CONGRÉS B 3,5-L'ESPIGA 6,5
Aquest matí ha començat una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Novament, comencem a casa en un dia assolellat, fets comuns a totes les primeres rondes des de que tinc ús de raó. Durant aquesta edició, als tradicionals retrobaments s'han sumat les cares de sorpresa d'aquells qui encara no havíem vist el nostre local ja reformat; veritablement el canvi ha estat considerable, com podeu apreciar a les fotografies.
 |
| Nou aspecte la sala principal |
 |
| En acció |
Esportivament el matí ha tingut dues cares ben diferents. Els veterans de l'A han demostrat mantenir-se en un gran estat de forma, tot i que molts d'ells no havien tocat fusta des de mesos enrere. L'encontre ha estat igualat durant tot el matí; amb empat a 3, en Fermí Tejero i en Pere Martínez, de manera magistral, s'han imposat a llurs rivals, mentre que el mestre Rubén es veia obligat a claudicar després de remar, amb peó de menys, durant força jugades. Tot en mans de Carlos Alonso, que gaudia d'un final on el mig punt estava assegurat, per bé que ha mirat de forçar-lo per posar a prova la resistència cardíaca dels assistens, que frisàvem perquè signés l'empat. Finalment, després de voltar i voltar, no ha encertat la combinació guanyadora, però com a mínim ha pogut assegurar el mig puntet que consolidava l'esperada, alhora que sorprenent, victòria congressista. Punt davant d'un rival sensiblement superior que s'haurà de consolidar sumant davant del Mollet; un dels rivals directes per la permanència.
 |
| Pere Martínez i mestre Rubén |
 |
| L'A complet |
Capítol a part mereixem els del B, als que ens ha passat factura la inactivitat, especialment en les partides decisives. Taules ràpides d'en Jordán i el presi al quart i tercer escaquer, respectivament. Malauradament a en Petar, que és una garantia, avui li han guanyat la dama: passa a les millors famílies. Minuts després el cronista, per error, ha decidit guanyar una partida, retornant la igualtat al marcador (2-2). Els enfrontaments que restaven eren incertos: Sorribas i Xavier, amb avantatge material, ens donaven esperança, mentre que en Cecili, al primer tauler, lluitava per salvar una posició sensiblement inferior. També resistia amb dificultats en Bañón, mentre que en Codina es submergia en un dels seus lliuraments de +35 al Fritz. La partida d'en Lucas no la tenia tan controlada, per bé que el congressista gaudia de peó d'avantatge a canvi d'activitat rival. Ben aviat tot s'ha començat a torçar: en Lucas perdia i a en Sorribas li muntaven una xarxa de mat conta la qual els dos peons de superioritat esdevenien inútils; encara bo que en Bañón ha salvat mig punt i en Xavier, quan la posició conduïa a les taules, s'ha imposat per temps. 3,5-4,5, en Codina ja amb torre neta de menys i en Cecili amb voluntat, però sense opcions, així hem arribat al marcador final. Hem de reconèixer que, manca de rodatge a part, els visitants han estat superiors, fet previsible si tenim en compte que han presentat el seu deu de gala. Ara més que mai, necessitem guanyar la setmana que ve a Cornellà per no entrar en una dinàmica negativa.
 |
| Sorribas i Xavier |
 |
| El B |
Mentre es disputaven les darreres partides del primer equip, han arribat els del C i el D. Importantíssima victòria per la mínima del C davant d'un equip potent com el Cerdanyola E. El mig punt decisiu l'ha sumat en Crisitan Aguado, que aquest any pendrà part activa del torneig, segons m'ha comunicat.
Res ha pogut fer el D davant del Barcelonès Sud de Juanma Sánchez i companyia, un equip configurat per pujar de categoria sense massa dificultats. Com a mínim hi hem anat amb vuit, que ja és prou.
Diumenge que ve explicarem com millor poguem el que passi des de Cornellà, sense oblidar-nos del que passi tant a Mollet, com al club d'escacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada