dilluns, 31 d’octubre de 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt (II)

Bona tarda escaquistes!

Finalitzada la tercera jornada del campionat, restant només la darrera partida per disputar-se, els integrants del Congrés continuem amb la nostra travessia pel desert. Poder els francesos, tot i tenir ELO similar, juguen millor que nosaltres, poder notem la mitja hora menys d'aquest ritme de joc (60'+30" d'increment per jugada), o fins i tot el fet d'arribar a jugar tres partides diàries: excuses de mal pagador. No estem gens fins i punt.

La nostra actuació, finalitzada la vuitena ronda és:

L'Emili, el congressista més destacat
  • Emili López (grup D): paper prou digne després de sumar 4 punts sobre 8 possibles. La matinal de demà serà important per consolidar una bona actuació.
  • Xavier González (grup B): pírrica actuació d'en Xavier, 1,5 punts sobre 8 possibles. Demà s'enfronta al seu germà M.A.
  • M.A. González (grup B): vuit dònuts. La seva màgia només ha fet acte de presència en comptagotes. El darrer tren per sumar passa pel duel familiar davant d'en Xavier.
  • Héctor (grup A): després d'imposar-me aquest matí al matx de cuers, he encadenat dues derrotes consecutives que em deixen amb 2 de 8 (1 de 7 reals, l'altre punt l'he sumat per retirada d'un rival). Demà ho tindré negre davant el primer del rànquing.
Així doncs, ens disposem a anar a sopar a Perpinyà a sopar, veurem si seguim amb festa o bé ens marquem la ja tradicional timba de pòquer.

Veient el panorama, el millor que puc fer es deixar-vos aquestes fotos:


Exterior de la sala
Congressistes comentant la jugada

Emili 4-MA 0
Pla general de la sala de joc


Excel·lent secció de pastisseria al bar
Angle invers



Demà més!

Héctor 



 










diumenge, 30 d’octubre de 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt

Bona tarda congressistes!

Us escric des de la localitat nord-catalana d'Illa de Tet. Una expedició de quatre jugadors, composada per l'Emili López, els germans González i un servidor s'ha desplaçat fins a aquest bucòlic indret per pendre part al primer festival d'escacs organitzat pel modest i entranyable club local, que amb en Charles López al capdavant, mostra força iniciativa. Estic segur que, si segueixen així, en uns anys escalaran posicions dins de les categories territorials corresponents a la Catalunya del nord.

Congressistes preparant la partida
L'organització del torneig és magnífica; la sala de joc, un poliesportiu perfectament acondicionat per practicar el joc de les seixanta-quatre caselles. El que no juga bé aquí és perquè no en sap. Els jugadors han estat distribuïts en quatre grups segons el seu ELO, essent els tres primers lliguetes de deu jugadors mentre que el D es juga per sistema suís amb tots els jugadors restants.
Mentre us dedico aquestes línies s'està disputant la cinquena ronda.



En Xavier escalfant amb...
...el cronista!!
Els González, concentrats
Per ara el paper dels congressistes és més que discret:
  • L'MA González (grup B) està lluitant per sumar el primer punt, despres de quantre "rosques".
  • En Xavier (grup B) ha sumat 1,5 punts, després de començar amb 0 de 3, una victòria aquest migdia, seguida de les taules amb l'Iscle, un noi lleidatà molt trempat amb el que hem fet amistat.
  • L'Emili (grup D) no té pietat dels seus joves rivals i ja suma 3 punts; per ara, és el que millor ho està fent.
  • Servidor (grup A) està patint el savoir faire des échequiers français, després que quatre dònuts, ara sumo el primer punt arran de la retirada d'un altre jugador català per problemes d'ansietat. Paradoxalment, he jugat la meva millor partida davant d'un jove jugador francès que em treia 250 punts (finalment se m'ha escapat), mentre que contra els jugadors que teòricament tenen un nivell similar al meu, estic patint força.
L'Emili s'enfronta a joves rivals
Anècdotes, rialles i timbes nocturnes de pòquer completen la nostra missió. No sé si millorarem el nostre nivell de joc, però com a mínim mostrem progressos en l'escàs domini de la llengua veïna.

A destacar la manera com vàrem moure cel i terra per cercar un establiment on poguéssim seguir l'esdevenir del Barça-Mallorca... no crec que tothom pugui dir haver aconseguir que un local francès deixi de veure rugbi, esport nacional, per fer-nos contents, però és que Messi, tot i estar en crisi, és molt Leo! Qui ha guanyat pírricament per la mínima aquesta setmana?


Sí, finalment ho vàrem aconseguir!
Nôtre hebérgement

Demà, si puc, us escric unes línies abans d'afrontar la ronda final de dimarts pel matí. Podeu trobar més informació sobre el torneig clicant aquí i aquí.

Salut escaquistes!!
 
Héctor



dijous, 27 d’octubre de 2011

S'accepten propostes!

Bon dia congressistes!

Finalitzada la festa major i a l'espera que arribin els tradicionals tornejos nadalencs, seguits del Campionat de Catalunya per Equips, és una evidència que la vida social al club durant aquesta etapa dista força de l'esplendor. Per això pretenc recuperar una de les propostes que sempre hem tingut en ment i per diversos motius mai hem dut a terme de manera sòlida: classes d'escacs a nivell grupal, una vegada per setmana, a la nostra seu.
Molts em direu que en ple segle XXI, aquest ensenyament el podem rebre de manera individualitzada sense moure'ns de casa i probablement, més econòmics, però els objectius cercats són els següents:

  • Incrementar el nivell mig dels jugadors del Congrés, així com dotar-los de rodatge de cara a l'inici de les competicions per equips.
  • Consolidar un caliu escaquístic que ara mateix només gaudim durant la competició
  • Engrescar a jugadors no pertanyents al Congrés o a aficionats a pendre part de la vida activa del nostre club, bé fent-se socis, bé com a simpatitzants.
Segur que podríem trobar molts més avantatges, però crec que només que s'acomplissin aquests tres objectius ens hauríem de donar per més que satisfets.

Fins aquí tot molt bonic, ara ve el més delicat: convenir un horari i finançar les classes. Pel primer punt trobo que divendres al vespre seria la millor franja, de 21 a 23 o de 22 a 0h, per exemple. És quan, tradicionalment, hi ha més activitat al club, la majoria de socis no treballen el dia següent i a més a més, no arriba a trencar el cap de setmana. En qualsevol cas, m'agradaria escoltar les vostres opinions.
Pel que fa al pagament la política del club és clara: autofinançament. És per això que hauríem d'aconseguir un grupet d'un mínim de deu persones, doncs no pretenc arruinar a ningú, molt menys a mi mateix...
Sé que més d'un i més de dos s'engrescarien, per això us animo a respondre. Heu de tenir en compte que el grup format serà heterogeni pel que fa al nivell, per tant, si algú cerca preparació individualitzada, no pretenc enganyar-lo, aquí primarà el caliu i la participació, per bé que l'objectiu final és aprendre, en major o menor mesura.

Remenant per la xarxa he trobat aquesta proposta. Sembla molt competitiva a nivell tècnic, si bé el preu per hora és una mica elevat. Si arribo a formar un grup de deu persones, em começaré a moure per contrastar preus amb diversos mestres, doncs d'oferta sempre n'hi ha. L'opció low cost seria la del mestre Rubén, tot i que és preferible portar un Gran Mestre, atès que pretenc que els jugadors del primer equip també prenguin part de l'entrenament.

En un altre ordre de coses, l'altre dia vaig tenir una ocurrència: el màrqueting. Com que per ara només és una idea propi d'un aixalabrat que no toca vores, us adjunto l'enllaç a la següent web, d'aquesta manera veieu per on van els trets. Aquí sí que no contemplo l'autofinançament, així que primer ho haurem de tractar amb tresoreria.

Si us plau, participeu! Deixeu la vostra resposta, tant en relació a les classes (qui voleu que les faci, quan, com,...) com a altres propostes per potenciar la nostra entitat. Senyors! Si el senyor Castillo, amb tots els respectes, aconseguí reunir més d'una desena de socis, no li fem un lleig a un Gran Mestre, amb tot el que ens pot aportar.

Salutacions,
Héctor

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Matí de diumenge

Em llevo tard, un luxe per aquells que acostumem a saltar del llit força abans que el Sol ens saludi. És diumenge, ni tinc plans, ni ressaca per obligar-me a quedar-me a casa, així que surto a fer un vol per Terrassa, la meva nova localitat d'acollida. No cal que us confessi que he maridat el passeig amb un esmorzar, com manen els cànons. Curiositats lingüístiques: al bar on m'he aturat, la gent empra, majoritàriament, el català com a llengua d'interacció, mentre que la publicació local, el Diari de Terrassa, està editat en castellà, salvant alguns articles d'opinió. Massa aviat per extreure conclusions, encara no fa ni una setmana que sóc aquí. Sé que per molts dels nostres representants polítics la salut de la nostra llengua és secundària, sé que més d'un em pren per grillat o desviat per preocupar-me'n, jo els hi responc: ja m'agradaria no haver-me'n d'ocupar!

Però això és un blog d'escacs i aquí és on vull arribar. La darrera ocasió que vaig voltar per la capital egarenca un matí de diumenge, amb motiu de la darrera ronda del campionat de Catalunya per equips de l'any 2009.  El Congrés B, del qual jo n'era delegat, arrencà un empat davant del Terrassa C i certificà el seu retorn a Categoria Preferent, on ens hem cosolidat els darrers anys. Recordant aquell matx, m'han entrat ganes de jugar, de que arribés la nova temporada.

En el 95% dels casos, les motivacions de l'escaquista fructuen, m'explico: habitualment ve més de gust jugar tornejos quan un està on fire que quan cultiva resultats discrets, o al contrari, si els resultats no són els esperats, juga més competicions per recuperar el nivell; en qualsevol cas, l'activitat escaquísitca de cada jugador sol variar en funció de molts factors: l'autoconfiança, la prioritat per altres activitats, la situació familiar, anímica, el temps lliure disponible i un llarg etcètera. Hi ha casos de jugadors que semblen aliens a totes aquestes variables (Lluís Febero, del Comtal, per exemple, que no se m'enfadi!) i sempre juguen tot allò que poden, si bé son una minoria. La resta de malalts* no acostumem a mantenir una activitat contínua, tot i que cadascun de nosaltres tendeix a tenir les seves competicions preferides, on no falla si no és per causes de força major, aquelles que mirem d'incorporar a les nostres rutines amb calçador. N'hi ha una que ha aconseguit que més de 4000 fidels es mobilitzin any darrere any: el campionat de Catalunya per Equips.

Nou diumenges, nou companys i tu. Compromís màxim, defensa d'un escut; el teu resultat és important en funció del que aporti al marcador global. Partides guanyades amb regust amarg, partides perdudes dolçament; això només ho produeix aquesta competició. Des de l'any 1927 i ininterrumpudament des de 1953, els clubs s'agrupen en grups amb diversos objectius: uns cerquen pujar de categoria, altres mantenir-se; sovint sorpreses: els que es volen mantenir tenen opcions de pujar, els que volen ascendre es veuen obligats a prémer les dents ben fort per no baixar. Tensió en molts encontres, marcadors igualats però sempre, o gairebé sempre, fair play.
Parlem d'una competició on es valora tant la qualitat del jugador com el seu compromís amb l'equip. Aquesta serà la meva cinquena temporada com a delegat del segon equip i, tot i que no és habitual, he de reconèixer que en alguna ocasió m'he emprenyat amb companys que han faltat sense avisar o que no m'han fet cas quan els hi he sol·licitat que oferissin taules en la seva partida per assegurar la victòria d'equip, avantposant el seu triomf personal. Reitero, són casos que puc comptar amb els dits d'una mà, per norma general, remem tots en la mateixa direcció.

Fa un temps que la Federació Catalana es planteja avançar les partides al dissabte per la tarda, com ja han fet amb la Divisió d'Honor amb el motiu, lloable, de dotar de màxima difusió a aquests matxos. Per la resta, respectant totes les situacions personals que pugui haver, jo mantindria l'horari actual. És innegable que molta més gent treballa dissabte que no pas diumenge així com recordar que, dissabte per la tarda, molts "fidels" preferirien seguir l'esdevenir dels partits de futbol abans que jugar; d'altres distribuiríem, de manera inevitable, la nostra concentració entre el tauler i la pilota... modifiquem allò que no funciona, no el que gira rodó!

Acabeu de passar un bon diumenge!
Héctor 

* S'entén com a malalt tot aquell/a que precisa jugar, amb més o menys asiduïtat, per continuar portant una vida "normal".


Enquesta: quin dia prefereixes jugar el Per Equips?
 
Free Vote Caster from Bravenet.com Free Vote Caster from Bravenet.com

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Loteria de Nadal

 Bon dia a tothom:

Com bé sabeu, la venda de loteria és una de les nostres principals fonts de finançament. Un any més, ja disposeu de participacions al preu de cinc euros de cara al sorteig extraordinari de Nadal. Trobareu els detalls sobre aquest article a la nostra botiga.

Aprofito per agrair a tots els comerços, tant del barri com foranis, que accepten desinteressadament fer promoció del nostre número, així com facilitar-ne la venda.

Animeu-vos i molta sort!

Héctor


dilluns, 10 d’octubre de 2011

Torneig de partides llampec


Un any més ens hem trobat al carrer Alexandre Galí amb motiu del tradicional torneig de partides llampec que organitza el Congrés com a cloenda dels actes de Festa Major.

La prèvia
En primer lloc, una mica d'autocrítica: només hem aconseguit reunir deu participants que, a més a més, desconeixien l'hora d'inici. De cara a futurs esdeveniments ens hem de posar les piles, tant en difusió com en seriositat, doncs si no arriba a ser pel futbolí, l'espera dels més matiners hagués estat insuportable.
Perque veieu que no tot són pals, hem de ressaltar la germanor que s'ha viscut durant tota la matinal, sense cap mena incident ni de polèmica; debut tranquil pel nostre àrbitre, en Josep Maria Jordán. 

En plena acció
La nòmina de jugadors estava formada per un gruix de fidels congressistes: els González, el president, en Sadurní, l'esmentat Jordán, l'Emili López i un servidor. Els representants "forasters": els Povill, en José Esteban i l'Emili Martínez. L'absència de primeres espases de la modalitat, com en Viñals, l'Èinar o el propi mestre Rubén, feia que tant en Jordán com l'Andreu partissin com a favorits, si bé trobo aventurat descartar un jugador tan sòlid com en Sadurní o un altre home que, quan es tracta de partides ràpides, sempre pot donar la campanada: en Xavier.

El matx decisiu
Els dos candidats s'han posat les piles ben aviat, servidor n'és testimoni, doncs primer l'Andreu m'ha guanyat la dama, després en Jordán la torre. Així han mantingut la igualtat fins que, en la partida decisiva el nostre àrbitre es lamentava: te l'has trobat! Sí, el president no ho havia calculat, però punt i campionat al sac. Tercera posició per un sorprenent Ramon Povill i quarta per en Sadurní. El que us escriu ha reparat el mal inici amb l'ajuda del passamuntanyes: robatori als dos Povill i a l'Emili Martínez, taules amb en Josep i derrota davant d'en Xavier. Finalment una prou digna cinquena posició. Sisè l'Emili Martínez, setè el propi Xavier seguit d'un altre Xavi, en Povill. Discreta actuació del tàndem format per l'Emili López, escaquísticament una mica rovellat i l'estrella mediàtica MA, que han finalitzat penúltims. La cullera de fusta per l'aficionat José Esteban, de qui m'agradaria destacar la seva valentia per enfrontar-se a nou jugadors federats i donar-nos guerra.

José Esteban amb el seu llibre

La classificació final

Hi ha hagut trofeu pels tres primers i un llibre d'escacs arcaic pel darrer classificat, així es prepara de cara a l'any vinent!

El campió no es desprèn del trofeu en cap moment
Merescut segon lloc per en Jordán
Ramon Povill exhibeix la seva copa



Destacant a la parella Cristina-Gómez com a campions de dòmino, donem per finalitzades les festes del Congrés 2011. Pel que fa al torneig de rol, només us puc indicar que el va guanyar un jugador aliè al club.
   

Salutacions i fins aviat! 





dimarts, 4 d’octubre de 2011

Simultànies

La meteorologia ens ha acompanyat durant tota la matinal de dissabte. Cap a les onze ja havíem muntat tots els taulells a la plaça del Congrés mentre el president, encarregat aquest any d'impartir les simultànies, esperava que els primers valents prenguessin lloc. A l'inici el públic es mostrava tímid, per això diversos jugadors del club hem reptat a en Frederic. L'efecte "ganxo" ha produït que ben aviat els dotze escaquers tinguessin llogater; fins i tot hi havia cua per entrar.
Xavi Povill, el primer en derrotar a l'Andreu
 La primera sorpresa (relativa) ha saltat aviat, doncs en Xavi Povill, ex-congressista, s'ha imposat amb molta solvència. Com era de preveure, el "presi" patia davant els jugadors més avesats, mentre anava impartint càtedra entre la majoria d'aficionats. Cal destacar el mèrit que té aguantar gairebé dues hores davant de dotze jugadors simultàniament, amb independència del nivell d'aquests.
En Josep rumia la seva jugada; també s'imposà al president

Minuts més tard, l'estrella mediàtica MA i un servidor signaven les taules per deixar pas als jugadors que restaven esperant el seu torn. Mentrestant, en Paco i en Sadurní anaven amb el ganivet entre les dents, si bé el primer s'ha deixat enredar a l'entrar al final, on en Frederic ha fer valer el seu savoir faire. Per contra, en Josep no ha perdonat, rematant un final amb qualitat de més derivat d'una partida on sempre havia dut la iniciativa. Podeu seguir l'interessant encontre, comentat pel mateix Josep, acompanyat de fotografies a més d'una bona crònica a través del següent link:

http://congres.net16.net/simul11.htm

Feina pel president
MA amb peó de més; finalment signarien les taules

En Paco, a per totes!
Aquesta vegada en Xavier va mirar-s'ho des de fora


Mereixen també una menció dos aficionats: un s'ha imposat després d'una partida tàctica on el presi possiblement ha pagat el cansament acumulat mentre que l'altre, el darrer en acabar la partida, l'ha fet suar de valent per aconseguir mig punt després d'una repetició de jugades.

Agrair a jugadors i espectadors la seva participació i el seu fair play, així com la implicació de la comissió de festes, tant per facilitar-nos material com per promocionar l'esdeveniment.

Apuntar que per la tarda, al torneig de futbolí s'han imposat l'Einar Castellano i en Rubén Hernández; sembla ser que són quelcom més que mestres catalans d'escacs. Enhorabona!

La setmana que ve, tornem amb resum i resultats del torneig de partides llampec.

Salut a tots/es,
Héctor  




dissabte, 1 d’octubre de 2011

Si hi ha un home rellevant en la història del Club d'Escacs Congrés, aquest és el seu president, en Frederic Andreu. Sovint discutit, és innegable que ha dedicat un munt d'hores de la seva vida a la nostra entitat. Amb motiu de la seva recent reelecció, escacs de barri li ha realitzat l'entrevista que adjuntem: