Campionat de Catalunya per Equips: 1x1

Acaba de sortir del forn l’u per u, analitzant l’actuació dels jugadors que han participat amb el Congrés B:

TITULARS

Josep SADURNÍ, 3 punts: MUR, com és costum, a en Josep sempre li ha tocat ballar amb la més lletja, però això no ha impedit que en sis de les nou partides s’hagi quadrat per sumar mig punt molt valuós de cara a aguantar els encontres. Finalitza amb el regust agredolç de no haver pogut guanyar cap partida.

Héctor HERNÁNDEZ, 6 punts (DEL.): MONOCROMÀTIC, 5,5 de 6 amb blanques, 0,5 de 3 amb negres, caldrà renovar el repertori d’obertures. Segon Alekhine de la seva trajectòria, senyal que l’equip ha estat fluix. En dues ocasions ha defensat el desè tauler del primer equip.

Frederic ANDREU, 3,5 punts (COORD.): PERDONAVIDES, el president ha acabat sumant menys punts dels que per joc mereixia, ja que moltes partides se li han escapat cap al final. Impecable en la coordinació dels equips.

Juan José MONTES, 4,5 punts (de 8): GALLEC, el nostre anterior crack era búlgar, aquest és gallec. Tot i que no ha acabat de matar algunes partides, al seu joc percebem detalls que ens asseguren estar davant del puntal del B dels propers anys, per bé que ja ha debutat amb el primer equip.

Joan SORRIBAS, 3 punts (de 7): DESMELENAT, en Joan normalment s’ha caracteritzat pel seu estil sòlid, però enguany tan aviat generava un atac demolidor, com els adversaris trobaven escletxes a la seva posició, sense signar cap empat. Unes proves de visió li han impedit jugar totes les rondes.

Javier GONZÁLEZ, 3,5 punts: CREIXENT, a en Xavier se li ha fet curt el campionat, doncs després d’un inici on no s’acabava de trobar còmode sobre el tauler, a les darreres rondes ens començava a recordar a aquell jugador que temps enrere havia flirtejat amb els 2100.

Joan CODINA, 2 punts: DESCENTRAT, bé, no ens enganyem, escaquísticament, de centrat mai ho ha estat massa, doncs estem davant d’un jugador que viu del talent i la fantasia, però aquesta temporada en Codina està afrontant situacions complicades que li han impedit donar el millor de sí mateix. Llàstima, doncs després de la seva primera victòria, crèiem que podia ser el seu any.

Benici BAÑON, 3,5 punts: COMPLIDOR, jugador de club, sempre a disposició de l’equip que sigui, enguany ha jugat majoritàriament al segon equip, combinant victòries espectaculars amb derrotes en partides on podria haver tret quelcom més. Com a premi a la seva trajectòria, ha debutat amb el primer equip a la darrera ronda.

Marco Antonio GONZÁLEZ, 4 punts: MÀGIC, en Marco, per sota, sempre és una garantia. Encara que aquesta campanya ha estat una mica irregular, als matx determinants ens ha donat els punts decisius per mantenir la categoria, però si alguna cosa restarà a les nostres retines és la sorprenent Ae3+ a Sitges.

SUPLENTS, ordenats per número de partides jugades amb el B

Josep Maria JORDÁN, 1 de 4: CONSOLIDAT, al primer equip, on ha jugat com a desè tauler titular sempre que ha estat disponible. A les quatre partides que ha disputat amb nosaltres, s’ha enfrontat amb rivals durs, aconseguint sumar dues taules.

Josep Antoni LUCAS, 1 de 3: ENCARCARAT, com és lògic, quan jugues poques partides a l’any, és difícil agafar el ritme, això li ha costat algun punt al nostre entranyable Lucas.

Jordi RODRIGUEZ BATUECAS, 1,5 de 3: PROMOCIONABLE, any darrere any, en Jordi treu el cap amb més assiduïtat. Aquest any ha tancat l’alineació en tres ocasions, aportant la seriositat i solidesa que a ell li sobra i a d’altres ens manca.

Manuel GONZÁLEZ, 0 d’1: PROMESA, aquest noi apunta maneres, doncs amb només 16 anys, la seva progressió és molt bona. Com a premi i mercès a la seva disponibilitat, va debutar amb nosaltres a Sitges, on va estar a la vora de puntuar. En uns anys, si no es descentra, és carn d’A.

Andreu HERRERÍAS, 0 d’1: SUPERAT, l’Andreu fou convocat pel matx davant del Tres Peons C, després d’una excel·lent campanya als equips inferiors, assegurà veure’s superat pel seu adversari.

Alberto GONZÁLEZ: 0,5 d’1: OBSEQUIAT, després d’intentar forçar la posició per empatar el matx, el seu adversari va tenir un bon detall regalant-li el mig punt que, jugades abans, tenia a la mà.

Carlos ALONSO, 0,5 d’1: SÒLID, s’ha plantat amb les peces negres per donar mig punt a l’equip, llàstima que finalment no ha estat suficient per puntuar davant del Sant Martí B

Mariano CAMACHO, 0,5 d’1: PETROSIAN, sòlid, rocós o qualsevol qualificatiu d’aquesta mena li queda curt. En Camacho és, directament, garantia de taules, tot i que jo l’animaria a ser una mica més ambiciós, doncs percebo que té nivell per cercar quelcom més a les seves partides.

Juan José ORTÍN, 0 d’1: ALLIÇONAT, després d’una molt bona campanya, essent un dels màxims realitzadors del primer equip amb 5 punts, avui li ha tocat rebre mercès a la destresa d’en Dani Porras guanyant el final.

Fins l’any que ve, congressistes!

 

 

Campionat de Catalunya per Equips: novena ronda

IDEAL CLAVÉ 8-CONGRÉS 2

SANT MARTÍ B 6-CONGRÉS B 4

 

L’ESPERIT DE TENERIFE

 

Amb el primer equip a segona divisió, era evident que tocava reforçar el B, que s’havia de jugar la permanència davant del Sant Martí B, mal lloc hem anat a triar. De retruc, es premiaven trajectòries, concretament les d’en Codina i en Bañon, mentre que l’MA i en Batuecas entraven als dos darrers taulers com a jugadors promocionables. Tots quatre han debutat avui tant al primer equip com a primera divisió, essent castigats per l’experiència dels de Nou Barris. Felicitar a l’Ideal Clavé per la salvació, així com als equips que pugen i disputen les eliminatòries d’ascens. Al Tordera i, especialment, al Congrés, ens queda rearmar-nos per mirar de recuperar la categoria la temporada vinent.

Així, els del B ens hem presentat al Centre Cívic de Sant Martí amb la que possiblement és la millor alineació de la nostra història, fet pel que vull agrair la predisposició d’en Bielsa, delegat de l’A, a cedir-me tots els jugadors que li vaig demanar.

El matx ha trigat en definir-se, ja que a la majoria de partides es mantenia l’equilibri. El primer en aconseguir un clar avantatge he estat jo, per bé que m’ha costat una mica més del compte anotar-me el punt, davant d’un jugador amb recursos com és en Norberto Moreno. No han faltat les taules d’en Josep: avui, encara gripós, m’ha manifestat la seva intenció de guanyar una partida, però finalment ha donat per bo el seu resultat habitual. Empat també del retornat Jordan, guardonat amb el Premi Saba al Fair Play, així com de l’Alonso, avui el nostre primer tauler. Malauradament, en Montes perdia i al president se li tornava a escapar una posició avantatjosa, segons em comentaven els companys. Derrota també d’en Sorribas davant de la sòlida Elena Casset, mentre que en Xavier ha optat per la seva millor versió per ajustar el marcador, que quedava en 5-4 en contra despres d’un altre clàssic, les taules d’en Camacho. Malauradament, la partida de l’Ortín era impossible de guanyar, bé, improbable, ja que la possibilitat existia, però la probabilitat, unida al saber fer d’en Dani Porras per adjudicar-se el final, ens ha col·locat la llosa al damunt.

Vinga tots a mirar actes, ja que quan no fas la feina, depens de tercers, el que menys m’agrada. Tot i que de vegades... qui no recorda, una cessió enverinada de Sanchís, un raig de sol més oportú que qualsevol làser enlluernant a l’amic Buyo, un Pier Luigi Cherubino a l’aguait... qui no recorda Óscar Alberto Dertycia, en una nova nit màgica a Tenerife... sí, estem d’acord: si Pier, Dertycia o el gran Djukic mereixen una estàtua a l’esplanada del Camp Nou, és perquè el Barça no havia fet les coses bé per arribar a aquella situació, però també és cert que arran d’aquesta petita, d’acord, gran dosi  de sort, es varen començar a forjar trajectòries molt més igualades, amb balanç lleugerament favorable als nostres. Doncs enguany nosaltres no hem fet les coses com la competició requeria, 2,5 punts de nou són uns registres que fins fa dues temporades, ens haguessin portat a primera provincial, però hem estat els tercers pitjors novens. I afortunadament Pier jugava avui a l’Espiga, que ha sentenciat al Torà, de la demarcació de Lleida, a jugar a preferent l’any vinent. Es salvava el Cardona i es salvava, de retruc, el Congrés B, ja que al caure a preferent només dos equips de la provincial de Barcelona, només baixen a primera els dos pitjors novens, entre els que no hi trobem al Congrés. Ens ha anat d’un punt, el que no ha pogut sumar el Torà; ens ha anat d’un quilòmetre, la distància que separa Torà de la província de Barcelona, car és municipi lleidatà que limita amb la nostra província, però ens hem salvat.

El C ha guanyat un matx intranscendent per 3,5 a 2,5, el D descansava i E i F han empatat a 2. Tot seguit, fem una petita valoració de l’actuació dels nostres equips un per un, mentre s’acaba de coure l’u per u dels integrants del conjunt B.

CONGRÉS, primera divisió, grup I: 10è, 0,5 punts. Descens previsible, doncs durant anys la salvació ha estat poc menys que un miracle i enguany l’equip estava debilitat al no jugar en Rubén, en Llopis i en Viñals. A l’inici de temporada no vàrem perdre les esperances, al haver-hi enfrontaments contra conjunts, teòricament, del nostre nivell (Tàrrega i Ideal Clavé, per exemple), però a l’hora de la veritat, diversos matx s’han escapat per la mínima i el Congrés ha perdut la categoria de manera contundent, una jornada abans d’acabar el campionat. De cara a l’any vinent, s’hauran de recuperar efectius per apuntalar la plantilla i optar a recuperar la categoria

CONGRÉS B, preferent Barcelona, grup IV: 9è, 2,5 punts. S’ha salvat com podria haver baixat. Temporada molt fluixa la nostra, doncs considero que teníem equip per no passar cap mena d’angúnia. Bona incorporació la d’en Montes per substituir en Petar, mentre que de cara a la temporada vinent, faríem ve de recuperar en Climent per no haver de patir i, qui sap, si mirar més cap amunt.

CONGRÉS C, segona Barcelona, grup III: 7a posició, 4 punts. Un inici irregular va deixar als nostres veterans jugadors en zona tranquil·la, i allà s’han quedat. Amb la irrupció d’un parell de promocionables, els homes d’en Gómez podrien plantejar-se l’ascens a primera provincial.

CONGRÉS D, tercera Barcelona, grup VIII: 3a o 4a posició (falta un resultat), 17,5 punts. El millor conjunt del nostre club aquesta temporada. Finalment queda a dos punts del Maragall B, el darrer equip que puja a segona, però hem de destacar que els Herrerías i companyia han hagut de patir ‘sorpreses’, com el reclutament d’en Manu a darrera hora per jugar amb el B. Seguint per aquest camí, al 2015 seran equip de segona provincial.

CONGRÉS E, tercera Barcelona, grup II: cinquè, amb 18 punts, finalitza la temporada a mitja taula; un bon balanç per aquest conjunt dedicat a la formació de joves talents congressistes. Alguns més granadets, com el López, s’ho han passat bé a la categoria.

CONGRÉS F: tercera Barcelona, grup I: sisè, 15,5 punts. El mateix que diem per l’E és aplicable al F, més tenint en compte que aquest conjunt és el que té més números de quedar incomplet en alguns matx.

En breu l'u per u!

 

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 8

CONGRÉS 3,5-LLEIDA 6,5

CONGRÉS B 4,5-AGUSTÍ 5,5

 

EL CONGRÉS TORNA A SEGONA DIVISIÓ

 

Crònica d’una mort anunciada. El matí primaveral era simptomàtic, el campionat toca a la seva fi i les posicions dels equips a la classificació es van definint. Com era d’esperar, el primer equip ha caigut davant del poderós Lleida, que jugarà la fase d'ascens a Divisió d’Honor. Els de la terra ferma han portat una col·lecció de monstres escaquístics (quatre titulats internacionals) que no han donat cap opció als locals. Als darrers taulers eren una mica més fluixos, però no suficient com per aprofitar-ho. Destacables taules d’en Carlos Oliver davant del MI Guillem Baches.

El descens del primer equip l’ha confirmat la victòria de l’Ideal Clavé, per la mínima, a casa del Tordera, fet que col·loca als nostres veïns de Nou Barris en una situació idònia per salvar-se, fora de la zona de descens i amb un matx contra el Congrés. Encara que guanyéssim, no podríem sortir de la zona de descens, així que cal fer reflexió i començar a planificar la propera temporada. A la duresa de la categoria s’hi han afegit altres circumstàncies, com les baixes d’en Rubén, d’en Llopis i d’en Viñals, per motius diversos, mentre que altres jugadors no han acabat de trobar el to. Només ens queda animar als nostres veterans a aconseguir recuperar la categoria la temporada vinent!

I els del B ens hem complicat la vida. Un empat amb l’Agustí ens assegurava la continuïtat a preferent, però ens hem quedat a les portes, malgrat que l’encontre començava amb una victòria llampec d’en Codina. En un quart d’hora havia castigat els errors d’obertura del seu adversari cobrant-se una peça. Gran en Joan que, tot i no haver jugat el seu millor per equips, ha respost el dia clau. No ha estat més que un miratge: passada l’hora de joc, ni en Xavier, ni en Josep, que ha fet l’esforç de venir gripós, ni el delegat s’havien enterat de la pel·lícula; les nostres tres partides eren rosques en potència. A més a més, en Bañón avui ha sortit creu, fet que ens col·locava 1-1 al marcador, 1-4 virtual. A tot això, màgic MA avui ens ha ofert la seva versió més acadèmica per igualar amb les peces negres (qui pogués) i entaular amb comoditat, mentre que les esperances passaven per en Sorribas, superior, el presi, que ha lliurat qualitat per aconseguir una posició avantatjosa i en Montes, que després de quedar collat a l’obertura, poc a poc li anava guanyant terreny a en Severri. L’Alberto, en posició igualada, podia suposar l’empat. Poc a poc s’anaven confirmant els pronòstics: miniatura al Xavier, 15 jugades, dibuix al cronista, 30 però inferior des de la 7 i final, amb dos peons de menys, perdut pel nostre cap de files, en Sadurní. Montes s’imposa a Severri, mentre que en Sorribas supera la resistència d’en Viñas, però malauradament en Carrey ha trobat un escac continu salvador, que ha impedit que el president sumés el punt sencer.

L’Alberto, que avui disputava la seva primera partida de la temporada, ha demostrat esperit d’equip forçant un final equilibrat per mirar de sumar el mig punt. Tan com lloem el positiu, també hem de dir que ha escollit les pitjors continuacions, segons han confirmat tant ell com els seus germans, arribant a una posició perduda. A destacar el gran detall d’en Rull, que amb el matx decidit, ha regalat les taules al nostre jugador quan guanyava en dues jugades, entenent que la situació de l'encontre havia portat al mitjà dels González fins a aquella posició.

Enhorabona a l’Agustí per la victòria i per la salvació, mentre que nosaltres quedem a expenses de no quedar entre els dos pitjors novens (ara mateix seríem el segon millor, per bé que si el Sitges no puntués davant l'Esplugues, quedaríem vuitens i ens salvaríem). Això, sempre i quan, no hi hagi una carambola al grup II de Segona, que aboqui al Cardona cap al descens i, de retruc, a nosaltres (ara el que cau d’aquell grup és el Torà, de la demarcació de Lleida, alliberant la plaça del segon millor novè). La millor solució passaria per puntuar a casa d’un Sant Martí amb remotes opcions d’ascens, fet que, jugant com avui, sembla una quimera.

El Congrés C ha perdut un matx intranscendent davant del Catalunya D per 4,5 a 1,5, amb l’única victòria de l’àvid Sapiña, mentre que el D s’ha imposat contra l’E del mateix club per 1,5-2,5, amb nova exhibició d’en López, que està intractable aquesta temporada. Bona campanya del nostre quart equip, que es queda a les portes de l’ascens (la setmana que ve no jugarà, ja que jugava contra un filial de l’Ateneu Barcelonès, ja retirat). A veure si la temporada vinent ho aconseguim!

L’E d’en Paco ha empatat a 2 davant del Comtal D, mentre que l’F ha guanyat 0-4 al temible Vacant.

Després de la pèrdua de categoria del nostre primer equip, no podem obviar que la campanya 2013 no ha estat gens satisfactòria, però esperarem a conèixer el desenllaç de l’equip B per fer una valoració més acurada de la temporada.

 

Fins diumenge!

Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda

TÀRREGA 5-CONGRÉS 5

SITGES B 5-CONGRÉS B 5

 

NI FRED NI CALOR

 

Els dos primers equips del Congrés no han perdut, però tampoc han pogut sumar el punt sencer. El primer equip marxava cap a terres lleidatanes amb la intenció de sumar un punt que els permetés seguir somiant amb la permanència davant del Tàrrega, però després d’un encontre amb alternatives, han hagut de donar per bo l’empat aconseguit in-extremis pel febril Bielsa. En Salvo us explicarà els detalls del matx.

Amb aquest mig punt el Congrés queda a la vora del precipici. Si no es puntua contra el Lleida, pràcticament s’haurà dit adéu a les opcions de permanència, tot i que si el Tàrrega i l’Ideal Clavé no puntuen, el Congrés tindria alguna opció guanyant el darrer matx davant dels de Nou Barris. De ben segur que els nostres veterans jugadors seguiran donant-ho tot mentre hi hagi opcions.

Els del B hem tornat a jugar al magnífic recinte del Sitges, en un encontre on s’han avançat els locals, després de la derrota d’en Sadurní al primer tauler. En Josep avui ha tingut una errada posicional cap al final de l'obertura, fet que l’ha allunyat de les taules tradicionals. Posteriorment m’han demanat taules; després de quedar fet un nyap d’obertura, he combinat relativament bé per aconseguir una posició avantatjosa, amb diverses línies per aconseguir avantatge, però encara amb alternatives. Els sis minuts que em restaven al rellotge han fet que donés per bo el mig punt. Simultàniament entaulava en Montes, que també havia estat superior i no ha sabut rematar. Les derrotes d’en Manu, reclutat d’urgència davant la febrada d’en Batuecas (millora’t crack) i les victòries del president, contundent, i d’en Sorribas, després d’un atac amb negres demolidor, han col·locat un empat a tres que s’ha mantingut durant una bona estona.

A les quatre restants: Bañón de taules, Codina remant i els dos González superiors. En aquest moment hem indicat a en Benici que les taules eren bones, especialment després que en Xavier confirmés la seva victòria, quan al delegat adversari se li ha esgotat el temps. En Bañón ha demanat taules fins a avorrir i, veient la posició, on el rival no podia forçar de cap manera, finalment les han acordat. Com temíem, en Codina ha acabat perdent, superant una estació més del seu via crucis particular. Avui, com a mínim, ha pogut disputar una partida amb cara i ulls, amb notables opcions d’empat al final.

Empat a 4,5 i tot en mans de l’MA, màgic MA. Hem tingut de tot, l’adversari jugant amb un segon al rellotge, l’MA guanyat, l’MA amb l’empat sense consolidar, l’MA jugant una il·legal, l’MA deixant-se un peó, l’MA lliurant una peça, l’MA que semblava haver aconseguit la victòria amb un cop tàctic, el rival amb perícia, sacrificant el seu cavall per aconseguir un final de rei vs rei alfil i peó que promociona a casella del color oposat a l’alfil, on quan el rei es fa amb el control de 1T-2C són taules. Per evitar-ho, l’MA tenia Ah2!!, que conduïa cap a una victòria fàcil. Aquí rumiava, mentre que els espectadors estàvem dividits: els seus més fidels supporters, tot i que escèptics, confiàvem que jugaria la bona, els seus detractors, de l’escola alujiana, creien que no coneixeria el final teòric de taules, jugaria rei i permetria al rei blanc assolir les caselles desitjades... però ja sabeu, que l’MA és una caixa de sorpreses! Com no havia de conèixer el tema? Fixeu-vos si el coneixia que ha jugat Ae3+?! (no seré jo qui posi dos interrogants a una jugada amb aquest nivell de virtuositat). Per moments, com a mínim jo, reconec que m’he quedat estorat: si rei pren alfil, h2 i promoció imparable. El seu adversari ho ha vist clar, Rg3, taules.

Com diumenge passat, l’MA ha estat víctima d’un excés de talent. Estic convençut que ha vist Ah2, però es tracta d’una jugada massa convencional per tota una estrella mediàtica, que viu de l’espectacle. Amb tot, jo el firmo sempre al meu equip, es com alinear a Thiago Alcántara al Barça: màgia pura amb algun descuit.

El mig punt ens posa en bona situació per mantenir la categoria, sempre que la setmana que ve puntuem davant de l’Agustí. Amb 2,5 punts, confiem no trobar-nos entre els pitjors 9ns, però el Congrés és un club gran que cercarà la victòria davant dels nostres amics del Raval.

El Congrés C, ja salvat, ha patit un sever correctiu, al caure per 0-6 davant d’un EDAMI molt superior. En primer lloc, com a delegat del B disculpar-me amb en Gómez per haver-los ‘birlat’ en Manu González de manera tan sobtada, però la necessitat era imperiosa, ja que avui ens jugàvem les garrofes i no podíem anar a Sitges amb nou. Al seu lloc s’ha alineat, al sisè tauler, la Cristina. Després d’una victòria per incompareixença rondes enrere, la nostra barwoman avui no ha pogut puntuar davant d’un rival més avesat. Si li serveix de consol, des d’aquestes línies em comprometo a liquidar demà el meu deute amb el servei de càtering congressista, que puja a llom-formatge, estrella i ‘quinto’. Tot i la derrota, encara millora els guarismes de son pare. Del matx hem de destacar l’actitud d’en Javi Romero, que s’ha esborrat del sis inicial per no jugar contra el club que l’ha vist créixer (bé, ‘està en ello :-p): esportivitat, deliris de grandesa o possibilitat de retorn? No ho sabrem mai!

El Congrés E del citat Alujas ha perdut 1,5-2,5 davant de l’EDAMI B, mentre que el D també ha caigut per 1-3 davant del Maragall B, tot i la victòria d’un López que, davant d’un jove rival, ha ensumat la sang. Afortunadament, el Congrés F ha guanyat 3-1 a un Ateneu Colon G que només s’ha presentat amb un jugador.

Fins diumenge!