diumenge, 17 de març del 2013

Campionat de Catalunya per Equips: novena ronda

IDEAL CLAVÉ 8-CONGRÉS 2

SANT MARTÍ B 6-CONGRÉS B 4

 

L’ESPERIT DE TENERIFE


 
Amb el primer equip a segona divisió, era evident que tocava reforçar el B, que s’havia de jugar la permanència davant del Sant Martí B, mal lloc hem anat a triar. De retruc, es premiaven trajectòries, concretament les d’en Codina i en Bañon, mentre que l’MA i en Batuecas entraven als dos darrers taulers com a jugadors promocionables. Tots quatre han debutat avui tant al primer equip com a primera divisió, essent castigats per l’experiència dels de Nou Barris. Felicitar a l’Ideal Clavé per la salvació, així com als equips que pugen i disputen les eliminatòries d’ascens. Al Tordera i, especialment, al Congrés, ens queda rearmar-nos per mirar de recuperar la categoria la temporada vinent.

Així, els del B ens hem presentat al Centre Cívic de Sant Martí amb la que possiblement és la millor alineació de la nostra història, fet pel que vull agrair la predisposició d’en Bielsa, delegat de l’A, a cedir-me tots els jugadors que li vaig demanar.

El matx ha trigat en definir-se, ja que a la majoria de partides es mantenia l’equilibri. El primer en aconseguir un clar avantatge he estat jo, per bé que m’ha costat una mica més del compte anotar-me el punt, davant d’un jugador amb recursos com és en Norberto Moreno. No han faltat les taules d’en Josep: avui, encara gripós, m’ha manifestat la seva intenció de guanyar una partida, però finalment ha donat per bo el seu resultat habitual. Empat també del retornat Jordan, guardonat amb el Premi Saba al Fair Play, així com de l’Alonso, avui el nostre primer tauler. Malauradament, en Montes perdia i al president se li tornava a escapar una posició avantatjosa, segons em comentaven els companys. Derrota també d’en Sorribas davant de la sòlida Elena Casset, mentre que en Xavier ha optat per la seva millor versió per ajustar el marcador, que quedava en 5-4 en contra despres d’un altre clàssic, les taules d’en Camacho. Malauradament, la partida de l’Ortín era impossible de guanyar, bé, improbable, ja que la possibilitat existia, però la probabilitat, unida al saber fer d’en Dani Porras per adjudicar-se el final, ens ha col·locat la llosa al damunt.

Vinga tots a mirar actes, ja que quan no fas la feina, depens de tercers, el que menys m’agrada. Tot i que de vegades... qui no recorda, una cessió enverinada de Sanchís, un raig de sol més oportú que qualsevol làser enlluernant a l’amic Buyo, un Pier Luigi Cherubino a l’aguait... qui no recorda Óscar Alberto Dertycia, en una nova nit màgica a Tenerife... sí, estem d’acord: si Pier, Dertycia o el gran Djukic mereixen una estàtua a l’esplanada del Camp Nou, és perquè el Barça no havia fet les coses bé per arribar a aquella situació, però també és cert que arran d’aquesta petita, d’acord, gran dosi  de sort, es varen començar a forjar trajectòries molt més igualades, amb balanç lleugerament favorable als nostres. Doncs enguany nosaltres no hem fet les coses com la competició requeria, 2,5 punts de nou són uns registres que fins fa dues temporades, ens haguessin portat a primera provincial, però hem estat els tercers pitjors novens. I afortunadament Pier jugava avui a l’Espiga, que ha sentenciat al Torà, de la demarcació de Lleida, a jugar a preferent l’any vinent. Es salvava el Cardona i es salvava, de retruc, el Congrés B, ja que al caure a preferent només dos equips de la provincial de Barcelona, només baixen a primera els dos pitjors novens, entre els que no hi trobem al Congrés. Ens ha anat d’un punt, el que no ha pogut sumar el Torà; ens ha anat d’un quilòmetre, la distància que separa Torà de la província de Barcelona, car és municipi lleidatà que limita amb la nostra província, però ens hem salvat.

El C ha guanyat un matx intranscendent per 3,5 a 2,5, el D descansava i E i F han empatat a 2. Tot seguit, fem una petita valoració de l’actuació dels nostres equips un per un, mentre s’acaba de coure l’u per u dels integrants del conjunt B.

CONGRÉS, primera divisió, grup I: 10è, 0,5 punts. Descens previsible, doncs durant anys la salvació ha estat poc menys que un miracle i enguany l’equip estava debilitat al no jugar en Rubén, en Llopis i en Viñals. A l’inici de temporada no vàrem perdre les esperances, al haver-hi enfrontaments contra conjunts, teòricament, del nostre nivell (Tàrrega i Ideal Clavé, per exemple), però a l’hora de la veritat, diversos matx s’han escapat per la mínima i el Congrés ha perdut la categoria de manera contundent, una jornada abans d’acabar el campionat. De cara a l’any vinent, s’hauran de recuperar efectius per apuntalar la plantilla i optar a recuperar la categoria

CONGRÉS B, preferent Barcelona, grup IV: 9è, 2,5 punts. S’ha salvat com podria haver baixat. Temporada molt fluixa la nostra, doncs considero que teníem equip per no passar cap mena d’angúnia. Bona incorporació la d’en Montes per substituir en Petar, mentre que de cara a la temporada vinent, faríem ve de recuperar en Climent per no haver de patir i, qui sap, si mirar més cap amunt.

CONGRÉS C, segona Barcelona, grup III: 7a posició, 4 punts. Un inici irregular va deixar als nostres veterans jugadors en zona tranquil·la, i allà s’han quedat. Amb la irrupció d’un parell de promocionables, els homes d’en Gómez podrien plantejar-se l’ascens a primera provincial.

CONGRÉS D, tercera Barcelona, grup VIII: 3a o 4a posició (falta un resultat), 17,5 punts. El millor conjunt del nostre club aquesta temporada. Finalment queda a dos punts del Maragall B, el darrer equip que puja a segona, però hem de destacar que els Herrerías i companyia han hagut de patir ‘sorpreses’, com el reclutament d’en Manu a darrera hora per jugar amb el B. Seguint per aquest camí, al 2015 seran equip de segona provincial.

CONGRÉS E, tercera Barcelona, grup II: cinquè, amb 18 punts, finalitza la temporada a mitja taula; un bon balanç per aquest conjunt dedicat a la formació de joves talents congressistes. Alguns més granadets, com el López, s’ho han passat bé a la categoria.

CONGRÉS F: tercera Barcelona, grup I: sisè, 15,5 punts. El mateix que diem per l’E és aplicable al F, més tenint en compte que aquest conjunt és el que té més números de quedar incomplet en alguns matx.
En breu l'u per u!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada