dimecres, 2 de novembre del 2011

Festival d'échecs à Ille-sur-Têt: dernière journée

Bona nit congressistes!


L'expedició de malalts ja ha tornat de terres franceses. Competitivament, amb l'excepció de l'Emili, la missió ha estat un desastre amb majúscules, ara bé, crec que tots quatre hem tornat amb un grapat de bones experiències que, de ben segur, paliaran tot l'ELO que ens hem deixat pel camí.

Finalitzada la darrera partida, és moment de fer l'u per u:

Tot i el seu nom, la sala no ha donat sort als jugadors catalans
  • Emili López (grup D): DECIDIT Fent gala d'un joc sense complexos, l'Emili ha combinat partides contundents amb alguna derrota per excés d'optimisme. Després d'imposar-se a la darrera ronda, aconsegueix 5 punts sobre 9 possibles que l'alcen fins a la dotzena posició final. El campió ha estat Yann Klemens Raugeneau. Podeu consultar els resultats del grup D, l'únic que s'ha disputat per sistema suís, aquí.
  • Marco Antonio González (grup B): APAGAT El seu talent no ha fet acte de presència durant aquests quatre dies, els seus incodicionals confiem que aviat retrobi el seu millor nivell. Finalment ha sumat l'únic mig punt davant del seu germà Xavier. Aquí podeu veure la classificació, encapçalada per la jove promesa local Dimitri Lagarde, que ha mostrat un nivell de joc gens habitual en un nen de deu anys; enhorabona. 
  • Javi González (grup B): DESCONCERTAT La derrota a la primera ronda per culpa del telèfon mòbil quan tenia opcions de puntuar davant del finalment campió, Lagarde, de ben segur que va fer perdre el nord a en Xavier, incapaç de retrobar el seu millor joc. Una victòria i dues taules són un bagatge molt pobre per un home cridat a estar a la part alta del torneig.
         
    Sala d'anàlisi
  • Héctor Hernández (grup A): AVANTPENÚLTIM I és que desrpés de cultivar una victòria per set rosques, el més sorprenent és que encara hi ha hagut algú a qui li ha anat pitjor que a mi, jugador retirat de banda. Joël Linet m'ha permès sumar l'únic punt, alhora que evitar la cullera de fusta. D'entre les derrotes, remarcar que paradoxalment vaig tenir al campió, Vianney Domenech, contra les cordes, mentre que també he donat guerra davant d'en Lacroix, jugador que em treia gairebé 300 punts. Per contra, la gent que teòricament estava al meu nivell m'ha vençut sense massa problemes. Sé que revisant el quadre del grup A pensareu que estic grillat, però no he marxat del tot ensorrat, més aviat amb ganes de tornar en una segona edició i fer un paper més digne.
Lacroix-Hernández, en segon pla
El cronista comenta la partida amb l'Iscle
Veient això tots hem considerat que ens falta molta preparació. Hem comprovat que jugadors de nivell teòricament similar al nostre ens han anat cardant amb relativa comoditat; això reforça la necessitat tant de rebre classes, com d'analitzar les partides pròpies de manera detinguda, repassar els errors i mirar de no repetir-los; sinó no hi haurà manera.

Poder que ens dediquem al pòquer

Detall de l'organització
En la vessant positiva diverses coses. Per damunt de tot destaco la meravellosa organització, pendent de tots els detalls, així com de la comoditat dels jugadors, especialment dels foranis. Tanmateix, és una realitat que viatjant es coneix gent interessant. Reunits estàvem quan va apareixer del no res l'Iscle, un jugador lleidatà que aprofitava una visita a la seva mare per jugar el torneig. Des del primer moment es va integrar com un congressista més, compartint intendència a l'hora de dinar i donant-me un cop de mà per arribar allà on no ho feien les meves pírriques nocions de francès. Competitivament ha participat al grup B, finalitzant amb uns més que dignes 4,5 punts. També destaco, l'àrbitre, en Charles López, un home entusiasta amb tot el que organitza i amb el que he acordat un match internacional d'anada i tornada entre jugadors del Congrés i un combinat del Rosselló. En breu penjaré les bases d'aquest encontre que es disputarà entre els mesos d'abril i maig. No voldria oblidar-me de l'amabilitat i disposició tant de la gent que treballava a la sala, com dels gestors del càmping on ens hem allotjat, així com de la majoria de jugadors. Per part meva, si m'ho puc fer venir bé, tornaré a jugar aquest torneig, i em sembla que no seré l'únic.

Fins aviat!
Héctor






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada