Congrés 2014

S’apropa un 2014 que, entre altres coses, ens portarà una nova temporada escaquística. Molts focus es centraran, de manera absolutament merescuda, atès el nivell dels seus jugadors, en la Lliga Catalana dels escacs on, a falta de conèixer els moviments de darrera hora, la Societat Coral Colon de Sabadell partirà com a favorit al defensar títol, però de ben segur que l’Escola d’Escacs, actual campió de Copa, o clàssics com el Barcelona-UGA posaran pals a les rodes dels vallesans de cara a revalidar el campionat.

Si mirem una mica més cap avall, ens trobem un gran gruix d’escaquistes, els que no en sabem prou com per copsar els titulars del campionat, però que matinarem durant nou diumenges consecutius per jugar i defensar els nostres objectius. Mantenir-nos en una categoria o mirar de promocionar és per nosaltres un premi suficientment anhelat com per fer pinya durant els dos mesos que dura la competició.

En Salvo, ara a les files del Sant Martí

Fermí Tejero, llegenda viva del Congrés

Pel club d’escacs Congrés es presenta una temporada molt complicada. El primer equip va perdre la categoria la temporada passada i enguany, amb les baixes confirmades d’en Rubén, en Llopis i en Salvo, afegides a altres possibles renúncies, prou farà si manté la categoria a la competitiva segona divisió. Aquestes baixes afecten, de retruc, als equips inferiors, doncs els primers taulers del segon equip hauran de reforçar al primer, els del tercer al segon i així successivament. Els del B, un any més i aquest sí, ja que la realitat de la temporada impedeix fer volar coloms, ens hem de centrar en mantenir-nos a preferent per enèsima campanya consecutiva. L’any passat vàrem córrer molts riscos i enguany comptarem amb un equip debilitat per damunt però que comptarà amb les incorporacions de veterans de renom com en Sáez o joves promeses com el retornat Javi Romero. Evidentment, els equips C, D i E també veuran minvat el seu potencial, però especialment dels dos darrers s’espera la promoció de nous talents de la pedrera congressista, on cal destacar la tasca silenciosa i desinteressada de socis com en Javi González, en Paco Martínez, en Frederic Andreu o, més recentment, la Tatiana Kischuk.

Joves talents, gràcies Javi!

Com a delegat del segon equip només demano una cosa: que siguem deu i, en la mesura del possible i sempre prioritzant les necessitats del club, que siguem els mateixos. Crec que de cara a assolir un objectiu, l’existència d’un compromís és innegociable. Les nostres carències escaquístiques són les que són i no milloraran de la nit al dia, però els adversaris també en tenen i, per tant, disposar d’un bloc compacte suposa un avantatge competitiu que pot reportar un o dos punts per temporada, tan inesperats com necessaris de cara a assolir l’objectiu. A partir d’aquí, sempre va bé comptar amb un grapat de jugadors comodí per cobrir les necessitats puntuals de l’equip.

Javi Romero, la perla, reforçarà al B

Però una setmana abans del per equips tenim la Copa Catalana. El Congrés porta diverses temporades consecutives complint el protocol, presentant-nos-hi amb un mínim de dos equips que no tenen cap possibilitat de pugnar pels seus objectius al haver-hi jugadors que juguen dues partides i marxen, uns que juguen només pel matí, altres només per la tarda. Al Congrés creiem que la Copa va bé perquè els jugadors que no competeixen durant mesos, agafin ritme de cara al per equips, però això no treu que hi anem amb la il·lusió de fer un bon paper i, perquè no, competir per entrar a les finals de les nostres respectives categories, com passa a la resta de clubs.

La companyonia, un actiu congressista

Per poder assolir aquest objectiu, fora bo saber qui jugarà i quantes rondes ho farà, doncs la Copa és bastant flexible amb les inscripcions. Per exemple, si cap dels nostres deu primers taulers hi pren part, no cal inscriure al primer equip. Seria interessant que cada conjunt inscrit comptés amb un mínim de quatre jugadors compromesos a jugar tot el dia, mentre que els jugadors que només poden disputar un grapat de rondes entressin com a relleus. Des del meu punt de vista és millor inscriure menys equips i anar rotant jugadors que presentar més conjunts que després, per la tarda (o a mig matí), s’han de retirar.

Darrerament tinc la percepció que al Congrés no es fan les coses com caldria. L’èxode de jugadors vinculats a l’entitat durant una pila d’anys, així ho demostra i, moltes decisions de la nostra junta són, si més no, qüestionables. Però no és menys cert que el gruix dels socis, que per un motiu o un altre tenim el laissez faire, laissez passer com a modus vivendi, també tenim eines a les nostres mans perquè això canviï. I una d’elles és donar una imatge competitiva en aquells tornejos en què prenem part.

Bones Festes a tots i Força Congrés!