Federació Catalana. També haurà d'assistir a les dues assemblees anuals que organitzades per aquesta.

La junta també ha fet palesa la necessitat d'anomenar un tresorer. El president, Frederic Andreu, amb la conformitat dels socis, ha manifestat la voluntat de donar aquest càrrec a en Bielsa o, com a segona opció, en Joan Codina. Si cap dels dos accepta, s'estudiaran altres alternatives.

Així mateix s'ha manifestat la voluntat d'agrair al funcionariat del club la seva tasca desinteressada amb petites gratificacions com targetes de transport gratuït o petites compensacions per cobrir possibles despeses, en funció de la tasca que desenvolupin.

Un nou punt de l'ordre del dia ha estat la creació de la figura del soci refundador, a l'espera de reflectir-ho als estatuts del club: tot aquell soci major d'edat al corrent de pagament, que tindrà potestat per pendre decisions relatives al patrimoni de l'entitat. Les baixes naturals de socis refundadors seran cobertes per nous socis que duguin més d'una dècada entre nosaltres.

Relatiu a les activitats proposades (classes d'escacs), òbviament qualsevol gestió resta a l'espera de la finalització de la reforma. En qualsevol cas, el president ha aportat una proposta de seguiment de classes grupals per Internet. S'estudiarà tant aquesta via com altres, en funció també de les actualitzacions informàtiques que es realitzin. Per tant, per ara, no hi ha data establerta. Frederic Andreu ha aprofitat per recordar la figura d'en Javi González com a coordinador de l'escola, així com les possibles incorporacions d'en Rubén Hernández i d'en Petar Plamenov. Actualment són el propi president i en Francisco Martínez qui col·laboren amb en Javi.

Amb això s'ha donat per finalitzada la sessió, si bé com a organitzador em permeto la llicència de d'aclarir-vos l'estructura del matx internacional previst pels mesos d'abril i maig, doncs sembla que hi havia certs dubtes:

Es tracta d'un matx d'anada i tornada contra un combinat rossellonès. Només demano, per motius obvis, que el que jugui la tornada també jugui l'anada (al contrari, tothom voldria jugar a casa i ningú fora). Si bé els francesos em van comentar que vindrien el dissabte a Barcelona, la meva idea per l'anada és desplaçar-se el mateix dia en dos vehicles (un dels dos el cedeixo jo). El desplaçament a Ille-sur-Têt (a 25 quilòmetres de Perpinyà) és similar a anar a Andorra, com podria donar-se en un per equips, així que matinant una mica és suficient. Em vaig comprometre a dir-li quelcom a en Charles López, per això pregaria tenir la llista de participants com abans millor. Animeu-vos!!

Salutacions i que vagi molt bé l'aqüeducte!
Héctor

PD: Escacs de Barri fa arribar la seva felicitació a en Josep Sadurní, que el passat dilluns 28 pel matí va ser pare d'una nena. A veure si aviat comença a entaular partides d'escacs amb la mateixa habilitat que son pare!!







diumenge, 27 de novembre de 2011

V obert Vila de Gràcia


Amics escaquistes:

Com us vàrem prometre, Escacs de barri ha cobert la darrera ronda del tradicional torneig gracienc que, com ve essent tradició durant les darreres edicions, ha comptat amb nombrosa representació congressista.
 
Entre un rànquing inicial de molt nivell (12 titolats internacionals i 12 mestres catalans), el carismàtic MI del Foment, Alfonso Jerez, s'ha proclamat campió tot i la derrota a la darrera ronda davant del jove MC Alejandro Barbero, que rubrica una excel·lent tercera posició. A destacar la sessió gratuïta d'anàlisi que Jerez, amb la col·laboració del seu rival, ens ha ofert just després de perdre. Una actitud que és digna d'elogi i contribueix a fomentar el caliu i l'afecció pel nostre joc. En Robla, l'Andreu, l'Alonso i jo contemplàvem atentament, a veure si se'ns enganxava alguna cosa. 
El podi l'ha completat el MI Lázaro Lorenzo, segon classificat, mentre que el MC local, Marc González, quart, també mereix el nostre reconeixement ja que ha finalitzat el campionat amb set punts, els mateixos que els tres primers classificats; enhorabona a tots ells!
Repassant la classificació hem de destacar la discreta actuació del MI peruà Muñoz Pantoja, primer cap de llista, que ha finalitzat onzè, així com del MF Lerch, amb "només" cinc punts. Positivament cal fer menció a l'actuació de la francesa Laura Boulan, amb cinc punts sobre les sis partides que ha jugat.

I ara, anem als de casa. En general, sense pretendre ser dur, el paper dels congressistes ha estat discret. Alguns han complert amb l'actuació que se'ls hi suposava, mentre que d'altres han rendit per sota del seu nivell habitual. Anem a analitzar-los un per un, per ordre a la classificació:

 CARLOS ALONSO: COMPLIDOR. En Carlos ha jugat un campionat correcte, derrotant als rivals inferiors i perdent davant dels titolats. Possiblement la classificació el penalitza per haver cedit dues taules en partides on era favorit. Al final cinc punts completen una actuació que de ben segur pretén millorar en una propera participació.

Carlos Alonso
FREDERIC ANDREU: IRREGULAR. El sistema suís no li ha permès encadenar dues victòries consecutives en tot el torneig. Si bé cap de les partides perdudes és repobable, és cert que li han faltat aquelles taules típiques del presi davant d'un jugador més fort per acabar de completar una bona actuació. Tot i això, fer cinc punts a Gràcia mai és tasca fàcil.

Frederic Andreu
JOAN CODINA: SUBMARÍ. En Joan va començar amb mals resultats, però cap al final s'ha fet fort en una competició que mai li gira l'esquena, arribant a la darrera ronda amb opcions de lluitar pel seu tram d'ELO. Després d'una bona partida amb negres davant d'un rival superior, no va poder treure suc a un final avantatjós i se li va oblidar aplicar la màxima cruyffiana, aquella que diu que quan no pots guanyar, miris de no perdre. Quatre punts finalment per un Codina que assegura no haver mostrat el nivell d'edicions anteriors.

Joan Codina
ANDREU HERRERÍAS: DESACOMPLEXAT. A priori tres punts sobre nou possibles sempre són sinònim de mal resultat. Però només cal fer un cop d'ull als resultats per donar-nos conta de la qualitat dels rivals amb els que ha estat emparellat l'Andreu. Ell mateix ho deia, li he perdut la por als 1900. Llàstima que a la darrera ronda una galipàndria li ha impedit desplegar el seu millor joc. Escacs de barri considera que ha estat el millor congressista.

Andreu Herrerías
JORDI R. BATUECAS: DESCENTRAT. Si en Jordi havia mostrat progressos importants en les seves darreres actuacions, no podem dir que enguany hagi continuat per aquesta línia. Dos punts són una pobra actuació, com ell mateix s'encarregava d'afirmar. En Jordi farà bé d'oblidar-se com abans millor d'aquest campionat.
Jordi Rodríguez Batuecas



Per part meva, només queda felicitar al Tres Peons per exhibir una nova mostra de vida social activa. Sempre que hi he anat m'ha donat la sensació de ser un club històric alhora que emprenedor i, important, una entitat que acull al visitant amb els braços oberts. El que no tenia tant controlada és la notable diversitat gastronòmica que podem trobar al seu bar, un motiu més perquè possiblement m'animi a participar en aquest open en una futura edició


Pla general de la sala de joc
El cronista es posa les botes

Abans d'acabar m'agradaria fer menció a en Josep Maria Jordan: un soldat d'infanteria congressista que ha disputat, en solitari, el XVII Obert del l'Ideal d'en Clavé, club veí i amic. En Josep Maria ha completat una més que digna actuació amb cinc punts sobre vuit possibles, en un torneig on s'ha imposat el MF de l'Escola d'Escacs de Barcelona, Eduard López Agustench. Podeu consultar els detalls d'aquesta competició a la web de l'Ideal d'en Clavé.

El proper divendres 2/12 es celebrarà una Assemblea General Extraordinària al club; esperem una màxima afluència de socis. L'inici de les classes grupals, entre altres activitats, quedarà definit en aquesta reunió, que comptarà amb la cobertura d'Escacs de barri.

Salutacions congressistes!



dimecres, 23 de novembre de 2011

Sandra Escobar es corona al Guinardó

El passat diumenge 13 de novembre es disputà el primer torneig actiu femení del Guinardó. Bona iniciativa del Peona i Peó per promocionar els escacs entre les noies, cada vegada amb més pes al nostre món. De manera sorprenent, l'ex-congressista Sandra Escobar es va imposar al grup A per davant de jugadores, a priori, més fortes que ella, com l'Elisabeth Riera, l'Andrea Norte o la més veterana Diana Ruth López.

La Sandra va dominar la competició amb mà de ferro i es proclamà campiona amb 6,5 punts sobre 7 possibles, entaulant únicament una partida davant l'Andrea Norte, que finalment quedà segona a un punt de l'ex-congressista. Amb aquesta actuació es referma com una jugadora molt perillosa a ritmes ràpids i semiràpids. Us adjunto la classificació final del torneig.

Sandra Escobar ha estat, segurament, el darrer producte significatiu de la pedrera congressista. Aquí va començar a jugar a escacs de ben petita fins que, fa un parell d'anys, va fitxar pel Sant Martí. Amb 21 anys i resultats com aquest, encara és a temps d'arribar a estar entre les millors jugadores catalanes. Escacs de barri li fa arribar des d'aquestes línies la més sincera enhorabona.

Divendres, el nostre equip es traslladarà al carrer Ros d'Olano per cobrir la darrera ronda de l'open Vila de Gràcia i copsar l'anàlisi dels participants congressistes.

Salut i a pel Milan!!






diumenge, 13 de novembre de 2011

Decessos

Aquesta setmana ens dol comunicar-vos que en Jaume Sans i Badia ens ha deixat a l'edat de 85 anys. En Jaume ha estat un soci històric de la nostra entitat i fins als darrers mesos, hem gaudit de la seva participació activa al club.

Escacs de barri fa arribar el seu condol a la família, amics i socis del club.

Descansi en pau

dilluns, 7 de novembre de 2011

Derrotes i derrotes

Derrota, perdre, claudicar, plegar, abandonar, deixar-ho estar. Quan comencem a jugar a escacs, ens convé familiaritzar-nos tant amb aquestes paraules, com amb la sensació, normalment amarga, que ens produeixen. Està clar que disputem cada partida amb ànim de guanyar o, si més no, puntuar, però una de les primeres coses que aprens al món del escacs és que sempre hi ha gent millor que tu o que, senzillament, aquell dia han estat més inspirats. Tant se val el nivell que tinguis, un dia o altre, toparàs amb algú que et pararà els peus.
De derrotes n'hi ha que són previsibles, altres inesperades, la majoria didàctiques i pràcticament totes, desagradables. Dit això, el grau de frustració davant la derrota és variable en funció de diversos factors.
D'Ille-sur-Têt he tornat amb partides perdudes de totes les maneres; com sabeu, només vaig guanyar-ne una.

No obstant, no totes les partides perdudes m'han deixat el mateix regust. Seguidament us adjunto dues que em produïren sensacions ben diferents:

Hernández Funes, Héctor (1907) - Domenech,Vianney (2161)
1r Festival d'Échecs d'Ille-sur-Têt, 30.10.2011

1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Da5 4.d4 Cf6 5.Ad2 Ag4 6.Ae2 Axe2 7.Dxe2 Cc6 8.Cf3 0-0-0 9.Ce4 Df5 10.Cxf6 gxf6 11.0-0-0 Cxd4 12.Cxd4 Txd4 13.Ae3 Txd1+ 14.Txd1 e6 15.Dd2 Ad6 16.Axa7 Td8 17.Ae3 Ae7 18.De2 (=) Txd1+ 19.Dxd1 Ad6 20.Dd4 Da5 21.c3 Dxa2 22.Dxf6 Da1+ 23.Rc2 Da4+ 24.Rc1 Da1+ 25.Rc2 Da4+ 26.Rc1 De8 27.Dd4 Dg8 


Posició després de 28...Dg8

Les negres acaben de rebutjar l'empat en dues ocasions, després de la meva sol·licitud a la jugada 18 i desestimant realitzar l'escac continu per entrar en una posició lleugerament inferior. Després de 28...Dg8?, vaig desestimar 29. Dh7 Dxg2, 30. Da8+ Rd7 i el peó de b7 està defensat per la dama negra. Tal com em va dir el jugador retirat de l'Espiga de les Corts, Emili Sánchez, la jugada potent és 29.Da4!! Les negres no poden capturar a g2 per l'amenaça De8++, que combinada amb l'entrada per a8 (amenaçant guanyar la dama), les obliga a seguir amb 29...Dd8 30. Da8+ Rd7 31. Dxb7, amb peó de més. La partida però, va continuar així:

28.g3 Dg6 29.Dh8+ Rd7 30.Dd4 Df5 31.Da7 De4 32.h4 h5 33.Da5 Dh1+ 34.Rc2 De4+ 35.Rc1 Dh1+ 36.Rc2 Dd5 37.Da4+ b5 38.Da7 De4+ 39.Rc1 b4 40.Dd4 Dxd4 41.cxd4 Rc6 42.Rc2 Rd5 43.Rd3 f5 44.b3 e5 45.dxe5 Axe5 46.f4 Ac3 47.Af2 c5 48.Re2 c4 49.bxc4+ Rxc4 50.Rd1 Rd3 0-1 

Després de desaprofitar l'ocasió, crec que els 250 punts d'ELO de diferència rellueixen en cada moviment d'ambdós bàndols. Val a dir que, tot i haver vist Da4, la partida seguia complicada, si bé hagués estat difícil perdre-la amb avantatge material i tant poques peces per bàndol. Tot i la derrota, no vaig marxar del tot insatisfet, doncs el que posteriorment guanyaria el torneig amb mà de ferro (8,5/9), va haver de pencar.

En canvi, veiem la partida davant d'en Legay, jugador del meu nivell:

Legay, Axel (1901)-Hernández Funes, Héctor (1907)
1r Festival d'Échecs d'Ille-sur-Têt, 30.10.2011
 
1.e4 c5 2.c3 Cf6 3.e5 Cd5 4.Cf3 e6 5.d4 cxd4 6.cxd4 Cc6 7.Cc3 Cxc3 8.bxc3 d6 9.exd6 Axd6 10.Ad3 Da5 11.Ad2 Dh5? Vaig portar la dama aquí per enrocar tranquil evitant el sacrifici temàtic Axh7 (que ara no serveix), sense cap mena de dubte una mala decisió, doncs he d'estar més pendent d'evitar que la cacin que de crear amenaces 12.Tb1 a6 13.h3 Ae7 14.0-0 0-0 15.a4 Td8 16.Te1 Af6 17.Af4 h6 18.Dc2 g5 19.Ae5 Cxe5 20.Cxe5 Axe5 21.Txe5 Td5 22.Ae2 
 
Posició després de 22.Ae2


Malauradament, després de la jugada blanca, només em queda respondre 22...Dg6 i aguantar la tempesta davant d'un final potencialment perdut. La partida continuà així:

22. Dh4?? 23. Ag4! 1-0 I la dama negra, tot i disposar d'un temps, no pot evitar escapar-se de 24.g3!

La rúbrica a una partida desastrosa per part del negre. Com veieu, el resultat va ser idèntic, però és evident que la meva valoració de cadascuna de les partides, no.

Salut escaquistes!
Héctor



divendres, 4 de novembre de 2011

CLUB D'ESCACS CONGRÉS vs COMBINAT ROSSELLÓ

Atenció congressistes:

Tal com us vaig avançar a la darrera entrada, arran de la nostra recent participació al festival d'escacs d'Illa de Tet, hem concretat amb en Charles López, president del club d'escacs Échecs en Têt, la celebració d'un matx internacional amistós entre el Club d'Escacs Congrés i un combinat format per jugadors rossellonesos.

S'ha convingut que l'encontre es disputarà entre vuit jugadors a anada i tornada; mirarem d'aconseguir que el nivell dels escaquistes sigui similar, amb l'objectiu de dotar de màxima emoció a la trobada.

Adjunto les bases del matx, els interessats en disputar-lo es comprometen a acceptar-les:

  1. La meva proposta és jugar l'anada a Illa de Têt el diumenge 15-4 i la tornada al Congrés el 20-5, també diumenge. L'altra data disponible pels nord-catalans és el dimarts 1-5. L'hora d'inici de les partides s'acordarà entre els dos clubs.
  2. CAP jugador que no disputi l'anada, jugarà el matx com a local. S'exigeix el compromís de disputar les dues partides.
  3. D'entre les sol·licituds, faré la tria en funció de l'alineació que pugui presentar el rival. Davant de dos jugadors de nivell similar, es tindran en compte aspectes com el compromís amb l'equip (participació en competicions per equips), la col·laboració amb les activitats organitzades pel club, etc.
  4. El delegat congressista serà l'Héctor Hernández, és a dir, jo. Només participaré com a jugador davant d'una possible baixa no coberta.
  5. El delegat rival serà en Charles López que alhora, desenvoluparà la tasca d'àrbitre, en cas de ser necessària. 
Com que es tracta d'un encontre amistós, primarà la companyonia i la participació per davant de la competitivitat. No obstant, a falta de concretar-ho tant amb els rivals com amb els jugadors propis (o amb tresoreria??) no estaria de més que l'equip vençut tingués un detall amb el vencedor (un obsequi, un dinar després del matx de tornada, un trofeu, etc).

Sé que queden més de cinc mesos per l'esdeveniment, però comprendreu que s'ha d'organitzar amb temps. Per això us animo des d'ara mateix a mostrar interès en participar-hi. Quan tingui la llista on s'especifiquin els integrants de l'equip, l'enviaré al delegat rival i començarem a lligar-ho tot.

Recordar-vos que fa gairebé set anys (19 de febrer del 2005) ja vàrem gaudir d'una experiència similar al rebre al St. Albans Chess Club. Aquí teniu una interessant crònica d'en Josep Sadurní, acompanyada d'unes fotografies que, a més a més de recordar-me el curiós look que lluïa fa uns anys, també em serviran per convèncer-vos de l'èxit de la iniciativa.

Ja trigo en rebre sol·licituds!! Només vuit places lliures!

Salutacions,
Héctor














dimecres, 2 de novembre de 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt: dernière journée

Bona nit congressistes!


L'expedició de malalts ja ha tornat de terres franceses. Competitivament, amb l'excepció de l'Emili, la missió ha estat un desastre amb majúscules, ara bé, crec que tots quatre hem tornat amb un grapat de bones experiències que, de ben segur, paliaran tot l'ELO que ens hem deixat pel camí.

Finalitzada la darrera partida, és moment de fer l'u per u:

Tot i el seu nom, la sala no ha donat sort als jugadors catalans
  • Emili López (grup D): DECIDIT Fent gala d'un joc sense complexos, l'Emili ha combinat partides contundents amb alguna derrota per excés d'optimisme. Després d'imposar-se a la darrera ronda, aconsegueix 5 punts sobre 9 possibles que l'alcen fins a la dotzena posició final. El campió ha estat Yann Klemens Raugeneau. Podeu consultar els resultats del grup D, l'únic que s'ha disputat per sistema suís, aquí.
  • Marco Antonio González (grup B): APAGAT El seu talent no ha fet acte de presència durant aquests quatre dies, els seus incodicionals confiem que aviat retrobi el seu millor nivell. Finalment ha sumat l'únic mig punt davant del seu germà Xavier. Aquí podeu veure la classificació, encapçalada per la jove promesa local Dimitri Lagarde, que ha mostrat un nivell de joc gens habitual en un nen de deu anys; enhorabona. 
  • Javi González (grup B): DESCONCERTAT La derrota a la primera ronda per culpa del telèfon mòbil quan tenia opcions de puntuar davant del finalment campió, Lagarde, de ben segur que va fer perdre el nord a en Xavier, incapaç de retrobar el seu millor joc. Una victòria i dues taules són un bagatge molt pobre per un home cridat a estar a la part alta del torneig.
         
    Sala d'anàlisi
  • Héctor Hernández (grup A): AVANTPENÚLTIM I és que desrpés de cultivar una victòria per set rosques, el més sorprenent és que encara hi ha hagut algú a qui li ha anat pitjor que a mi, jugador retirat de banda. Joël Linet m'ha permès sumar l'únic punt, alhora que evitar la cullera de fusta. D'entre les derrotes, remarcar que paradoxalment vaig tenir al campió, Vianney Domenech, contra les cordes, mentre que també he donat guerra davant d'en Lacroix, jugador que em treia gairebé 300 punts. Per contra, la gent que teòricament estava al meu nivell m'ha vençut sense massa problemes. Sé que revisant el quadre del grup A pensareu que estic grillat, però no he marxat del tot ensorrat, més aviat amb ganes de tornar en una segona edició i fer un paper més digne.
Lacroix-Hernández, en segon pla
El cronista comenta la partida amb l'Iscle
Veient això tots hem considerat que ens falta molta preparació. Hem comprovat que jugadors de nivell teòricament similar al nostre ens han anat cardant amb relativa comoditat; això reforça la necessitat tant de rebre classes, com d'analitzar les partides pròpies de manera detinguda, repassar els errors i mirar de no repetir-los; sinó no hi haurà manera.

Poder que ens dediquem al pòquer

Detall de l'organització
En la vessant positiva diverses coses. Per damunt de tot destaco la meravellosa organització, pendent de tots els detalls, així com de la comoditat dels jugadors, especialment dels foranis. Tanmateix, és una realitat que viatjant es coneix gent interessant. Reunits estàvem quan va apareixer del no res l'Iscle, un jugador lleidatà que aprofitava una visita a la seva mare per jugar el torneig. Des del primer moment es va integrar com un congressista més, compartint intendència a l'hora de dinar i donant-me un cop de mà per arribar allà on no ho feien les meves pírriques nocions de francès. Competitivament ha participat al grup B, finalitzant amb uns més que dignes 4,5 punts. També destaco, l'àrbitre, en Charles López, un home entusiasta amb tot el que organitza i amb el que he acordat un match internacional d'anada i tornada entre jugadors del Congrés i un combinat del Rosselló. En breu penjaré les bases d'aquest encontre que es disputarà entre els mesos d'abril i maig. No voldria oblidar-me de l'amabilitat i disposició tant de la gent que treballava a la sala, com dels gestors del càmping on ens hem allotjat, així com de la majoria de jugadors. Per part meva, si m'ho puc fer venir bé, tornaré a jugar aquest torneig, i em sembla que no seré l'únic.

Fins aviat!
Héctor






dilluns, 31 d’octubre de 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt (II)

Bona tarda escaquistes!

Finalitzada la tercera jornada del campionat, restant només la darrera partida per disputar-se, els integrants del Congrés continuem amb la nostra travessia pel desert. Poder els francesos, tot i tenir ELO similar, juguen millor que nosaltres, poder notem la mitja hora menys d'aquest ritme de joc (60'+30" d'increment per jugada), o fins i tot el fet d'arribar a jugar tres partides diàries: excuses de mal pagador. No estem gens fins i punt.

La nostra actuació, finalitzada la vuitena ronda és:

L'Emili, el congressista més destacat
  • Emili López (grup D): paper prou digne després de sumar 4 punts sobre 8 possibles. La matinal de demà serà important per consolidar una bona actuació.
  • Xavier González (grup B): pírrica actuació d'en Xavier, 1,5 punts sobre 8 possibles. Demà s'enfronta al seu germà M.A.
  • M.A. González (grup B): vuit dònuts. La seva màgia només ha fet acte de presència en comptagotes. El darrer tren per sumar passa pel duel familiar davant d'en Xavier.
  • Héctor (grup A): després d'imposar-me aquest matí al matx de cuers, he encadenat dues derrotes consecutives que em deixen amb 2 de 8 (1 de 7 reals, l'altre punt l'he sumat per retirada d'un rival). Demà ho tindré negre davant el primer del rànquing.
Així doncs, ens disposem a anar a sopar a Perpinyà a sopar, veurem si seguim amb festa o bé ens marquem la ja tradicional timba de pòquer.

Veient el panorama, el millor que puc fer es deixar-vos aquestes fotos:


Exterior de la sala
Congressistes comentant la jugada

Emili 4-MA 0
Pla general de la sala de joc


Excel·lent secció de pastisseria al bar
Angle invers



Demà més!

Héctor 



 










diumenge, 30 d’octubre de 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt

Bona tarda congressistes!

Us escric des de la localitat nord-catalana d'Illa de Tet. Una expedició de quatre jugadors, composada per l'Emili López, els germans González i un servidor s'ha desplaçat fins a aquest bucòlic indret per pendre part al primer festival d'escacs organitzat pel modest i entranyable club local, que amb en Charles López al capdavant, mostra força iniciativa. Estic segur que, si segueixen així, en uns anys escalaran posicions dins de les categories territorials corresponents a la Catalunya del nord.

Congressistes preparant la partida
L'organització del torneig és magnífica; la sala de joc, un poliesportiu perfectament acondicionat per practicar el joc de les seixanta-quatre caselles. El que no juga bé aquí és perquè no en sap. Els jugadors han estat distribuïts en quatre grups segons el seu ELO, essent els tres primers lliguetes de deu jugadors mentre que el D es juga per sistema suís amb tots els jugadors restants.
Mentre us dedico aquestes línies s'està disputant la cinquena ronda.



En Xavier escalfant amb...
...el cronista!!
Els González, concentrats
Per ara el paper dels congressistes és més que discret:
  • L'MA González (grup B) està lluitant per sumar el primer punt, despres de quantre "rosques".
  • En Xavier (grup B) ha sumat 1,5 punts, després de començar amb 0 de 3, una victòria aquest migdia, seguida de les taules amb l'Iscle, un noi lleidatà molt trempat amb el que hem fet amistat.
  • L'Emili (grup D) no té pietat dels seus joves rivals i ja suma 3 punts; per ara, és el que millor ho està fent.
  • Servidor (grup A) està patint el savoir faire des échequiers français, després que quatre dònuts, ara sumo el primer punt arran de la retirada d'un altre jugador català per problemes d'ansietat. Paradoxalment, he jugat la meva millor partida davant d'un jove jugador francès que em treia 250 punts (finalment se m'ha escapat), mentre que contra els jugadors que teòricament tenen un nivell similar al meu, estic patint força.
L'Emili s'enfronta a joves rivals
Anècdotes, rialles i timbes nocturnes de pòquer completen la nostra missió. No sé si millorarem el nostre nivell de joc, però com a mínim mostrem progressos en l'escàs domini de la llengua veïna.

A destacar la manera com vàrem moure cel i terra per cercar un establiment on poguéssim seguir l'esdevenir del Barça-Mallorca... no crec que tothom pugui dir haver aconseguir que un local francès deixi de veure rugbi, esport nacional, per fer-nos contents, però és que Messi, tot i estar en crisi, és molt Leo! Qui ha guanyat pírricament per la mínima aquesta setmana?


Sí, finalment ho vàrem aconseguir!
Nôtre hebérgement

Demà, si puc, us escric unes línies abans d'afrontar la ronda final de dimarts pel matí. Podeu trobar més informació sobre el torneig clicant aquí i aquí.

Salut escaquistes!!
 
Héctor



dijous, 27 d’octubre de 2011

S'accepten propostes!

Bon dia congressistes!

Finalitzada la festa major i a l'espera que arribin els tradicionals tornejos nadalencs, seguits del Campionat de Catalunya per Equips, és una evidència que la vida social al club durant aquesta etapa dista força de l'esplendor. Per això pretenc recuperar una de les propostes que sempre hem tingut en ment i per diversos motius mai hem dut a terme de manera sòlida: classes d'escacs a nivell grupal, una vegada per setmana, a la nostra seu.
Molts em direu que en ple segle XXI, aquest ensenyament el podem rebre de manera individualitzada sense moure'ns de casa i probablement, més econòmics, però els objectius cercats són els següents:

  • Incrementar el nivell mig dels jugadors del Congrés, així com dotar-los de rodatge de cara a l'inici de les competicions per equips.
  • Consolidar un caliu escaquístic que ara mateix només gaudim durant la competició
  • Engrescar a jugadors no pertanyents al Congrés o a aficionats a pendre part de la vida activa del nostre club, bé fent-se socis, bé com a simpatitzants.
Segur que podríem trobar molts més avantatges, però crec que només que s'acomplissin aquests tres objectius ens hauríem de donar per més que satisfets.

Fins aquí tot molt bonic, ara ve el més delicat: convenir un horari i finançar les classes. Pel primer punt trobo que divendres al vespre seria la millor franja, de 21 a 23 o de 22 a 0h, per exemple. És quan, tradicionalment, hi ha més activitat al club, la majoria de socis no treballen el dia següent i a més a més, no arriba a trencar el cap de setmana. En qualsevol cas, m'agradaria escoltar les vostres opinions.
Pel que fa al pagament la política del club és clara: autofinançament. És per això que hauríem d'aconseguir un grupet d'un mínim de deu persones, doncs no pretenc arruinar a ningú, molt menys a mi mateix...
Sé que més d'un i més de dos s'engrescarien, per això us animo a respondre. Heu de tenir en compte que el grup format serà heterogeni pel que fa al nivell, per tant, si algú cerca preparació individualitzada, no pretenc enganyar-lo, aquí primarà el caliu i la participació, per bé que l'objectiu final és aprendre, en major o menor mesura.

Remenant per la xarxa he trobat aquesta proposta. Sembla molt competitiva a nivell tècnic, si bé el preu per hora és una mica elevat. Si arribo a formar un grup de deu persones, em começaré a moure per contrastar preus amb diversos mestres, doncs d'oferta sempre n'hi ha. L'opció low cost seria la del mestre Rubén, tot i que és preferible portar un Gran Mestre, atès que pretenc que els jugadors del primer equip també prenguin part de l'entrenament.

En un altre ordre de coses, l'altre dia vaig tenir una ocurrència: el màrqueting. Com que per ara només és una idea propi d'un aixalabrat que no toca vores, us adjunto l'enllaç a la següent web, d'aquesta manera veieu per on van els trets. Aquí sí que no contemplo l'autofinançament, així que primer ho haurem de tractar amb tresoreria.

Si us plau, participeu! Deixeu la vostra resposta, tant en relació a les classes (qui voleu que les faci, quan, com,...) com a altres propostes per potenciar la nostra entitat. Senyors! Si el senyor Castillo, amb tots els respectes, aconseguí reunir més d'una desena de socis, no li fem un lleig a un Gran Mestre, amb tot el que ens pot aportar.

Salutacions,
Héctor

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Matí de diumenge

Em llevo tard, un luxe per aquells que acostumem a saltar del llit força abans que el Sol ens saludi. És diumenge, ni tinc plans, ni ressaca per obligar-me a quedar-me a casa, així que surto a fer un vol per Terrassa, la meva nova localitat d'acollida. No cal que us confessi que he maridat el passeig amb un esmorzar, com manen els cànons. Curiositats lingüístiques: al bar on m'he aturat, la gent empra, majoritàriament, el català com a llengua d'interacció, mentre que la publicació local, el Diari de Terrassa, està editat en castellà, salvant alguns articles d'opinió. Massa aviat per extreure conclusions, encara no fa ni una setmana que sóc aquí. Sé que per molts dels nostres representants polítics la salut de la nostra llengua és secundària, sé que més d'un em pren per grillat o desviat per preocupar-me'n, jo els hi responc: ja m'agradaria no haver-me'n d'ocupar!

Però això és un blog d'escacs i aquí és on vull arribar. La darrera ocasió que vaig voltar per la capital egarenca un matí de diumenge, amb motiu de la darrera ronda del campionat de Catalunya per equips de l'any 2009.  El Congrés B, del qual jo n'era delegat, arrencà un empat davant del Terrassa C i certificà el seu retorn a Categoria Preferent, on ens hem cosolidat els darrers anys. Recordant aquell matx, m'han entrat ganes de jugar, de que arribés la nova temporada.

En el 95% dels casos, les motivacions de l'escaquista fructuen, m'explico: habitualment ve més de gust jugar tornejos quan un està on fire que quan cultiva resultats discrets, o al contrari, si els resultats no són els esperats, juga més competicions per recuperar el nivell; en qualsevol cas, l'activitat escaquísitca de cada jugador sol variar en funció de molts factors: l'autoconfiança, la prioritat per altres activitats, la situació familiar, anímica, el temps lliure disponible i un llarg etcètera. Hi ha casos de jugadors que semblen aliens a totes aquestes variables (Lluís Febero, del Comtal, per exemple, que no se m'enfadi!) i sempre juguen tot allò que poden, si bé son una minoria. La resta de malalts* no acostumem a mantenir una activitat contínua, tot i que cadascun de nosaltres tendeix a tenir les seves competicions preferides, on no falla si no és per causes de força major, aquelles que mirem d'incorporar a les nostres rutines amb calçador. N'hi ha una que ha aconseguit que més de 4000 fidels es mobilitzin any darrere any: el campionat de Catalunya per Equips.

Nou diumenges, nou companys i tu. Compromís màxim, defensa d'un escut; el teu resultat és important en funció del que aporti al marcador global. Partides guanyades amb regust amarg, partides perdudes dolçament; això només ho produeix aquesta competició. Des de l'any 1927 i ininterrumpudament des de 1953, els clubs s'agrupen en grups amb diversos objectius: uns cerquen pujar de categoria, altres mantenir-se; sovint sorpreses: els que es volen mantenir tenen opcions de pujar, els que volen ascendre es veuen obligats a prémer les dents ben fort per no baixar. Tensió en molts encontres, marcadors igualats però sempre, o gairebé sempre, fair play.
Parlem d'una competició on es valora tant la qualitat del jugador com el seu compromís amb l'equip. Aquesta serà la meva cinquena temporada com a delegat del segon equip i, tot i que no és habitual, he de reconèixer que en alguna ocasió m'he emprenyat amb companys que han faltat sense avisar o que no m'han fet cas quan els hi he sol·licitat que oferissin taules en la seva partida per assegurar la victòria d'equip, avantposant el seu triomf personal. Reitero, són casos que puc comptar amb els dits d'una mà, per norma general, remem tots en la mateixa direcció.

Fa un temps que la Federació Catalana es planteja avançar les partides al dissabte per la tarda, com ja han fet amb la Divisió d'Honor amb el motiu, lloable, de dotar de màxima difusió a aquests matxos. Per la resta, respectant totes les situacions personals que pugui haver, jo mantindria l'horari actual. És innegable que molta més gent treballa dissabte que no pas diumenge així com recordar que, dissabte per la tarda, molts "fidels" preferirien seguir l'esdevenir dels partits de futbol abans que jugar; d'altres distribuiríem, de manera inevitable, la nostra concentració entre el tauler i la pilota... modifiquem allò que no funciona, no el que gira rodó!

Acabeu de passar un bon diumenge!
Héctor 

* S'entén com a malalt tot aquell/a que precisa jugar, amb més o menys asiduïtat, per continuar portant una vida "normal".


Enquesta: quin dia prefereixes jugar el Per Equips?
 
Free Vote Caster from Bravenet.com Free Vote Caster from Bravenet.com

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Loteria de Nadal

 Bon dia a tothom:

Com bé sabeu, la venda de loteria és una de les nostres principals fonts de finançament. Un any més, ja disposeu de participacions al preu de cinc euros de cara al sorteig extraordinari de Nadal. Trobareu els detalls sobre aquest article a la nostra botiga.

Aprofito per agrair a tots els comerços, tant del barri com foranis, que accepten desinteressadament fer promoció del nostre número, així com facilitar-ne la venda.

Animeu-vos i molta sort!

Héctor


dilluns, 10 d’octubre de 2011

Torneig de partides llampec


Un any més ens hem trobat al carrer Alexandre Galí amb motiu del tradicional torneig de partides llampec que organitza el Congrés com a cloenda dels actes de Festa Major.

La prèvia
En primer lloc, una mica d'autocrítica: només hem aconseguit reunir deu participants que, a més a més, desconeixien l'hora d'inici. De cara a futurs esdeveniments ens hem de posar les piles, tant en difusió com en seriositat, doncs si no arriba a ser pel futbolí, l'espera dels més matiners hagués estat insuportable.
Perque veieu que no tot són pals, hem de ressaltar la germanor que s'ha viscut durant tota la matinal, sense cap mena incident ni de polèmica; debut tranquil pel nostre àrbitre, en Josep Maria Jordán. 

En plena acció
La nòmina de jugadors estava formada per un gruix de fidels congressistes: els González, el president, en Sadurní, l'esmentat Jordán, l'Emili López i un servidor. Els representants "forasters": els Povill, en José Esteban i l'Emili Martínez. L'absència de primeres espases de la modalitat, com en Viñals, l'Èinar o el propi mestre Rubén, feia que tant en Jordán com l'Andreu partissin com a favorits, si bé trobo aventurat descartar un jugador tan sòlid com en Sadurní o un altre home que, quan es tracta de partides ràpides, sempre pot donar la campanada: en Xavier.

El matx decisiu
Els dos candidats s'han posat les piles ben aviat, servidor n'és testimoni, doncs primer l'Andreu m'ha guanyat la dama, després en Jordán la torre. Així han mantingut la igualtat fins que, en la partida decisiva el nostre àrbitre es lamentava: te l'has trobat! Sí, el president no ho havia calculat, però punt i campionat al sac. Tercera posició per un sorprenent Ramon Povill i quarta per en Sadurní. El que us escriu ha reparat el mal inici amb l'ajuda del passamuntanyes: robatori als dos Povill i a l'Emili Martínez, taules amb en Josep i derrota davant d'en Xavier. Finalment una prou digna cinquena posició. Sisè l'Emili Martínez, setè el propi Xavier seguit d'un altre Xavi, en Povill. Discreta actuació del tàndem format per l'Emili López, escaquísticament una mica rovellat i l'estrella mediàtica MA, que han finalitzat penúltims. La cullera de fusta per l'aficionat José Esteban, de qui m'agradaria destacar la seva valentia per enfrontar-se a nou jugadors federats i donar-nos guerra.

José Esteban amb el seu llibre

La classificació final

Hi ha hagut trofeu pels tres primers i un llibre d'escacs arcaic pel darrer classificat, així es prepara de cara a l'any vinent!

El campió no es desprèn del trofeu en cap moment
Merescut segon lloc per en Jordán
Ramon Povill exhibeix la seva copa



Destacant a la parella Cristina-Gómez com a campions de dòmino, donem per finalitzades les festes del Congrés 2011. Pel que fa al torneig de rol, només us puc indicar que el va guanyar un jugador aliè al club.
   

Salutacions i fins aviat!