Campionat de Catalunya per Equips: cinquena ronda

CONGRÉS 7-ATENEU COLÓN 3
CONGRÉS B 5,5-MOLINS DE REI 4,5

Matí rodó pel Congrés després que els seus tres primers conjunts han aconseguit el punt sencer en llurs encontres. Era una jornada decisiva, de les que marquen l'esdevenir de la temporada i, avui sí, no hem fallat.

El primer equip rebia a l'Ateneu Colón, club amb passat recent a la Divisió d'Honor. Els del Poblenou estan disputant aquest campionat amb força baixes, fet que ha afavorit les opcions dels nostres. L'encontre s'ha guanyat als darrers taulers, on érem sensiblement superiors. Per dalt, els mestres catalans han entaulat les seves partides, per bé que en Rubén no ha pogut estrenar-se i ha afegit una nova rosca a la seva col·lecció que ha permès als visitants maquillar una miqueta el marcador, 7-3 finalment. Un encontre disputat de manera intel·ligent que permet obrir una escletxa de un punt i mig respecte a la zona de descens. L'objectiu, doncs, és a tocar de dits però s'haurà de consolidar davant del Catalònia, rival directe, diumenge vinent.

Al blog d'en Salvo trobareu més detalls sobre l'encontre.

Més hem hagut de patir els del B. Les primeres partides han trigat en finalitzar i, a més, ho han fet amb resultat negatiu. El 0-3 després de les derrotes d'en Xavier (avui amb qualitat de menys), en Lucas i en Sorribas feia pensar en el pitjor. A les que restaven en joc, incertesa. Afortunadament, si aquesta incertesa és búlgara, tens força números que el punt acabi al teu sarró; victòria de la millor versió d'en Petar, així com del president; sembla que avui ha tingut la sort que li ha mancat en altres rondes. Perdia en Cecili al primer escaquer, assegurant que, a partir d'ara, jugarà e4, abandonant el seu joc posicional característic. Encara bo que un Bañón en ratxa ens ha tornat l'esperança, mentre que, el dia que més el necessitàvem, ha aparegut en Codina. Només he fet un cop d'ull a la seva partida en tot el matí: avui no havia lliurat res, ni tan sols un peó (material que, recordem, ell no conta), i quan en Joan es resisteix a aquesta temptació, acostuma a guanyar. Així ha estat, col·locant el 4-4 al lluminós, d'acord, a l'acta (hem fet reformes, però no arribem a tant!). Restàvem en Jordán i jo. En Josep Maria, amb qualitat de més, semblava que s'havia d'imposar, només havia d'anar amb cura amb el rellotge (de la mateixa manera que el seu adversari), mentre que jo, després d'una partida on he gaudit d'un notable avantatge d'espai, no he gestionat bé el temps i estava immers en la bogeria dels 30 segons d'increment en un final de cavalls inferior, després que el meu veterà adversari aprofités les meves imprecisions per trobar una ruptura alliberadora al flanc de dama. Després d'unes simplificacions, he demanat taules; lògicament rebutjades, doncs al tauler del costat el signe de la partida era clar. Pocs minuts més ha necessitat en Josep Maria per materialitzar el seu avantatge, com a mínim havíem assegurat l'empat, però el meu final era d'allò més incert. Afortunadament en Pere Camps ha decidit entrar en una línia on he aconseguit l'empat còmodament; tenia una altra continuació que, com a mínim, me'ls hagués posat per corbata... partida discreta per part del cronista en el duel de delegats que, com a mínim, ha servit per lligar una victòria patidíssima. Que no s'acostumin els companys a aquest nivell de fiabilitat a l'hora de tancar matxos; si depenem de mi, perill ;-).
Tot i la victòria, el Congrés B no surt de les posicions de descens, però com a mínim no ens despengem. Un quàdruple empat a 2 ens situa en vuitè lloc, ja que per ara tenim el pitjor desempat. Crec que les opcions de salvació passen per guanyar a Ateneu Barcelonès i Prat, rivals directes; tot el que no sigui això, olora a Primera Provincial. Diumenge que ve primera final, davant els veterans de l'Ateneu, que tot i que no tenen massa rating, l'any passat ja ens varen donar un bon correctiu.

El C ha estat molt seriós davant del mateix filial de La Lira. El marcador, contundent, 2,5-5,5. Victòries d'en Sapiña, Frare, Jordi R. Batuecas i d'en Marcelo. El detall màgic de la jornada ens l'ha regalat el coordinador, estrella mediàtica, icone i ànima màter del tercer equip, l'MA González quan, "magistralment", ha lliurat una peça per forçar unes taules en un final on tenia les de guanyar: un primer tauler sòlid de totes totes! És innegable que havia fixat l'objectiu en l'empat i no se li ha escapat: on posa l'ull, posa la bala :-).
Considerant que a la Segona Provincial només baixa el desè classificat, amb aquests dos punts el nostre tercer equip ja està virtualment salvat, fet pel que ara podrem destinar més recursos al quart.

Els del D avui tenien un matx impossible davant del Sant Josep B. Tampoc els hi ha anat malament del tot: 5,5-2,5. Remarquem les victòries d'en Herrerías (excel·lent campionat) i d'en Romero pare davant de rivals molt superiors. D'altra banda, en Paco ha esgarrapat el primer mig punt de la temporada, també contra un adversari que li treia més de 200 punts d'ELO; enhorabona!

Diumenge que ve més!