Copa Catalana 2012

Diumenge al matí va començar la temporada 2012 amb la celebració de les classificacions territorials per la final de la Copa Catalana, que enguany es disputarà a la localitat lleidatana de Ponts. Gairebé un centenar d'equips, formats per quatre jugadors, es donaren lloc a les Cotxeres de Sants per cercar-hi un lloc.

El Congrés C en acció

En Codina repassa les llistes

Lleida, Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i Figueres (Girona) han estat els campions a les seves demarcacions, mentre que a la de Barcelona s'ha imposat el Barberà. Pel que fa al Congrés, teníem la intenció de presentar tres equips, tot i que, finalment només hem estat capaços de poder completar-ne dos. Vàrem decidir suprimir el conjunt B i mantenir l'A, perquè pogués jugar el mestre Rubén i el C, on per ordre de forces podíem participar els González, en Codina i jo, formant el que a priori era un conjunt competitiu a Segona Territorial, és clar.

El Congrés A, amb el mestre en primer pla

Després d'atacar als croissants amb què el president Andreu ens obsequià, els vuit congressistes vàrem començar a jugar. Hem de destacar el frec a frec continu durant tot el campionat entre un primer equip de circumstàncies (format per Jordi R. Batuecas, Paco Martínez, Josep M. Gómez i el veterà Cecili Domínguez, amb l'important reforç del mestre Rubén a partir de la quarta ronda, quan el sol ja era ben amunt) i el C, que només es decantà a favor nostre a la darrera ronda.

L'estrella de la jornada: M.A.

Després d'una llarga jornada, l'A acabà en 76a posició, amb 14,5 punts, dels que en destaquen els 6 del mestre Rubén, guanyant totes les partides que disputà una vegada va aconseguir despendre's dels llençols: vedi, vidi, vinci. En Cecili va començar fort, però poc a poc s'anà desinflant fins que, a mitja tarda va decidir marxar, essent substituït per l'Andreu Herrerías. La resta van lluitar de valent amb jugadors clarament superiors, aconseguint algun punt sorprenent.

Els del C, o millor dit, alguns dels del C, no vàrem estar a l'alçada. Finalment ho vam maquillar, acabant en 61a posició amb 17 punts sobre els 36 possibles, però ens havíem fixat l'objectiu de la classificació i sabíem que això passava per sumar-ne, com a mínim, 18, el 50 per cent. Vull destacar l'excel·lent actuació de la nostra estrella mediàtica i, en aquest cas, esportiva: M.A. González, 7 de 9, superlatiu. Els seus supporters continuem convençuts que el millor M.A. encara està per arribar. En Xavier, tot i no estar a l'alçada d'altres edicions, acabà sumant la meitat dels punts (4,5) mentre que en Codina es mostrà irregular, desaprofitant posicions amb clar avantatge per acabar amb dos punts. Dit això, hem de remarcar el seu paper com a esperonador durant tota la jornada, com es demostra a la següent arenga. Sabem que Sants és territori hostil per Joan Codina, el dia que la Copa es disputi al local del Tres Peons, serà de llarg el més encertat. D'acord, ja no sabia que escriure més per ometre-ho, però el cronista novament va dur a terme a la perfecció el seu paper de "stopper", de limitador, important en aquestes competicions per no jugar gaire més amunt de les nostres possibilitats. Per la tarda ho vaig poder maquillar una miqueta per convertir un 0 de 3 en un 3,5 de 9, que vull ajuntar amb l'atenuant de jugar al primer escaquer per completar una actuació que sense arribar a la dignitat, no ha estat la pitjor que he signat en aquest tipus de torneigs.

Diumenge idoni per començar a tocar fusta, o, millor dit, plàstic, de cara a l'inici del Campionat de Catalunya per Equips, que donarà inici en dues setmanes. Tot i que s'han fet notar les retallades, destaquem una nova edició del dinar a càrrec del Congrés. Només desitjar que, en futures edicions, més jugadors del primer equip s'animin a pendre part de la competició, ja que seria aconsellable que tots els participants poguessin cercar un objectiu col·lectiu.

Ens veiem aviat!