I Open Ciudad de Albacete Sub-2300

Amb el regust amarg de la derrota davant del Reial Madrid, que ens deixà sense lliga, combinat amb l'eliminació a mans d'un Chelsea que només va necessitar xutar tres vegades a porta en cent vuitanta minuts per eliminar-nos, quatre jugadors del Club d'Escacs Congrés emprenien el seu viatge cap a Albacete, el mateix dia que es desvetllava la incògnita amb la que ens han torturat durant tota la temporada: el futur d'en Pep Guardiola.

Cap a l'escorxador

Passaven uns minuts de les set del matí quan l'expedició sortí des de la seu social del club que els ha vist créixer i formar-se, encara que malament, com a escaquistes. Els González Muelas (Xavier i MA), els Hernández Funes i un fotimé de bosses feien que el vehicle dessignat per dur a terme la missió, un Ford Focus força atrotinat, anés ple fins a la bandera. Comandats per la intel·ligència del GPS, els quatre congressistes van arribar a destí en poc més de cinc hores, sis si afegim la pausa obligatòria per esmorzar. Com que no tot podia ser perfecte, entre València i Albacete, concretament a Requena, l'expedició va ser detinguda per la Guàrdia Civil, al detectar un cotxe-radar, que evidentment són obviats pel GPS, un lleuger excés de velocitat que suposà una recepta groga més per al xofer.

Divendres migdia, just s'estaven acomodant a les seves habitacions quan, a través de l'autonòmica de Castella la Manxa, els congressistes seguiren la roda de premsa on en Pep deixava clar que no seguiria. Quan va finalitzar la connexió, cercaren un lloc per dinar i agafar forces de cara a la primera ronda, programada per les 18 hores. Abans de dinar, reben una trucada: Tito Vilanova agafarà les regnes del primer equip. Definitivament en Pep, no en té prou amb les guardiolades per fer com en Johan, sinó que ara també vol fotre mà des de l'ombra. Em sembla encertada la decisió de no continuar, si ell percep que ja no és possible que els jugadors se'l creguin com el primer dia, però en aquest cas no té massa sentit que s'encarregui de l'equip un home que porta tant temps com ell convivint amb els jugadors. Dit això, evidentment espero equivocar-me i que el Barça d'en Tito s'acosti, iguali o millori els registres dels darrers quatre anys.

Però va, per unes línies anem a fer veure que ens tiren més els escacs que el futbol, per coherència amb el blog. A l'hora de dinar el mestre Rubén deixava les coses clares als González: no li servia qualsevol bar, ell de "lechón parriba". Finalment vàren trobar el punt intermig: un més que correcte menú de deu euros. Havent dinat i després de la pertinent migdiada, els quatre jugadors del Congrés confirmaven la seva presència al Palau de Congressos d'Albacete, seu del torneig i pressumiblement mostra de la construcció indiscriminada de dubtosa utilitat. Vinga, no ens queixem, que com a sala d'escacs ens va anar de perles.

El mestre cultiva el seu setè punt

A les 18h, puntualment, començava la primera ronda: pel que fa als congressistes, dues sorpreses: el mestre Rubén perdia amb un jugador de l'Once que no arribava als 1900 FIDE mentre que, en Xavier va definir amb contundència una partida molt treballada davant del MF Aurelio Vila Dupla. En Xavier és un jugador capacitat per derrotar a jugadors titulats quan té el dia, llàstima que no és capaç d'apuntalar-ho amb una mica més de regularitat, per aconseguir que el seu rànquing així ho reflectís. D'altra banda, l'MA i el cronista, avui més aviat narrador, van fer bons els pronòstics, aconseguint dues "derrotas buenas" davant de rivals superiors. Tot i que vaig aguantar tot el que bonament vaig saber, l'adversari del que us escriu, MF Peña, va catalogar de bogeria el fet de que el negre no enroqués en una siciliana Scheveningen, ja que d'aquesta manera jugava amb torre i alfil de menys; la meva resposta va ser clara: "no estoy loco, soy muy malo". Bon paio aquest mestre fide, que lluny de la suposada arrogància d'alguns jugadors titulats, em va donar quatre nocions sobre l'esquema jugat, aconsellant-me posar-lo en pràctica en partides contra rivals més assequibles.

Aquell vespre els missioners varen debutar al buffet lliure: a veure si m'explico, varietat en microestructura, repetició en macroestructura. Desxifro: cada dia hi havia el mateix però l'assortiment era variat. Aigua i vi inclosos, que som catalans i això és mira. En línies generals, superior al nivell mig del buffet d'hotel, tot i que això es relatiu. A taula confluïen diversos estats d'ànim: el mestre, després de la derrota, veia allunyar-se el seu botí, mentre que en Xavier es mostrava eufòric, confiant en que aquell jugador que va arribar al primer equip, estava a punt de tornar, de recuperar la guspira. MA i Héctor es mantenien a l'espectativa; la seva lliga començava dissabte.

L'MA medita el seu cop màgic

I dissabte al vespre tot era al seu lloc: el mestre, amb 2 de 3, havia iniciat l'operació submarí; en Xavier no va poder puntuar davant de rivals superiors, per bé que al matí gairebé ho aconsegueix, 1 de 3; l'MA va poder esgarrapar mig puntet, mentre que l'Héctor sobrevivia després de guanyar a una jove rival i perdre, durant els destrets de temps, contra un jugador cridat a acabar a les primeres posicions. Diuen les males llengües que els congressistes van ser caçats aquella nit a un local del centre d'Albacete, concretament al pub "Malecón". Els quatre jugadors es van afanyar a desmentir aquesta infàmia, assegurant que a les dotze de la nit es trobaven a la seva habitació, tal com indica el codi intern i no descarten empendre accions legals vers el difamador.

La jornada dominical començava a marcar els objectius de cadascú: el mestre, després d'imposar-se pel matí, va haver de tirar de la seva versió més defensiva (i afortunada) per aferrar-se als llocs capdavanters, rascant unes taules per la tarda en una partida on es trobava en clar desavantatge. Estem segurs que aquí va començar a forjar el seu podi final. En Xavier victòria pel matí i derrota per la tarda, mentre que el seu germà es situava a rebuf, amb els mateixos registres. Pel que fa a l'Héctor 2 de 2, tot i que el segon mercès a la incompareixença del seu adversari, que en un torneig tan compacte, no negaré que s'agraeix, més quan te'n pots anar a seguir la final del Godó.

En Xavier, entre el jovent als darrers taulers, hàbitat congressista

Dilluns. Ens trobem a l'etapa crítica, quan es comencen a concretar les actuacions d'uns i altres. L'equivalent al mes de març a la Lliga o al "10 laps remaining" a la fórmula 1. 1,5 de 2 pel mestre, que per la tarda va tenir a bé guardar la roba i assegurar l'empat per col·locar-se amb 6 de 8 a falta de dues rondes. En Xavier 1 de 2, mentre que l'MA va estar molt gran: després d'imposar-se a la matinal, per la tarda, quan estava a punt de derrotar a un jugador amb força més rànquing, li va oferir les taules per no disparar-se a la classificació i poder atacar al seu germà Xavier el darrer dia, més a prop de la meta. L'Héctor, per la seva part, va disputar una entretinguda partida amb el MC Herms: després de muntar un atac a l'enroc llarg infructuós, el jugador de Granollers no es va defensar correctament (havia de retornar una qualitat i quedava superior) i, quan l'Héctor havia aconseguit un final guanyat, va aparèixer el fantasma de la bandera, que li suposà la pèrdua d'un alfil net i de la partida. Cert que el meu lliurament de peça va ser digne del pitjor Codina, però també s'ha d'admetre que dins de les meves limitacions, vaig poder embolicar la posició fins a quedar guanyat, per acabar fent el "canelo". Com que els González pressionaven, per la tarda, amb les peces blanques davant d'un rival superior, vaig fer mans i mànigues per extreure mig puntet amb èxit.
Després de la jornada, els capitans es varen reunir i varen decidir respectar la normativa: el mestre volia afrontar les dues jornades restants en plenitud de condicions, mentre que el xofer, que es fa gran, no es veia en cor de no dormir, jugar dues partides i conduir de nit fins a Barcelona.

Preparant la darrera ronda

Bona nit Xavier

Cop moral per als paparazzi que van perdre la nit davant de l'Hotel Beatriz, cercant una nova exclusiva que acabés amb la carrera dels nostres escaquistes. D'això res: els González, 1 de 2; finalment a l'MA no li va sortir bé l'atac i tot i que ambdós van finalitzar amb quatre punts, el gran (encara que ara exhibeixi la seva versió "sílfide") va mantenir la posició, corroborada amb la foto-finish del desempat. Per la seva banda, "thebadfunes" va guanyar pel matí després que al seu jove rival, un nano de Gandia amb opcions per guanyar el sub-14 li sonés el mòbil quan tot just estaven a l'obertura. No vaig reclamar res i li vaig mostrar a l'àrbitre la meva voluntat de jugar la partida, però es mostrà intransigent i li donà per perduda. Realment va ser un regal d'aniversari amb un regust ben amarg, no agrada guanyar així, com a mínim a mí no. Després, per la tarda, amb 4,5 de 8 una jove, també valenciana, que superava els 2000 FIDE. Novament amb blanques, a prémer les dents, posar el ciri, demostrar el motiu pel que se'm coneix com a "totxo" i aconseguir rascar mig punt després de bloquejar un peó passat a cinquena (si arribava a sisena=criminal, Santos dixit) i donar un peó per apaivegar un atac sobre el meu enroc i aconseguir l'anhelat canvi de dames. Però el protagonisme era pel mestre: després de guanyar còmodament pel matí, el seu darrer adversari no es conformà amb l'empat i lliurà una peça per mirar de forçar, fet que suposà el vuitè punt del mestre, que l'encaramava al tercer calaix del podi.

Per tant, com temíem, ens havíem de quedar al lliurament de premis, previst per les 21h, endarrerint la nostra arribada a Barcelona fins a les 4 de la matinada. Aquí el destí va premiar al xofer amb un altre regal d'aniversari, més gratificant que el matinal: mentre esperàvem el torn del mestre, resulta que era el tercer classificat sub-2000, fet que ni m'havia plantejat. 50 euros per pagar la multa, trofeu (que no me'n sobren, precisament) i una llonganissa i un xoriç ibèrics més grans que el meu braç.
Minuts després el mestre s'embutxacava els 700 euros corresponents a la tercera posició, que quedaren delmats després de passar pel control d'Hisenda. Per si no en tenia prou, va estar a punt de rebre un dels dos pernils sortejats per número de rànquing (ell era el 15 i un dels afortunats fou el 16).

El mestre Rubén rep el guardó com a tercer classificat

Botí dels Hernández Funes

Tornada plàcida fins a casa, amb el maleter encara més ple i amb un mestre que, contrastant amb la decepció de la primera ronda, anava ben crescut. Possiblement, en aquests tipus de torneigs, hagi descobert un filó. Un 10 a l'organització a nivell de puntualitat, rapidesa en la publicació dels emparellaments, acomodament, personal de l'hotel,... si l'any que ve s'organitza, suposo que ens hi trobaran! 

Us deixo l'enllaç amb la web del torneig, on podreu trobar partides, butlletins, classificacions, fotografies i entrevistes, tot molt ben trobat.

Fins la propera!