Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda

TÀRREGA 5-CONGRÉS 5

SITGES B 5-CONGRÉS B 5

 

NI FRED NI CALOR

 

Els dos primers equips del Congrés no han perdut, però tampoc han pogut sumar el punt sencer. El primer equip marxava cap a terres lleidatanes amb la intenció de sumar un punt que els permetés seguir somiant amb la permanència davant del Tàrrega, però després d’un encontre amb alternatives, han hagut de donar per bo l’empat aconseguit in-extremis pel febril Bielsa. En Salvo us explicarà els detalls del matx.

Amb aquest mig punt el Congrés queda a la vora del precipici. Si no es puntua contra el Lleida, pràcticament s’haurà dit adéu a les opcions de permanència, tot i que si el Tàrrega i l’Ideal Clavé no puntuen, el Congrés tindria alguna opció guanyant el darrer matx davant dels de Nou Barris. De ben segur que els nostres veterans jugadors seguiran donant-ho tot mentre hi hagi opcions.

Els del B hem tornat a jugar al magnífic recinte del Sitges, en un encontre on s’han avançat els locals, després de la derrota d’en Sadurní al primer tauler. En Josep avui ha tingut una errada posicional cap al final de l'obertura, fet que l’ha allunyat de les taules tradicionals. Posteriorment m’han demanat taules; després de quedar fet un nyap d’obertura, he combinat relativament bé per aconseguir una posició avantatjosa, amb diverses línies per aconseguir avantatge, però encara amb alternatives. Els sis minuts que em restaven al rellotge han fet que donés per bo el mig punt. Simultàniament entaulava en Montes, que també havia estat superior i no ha sabut rematar. Les derrotes d’en Manu, reclutat d’urgència davant la febrada d’en Batuecas (millora’t crack) i les victòries del president, contundent, i d’en Sorribas, després d’un atac amb negres demolidor, han col·locat un empat a tres que s’ha mantingut durant una bona estona.

A les quatre restants: Bañón de taules, Codina remant i els dos González superiors. En aquest moment hem indicat a en Benici que les taules eren bones, especialment després que en Xavier confirmés la seva victòria, quan al delegat adversari se li ha esgotat el temps. En Bañón ha demanat taules fins a avorrir i, veient la posició, on el rival no podia forçar de cap manera, finalment les han acordat. Com temíem, en Codina ha acabat perdent, superant una estació més del seu via crucis particular. Avui, com a mínim, ha pogut disputar una partida amb cara i ulls, amb notables opcions d’empat al final.

Empat a 4,5 i tot en mans de l’MA, màgic MA. Hem tingut de tot, l’adversari jugant amb un segon al rellotge, l’MA guanyat, l’MA amb l’empat sense consolidar, l’MA jugant una il·legal, l’MA deixant-se un peó, l’MA lliurant una peça, l’MA que semblava haver aconseguit la victòria amb un cop tàctic, el rival amb perícia, sacrificant el seu cavall per aconseguir un final de rei vs rei alfil i peó que promociona a casella del color oposat a l’alfil, on quan el rei es fa amb el control de 1T-2C són taules. Per evitar-ho, l’MA tenia Ah2!!, que conduïa cap a una victòria fàcil. Aquí rumiava, mentre que els espectadors estàvem dividits: els seus més fidels supporters, tot i que escèptics, confiàvem que jugaria la bona, els seus detractors, de l’escola alujiana, creien que no coneixeria el final teòric de taules, jugaria rei i permetria al rei blanc assolir les caselles desitjades... però ja sabeu, que l’MA és una caixa de sorpreses! Com no havia de conèixer el tema? Fixeu-vos si el coneixia que ha jugat Ae3+?! (no seré jo qui posi dos interrogants a una jugada amb aquest nivell de virtuositat). Per moments, com a mínim jo, reconec que m’he quedat estorat: si rei pren alfil, h2 i promoció imparable. El seu adversari ho ha vist clar, Rg3, taules.

Com diumenge passat, l’MA ha estat víctima d’un excés de talent. Estic convençut que ha vist Ah2, però es tracta d’una jugada massa convencional per tota una estrella mediàtica, que viu de l’espectacle. Amb tot, jo el firmo sempre al meu equip, es com alinear a Thiago Alcántara al Barça: màgia pura amb algun descuit.

El mig punt ens posa en bona situació per mantenir la categoria, sempre que la setmana que ve puntuem davant de l’Agustí. Amb 2,5 punts, confiem no trobar-nos entre els pitjors 9ns, però el Congrés és un club gran que cercarà la victòria davant dels nostres amics del Raval.

El Congrés C, ja salvat, ha patit un sever correctiu, al caure per 0-6 davant d’un EDAMI molt superior. En primer lloc, com a delegat del B disculpar-me amb en Gómez per haver-los ‘birlat’ en Manu González de manera tan sobtada, però la necessitat era imperiosa, ja que avui ens jugàvem les garrofes i no podíem anar a Sitges amb nou. Al seu lloc s’ha alineat, al sisè tauler, la Cristina. Després d’una victòria per incompareixença rondes enrere, la nostra barwoman avui no ha pogut puntuar davant d’un rival més avesat. Si li serveix de consol, des d’aquestes línies em comprometo a liquidar demà el meu deute amb el servei de càtering congressista, que puja a llom-formatge, estrella i ‘quinto’. Tot i la derrota, encara millora els guarismes de son pare. Del matx hem de destacar l’actitud d’en Javi Romero, que s’ha esborrat del sis inicial per no jugar contra el club que l’ha vist créixer (bé, ‘està en ello :-p): esportivitat, deliris de grandesa o possibilitat de retorn? No ho sabrem mai!

El Congrés E del citat Alujas ha perdut 1,5-2,5 davant de l’EDAMI B, mentre que el D també ha caigut per 1-3 davant del Maragall B, tot i la victòria d’un López que, davant d’un jove rival, ha ensumat la sang. Afortunadament, el Congrés F ha guanyat 3-1 a un Ateneu Colon G que només s’ha presentat amb un jugador.

Fins diumenge!