diumenge, 5 de febrer del 2012

Campionat de Catalunya per Equips: segona ronda

MOLLET 5-CONGRÉS 5
CORNELLÀ B 5-CONGRÉS B 5

Els dos primers equips del club es jugaven bona part de les seves opcions de permanència davant de rivals directes. Tal com han anat els encontres creiem que, en ambdós casos, s'ha sumat mig punt més que perdre-se'n mig.

L'A jugava a Mollet contra un conjunt que presentava un ELO pràcticament idèntic al nostre, amb l'excepció al primer tauler on el MI Luis Rojas avantatjava en gairebé 200 punts al nostre mestre, en Rubén, que s'ha adormit i per poc no arriba a temps de disputar la partida. Per la informació que m'ha transmès el propi mestre, el matx ha acabat situant-se 4,5-3,5 pels locals, amb la partida d'en Llopis perduda i en Carlos Oliver remant, amb peó de menys, per aconseguir el mig punt que faltava si no volíem marxar amb el sarró buit. Després de confirmar-se la derrota d'en Llopis, en Carlos ha jugat de manera magistral, tot i la pressió del rellotge, per acabar recuperant el peó i aconseguir l'anhelat empat. Tot i que trobareu una crònica més detallada a "Escacs i escacs", blog d'en Roger Salvo, m'agradaria destacar el bon moment que atravessen en Pere Martínez i en Xavier Sagués, dos punts per ells. A l'altra banda hi tenim en Rubén, que enfrontant-se a monstres escaquístics, encara no s'ha estrenat. Avui li ha costat treure's la son de les orelles i, quan se n'ha volgut assabentar, li faltaven galledes per evaquar aigua; victòria còmode per en Rojas, tot i que estic convençut que més d'un jugador titulat acabarà patint el seu saber fer.
Vull remarcar també el mèrit del Club d'Escacs Mollet: fa un parell de temporades es va enfrontar amb el nostre segon equip a Preferent i ara juga dues categories més amunt. Un bon treball de pedrera amb joves com en Jordi Bals o en Cristian Fernández que està donant els seus fruits.
Per part nostra, la setmana que ve rebrem al Sant Andreu: amb 1,5 de 2, els jugadors congressistes es podran pendre aquest matx com un regal, tot i que en més d'una ocasió, com la setmana passada, han demostrat ser un conjunt perillós per als rivals més forts.

Tecnologia punta a Cornellà

Els del B estàvem obligats a puntuar a Cornellà. A priori el conjunt local era lleugerament inferior a nosaltres als primers taulers, per bé que han alineat un deu molt compacte, amb només 120 punts de diferència entre el primer i el desè jugador. L'encontre ha estat una mica boig: se'ns han escapat partides on gaudíem de superioritat i hem sumat més del previst en altres.




Sala de joc
Derrota ràpida d'en Xavier, famolenc, al setè escaquer, s'ha cruspit un peó àmpliament compensat i en Peris ha sabut rematar l'avantatge. Poc després, sorpresa. En Codina, que estava collant molt al rival, ha errat al combinar i pel que sembla s'ha penjat una torre, afortunadament, poc després, en Jordán aconseguia el punt que suposava el 2-1. No puc detallar-vos massa com han anat les partides perquè aviat m'he carregat de temps, però mentre en Lucas i en Bañon perdien, en Petar, avui sí, s'ha imposat al duel búlgar (pressumptament) que ha esdevingut al segon tauler. Magnífic també en Cecili, imposant-se amb les peces negres, situant així el 4-3. Aquí en Sorribas ha rebut una oferta de taules que hem valorat, doncs en aquell moment la meva partida s'encaminava cap a la igualtat mentre que el presi gaudia d'avantatge. Afortunadament, en Joan ha decidit seguir jugant i finalment ha pogut aprofitar una errada de l'Alquézar per col·locar l'empat. Poc ens ha durat l'alegria, doncs l'Andreu s'ha equivocat i ha acabat perdent, 5-4 i jo obligat a forçar un final on no tenia opcions de victòria, amb l'afegit d'haver de disposar únicament dels 30 segons d'increment per cada moviment. Al capdavall, millor així: en 30 segons tinc menys temps per cagar-la que en 30 minuts. Després de desestimar la repetició d'escacs que m'oferia el rival (cosa que, en aquella posició, no hagués fet en competició individual), he decidit entrar en un final de torres aparentment inferior, però amb peons passats per tots dos; total, fer taules i palmar suposaven el mateix. L'embolic m'ha anat bé per aconseguir que el meu rival es sumés als destrets de temps i, quan després d'un seguit de jugades discutibles per ambdós bàndols, érem a dos moviments d'arribar a una posició de taules mortes, m'he posat la mitja al cap, he tret la pistola i el temps del meu adversari s'ha esgotat. Mig punt ben patit, però que, tal com han anat les partides, considero que ha reflectit la realitat de l'encontre.

Bañón i Lucas
Petar i Cecili


Jordán i Andreu
Acta
El problema? Que convenia aconseguir el punt sencer, ja que les dues jornades següents ho tindrem magre per sumar. Per començar, diumenge vinent ens visita el Sant Martí B.

Derrota contundent del C a casa davant del Peona i Peó E per 2-6. Deixant de banda la força d'un conjunt jove i compactat, homes com en Frare han notat la inactivitat escaquística. Si a això li sumem que, en aquesta ocasió, la nostra estrella mediàtica no ha pogut aparèixer, ens trobem amb un enfrontament clarament decantat des de bon matí. A veure si diumenge que ve, a Parets del Vallès, hi ha més sort.

El D encara ha donat la cara davant del Comtal C, molt més fort que nosaltres. Cada equip només ha presentat set jugadors, d'aquí l'èmfasi que faig sempre en la importància d'anar-hi amb vuit, doncs en aquesta categoria es una bona manera de guanyar partides i, consegüentment, assolir els objectius. Meritòries taules d'Andreu Herrerías al segon tauler i, sobretot, victòria d'Alujas pare davant d'un jugador més fort. Finalment, 2,5-5,5. La setmana vinent es veuran les cares amb el tercer equip de l'Ateneu Colon.

Fins diumenge malalts!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada