diumenge, 27 de novembre del 2011

V obert Vila de Gràcia


Amics escaquistes:

Com us vàrem prometre, Escacs de barri ha cobert la darrera ronda del tradicional torneig gracienc que, com ve essent tradició durant les darreres edicions, ha comptat amb nombrosa representació congressista.
 
Entre un rànquing inicial de molt nivell (12 titolats internacionals i 12 mestres catalans), el carismàtic MI del Foment, Alfonso Jerez, s'ha proclamat campió tot i la derrota a la darrera ronda davant del jove MC Alejandro Barbero, que rubrica una excel·lent tercera posició. A destacar la sessió gratuïta d'anàlisi que Jerez, amb la col·laboració del seu rival, ens ha ofert just després de perdre. Una actitud que és digna d'elogi i contribueix a fomentar el caliu i l'afecció pel nostre joc. En Robla, l'Andreu, l'Alonso i jo contemplàvem atentament, a veure si se'ns enganxava alguna cosa. 
El podi l'ha completat el MI Lázaro Lorenzo, segon classificat, mentre que el MC local, Marc González, quart, també mereix el nostre reconeixement ja que ha finalitzat el campionat amb set punts, els mateixos que els tres primers classificats; enhorabona a tots ells!
Repassant la classificació hem de destacar la discreta actuació del MI peruà Muñoz Pantoja, primer cap de llista, que ha finalitzat onzè, així com del MF Lerch, amb "només" cinc punts. Positivament cal fer menció a l'actuació de la francesa Laura Boulan, amb cinc punts sobre les sis partides que ha jugat.

I ara, anem als de casa. En general, sense pretendre ser dur, el paper dels congressistes ha estat discret. Alguns han complert amb l'actuació que se'ls hi suposava, mentre que d'altres han rendit per sota del seu nivell habitual. Anem a analitzar-los un per un, per ordre a la classificació:

 CARLOS ALONSO: COMPLIDOR. En Carlos ha jugat un campionat correcte, derrotant als rivals inferiors i perdent davant dels titolats. Possiblement la classificació el penalitza per haver cedit dues taules en partides on era favorit. Al final cinc punts completen una actuació que de ben segur pretén millorar en una propera participació.

Carlos Alonso
FREDERIC ANDREU: IRREGULAR. El sistema suís no li ha permès encadenar dues victòries consecutives en tot el torneig. Si bé cap de les partides perdudes és repobable, és cert que li han faltat aquelles taules típiques del presi davant d'un jugador més fort per acabar de completar una bona actuació. Tot i això, fer cinc punts a Gràcia mai és tasca fàcil.

Frederic Andreu
JOAN CODINA: SUBMARÍ. En Joan va començar amb mals resultats, però cap al final s'ha fet fort en una competició que mai li gira l'esquena, arribant a la darrera ronda amb opcions de lluitar pel seu tram d'ELO. Després d'una bona partida amb negres davant d'un rival superior, no va poder treure suc a un final avantatjós i se li va oblidar aplicar la màxima cruyffiana, aquella que diu que quan no pots guanyar, miris de no perdre. Quatre punts finalment per un Codina que assegura no haver mostrat el nivell d'edicions anteriors.

Joan Codina
ANDREU HERRERÍAS: DESACOMPLEXAT. A priori tres punts sobre nou possibles sempre són sinònim de mal resultat. Però només cal fer un cop d'ull als resultats per donar-nos conta de la qualitat dels rivals amb els que ha estat emparellat l'Andreu. Ell mateix ho deia, li he perdut la por als 1900. Llàstima que a la darrera ronda una galipàndria li ha impedit desplegar el seu millor joc. Escacs de barri considera que ha estat el millor congressista.

Andreu Herrerías
JORDI R. BATUECAS: DESCENTRAT. Si en Jordi havia mostrat progressos importants en les seves darreres actuacions, no podem dir que enguany hagi continuat per aquesta línia. Dos punts són una pobra actuació, com ell mateix s'encarregava d'afirmar. En Jordi farà bé d'oblidar-se com abans millor d'aquest campionat.
Jordi Rodríguez Batuecas



Per part meva, només queda felicitar al Tres Peons per exhibir una nova mostra de vida social activa. Sempre que hi he anat m'ha donat la sensació de ser un club històric alhora que emprenedor i, important, una entitat que acull al visitant amb els braços oberts. El que no tenia tant controlada és la notable diversitat gastronòmica que podem trobar al seu bar, un motiu més perquè possiblement m'animi a participar en aquest open en una futura edició


Pla general de la sala de joc
El cronista es posa les botes

Abans d'acabar m'agradaria fer menció a en Josep Maria Jordan: un soldat d'infanteria congressista que ha disputat, en solitari, el XVII Obert del l'Ideal d'en Clavé, club veí i amic. En Josep Maria ha completat una més que digna actuació amb cinc punts sobre vuit possibles, en un torneig on s'ha imposat el MF de l'Escola d'Escacs de Barcelona, Eduard López Agustench. Podeu consultar els detalls d'aquesta competició a la web de l'Ideal d'en Clavé.

El proper divendres 2/12 es celebrarà una Assemblea General Extraordinària al club; esperem una màxima afluència de socis. L'inici de les classes grupals, entre altres activitats, quedarà definit en aquesta reunió, que comptarà amb la cobertura d'Escacs de barri.

Salutacions congressistes!



dimecres, 23 de novembre del 2011

Sandra Escobar es corona al Guinardó

El passat diumenge 13 de novembre es disputà el primer torneig actiu femení del Guinardó. Bona iniciativa del Peona i Peó per promocionar els escacs entre les noies, cada vegada amb més pes al nostre món. De manera sorprenent, l'ex-congressista Sandra Escobar es va imposar al grup A per davant de jugadores, a priori, més fortes que ella, com l'Elisabeth Riera, l'Andrea Norte o la més veterana Diana Ruth López.

La Sandra va dominar la competició amb mà de ferro i es proclamà campiona amb 6,5 punts sobre 7 possibles, entaulant únicament una partida davant l'Andrea Norte, que finalment quedà segona a un punt de l'ex-congressista. Amb aquesta actuació es referma com una jugadora molt perillosa a ritmes ràpids i semiràpids. Us adjunto la classificació final del torneig.

Sandra Escobar ha estat, segurament, el darrer producte significatiu de la pedrera congressista. Aquí va començar a jugar a escacs de ben petita fins que, fa un parell d'anys, va fitxar pel Sant Martí. Amb 21 anys i resultats com aquest, encara és a temps d'arribar a estar entre les millors jugadores catalanes. Escacs de barri li fa arribar des d'aquestes línies la més sincera enhorabona.

Divendres, el nostre equip es traslladarà al carrer Ros d'Olano per cobrir la darrera ronda de l'open Vila de Gràcia i copsar l'anàlisi dels participants congressistes.

Salut i a pel Milan!!






diumenge, 13 de novembre del 2011

Decessos

Aquesta setmana ens dol comunicar-vos que en Jaume Sans i Badia ens ha deixat a l'edat de 85 anys. En Jaume ha estat un soci històric de la nostra entitat i fins als darrers mesos, hem gaudit de la seva participació activa al club.

Escacs de barri fa arribar el seu condol a la família, amics i socis del club.

Descansi en pau

dilluns, 7 de novembre del 2011

Derrotes i derrotes

Derrota, perdre, claudicar, plegar, abandonar, deixar-ho estar. Quan comencem a jugar a escacs, ens convé familiaritzar-nos tant amb aquestes paraules, com amb la sensació, normalment amarga, que ens produeixen. Està clar que disputem cada partida amb ànim de guanyar o, si més no, puntuar, però una de les primeres coses que aprens al món del escacs és que sempre hi ha gent millor que tu o que, senzillament, aquell dia han estat més inspirats. Tant se val el nivell que tinguis, un dia o altre, toparàs amb algú que et pararà els peus.
De derrotes n'hi ha que són previsibles, altres inesperades, la majoria didàctiques i pràcticament totes, desagradables. Dit això, el grau de frustració davant la derrota és variable en funció de diversos factors.
D'Ille-sur-Têt he tornat amb partides perdudes de totes les maneres; com sabeu, només vaig guanyar-ne una.

No obstant, no totes les partides perdudes m'han deixat el mateix regust. Seguidament us adjunto dues que em produïren sensacions ben diferents:

Hernández Funes, Héctor (1907) - Domenech,Vianney (2161)
1r Festival d'Échecs d'Ille-sur-Têt, 30.10.2011

1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Da5 4.d4 Cf6 5.Ad2 Ag4 6.Ae2 Axe2 7.Dxe2 Cc6 8.Cf3 0-0-0 9.Ce4 Df5 10.Cxf6 gxf6 11.0-0-0 Cxd4 12.Cxd4 Txd4 13.Ae3 Txd1+ 14.Txd1 e6 15.Dd2 Ad6 16.Axa7 Td8 17.Ae3 Ae7 18.De2 (=) Txd1+ 19.Dxd1 Ad6 20.Dd4 Da5 21.c3 Dxa2 22.Dxf6 Da1+ 23.Rc2 Da4+ 24.Rc1 Da1+ 25.Rc2 Da4+ 26.Rc1 De8 27.Dd4 Dg8 


Posició després de 28...Dg8

Les negres acaben de rebutjar l'empat en dues ocasions, després de la meva sol·licitud a la jugada 18 i desestimant realitzar l'escac continu per entrar en una posició lleugerament inferior. Després de 28...Dg8?, vaig desestimar 29. Dh7 Dxg2, 30. Da8+ Rd7 i el peó de b7 està defensat per la dama negra. Tal com em va dir el jugador retirat de l'Espiga de les Corts, Emili Sánchez, la jugada potent és 29.Da4!! Les negres no poden capturar a g2 per l'amenaça De8++, que combinada amb l'entrada per a8 (amenaçant guanyar la dama), les obliga a seguir amb 29...Dd8 30. Da8+ Rd7 31. Dxb7, amb peó de més. La partida però, va continuar així:

28.g3 Dg6 29.Dh8+ Rd7 30.Dd4 Df5 31.Da7 De4 32.h4 h5 33.Da5 Dh1+ 34.Rc2 De4+ 35.Rc1 Dh1+ 36.Rc2 Dd5 37.Da4+ b5 38.Da7 De4+ 39.Rc1 b4 40.Dd4 Dxd4 41.cxd4 Rc6 42.Rc2 Rd5 43.Rd3 f5 44.b3 e5 45.dxe5 Axe5 46.f4 Ac3 47.Af2 c5 48.Re2 c4 49.bxc4+ Rxc4 50.Rd1 Rd3 0-1 

Després de desaprofitar l'ocasió, crec que els 250 punts d'ELO de diferència rellueixen en cada moviment d'ambdós bàndols. Val a dir que, tot i haver vist Da4, la partida seguia complicada, si bé hagués estat difícil perdre-la amb avantatge material i tant poques peces per bàndol. Tot i la derrota, no vaig marxar del tot insatisfet, doncs el que posteriorment guanyaria el torneig amb mà de ferro (8,5/9), va haver de pencar.

En canvi, veiem la partida davant d'en Legay, jugador del meu nivell:

Legay, Axel (1901)-Hernández Funes, Héctor (1907)
1r Festival d'Échecs d'Ille-sur-Têt, 30.10.2011
 
1.e4 c5 2.c3 Cf6 3.e5 Cd5 4.Cf3 e6 5.d4 cxd4 6.cxd4 Cc6 7.Cc3 Cxc3 8.bxc3 d6 9.exd6 Axd6 10.Ad3 Da5 11.Ad2 Dh5? Vaig portar la dama aquí per enrocar tranquil evitant el sacrifici temàtic Axh7 (que ara no serveix), sense cap mena de dubte una mala decisió, doncs he d'estar més pendent d'evitar que la cacin que de crear amenaces 12.Tb1 a6 13.h3 Ae7 14.0-0 0-0 15.a4 Td8 16.Te1 Af6 17.Af4 h6 18.Dc2 g5 19.Ae5 Cxe5 20.Cxe5 Axe5 21.Txe5 Td5 22.Ae2 
 
Posició després de 22.Ae2


Malauradament, després de la jugada blanca, només em queda respondre 22...Dg6 i aguantar la tempesta davant d'un final potencialment perdut. La partida continuà així:

22. Dh4?? 23. Ag4! 1-0 I la dama negra, tot i disposar d'un temps, no pot evitar escapar-se de 24.g3!

La rúbrica a una partida desastrosa per part del negre. Com veieu, el resultat va ser idèntic, però és evident que la meva valoració de cadascuna de les partides, no.

Salut escaquistes!
Héctor



divendres, 4 de novembre del 2011

CLUB D'ESCACS CONGRÉS vs COMBINAT ROSSELLÓ

Atenció congressistes:

Tal com us vaig avançar a la darrera entrada, arran de la nostra recent participació al festival d'escacs d'Illa de Tet, hem concretat amb en Charles López, president del club d'escacs Échecs en Têt, la celebració d'un matx internacional amistós entre el Club d'Escacs Congrés i un combinat format per jugadors rossellonesos.

S'ha convingut que l'encontre es disputarà entre vuit jugadors a anada i tornada; mirarem d'aconseguir que el nivell dels escaquistes sigui similar, amb l'objectiu de dotar de màxima emoció a la trobada.

Adjunto les bases del matx, els interessats en disputar-lo es comprometen a acceptar-les:

  1. La meva proposta és jugar l'anada a Illa de Têt el diumenge 15-4 i la tornada al Congrés el 20-5, també diumenge. L'altra data disponible pels nord-catalans és el dimarts 1-5. L'hora d'inici de les partides s'acordarà entre els dos clubs.
  2. CAP jugador que no disputi l'anada, jugarà el matx com a local. S'exigeix el compromís de disputar les dues partides.
  3. D'entre les sol·licituds, faré la tria en funció de l'alineació que pugui presentar el rival. Davant de dos jugadors de nivell similar, es tindran en compte aspectes com el compromís amb l'equip (participació en competicions per equips), la col·laboració amb les activitats organitzades pel club, etc.
  4. El delegat congressista serà l'Héctor Hernández, és a dir, jo. Només participaré com a jugador davant d'una possible baixa no coberta.
  5. El delegat rival serà en Charles López que alhora, desenvoluparà la tasca d'àrbitre, en cas de ser necessària. 
Com que es tracta d'un encontre amistós, primarà la companyonia i la participació per davant de la competitivitat. No obstant, a falta de concretar-ho tant amb els rivals com amb els jugadors propis (o amb tresoreria??) no estaria de més que l'equip vençut tingués un detall amb el vencedor (un obsequi, un dinar després del matx de tornada, un trofeu, etc).

Sé que queden més de cinc mesos per l'esdeveniment, però comprendreu que s'ha d'organitzar amb temps. Per això us animo des d'ara mateix a mostrar interès en participar-hi. Quan tingui la llista on s'especifiquin els integrants de l'equip, l'enviaré al delegat rival i començarem a lligar-ho tot.

Recordar-vos que fa gairebé set anys (19 de febrer del 2005) ja vàrem gaudir d'una experiència similar al rebre al St. Albans Chess Club. Aquí teniu una interessant crònica d'en Josep Sadurní, acompanyada d'unes fotografies que, a més a més de recordar-me el curiós look que lluïa fa uns anys, també em serviran per convèncer-vos de l'èxit de la iniciativa.

Ja trigo en rebre sol·licituds!! Només vuit places lliures!

Salutacions,
Héctor














dimecres, 2 de novembre del 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt: dernière journée

Bona nit congressistes!


L'expedició de malalts ja ha tornat de terres franceses. Competitivament, amb l'excepció de l'Emili, la missió ha estat un desastre amb majúscules, ara bé, crec que tots quatre hem tornat amb un grapat de bones experiències que, de ben segur, paliaran tot l'ELO que ens hem deixat pel camí.

Finalitzada la darrera partida, és moment de fer l'u per u:

Tot i el seu nom, la sala no ha donat sort als jugadors catalans
  • Emili López (grup D): DECIDIT Fent gala d'un joc sense complexos, l'Emili ha combinat partides contundents amb alguna derrota per excés d'optimisme. Després d'imposar-se a la darrera ronda, aconsegueix 5 punts sobre 9 possibles que l'alcen fins a la dotzena posició final. El campió ha estat Yann Klemens Raugeneau. Podeu consultar els resultats del grup D, l'únic que s'ha disputat per sistema suís, aquí.
  • Marco Antonio González (grup B): APAGAT El seu talent no ha fet acte de presència durant aquests quatre dies, els seus incodicionals confiem que aviat retrobi el seu millor nivell. Finalment ha sumat l'únic mig punt davant del seu germà Xavier. Aquí podeu veure la classificació, encapçalada per la jove promesa local Dimitri Lagarde, que ha mostrat un nivell de joc gens habitual en un nen de deu anys; enhorabona. 
  • Javi González (grup B): DESCONCERTAT La derrota a la primera ronda per culpa del telèfon mòbil quan tenia opcions de puntuar davant del finalment campió, Lagarde, de ben segur que va fer perdre el nord a en Xavier, incapaç de retrobar el seu millor joc. Una victòria i dues taules són un bagatge molt pobre per un home cridat a estar a la part alta del torneig.
         
    Sala d'anàlisi
  • Héctor Hernández (grup A): AVANTPENÚLTIM I és que desrpés de cultivar una victòria per set rosques, el més sorprenent és que encara hi ha hagut algú a qui li ha anat pitjor que a mi, jugador retirat de banda. Joël Linet m'ha permès sumar l'únic punt, alhora que evitar la cullera de fusta. D'entre les derrotes, remarcar que paradoxalment vaig tenir al campió, Vianney Domenech, contra les cordes, mentre que també he donat guerra davant d'en Lacroix, jugador que em treia gairebé 300 punts. Per contra, la gent que teòricament estava al meu nivell m'ha vençut sense massa problemes. Sé que revisant el quadre del grup A pensareu que estic grillat, però no he marxat del tot ensorrat, més aviat amb ganes de tornar en una segona edició i fer un paper més digne.
Lacroix-Hernández, en segon pla
El cronista comenta la partida amb l'Iscle
Veient això tots hem considerat que ens falta molta preparació. Hem comprovat que jugadors de nivell teòricament similar al nostre ens han anat cardant amb relativa comoditat; això reforça la necessitat tant de rebre classes, com d'analitzar les partides pròpies de manera detinguda, repassar els errors i mirar de no repetir-los; sinó no hi haurà manera.

Poder que ens dediquem al pòquer

Detall de l'organització
En la vessant positiva diverses coses. Per damunt de tot destaco la meravellosa organització, pendent de tots els detalls, així com de la comoditat dels jugadors, especialment dels foranis. Tanmateix, és una realitat que viatjant es coneix gent interessant. Reunits estàvem quan va apareixer del no res l'Iscle, un jugador lleidatà que aprofitava una visita a la seva mare per jugar el torneig. Des del primer moment es va integrar com un congressista més, compartint intendència a l'hora de dinar i donant-me un cop de mà per arribar allà on no ho feien les meves pírriques nocions de francès. Competitivament ha participat al grup B, finalitzant amb uns més que dignes 4,5 punts. També destaco, l'àrbitre, en Charles López, un home entusiasta amb tot el que organitza i amb el que he acordat un match internacional d'anada i tornada entre jugadors del Congrés i un combinat del Rosselló. En breu penjaré les bases d'aquest encontre que es disputarà entre els mesos d'abril i maig. No voldria oblidar-me de l'amabilitat i disposició tant de la gent que treballava a la sala, com dels gestors del càmping on ens hem allotjat, així com de la majoria de jugadors. Per part meva, si m'ho puc fer venir bé, tornaré a jugar aquest torneig, i em sembla que no seré l'únic.

Fins aviat!
Héctor