CONGRÉS 1,5-TORDERA 8,5
CONGRÉS B 7-ESCOLA D’ESCACS DE BARCELONA B 3
DESFETA DEL PRIMER EQUIP I VICTÒRIA CÒMODA DEL
B
Els que no han estat gaire il·luminats han
estat els companys del primer equip. I és que el tercer factor característic de
primera ronda és la necessitat dels nostres veterans d’anar lubricant els
engranatges escaquístics, en repòs durant un any, en la majoria dels casos.
Això sí, per experiència us dic que, quan agafen la velocitat de creuer, es
converteixen en un equip d’allò més compacte, capaç d’amargar-li el matí a
qualsevol. Avui el Tordera, diguem-ho clar, ha guanyat sense baixar del
l’autobús. El resultat final reflecteix amb precisió el matx: control absolut
per part dels visitants, que no han perdut ni una partida. Només en Pere
Martínez, en Fermí i en Camacho, novetat enguany, han aconseguit signar
l’empat. El primer equip encara l’enèsim repte: aconseguir la salvació amb les
baixes del mestre Rubén, a l’exili, i d’en Llopis. No es descarta que
l’actuació del nostre coordinador, president, administrador de loteria i
cobrador del frac, Frederic Andreu, aconsegueixi que apareixin, com a factor
sorpresa, en el moment menys esperat.
Els del B hem complert davant d’un rival
directe per assolir la permanència, el segon equip de l’Escola d’Escacs de
Barcelona, entitat tan lloable pel seu triomf a la darrera edició del Campionat
de Catalunya per Equips (enhorabona!!) com per mirar d’introduir a la meva progenitora
al món dels escacs.
Ben aviat han caigut les primeres victòries
als darrers taulers: en MA, fitxatge desitjat pel delegat des de fa més d’una
dècada, definia aprofitant una errada adversària, mentre que en Bañón aquest
any ha començat ‘on fire’, ja que una bona combinació li ha valgut una torre i
la partida. Seguint el quart comú denominador, un servidor ha aconseguit el tercer
punt. Aquest diu que la primera partida del campionat serà un despropòsit entre
jugadors rovellats que acabarà caient al teu favor. Efectivament, després de
deixar-me un peó que el meu adversari no ha volgut veure, un enroc del negre en
el moment menys oportú m’ha concedit facilitats per anotar-me la victòria. No
descarto acabar-me convertint en un jugador de ‘primera ronda de per equips’. També
en Codina ha començat fi el campionat, imposant-se amb les peces negres, que
mai és fàcil, tot i que em sembla que a en Joan això, com els peons, tant li
fa. L’única derrota l’ha signat en Sorribas, però el cinquè manament apunta que
acabarà disputant el trofeu Alekhine mercès a la seva solidesa. La primera
partida, també, per anar engranant. El gallec Montes no ens ha deixat temps per
plorar la marxa d’en Petar i, collant al més pur estil del búlgar, ha col·locat
el 5-1.
Minuts més tard ha acabat l’Andreu amb unes
taules, per sentenciar. Entre el seu adversari que li oferia i jo que li feia
agafar per tancar el marcador, s’ha atabalat. No cal dir que no m’ha fet falta
posar-li la navalla al coll perquè les signés. Restaven tres partides, només
transcendents per l’ego personal, que per un escaquista no és poca cosa. En
Xavier ha mirat de forçar un final d’alfils de diferent color, encara amb
torres i opcions. Entre que no ha estat fi del tot i que el seu jove adversari
s’ha defensat amb encert, taules. Al primer tauler, sisena premissa de primera
ronda: en Sadurní signava les seves taules, davant d’un fort jugador com en
Moravich, unes hores després d’entrar a la sala amb gest de dir: “avui perdré
en 10 jugades”. Cada any va de víctima i després no para de sumar de mig en
mig! Estem d’enhorabona per haver recuperat en Josep al primer tauler, tota una
garantia. El darrer en acabar ha estat en Jordan, aconseguint taules en posició
complicada contra la WIM Elisabeth Moreno. Poder podia aconseguir quelcom més,
però el rellotge jugava a favor de la visitant.
Victòria imprescindible per encarar el duel
contra el Maragall sense urgències. La categoria és dura i la majoria de rivals
superiors, però confiem en aconseguir la permanència. S’ha de reconèixer la
bona gestió de l’Andreu a l’hora de reforçar la plantilla, gens fàcil després
de perdre homes com en Climent o el propi Petar.
El C avui descansava, mentre que els del D,
que aquest any cerquen recuperar la categoria perduda, s’han imposat per 1-3
davant dels joves del Peona i Peó G, per bé que en J.J., avui derrotat, no
estava del tot satisfet amb la seva actuació. L’E i l’F jugaven contra filials
de la Lira. L’E, composat per joves congressistes, ha perdut 3,5-0,5, mentre
que l’F ha guanyat per la mínima.
Fins la setmana que ve!
PD: per manca de temps, aquest blog es troba a la UVI de manera indefinida. Aniré penjant les cròniques del Per Equips, però podeu trobar fotografies, classificacions i un seguiment molt més complet i acurat de l'esdevenir del nostre club a la web del Congrés, als blogs d'en Roger Salvo i d'en Joan Codina o a la pàgina web d'en Josep Sadurní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada