dimarts, 27 de març del 2012

CONGRÉS B: 1 per 1

Amics congressistes:

Amb una mica de retard arriba l'u per u dels jugadors del Congrés B durant el Campionat de Catalunya per Equips 2012:

1. Cecili DOMÍNGUEZ: 3,5 punts MINVAT. No ha estat el millor campionat d'en Cecili; quan físicament no està al 100% el seu joc es ressenteix. Val a dir que, com a primera espasa, sempre ha hagut de ballar amb la més lletja i, en algunes partides, ha mostrat recursos inversemblants per puntuar.

2. Petar PLAMENOV: 6 punts (sobre 8) APICONADORA. Deixant de banda la dama que es va penjar a la primera jornada i la derrota a la quarta, pressionat per arribar a l'hora a la feina, a la resta de partides el mestre búlgar s'ha mostrat intractable, amb blanques, negres o liles. Futurible del primer equip de cara al 2013.

3. Frederic ANDREU (Coord.): 3,5 punts COORDINADOR. Si bé sobre les 64 caselles no ha exhibit el nivell d'altres anys, li hem de reconèixer el mèrit d'optimitzar els pocs jugadors disponibles al club, distribuint-los de la millor manera per vetllar pels objectius de tots els conjunts.

4. Josep Maria JORDÁN: 7 punts INCOMMENSURABLE. Temporada sensacional del nostre àrbitre, que no ha conegut la derrota. Sembla ser que el seu canvi en el repertori d'obertures ha donat fruits, els primers, 33 punts d'ELO i un trofeu Alekhine per al màxim realitzador del 2012. Enhorabona.

5. Héctor HERNÁNDEZ (Del.): 6 punts RETROBAT. Després de signar, l'any 2011, el pitjor per equips de la seva trajectòria (2 de 9), enguany ha aprofitat la falta de rodatge dels primers adversaris per omplir el sac. Després, contemporitzant, ha aguantat el tipus. En l'aspecte negatiu s'ha de remarcar la falta d'ambició en algunes partides, per bé que en alguna ocasió les taules garantien el 5,5.

6. Joan SORRIBAS: 5 punts (sobre 8) SÒLID. El cas d'en Joan és curiós. Només juga el per equips i gairebé cada any s'infla a fer punts aplicant el seu estil: s'enroca en quatre i després pensa. En algunes partides ha demostrat un alt nivell tècnic quan tocava definir. Gran.

7. Javier GONZÁLEZ: 5,5 punts PROVIDENCIAL. Segurament diumenge passat va signar la seva partida més completa, però aquest per equips el recordarà possiblement, per l'atracament a mà armada a l'Elena Casset que suposà la primera pedra de cara a assegurar la categoria. En Xavier és d'aquells jugadors que, en un per equips, es multiplica.

8. Joan CODINA: 4 punts ALEATORI. Ho ha tastat tot: victòries codinejant, victòries jugant ortodoxe, derrotes codinejant i derrotes jugant ortodoxe. Taules? En Joan no dóna maldecaps a la FIDE per mirar de minimitzar aquest resultat.

9. Benici BAÑÓN: 3 punts DESAFORTUNAT. Realment no ha tingut massa sort. Ha perdut les que havia de perdre i les que podia guanyar. De ben segur que al 2013 es refarà!

10. Josep Antoni LUCAS: 0 punts (de 3) ROVELLAT. Tots sabem que en Lucas pot jugar a un nivell molt superior, però sempre costa quan només toques fusta una vegada a l'any.

TAMBÉ HAN INTERVINGUT:

 11. Carlos ALONSO: REVULSIU. Després d'una campanya desafortunada amb el primer equip, en Carlos ens va donar un punt vital al matx davant del Prat en el que certificàvem la nostra permanència.

12. Jaume VIÑALS: TENAÇ. Valent-se d'una resistència numantina va rescatar mig punt davant del Prat. Cas similar al d'en Carlos al primer equip, 2013 serà més fructífer!

13. Josep SADURNÍ: PARE. Com a conseqüència de la seva recent paternitat, només ha pogut disputar una ronda. Evidentment va aportar el mig punt de rigor. Per l'any vinent té pendent escriure el book: 100 raons per jugar als escacs un diumenge, de cara a aconseguir permís conjugal ;-)

14. Cristian AGUADO: CASTIGAT. Va bregar durant quatre hores a Castelldefels per aconseguir mig puntet, però es va quedar sense premi.

15. José Miguel HERNÁNDEZ: PREDISPOSAT. A la setena ronda, quan estàvem en quadre, es va oferir a jugar de desè tauler a Sitges. Tot i que va estar a prop de puntuar, li agraïm la seva mera presència.

16. Jordi R. BATUECAS: RECONEGUT. El debut al B li arribava com a premi a uns darrers mesos excel·lents. Però com que som una mica cabronets aquest reconeixement arribava al matx més complicat per puntuar. En algunes fases de la partida va ser-hi a prop, però la veterania i el saber fer del jugador del Tres Peons li ho van impedir.

17. Antoni MORANTA: IMPRESENTABLE. En dos sentits: fel que fa a conducta vers l'equip i per la impossibilitat manifesta que aparegui a la sala de joc, especialment quan juguem fora. Una derrota a la tercera ronda (res a dir) i una incompareixença marca de la casa a la darrera. No només no ve, sinó que no avisa i, per descomptat, no es disculpa. "Reforç" que em cola l'Andreu quan em despisto i que jo tinc apartat de l'equip. Afortunadament diumenge no ens hi jugàvem res.

diumenge, 25 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: novena ronda

TRES PEONS 8-CONGRÉS 2
TRES PEONS B 6-CONGRÉS B 4

C'est fini. Avui hem posat punt i final al Campionat de Catalunya per Equips 2012 amb un matx a 36 taulers, ja que els quatre equips del Congrés ens enfrontàvem a conjunts del Tres Peons. En el còmput general, els de Gràcia ens han derrotat amb contundència, 24-12. Hem de recordar que només l'equip D s'hi jugava alguna cosa i, per desgràcia, ha perdut per 3-5, tot i arribar a gaudir d'un 3-1 a favor.

Complicacions diverses a tenir en compte: el canvi a horari d'estiu, la cursa de fórmula 1 o la celebració de la Marató de Barcelona que complicava la circulació amb vehicle privat. Algun d'aquests factors haurà despistat al barman del Tres Peons, que ha arribat uns minuts més tard de l'hora establerta. Després del muntatge de la sala a un ritme encomiable, els matxos han començat amb deu minuts de retard. Però ni així. Probablement amb dues hores més als nostres rellotges, el resultat hagués estat similar!

  
En Fermí enlluernat
Inici del matx

Tres Peons-Congrés

Tres Peons B-Congrés B
Joan Segura, llegenda viva dels escacs catalans








Jordi R. Batuecas




















El primer equip ha patit la necessitat d'un conjunt molt superior que es veia obligat a aconseguir el màxim de punts possible per desempatar a favor amb el Sant Andreu. Tot i el 8-2, finalment han estat els veïns del Palomar els que han aconseguit la plaça de promoció. A veure si tenen sort i aconsegueixen retornar a la màxima categoria. Com sempre, al blog d'en Salvo hi trobareu una acurada crònica.

Petar Plamenov
Els del B hem donat una mica més de guerra, tot i ser nou, ja que en Moranta no s'ha presentat, per no perdre el costum. Tres taules rapidíssimes de Jordán, Andreu i Héctor, victòries de Petar i Xavier després de portar la batuta a les seves partides (fet habitual pel que fa al jugador búlgar), taules d'en Cecili en una partida amb alternatives. No han pogut sumar en Codina, en Bañón i en Jordi R. Batuecas, que debutava amb nosaltres com a premi a la gran temporada que ha dut a terme... d'acord, per això i perquè ens en faltava un!

Pel que fa al C, que jugava a casa, ha repetit el resultat del quart equip, 3-5, en un matx intranscendent.

Acabat el campionat, anem a valorar l'actuació dels quatre conjunts del Congrés.

CONGRÉS A: 3,5 punts, 6a posició. Que un club completament amateur aconsegueixi la permanència a Primera Divisió amb tanta solvència (a dues jornades del final), demostra que estem davant d'un conjunt compromès, seriós i sòlid. Encapçalats pel mestre Rubén, flanquejats per la vella guàrdia i pressionant darrere amb l'Alonso i en Viñals, els congressistes han completat una temporada excel·lent.

CONGRÉS B: 4 punts, 6a posició. Una vegada aclarida la taula d'ascensos i permanències, convindrem que l'objectiu s'ha assolit amb certa solvència. De cara a l'any vinent em proposo enredar en Sadurní i en Climent per reforçar l'equip i, per què no, mirar una mica més amunt. 

CONGRÉS C: 3 punts, 7a posició. Temporada irregular que, sense cap mena de dubte, està justificada per dos factors: la necessitat de reforçar al quart equip i el fet d'haver assolit la salvació relativament aviat. De la mateixa manera que el B, considero que amb l'alineació de gala no seria de bojos pensar en guanyar una categoria.

CONGRÉS D: 2 punts, 10a posició. El mal inici de campionat ha condemnat al nostre D, que ha reaccionat una mica tard, per bé que d'haver caigut en un altre grup de Segona Territorial s'hagués salvat. De totes maneres hem d'elogiar la professionalitat del nostre equip, especialment durant el darrer tram del campionat. Com bé diu en MA, amb aquesta il·lusió és molt possible que l'any vinent recuperem la categoria.

Arribats aquí, només resta felicitar a tots els conjunts catalans que han assolit els seus objectius i animar als que, com al nostre D, han perdut la categoria o s'han quedat a les portes d'un ascens anhelat.

Demà tindreu l'u per u sobre els integrants del Congrés B.

Com diria aquell: "Hoy, mañana y siempre, con el Congrés en el corazón"
Fins aviat!

dilluns, 19 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: vuitena ronda: fe d'errata

Amics congressistes:

Tinc dues notícies; una bona i una dolenta; en aquest cas la bona s'imposa amb escreix.

Primer la dolenta: el que us escriu no és només un inepte movent les peces, sinó també com a delegat. Tot assumit, cap problema. He de dir que en realitat no era més que una estratègia, ara desmantellada, per mantenir en tensió als meus jugadors. M'ho compreu?

Ara la bona: resulta que ja estem més que salvats! Podeu confirmar-ho en el següent quadre. Tenint en compte que matemàticament només baixaran dos equips barcelonins (de la territorial, vaja), de Segona Divisió a Preferent, hem d'aplicar la normativa de la columna 6, la diferència entre conjunts que pugen a Segona i els que baixen a Preferent. Per tant, només els darrers classificats i els dos pitjors novens de la categoria jugaran a Primera Territorial l'any vinent. L'enhorabona al Congrés B, així com a tota la resta d'equips que hagi pogut donar per morts i, en realitat, estiguin salvats o amb possibilitats reals de permanència. Agrair la correcció a l'anterior crònica d'en Juan Trigás, jugador del club veí de l'Ideal Clavé.

Per tant, tots tranquils al Tres Peons diumenge vinent, per bé que sempre fa il·lusió mirar de donar guerra a un conjunt molt superior al teu, sobretot quan no tens la necessitat imperiosa de puntuar.

Només faltaria un darrer esforç del D per sumar un punt que podria esdevenir decisiu de cara a la permanència. Si no s'aconsegueix, tampoc és un drama, tenint en compte l'equip, en moltes jornades de circumstàncies, que s'ha hagut de veure les cares amb jugadors molt superiors. Però alerta!! Per la darrera ronda comptarem amb la presència de la nostra arma secreta, un Emili López que, més de 30 hores després de la finalització del matx, em confirmen que ja ha acabat d'analitzar la seva partida i ha pogut retornar a Barcelona.

Diumenge vinent el punt i final. Si tot va bé, la rua de celebració de final de temporada seguirà el següent recorregut: Club-plaça Dr.Modrego-Felip II-Bar Can Pere. Us hi esperem!

diumenge, 18 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: vuitena ronda

CONGRÉS 4,5-FOMENT B 5,5
CONGRÉS B 7-PRAT 3

JORNADA DE TRANSISTORS

Fa dues dècades, el Dream Team d'en Johan Cruyff aconseguia que els aparells reproductors portàtils de ràdio  de l'època, popularment coneguts com a transistors, s'exhaurissin a les botigues de la ciutat comtal: queien les famoses lligues de Tenerife. Doncs bé, després dels resultats d'aquesta jornada, tot i sumar quatre punts, al Congrés B li espera, diumenge que ve, una jornada on es jugarà la permanència a diversos clubs.

En un encontre a tot o res davant del Prat, els del segon equip hem estat a l'alçada, fent valer la nostra superioritat de rànquing. A més a més, comptàvem amb els reforços de luxe d'en Carlos Alonso i en Jaume Viñals, ja que el nostre primer equip ja va aconseguir la salvació la setmana passada.

...Dh1++!, demolidor Petar
El B en acció
El primer punt l'he posat jo, després que el meu adversari es deixés un cop tàctic que he cobrat al preu d'un cavall. Poc després, l'Alonso s'imposava al primer tauler, mentre que en Jordán, avui al sisè, consolidava el 3-0 després de definir una partida on sempre ha portat la iniciativa. En Petar ha treballat una xarxa de mat combinant la dama i els dos cavalls, per sorpresa del seu rival, mentre que en Codina, amb qualitat de més, ha aprofitat les imprecisions de la seva rival, que podria haver complicat més la partida, per acabar rematant amb una atractiva xarxa de mat al més pur estil Plamenov; 5-0 i quarta victòria consecutiva d'un Joan Codina a qui se li farà curt el torneig. Arribats a aquest punt hem avisat a tots els nostres jugadors perquè estiguessin tranquils. Tot i la previsible victòria, convenia sumar el màxim nombre de punts possible, de cara a un desempat d'allò més ajustat entre els candidats a mantenir la categoria.
Ha hagut de passar més d'una hora perquè el president i en Sorribas sentenciessin l'encontre al nostre favor amb unes taules en sengles partides. No ha pogut sumar-se a la festa en Cecili, que ha perdut, mentre que en Viñals, després de defensar-se amb encert, ha rescatat mig punt. Avui ha tancat la matinal en Xavier, que per molt que ho ha cercat, no ha pogut treure profit dels destrets de temps de l'adversari i finalment ha signat l'empat que col·locava el 7-3 definitiu.

Codina i Xavier
Mestre Rubén: avui victòria
Diumenge que ve visitem al segon classificat, el Tres Peons B, amb l'objectiu de sumar el màxim de punts possible de cara a millorar el nostre desempat. Si puntuéssim ens salvaríem sense dependre de tercers, però essent realistes, caldria una aparició divina perquè això es produís. No cal ser vident per deduir que la nostra permanència (davant d'una hipotètica-previsible derrota congressista) seria un fet si el Prat puntua davant l'Ateneu Barcelonès, si el Sitges puntua davant del Molins de Rei, o si no passa res d'això però ens toca la butlleta del desempat, molt igualat entre tots els implicats.
L'estadística mai ha estat el meu fort, però crec que estem davant de la típica combinació on tenim més d'un 90% de possibilitats de mantenir-nos, només Óscar Alberto Dertycia ho podria evitar, i no em consta la seva participació.

El primer equip ha jugat un encontre intranscendient davant del Foment B, que ja és conjunt de Segona Divisió. Tot i això, els Congrés-Foment són clàssics veïnals i, en aquesta ocasió, el punt ha acabat al carrer Provença. Més que l'aspecte esportiu, del que trobareu detalls al blog d'en Salvo, remarcarem dos retorns per cobrir els buits d'en Alonso i d'en Viñals. El primer ha estat en Joan Saperas, tot i que feia força anys que no tocava fusta, ha guanyat la seva partida. L'altre, el mític Jordi Boada, a qui molts només coneixíem de veure'l a l'ordre de forces cada any. En Boada ha fet taules i, una vegada han finalitzat els encontres, l'Andreu ha tingut un bon detall amb motiu del seu 80è aniversari, que hem celebrat menjant pastís després d'un discurs d'agraïment a càrrec del nostre president.

A costat d'en Salvo, en Saperas
Jordi Boada i Bielsa
 Curiosament, la setmana que ve el dos primers equips tancaran el campionat al mateix local, a l'enfrontar-se els de l'A amb el primer equip del Tres Peons. Per tant, es podria dir que jugarem un matx a vint taulers, amb la diferència que els deu primers ja van amb la feina feta.

El C i el D han perdut contundentment davant de rivals superiors, com el Ripollet i el Diagonal Mar. El D es troba en posició de descens, diumenge vinent ha de guanyar al Tres Peons E i esperar resultats per mantenir-se.

La setmana vinent el desenllaç!


diumenge, 11 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: setena ronda

VILAFRANCA 4-CONGRÉS 6
SITGES B 5,5-CONGRÉS B 4,5

Matinal bona però no perfecte, objectius assolits per la majoria però no per tothom. Amb aquesta sensació em quedo: una bona jornada pel nostre club, però no pel meu equip.

L'A ha aconseguit una meritòria victòria davant del Vilafranca, un rival directe. Amb aquest punt, aconsegueixen matemàticament la permanència a falta de dues jornades. Avui destaquem la primera victòria del mestre Rubén, que s'ha fet esperar. La meva més sincera enhorabona a tots els components del primer equip que han aconseguit mantenir un grup compacte, setmana darrere setmana, que els ha permès puntuar davant de rivals teòricament superiors; moltes felicitats! Podeu gaudir dels detalls al blog d'en Salvo.
Diumenge vinent, derbi intranscendent davant del filial del Foment.

Continuem amb les felicitacions: enhorabona al C, que també ha aconseguit la salvació, després de la seva victòria contundent, 7-1, davant d'un Montcada C lleugerament inferior. Tots els pesos pesants han aconseguit guanyar i, una vegada més, hem de destacar la figura de l'estrella mediàtica MA, que avui ha lliurat torre i alfil per acabar definint la partida; sensacional! El tercer equip estava configurat, possiblement, per estar a la part alta de la classificació, però s'ha de reconèixer que, una vegada han assumit que la seus esforços s'havien de centrar en salvar la categoria, s'han posat la granota de feina i ho han aconseguit amb molta solvència.

Ara el D: clàssic i victòria agònica davant d'un Foment D, a priori, molt superior. Amb aquest punt el quart equip abandona la darrera posició, però hauran de seguir lluitant per mantenir-se. L'heroi de la jornada ha estat en Jordi R. Batuecas, que els darrers mesos està experimentant una millora notable i avui ha sabut imposar-se a rival, rellotge i pressió, com els grans.

Però com tot no podia anar perfecte, algú havia de descarrilar. I hem estat nosaltres. Ja sabeu que, com a delegat, només miro de ser intervencionista en dos aspectes:

1. Jugar cada matx amb 10 jugadors (independentment del seu nivell)
2. El 5,5 és sagrat. Està prohibit rebutjar unes taules cercant una victòria personal quan aquest mig punt suposa la victòria grupal.

Doncs bé, avui a Sitges, hi hem anat amb nou. Per moments, durant la setmana, semblava que hi havíem d'anar amb vuit, agrair al "profe", José Miguel Hernández, la voluntat de venir a jugar amb nosaltres de desè tauler. Som un club i, en aquest cas, era prioritari garantir que el C assegurés la categoria i que el D seguís amb opcions; a la vista dels resultats ha sortit rodó, però clar, el que tapa la manta per sota queda a l'aire per damunt.
Anem al matx. Per fortuna, l'equip local ens ha tornat el favor, ja que el seu quart tauler no s'ha presentat i en Jordán s'ha adjudicat el punt. Una horeta després, jo, que havia aconseguit una posició còmode amb les peces negres, no m'he atrevit a entrar en una línia on guanyava un peó ja que la meva falta de desenvolupament al flanc de dama no m'ho feia veure clar i he demanat taules, acceptades per l'adversari després de les consultes pertinents: 1,5-1,5. Si hagués sabut com acabaria el matx, no m'hagués "esborrat" tan aviat, però és clar, si no sé ni jugar a escacs, imagineu-vos fer de vident. A partir d'aquí, partides que pintaven bé s'han torçat i viceversa: taules d'en Xavier, aquestes previstes, doncs de seguida s'ha arribat a un final molt simplificat. Inesperada derrota d'en Bañón i victòria d'en Codina, que ha sabut embolicar amb encert una posició inferior, tercera victòria consecutiva d'en Joan! No ha estat fi del tot el president, que amb peó d'avantatge, material que ha aconseguit després de fer gal·la de les seves arts de contratac, no ha pogut passar de les taules. Empat a 3,5 i tensió. Sorribas superior, Hernández prou bé, però carregat de temps i Cecili amb qualitat de menys a canvi de dos peons, en un final completament incert pels que no en sabem. En Sorribas, a base de tècnica, ha materialitzat el seu avantatge davant del delegat rival, mentre que "il professore" ha tingut una visió que l'ha portat a lliurar una peça sense cap mena de sentit (amb carinyo eh!), empès pel rellotge, enemic des de feia estona. Empat a 4,5 i tot en mans d'en Cecili. El final (i el matx) podia caure cap a qualsevol dels dos bàndols, i hem decidit no donar-li cap consigna, a veure què passava. Després d'unes simplificacions, en Cecili havia d'optar per capturar el darrer peó rival i aconseguir l'empat, però ha sobrevalorat el seu peó passat, ometent una línia de canvi de torres forçada que comportava la pèrdua del citat soldadet i, un fotimé de jugades més tard (encomiable la resistència del nostre veterà jugador), de la partida. Cap retret: des de fora tots les veiem molt bé, 4,5-5,5.

Xavier i Codina
Cecili Domínguez


Bañón i Hernández
Sala de joc majestuosa


Espectació a la partida decisiva
Domini del sol a Sitges

Felicitar al Sitges, virtualment salvat; per part nostra, ens la juguem davant d'un Prat que fa dues setmanes no havia puntuat i a hores d'ara, després de derrotar, de manera sorprenent, al Castelldefels, es posa amb dos i fa saltar totes les alarmes. Jo sempre desconfio d'aquests equips que semblen condemnats i, al tram final, posen tota la carn a la graella.
Des d'aquestes línies convoco al 10 de gal·la (tret d'en Jordán, que arbitra). Cecili, Sadurní, Petar, Andreu, Héctor, Sorribas, Xavier, Codina, Bañón+EL QUE NECESSITEM. Aquesta jornada, la prioritat és salvar al B.

Força Congrés!

dissabte, 10 de març del 2012

Equipo de investigación


Avui em desvio. D’aquí un parell de dies penjarem puntualment la crònica de la jornada, no patiu. Però resulta que aquesta nit de divendres no he sortit de casa i disposat a passar una vetllada de sofà i tele, que de tant en tant ve de gust, he començat a jugar amb el comandament. Com que no sóc gaire de Harry Potter, finalment m’he conformat sintonitzant Atrapa un Millón. Pare i fill han perdut 200.000 euros a la penúltima pregunta; llàstima per ells.

Fins aquí tot bé, acceptable, si més no. Però carai, just després començava Equipo de Investigación. No coneixia el programa i, la suma de la curiositat i l’absència d’alternatives interessants, doncs tampoc em va massa la boxa, m’ha portat a donar-li una oportunitat. “Operación Yéremi, retomamos la búsqueda”, o alguna cosa així. L’any 2007 va desaparèixer un nen a Canàries, concretament a la localitat de Vecindario, que als futboleros només ens sona a equip de 2ª B.
L’entradeta ja ha estat curiosa: “el caso que van a presenciar todavía se encuentra en fase de investigación, cualquier información que puedan aportar, por irrelevante que les parezca, puede ser de gran ayuda...” Després d’això, la posada en situació. Nen, fill de noia de 16 anys i noi de 14, evidentment acompanyats del seu aspecte físic. Com diria el professor Burguet, no podem justificar qualsevol intenció sota el paraigua de la subjectivitat inevitable. I amb aquesta introducció, l’equip del programa sap perfectament les sensacions que pretén crear a l’espectador (parella de criatures, d’aspecte, si em permeteu, “garrulillo”, inconscients, etc.). Però és que això només ha estat el preludi del que venia a continuació: un seguit d’induccions a l’acusació de diverses persones, amb l’afany explícit (si més no al meu parer) de portar a l’espectador a “posar la creu”, bé sigui al pare de la criatura, a l’ex parella de l’actual parella del pare o fins i tot al pobre avi que seu tranquil·lament al portal de casa seva. Amb la interlocució amb aquest home, s’ha fet pal·lesa una altra pràctica de l’equip del programa: treure “informació” aprofitant el baix nivell intel·lectual del subjecte en qüestió. Suposo que, si a qualsevol de nosaltres, la policia ens registra la vivenda, els de criminologia examinen de dalt a baix els nostres cotxes i, anys després, es presenta un periodista, emprant un to clarament acusatiu i ofensiu, no tindríem massa ànims per col·laborar, per no dir que l’engegaríem a dida. Però és clar, pobre home, no té res a amagar, doncs ensenya. El mateix amb tota la família, donant tota mena de detalls, segurament amb la creença que, aquest “reportatge” pot ajudar a la recerca, sense adonar-se’n que l’objectiu és ben diferent.
En aquest cas prefereixo que em titlleu de prepotent que d’hipòcrita, però jo considero que, un altre tipus de persona, probablement no es prestaria a aquesta mena d’espectacles.
Però al loro, que deia aquell: de qualsevol cosa es pot aprendre quelcom i, si el desplegament policial avui, cinc anys més tard de la desaparició, és realment el que apareix a la peça (deixeu-me que posi tota la “informació” que aporta aquest programa en entredit), llavors la meva indignació augmenta exponencialment. Sabia que amb els meus tributs contribuïa al finançament de cossos de seguretat municipals, sempre a punt per multar-me (de vegades encertadament, que consti també), nacionals i estatals. Ja sabeu que no hi crec en aquest Estat, però els tributs m’obliguen a pagar-los, com a tots. Doncs avui he après que, aquests cossos de seguretat destinen, passats cinc anys (vull remarcar-ho), un fotimé d’agents de totes les especialitats a fer batudes per terra, mar i aire per veure si sona la flauta.
D’acord, no tinc fills, com a mínim per ara; no sé el dolor que deu suposar perdre’n un, etc, etc. però, i si destinéssim tots aquests recursos a protegir vides que poden córrer risc o a capturar gent que no mereix gaudir de llibertat? En economia de seguida et diuen que tot té un cost, un cost d’oportunitat. No vull ser avantatgista, però si el cost d’oportunitat de desarticular una banda de narcotraficants, per posar un exemple, és aparcar la recerca d’un nen que va desaparèixer mitja dècada enrere, jo, amb el meu cor de pedra, signo.

La peça acaba amb un mini-recopilatori: “el día que desapareció llevaba estas gafas, esta camiseta y se lo llevaron en este coche”, afegint un telèfon per a la col·laboració ciutadana. Tot plegat, tractant de donar una imatge de seriositat i/o utilitat. I jo em pregunto: equipo de investigación? Què dimonis han investigat? La policia ha investigat, amb més o menys encert, ells no han aportat més que falses insinuacions, fent allò que tant agrada en aquest (i aquell) país, penjar etiquetes i/o jutjar a gent sense motius. Suposo que això es deu catalogar com a periodisme d’investigació, què voleu que us digui, servidor paga més a gust els seus calers per al manteniment i la promoció dels mitjans de comunicació públics, on per ara no he trobat creacions d’aquest caire, que a aquests cossos de seguretat, altament professionals, escassament eficaços.

Feta la crítica, el meu més sincer condol a la família, acompanyada d’una recomanació: obriu una miqueta els ulls i no permeteu que, d’una situació dramàtica, alguns en treguin suc.

diumenge, 4 de març del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: sisena ronda

CONGRÉS 4-CATALÒNIA 6
CONGRÉS B 7-ATENEU BARCELONÈS 3

A LA VORA DELS OBJECTIUS

Sort diferent pels dos primers equips del Congrés en llurs enfrontaments directes de cara a assolir l'objectiu de mantenir la categoria. Tot i la derrota de l'A, el balanç final és positiu, doncs el primer equip manté la distància d'un punt i mig respecte la zona de descens, mentre que els del B també obrim una escletxa d'un punt.

L'encontre davant del Catalònia ha trigat en decantar-se, i quan ho ha fet, ha estat a favor dels visitants. Les derrotes d'en Viñals i l'Alonso pel darrera, afegit a un nou episodi del via crucis en que s'està convertint aquest per equips pel mestre Rubén, han condemnat al Congrés a la derrota. Afortunadament diumenge tindrem un nou match ball per certificar la permanència davant del Vilafranca.

Al blog d'en Salvo trobareu més detalls sobre l'encontre.

Pla general de la sala de joc
Tempesta a la vista; el mestre es tapa

Per contra, els del B hem gaudit d'un matx inesperadament plàcid davant de l'Ateneu Barcelonès. A diferència de l'any passat, enguany hem fet valer la nostra superioritat d'ELO, evitant ser sopresos per aquest grup de jugadors veterans que, tot i tenir poca puntuació, han demostrat en diverses ocasions que poden amargar el matí a qualsevol.
Victòria d'en Cecili al primer i d'en Petar al tercer, dos valors segurs. Taules del presi, assegurant que el seu adversari "s'havia defensat bé". També ha empatat un clàssic, en Sadurní, reforç de luxe aquest matí. El 4-1 l'ha signat en Sorribas. En Jordán estava millor, en Javi també, mentre que en Codina, avui sí, havia lliurat material i en Bañón jugava una posició incerta. Com que en Jordán guanyava, he cregut oportú oferir taules per assegurat el matx, tot i que crec que gaudia d'una posició lleugerament favorable. El meu adversari les ha acceptat, mentre que en Jordán no ha perdonat: punt al sarró. De cara a possibles desempats convenia sumar el màxim de punts possible: ho ha fet en Codina, avui plenament satisfet ja que s'ha desfet d'una torre per acabar definint amb èxit, mentre que en Xavier, després de gaudir d'un peó d'avantatge des de que ha sortit de l'obertura, s'ha deixat una forquilla i qualitat, encara bo que entre el peó de més i la posició tancada, ha pogut salvar mig punt. Mig punt que, d'altra banda, se li ha escapat a en Benici Bañón, després de tenir avantatge material en fases anteriors de la partida. Al final un 7-3 que s'haurà de refermar d'aquí a dues setmanes davant del Prat. De totes maneres, primer hem de visitar al Sitges B, rival superior contra el que mirarem de treure quelcom positiu.

Sadurní i Petar
Xavier: ...c6??, Cb7.

Derrota del C davant del Catalunya D per 5-3. Només l'Alberto i en Bascuñana han estat capaços de guanyar en un encontre on els locals han fet valer la seva lleugera superioritat de rànquing.

El D ha perdut davant del Vila Olímpica, en un matx on el Congrés ha presentat a només set jugadors. Encara no disposem del detall de l'acta.



Diumenge més!