Em llevo tard, un luxe per aquells que acostumem a saltar del llit força abans que el Sol ens saludi. És diumenge, ni tinc plans, ni ressaca per obligar-me a quedar-me a casa, així que surto a fer un vol per Terrassa, la meva nova localitat d'acollida. No cal que us confessi que he maridat el passeig amb un esmorzar, com manen els cànons. Curiositats lingüístiques: al bar on m'he aturat, la gent empra, majoritàriament, el català com a llengua d'interacció, mentre que la publicació local, el Diari de Terrassa, està editat en castellà, salvant alguns articles d'opinió. Massa aviat per extreure conclusions, encara no fa ni una setmana que sóc aquí. Sé que per molts dels nostres representants polítics la salut de la nostra llengua és secundària, sé que més d'un em pren per grillat o desviat per preocupar-me'n, jo els hi responc: ja m'agradaria no haver-me'n d'ocupar!
Però això és un blog d'escacs i aquí és on vull arribar. La darrera ocasió que vaig voltar per la capital egarenca un matí de diumenge, amb motiu de la darrera ronda del
campionat de Catalunya per equips de l'any 2009. El Congrés B, del qual jo n'era delegat, arrencà un empat davant del Terrassa C i certificà el seu retorn a Categoria Preferent, on ens hem cosolidat els darrers anys. Recordant aquell matx, m'han entrat ganes de jugar, de que arribés la nova temporada.
En el 95% dels casos, les motivacions de l'escaquista fructuen, m'explico: habitualment ve més de gust jugar tornejos quan un està
on fire que quan cultiva resultats discrets, o al contrari, si els resultats no són els esperats, juga més competicions per recuperar el nivell; en qualsevol cas, l'activitat escaquísitca de cada jugador sol variar en funció de molts factors: l'autoconfiança, la prioritat per altres activitats, la situació familiar, anímica, el temps lliure disponible i un llarg etcètera. Hi ha casos de jugadors que semblen aliens a totes aquestes variables (Lluís Febero, del Comtal, per exemple, que no se m'enfadi!) i sempre juguen tot allò que poden, si bé son una minoria. La resta de
malalts* no acostumem a mantenir una activitat contínua, tot i que cadascun de nosaltres tendeix a tenir les seves competicions preferides, on no falla si no és per causes de força major, aquelles que mirem d'incorporar a les nostres rutines amb calçador. N'hi ha una que ha aconseguit que més de 4000 fidels es mobilitzin any darrere any: el campionat de Catalunya per Equips.
Nou diumenges, nou companys i tu. Compromís màxim, defensa d'un escut; el teu resultat és important en funció del que aporti al marcador global. Partides guanyades amb regust amarg, partides perdudes dolçament; això només ho produeix aquesta competició.
Des de l'any 1927 i ininterrumpudament des de 1953, els clubs s'agrupen en grups amb diversos objectius: uns cerquen pujar de categoria, altres mantenir-se; sovint sorpreses: els que es volen mantenir tenen opcions de pujar, els que volen ascendre es veuen obligats a prémer les dents ben fort per no baixar. Tensió en molts encontres, marcadors igualats però sempre, o gairebé sempre,
fair play.
Parlem d'una competició on es valora tant la qualitat del jugador com el seu compromís amb l'equip. Aquesta serà la meva cinquena temporada com a delegat del segon equip i, tot i que no és habitual, he de reconèixer que en alguna ocasió m'he emprenyat amb companys que han faltat sense avisar o que no m'han fet cas quan els hi he sol·licitat que oferissin taules en la seva partida per assegurar la victòria d'equip, avantposant el seu triomf personal. Reitero, són casos que puc comptar amb els dits d'una mà, per norma general, remem tots en la mateixa direcció.
Fa un temps que la Federació Catalana es planteja avançar les partides al dissabte per la tarda, com ja han fet amb la Divisió d'Honor amb el motiu, lloable, de dotar de màxima difusió a aquests matxos. Per la resta, respectant totes les situacions personals que pugui haver, jo mantindria l'horari actual. És innegable que molta més gent treballa dissabte que no pas diumenge així com recordar que, dissabte per la tarda, molts "fidels" preferirien seguir l'esdevenir dels partits de futbol abans que jugar; d'altres distribuiríem, de manera inevitable, la nostra concentració entre el tauler i la pilota... modifiquem allò que no funciona, no el que gira rodó!
Acabeu de passar un bon diumenge!
Héctor
* S'entén com a malalt tot aquell/a que precisa jugar, amb més o menys asiduïtat, per continuar portant una vida "normal".
Enquesta: quin dia prefereixes jugar el Per Equips?
