diumenge, 30 d’octubre del 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt

Bona tarda congressistes!

Us escric des de la localitat nord-catalana d'Illa de Tet. Una expedició de quatre jugadors, composada per l'Emili López, els germans González i un servidor s'ha desplaçat fins a aquest bucòlic indret per pendre part al primer festival d'escacs organitzat pel modest i entranyable club local, que amb en Charles López al capdavant, mostra força iniciativa. Estic segur que, si segueixen així, en uns anys escalaran posicions dins de les categories territorials corresponents a la Catalunya del nord.

Congressistes preparant la partida
L'organització del torneig és magnífica; la sala de joc, un poliesportiu perfectament acondicionat per practicar el joc de les seixanta-quatre caselles. El que no juga bé aquí és perquè no en sap. Els jugadors han estat distribuïts en quatre grups segons el seu ELO, essent els tres primers lliguetes de deu jugadors mentre que el D es juga per sistema suís amb tots els jugadors restants.
Mentre us dedico aquestes línies s'està disputant la cinquena ronda.



En Xavier escalfant amb...
...el cronista!!
Els González, concentrats
Per ara el paper dels congressistes és més que discret:
  • L'MA González (grup B) està lluitant per sumar el primer punt, despres de quantre "rosques".
  • En Xavier (grup B) ha sumat 1,5 punts, després de començar amb 0 de 3, una victòria aquest migdia, seguida de les taules amb l'Iscle, un noi lleidatà molt trempat amb el que hem fet amistat.
  • L'Emili (grup D) no té pietat dels seus joves rivals i ja suma 3 punts; per ara, és el que millor ho està fent.
  • Servidor (grup A) està patint el savoir faire des échequiers français, després que quatre dònuts, ara sumo el primer punt arran de la retirada d'un altre jugador català per problemes d'ansietat. Paradoxalment, he jugat la meva millor partida davant d'un jove jugador francès que em treia 250 punts (finalment se m'ha escapat), mentre que contra els jugadors que teòricament tenen un nivell similar al meu, estic patint força.
L'Emili s'enfronta a joves rivals
Anècdotes, rialles i timbes nocturnes de pòquer completen la nostra missió. No sé si millorarem el nostre nivell de joc, però com a mínim mostrem progressos en l'escàs domini de la llengua veïna.

A destacar la manera com vàrem moure cel i terra per cercar un establiment on poguéssim seguir l'esdevenir del Barça-Mallorca... no crec que tothom pugui dir haver aconseguir que un local francès deixi de veure rugbi, esport nacional, per fer-nos contents, però és que Messi, tot i estar en crisi, és molt Leo! Qui ha guanyat pírricament per la mínima aquesta setmana?


Sí, finalment ho vàrem aconseguir!
Nôtre hebérgement

Demà, si puc, us escric unes línies abans d'afrontar la ronda final de dimarts pel matí. Podeu trobar més informació sobre el torneig clicant aquí i aquí.

Salut escaquistes!!
 
Héctor



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada