Campionat de Catalunya per Equips: primera ronda

CONGRÉS 5,5-GERUNDA 4,5
CONGRÉS B 3,5-L'ESPIGA 6,5

Aquest matí ha començat una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Novament, comencem a casa en un dia assolellat, fets comuns a totes les primeres rondes des de que tinc ús de raó. Durant aquesta edició, als tradicionals retrobaments s'han sumat les cares de sorpresa d'aquells qui encara no havíem vist el nostre local ja reformat; veritablement el canvi ha estat considerable, com podeu apreciar a les fotografies.

Nou aspecte la sala principal

En acció

Esportivament el matí ha tingut dues cares ben diferents. Els veterans de l'A han demostrat mantenir-se en un gran estat de forma, tot i que molts d'ells no havien tocat fusta des de mesos enrere. L'encontre ha estat igualat durant tot el matí; amb empat a 3, en Fermí Tejero i en Pere Martínez, de manera magistral, s'han imposat a llurs rivals, mentre que el mestre Rubén es veia obligat a claudicar després de remar, amb peó de menys, durant força jugades. Tot en mans de Carlos Alonso, que gaudia d'un final on el mig punt estava assegurat, per bé que ha mirat de forçar-lo per posar a prova la resistència cardíaca dels assistens, que frisàvem perquè signés l'empat. Finalment, després de voltar i voltar, no ha encertat la combinació guanyadora, però com a mínim ha pogut assegurar el mig puntet que consolidava l'esperada, alhora que sorprenent, victòria congressista. Punt davant d'un rival sensiblement superior que s'haurà de consolidar sumant davant del Mollet; un dels rivals directes per la permanència.

Pere Martínez i mestre Rubén

L'A complet

Capítol a part mereixem els del B, als que ens ha passat factura la inactivitat, especialment en les partides decisives. Taules ràpides d'en Jordán i el presi al quart i tercer escaquer, respectivament. Malauradament a en Petar, que és una garantia, avui li han guanyat la dama: passa a les millors famílies. Minuts després el cronista, per error, ha decidit guanyar una partida, retornant la igualtat al marcador (2-2). Els enfrontaments que restaven eren incertos: Sorribas i Xavier, amb avantatge material, ens donaven esperança, mentre que en Cecili, al primer tauler, lluitava per salvar una posició sensiblement inferior. També resistia amb dificultats en Bañón, mentre que en Codina es submergia en un dels seus lliuraments de +35 al Fritz. La partida d'en Lucas no la tenia tan controlada, per bé que el congressista gaudia de peó d'avantatge a canvi d'activitat rival. Ben aviat tot s'ha començat a torçar: en Lucas perdia i a en Sorribas li muntaven una xarxa de mat conta la qual els dos peons de superioritat esdevenien inútils; encara bo que en Bañón ha salvat mig punt i en Xavier, quan la posició conduïa a les taules, s'ha imposat per temps. 3,5-4,5, en Codina ja amb torre neta de menys i en Cecili amb voluntat, però sense opcions, així hem arribat al marcador final. Hem de reconèixer que, manca de rodatge a part, els visitants han estat superiors, fet previsible si tenim en compte que han presentat el seu deu de gala. Ara més que mai, necessitem guanyar la setmana que ve a Cornellà per no entrar en una dinàmica negativa.

Sorribas i Xavier

El B

Mentre es disputaven les darreres partides del primer equip, han arribat els del C i el D. Importantíssima victòria per la mínima del C davant d'un equip potent com el Cerdanyola E. El mig punt decisiu l'ha sumat en Crisitan Aguado, que aquest any pendrà part activa del torneig, segons m'ha comunicat.

Res ha pogut fer el D davant del Barcelonès Sud de Juanma Sánchez i companyia, un equip configurat per pujar de categoria sense massa dificultats. Com a mínim hi hem anat amb vuit, que ja és prou.

Diumenge que ve explicarem com millor poguem el que passi des de Cornellà, sense oblidar-nos del que passi tant a Mollet, com al club d'escacs.

Campionat de Catalunya per Equips: la prèvia

Després de celebrar-se la final de la Copa Catalana, que s’adjudicà , dissabte es dóna el tret de sortida a la LXIXa edició del Campionat de Catalunya per Equips.

A Divisió d’Honor, l’UGA, fusionada enguany amb l’històric Barcelona, farà tot el possible per revalidar un títol aconseguit la temporada passada en una darrera jornada d’infart, curiosament mercès a l’empat inesperat del propi Barcelona davant del poderós SCC Sabadell, que pugnava pel títol amb els graciencs. Aquesta temporada es posicionen, novament, com els dos màxims aspirants al campionat, per bé que sembla agosarat descartar formacions potentíssimes com el Barberà o l’Escola d’Escacs, que l’any passat va rendir força per sota del seu nivell real.

La lluita per evitar el descens serà d’allò més dura, doncs dels dotze integrants de la categoria, tres baixaran a Primera Divisió. Aquí és on, entre formacions de força similar, pren gran importància la cohesió de l’equip, així com el saber fer als matxos decisius.

La resta de mortals jugarem diumenge, en el que és el torneig amb més mobilització d’escaquistes de l’estat espanyol. El Club d’Escacs Congrés presenta quatre equips, el primer i tres filials; anem a repassar els seus objectius:

CONGRÉS A, Primera Divisió, grup II

Quarta campanya consecutiva del primer equip en aquesta categoria, fet que de per sí ja pren dimensions de miracle. Enguany el grup sembla més complicat que mai, per bé que cada any diem el mateix i el Congrés acaba salvant-se. Si es vol assolir la permanència, s’hauran d’assegurar els punts dels duels directes amb Gerunda, Mollet i Foment B, així com mirar de sumar en algun altre encontre.

Estem davant d’un nou repte per un conjunt molt veterà, que compta amb quatre MC en actiu: Rubén, Oliver, Llopis i Tejero. A ells s’hi sumen els sempre regulars Salvo, Sagués i Bielsa, l’agressiu (en el sentit escaquístic) Carlos Alonso, el sòlid Pere Martínez i un darrer tauler, que probablement estarà entre en Jordan i en Sadurní.

Els punts forts d’aquest equip són la seva experiència, així com la seva cohesió; amb l’excepció d’en Rubén, incorporat posteriorment, formen una pinya des de fa dècades. En contrapartida, s’esdevé imprescindible assegurar el relleu generacional, cosa que, ara per ara, sembla lluny d’assolir-se.

CONGRÉS B, Preferent Barcelona, grup IV

Iniciem la tercera temporada consecutiva a Preferent, categoria que considero que s’ajusta a la nostra força, per bé que gairebé sempre acabem patint per mantenir-la.

A simple vista veig als filials del Sant Martí, el Sitges i el Tres Peons lleugerament per damunt de la resta, però la igualtat al grup sembla màxima. L’objectiu principal és mantenir-se, però crec que, més que mai, és convenient anar matx a matx i després de les tres primeres rondes ja veurem pel que hem de lluitar. El bloc serà similar al dels darrers anys: Cecili, Jordan/Sadurní, Andreu, Petar/Climent, Héctor, Sorribas, Javi, Codina i dos més. Un conjunt on destaquem la veterania d’en Cecili i del presi, la intuició d’en Xavier, la solidesa d’en Sorribas, la docència d’en Petar o l’atreviment d’en Codina. A tot això hem d’esperar que el delegat i cronista aquest any també aparegui com a jugador, després de la temporada nefasta que signà l’any passat.

CONGRÉS C, Segona Divisió de Barcelona, grup V

Aquest any, capitanejats per Josep M. Gómez i coordinats per M.A.González, estic segur que el C assolirà l’objectiu de pujar a Primera de Barcelona. És innegable que homes amb el seu talent i experiència, als que hi podem sumar al tercer González (Alberto), il·lustres veterans com en Ylla o en Sapiña i fins i tot gent atrevida com en López, en Jordi R. Batuecas, Andreu Herrerías o el mateix Bascuñana, poden acabar jugant una categoria més amunt. Novament, tot dependrà de la fidelitat del bloc que aconsegueixin reunir, però, estic segur que, si mantenen un vuit amb poques alteracions, són ferms candidats a l’ascens.

CONGRÉS D, Segona Divisió de Barcelona, grup I

Després de suprimir l’E per manca d’efectius, enguany el D serà el conjunt destinat a la formació de noves promeses, com Alujas pare, capitanejades per membres amb solera, com en Paco Martínez. Qualsevol fet que passi per mantenir la categoria serà un veritable èxit, tot i que, veient els precedents de campanyes anteriors, jo donaria per bo el fet d’assistir amb els vuit jugadors a cada matx, independentment de quin sigui el resultat. S’ha de fomentar la competitivitat des de la base de la seriositat i el compromís amb l’escut.

Així doncs, amb ganes d’iniciar una nova temporada que s’esdevé apassionant, us emplaço a dilluns que ve, ja amb els primers resultats i sensacions.

Força Congrés!!

Copa Catalana 2012

Diumenge al matí va començar la temporada 2012 amb la celebració de les classificacions territorials per la final de la Copa Catalana, que enguany es disputarà a la localitat lleidatana de Ponts. Gairebé un centenar d'equips, formats per quatre jugadors, es donaren lloc a les Cotxeres de Sants per cercar-hi un lloc.

El Congrés C en acció

En Codina repassa les llistes

Lleida, Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i Figueres (Girona) han estat els campions a les seves demarcacions, mentre que a la de Barcelona s'ha imposat el Barberà. Pel que fa al Congrés, teníem la intenció de presentar tres equips, tot i que, finalment només hem estat capaços de poder completar-ne dos. Vàrem decidir suprimir el conjunt B i mantenir l'A, perquè pogués jugar el mestre Rubén i el C, on per ordre de forces podíem participar els González, en Codina i jo, formant el que a priori era un conjunt competitiu a Segona Territorial, és clar.

El Congrés A, amb el mestre en primer pla

Després d'atacar als croissants amb què el president Andreu ens obsequià, els vuit congressistes vàrem començar a jugar. Hem de destacar el frec a frec continu durant tot el campionat entre un primer equip de circumstàncies (format per Jordi R. Batuecas, Paco Martínez, Josep M. Gómez i el veterà Cecili Domínguez, amb l'important reforç del mestre Rubén a partir de la quarta ronda, quan el sol ja era ben amunt) i el C, que només es decantà a favor nostre a la darrera ronda.

L'estrella de la jornada: M.A.

Després d'una llarga jornada, l'A acabà en 76a posició, amb 14,5 punts, dels que en destaquen els 6 del mestre Rubén, guanyant totes les partides que disputà una vegada va aconseguir despendre's dels llençols: vedi, vidi, vinci. En Cecili va començar fort, però poc a poc s'anà desinflant fins que, a mitja tarda va decidir marxar, essent substituït per l'Andreu Herrerías. La resta van lluitar de valent amb jugadors clarament superiors, aconseguint algun punt sorprenent.

Els del C, o millor dit, alguns dels del C, no vàrem estar a l'alçada. Finalment ho vam maquillar, acabant en 61a posició amb 17 punts sobre els 36 possibles, però ens havíem fixat l'objectiu de la classificació i sabíem que això passava per sumar-ne, com a mínim, 18, el 50 per cent. Vull destacar l'excel·lent actuació de la nostra estrella mediàtica i, en aquest cas, esportiva: M.A. González, 7 de 9, superlatiu. Els seus supporters continuem convençuts que el millor M.A. encara està per arribar. En Xavier, tot i no estar a l'alçada d'altres edicions, acabà sumant la meitat dels punts (4,5) mentre que en Codina es mostrà irregular, desaprofitant posicions amb clar avantatge per acabar amb dos punts. Dit això, hem de remarcar el seu paper com a esperonador durant tota la jornada, com es demostra a la següent arenga. Sabem que Sants és territori hostil per Joan Codina, el dia que la Copa es disputi al local del Tres Peons, serà de llarg el més encertat. D'acord, ja no sabia que escriure més per ometre-ho, però el cronista novament va dur a terme a la perfecció el seu paper de "stopper", de limitador, important en aquestes competicions per no jugar gaire més amunt de les nostres possibilitats. Per la tarda ho vaig poder maquillar una miqueta per convertir un 0 de 3 en un 3,5 de 9, que vull ajuntar amb l'atenuant de jugar al primer escaquer per completar una actuació que sense arribar a la dignitat, no ha estat la pitjor que he signat en aquest tipus de torneigs.

Diumenge idoni per començar a tocar fusta, o, millor dit, plàstic, de cara a l'inici del Campionat de Catalunya per Equips, que donarà inici en dues setmanes. Tot i que s'han fet notar les retallades, destaquem una nova edició del dinar a càrrec del Congrés. Només desitjar que, en futures edicions, més jugadors del primer equip s'animin a pendre part de la competició, ja que seria aconsellable que tots els participants poguessin cercar un objectiu col·lectiu.

Ens veiem aviat!

Temporada 2012

Espero que tots vosaltres hagueu passat unes Bones Festes i hagueu gaudit d'una bona entrada a aquest 2012. Com que tothom parla de crisi, fallida, i un seguit de termes amb connotacions negatives que ajuden a fomentar el pessimisme, fins i tot entre els que preferim veure el got mig ple, jo prefereixo centrar-me en les esperances que ens pot aportar aquest any.
Amb una mica de sort, sabrem transformar la fredor i el menyspreu amb el que ens tractarà un govern extremament centralista en unes quantes totxanes més que ens ajudaran a construir el marc legal que necessita el nostre país si vol escapar al tercer món: un estat propi. Li pesi a qui li pesi, Catalunya és com un atleta plusmarquista al que obliguen a córrer amb un sac ple de pedres a l'esquena, impedint d'aquesta manera assolir la posició de privilegi que, per les seves condicions i el seu treball, mereix.
Però mentre els meus desitjos es fan realitat (estic convençut que el dia arribarà), em consolaré assaborint la cinquena Champions que guanyarem aquest any. D'això encara n'estic més segur.
I a tu et diré: segueix cercant que la feina desitjada acabarà caient; que no surt? Poder és que has de cercar una alternativa. I a tu: insisteix, que la noia per la que suspires acabarà per fer-te cas. I a l'altre: lluita i superaràs aquesta malaltia. I ja veureu com, seguint per aquesta línia, tot i que els mitjans de comunicació posin/em tota la carn a la graella per fer-nos anar capcots pel món, més d'un i més de dos recordaran aquest 2012 com un any especial.

Alerta! Això és un blog d'escacs!Però una mica d'optimisme mai va malament, oi? També la temporada 2012 promet ser d'allò més interessant en l'àmbit escaquístic. Esquiadors, calçotaires i "domingueros" en general: aprofiteu aquestes setmanes perquè el dia 28 de gener (29 pel Congrés) es dóna el tret de sortida a una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Com les dues darreres temporades, a Divisió d'Honor es jugarà el dissabte per tarda, amb retransmissió d'un matx en directe. Per la seva part, els quatre equips del Congrés cercaran mantenir-se a llurs categories: l'A a Primera Divisió, el B a Preferent Territorial, mentre que el C i el D jugaran a la Segona Divisió Territorial de Barcelona. Una de les curiositats és el desplaçament a Andorra que haurà de fer el primer equip a la quarta ronda. Podeu ampliar tota la informació a través de l'extensa i acurada crònica del blog d'en Roger Salvo.

De totes maneres, vull recordar que la temporada s'inicia abans, concretament diumenge 15 de gener, amb la celebració de la fase classificatòria territorial de Barcelona de la Copa Catalana. La Copa és un torneig especial: permet retrobaments, rodatge, companyonia, adrenalina (es juga a ritme semirràpid), però malauradament, i tot i la millora durant els darrers anys, el nostre Club no l'ha tractat com es mereix. Enguany tenim la intenció de presentar quatre equips: és per això que faig una crida tant a la participació com a la qualitat d'aquesta. M'explico: és necessari que diversos jugadors del primer i segon equip prenguin part de la competició, ja que si no és així, l'equip A està integrat per jugadors del B, el B per jugadors del C i així successivament, i és clar, per voluntat que hi posem, acaba essent impossible lluitar per les classificacions per la final a categories superiors al nostre nivell real. D'acord, sóc una mica hipòcrita, jo el dia 22 pretenc pujar a esquiar (per tant no contemplo la possibilitat de jugar la final hehehe), però ja no es tracta tant d'això com de no fer el ridícul i aconseguir fer un paper digne dins de les nostres possibilitats.

Així doncs, pregaria que us animéssiu, especialment els del primer equip! Encara que només pogueu jugar pel matí o per la tarda: mica en mica, s'omple la pica!

Salutacions escaquistes!