Campionat de Catalunya per Equips: ronda 3

BARCELONA UGA B 5,5-CONGRÉS 4,5

ESPLUGUES 7-CONGRÉS B 3

NI AMB L’AJUDA DELS RELLOTGES

 

Matx interessant el que s’ha disputat aquest matí a l’històrica seu del Barcelona. El Congrés cercava el seu primer punt d’aquesta temporada, però no ha pogut ser. El primer en acabar era en Camacho, que en posició tancada acordava les taules. Poc després, en Fermí ha entrat en una batalla tàctica davant d’en Richard Guerrero, que jugant en la seva salsa s’ha anotat el punt ràpidament. En Lluís Oms s’ha imposat a l’Oliver: no sé si ha durat més la partida o el post-mortem infinit, mentre que en Bielsa ens donava la primera victòria: 2,5-1,5. Aquí ha arribat l’únic moment ‘polèmic’ de l’encontre: el rival d’en Salvo reclamava taules per repetició, mentre que en Roger assegurava que encara no s’havien donat les tres posicions idèntiques. Abans de passar a la reproducció de la posició, el seu adversari ha accedit a continuar jugant, per acordar poc després les taules. L’Alonso, que havia dut la iniciativa durant tota la partida, ha anat perdent el seu avantatge progressivament, fins que s’ha deixat la dama, mentre que servidor, després d’una siciliana amb enrocs oposats i ball de bastons, amb lliurament de peces per ambdós bàndols, s’ha acabat imposant en uns destrets de temps agònics, després que a en Castells li caigués la bandera, ja que la posició, amb tot ballant i plena de recursos tàctics, no era gens clara per cap dels dos. A la meva victòria s’han succeït la derrota d’en Pere Martínez, sorprès pel canvi d’obertura d’en Guillermo Arias (ell s’havia preparat contra la catalana) i les taules d’en Sagués, que en l’anàlisi posterior furgava, convençut de trobar quelcom més. Tot feia preveure que els locals ampliarien el marcador, ja que l’Ortín treia aigua en un final inferior, però igual que jo, ha tingut la sort de cara i ha guanyat per bandera. Dos robatoris que han estat insuficients per puntuar, però que com a mínim han maquillat un marcador dominat pels locals durant tot el matí, per bé que al final ens ha quedat el regust de poder haver tret alguna cosa més en alguna partida.

Em deixareu dir que per mi ha estat un orgull debutar a primera divisió al club degà de l’Estat, per on han desfilat els millors jugadors de Catalunya i de la resta d’Espanya des de fa pràcticament un segle, per bé que trobarem a faltar la seu de la UGA, que també tenia el seu encant. La setmana que ve, ja amb el deu de gala, el primer equip cercarà estrenar-se davant del SCC Sabadell B; paradoxalment hem d’apuntar que, tot i no sumar cap punt, el Congrés es troba 8è, fora de les places de descens.

Mentre comentàvem les incidències del joc entre canyes, gerro d’aigua freda: a falta de l’Andreu, el B perdia 6-3. El presi finalment ha abdicat, deixant el marcador en 7-3. Destacar les victòries d’en Sorribas i d’en Lucas, que feia un any que no jugava, davant d’adversaris superiors, mentre que l’altre punt s’ha sumat mercès a les clàssiques taules d’en Josep davant d’un MC al primer tauler i d’en Jordi R. Batuecas al desè, que per primera vegada aconseguia puntuar al segon equip. Malauradament, els González, en Codina, en Bañón i en Montes no han pogut sumar. Diumenge que ve rebem al Castelldefels, en el que ja és un clàssic de la categoria. Esperem que jugant a casa, com a mínim, poguem donar més guerra que les darreres temporades.

Important victòria del C davant del mateix filial de La Colmena, per 4,5 a 1,5. Amb aquest punt, els homes d’en Gómez encara poden aspirar a tot.

El D jugava a casa de l’Once B, mentre que l’E ha perdut per la mínima davant del l’Ateneu Colon F. L’equip F s’enfrontava al Castelldefels D i a l’acta consta 0-0, Mourinho ha fet molt mal...

La setmana que ve, més!