Frenada en sec del Congrés en la seva pugna
pel liderat. Primera excursió de la temporada que precisava trobada a la nostra
seu a les 7:45, així com GPS. Després d’alguna petita imprecisió, encara vàrem
arribar amb temps suficient per fer el cafè. Comença el matx amb uns minuts de
retard, impressionant vista des de la sala de joc del centre cívic de Cardona.
La matinal feia bona pinta quan, en poc més
d’una hora, en Viñals estrenava el marcador visitant. Malauradament ha estat un
miratge, doncs la derrota d’en Fermí equilibrava l’encontre. Aquest 1-1 es va
mantenir força estona i les partides no estaven gens clares: moltes presentaven
equilibri i algunes, com la d’en Jordan, semblaven pràcticament perdudes.
Encara amb 1-1 vaig rebre una oferta de taules en un final equilibrat, però la
millor posició del meu monarca em feia ser optimista, fet pel que vaig decidir
seguir jugant. Les partides s’anaven resolent: taules d’en Carlos Alonso i d’en
Pere Martínez, victòria de l’Ortín, derrota d’en Bielsa, que tenia la partida
favorable i finalment taules a la meva partida. Quan pensava que havia dut el
meu pla amb èxit per aconseguir un peó passat en un final cavall VS cavall, el
meu adversari em va obligar a avortar-lo mercès a l’amenaça d’un peó passat al
flanc de rei, que esdevindria imparable si continuava amb les meves intencions.
Em vaig haver de conformar amb l’empat quan més a la vora veia la victòria,
però tampoc és fàcil quan l’adversari, amb blanques, canvia totes les peces.
Amb 3,5-3,5 quedava en Sagués, que s’arrossegava per si sonava la flauta,
l’Oliver, amb qualitat de més i en Jordan, que havia aturat el cop i tenia
opcions raonables d’empatar la partida. En aquests moments el 5-5 ha passat de
ser un mal resultat a ser el nostre desig. Afortunadament, en Carlos Oliver
s’ha imposat amb la tècnica que el caracteritza, mentre que en Sagués
claudicava poc després. Fent-nos patir una mica, en Jordan ha pogut assegurar
el mig punt, un mig punt que ha suat de valent i que pot ser de gran
importància a final de temporada.
No podem amagar que el balanç final és
negatiu, doncs el Jake ha tornat a guanyar i ja no tenim marge d’error si volem
mantenir alguna esperança de retornar a primera divisió. Diumenge primer
match-ball davant del Balsareny-Sallent.
COLLBLANC 4,5-CONGRÉS B 5,5
Baixant de Cardona vaig trucar a en Javi. No
m’ho creia, victòria del B per la mínima. El B sempre ha tingut aquestes coses:
derrota la setmana passada en un matx teòricament assequible i victòria aquest
diumenge davant d’un rival sensiblement superior. Un punt d’or en la cursa cap
a la permanència. Com preveia, si hi havia alguna possibilitat de guanyar
aquest matx era per darrere: Bañón, Codina i Batuecas han fet la feina, amb
especial mèrit d’aquest darrer, l’encarregat de tancar el marcador. Però és que
per davant el president, que divendres nit preparava la partida al club, ha
pogut anul·lar, amb negres, a un adversari que l’avantatjava en 200 punts
d’ELO, mentre que en Sorribas, al segon, tampoc s’ha deixat sorprendre per un
adversari superior. Si bé a principi de temporada remarcava la baixa d’en
Sadurní, el jugador més capacitat per defensar el primer tauler del B, s’ha de
reconèixer que l’Andreu està fent la feina a la perfecció. Bona victòria d’en
Gómez i taules del veterà Sáez, que s’ha pogut refer de la seva derrota
diumenge passat. S’espera més d’en Xavier i d’en Javi Romero, de ben segur que
aviat arrencaran.
Diumenge vinent tocarà rebre als veteraníssims
jugadors de l’Ateneu Barcelonès, en el que s’està convertint en un clàssic de
la categoria.
CONGRÉS C 2,5-TRES PEONS F 3,5
Derrota per la mínima del nostre C, contra un
conjunt de força similar, però probablement més rodat. Les victòries d’en Lucas
i d’en Sapiña, afegides a les taules de l’Ylla varen ser insuficients per
puntuar. Afortunadament, la resolució del comité de competició, que ha
dictaminat empat a 3 a la primera ronda davant del Sant Adrià B, fa que el
tercer equip del Congrés sumi mig punt possiblement inesperat, però que anirà
d’allò més bé.
La victòria d’en Bascuñana i les taules d’en
Santamaria fan que aquesta derrota sigui la menys dolorosa possible en un
sistema de classificació olímpic.
Nou empat a 2 que dóna confiança a la nostra
quitxalla. Avui sí, la Tatiana ha estat un bon exemple pels seus alumnes i ha
guanyat la seva partida, mentre que el segon punt ens l’hem anotat per una
incompareixença.
A priori el nostre F tenia un matx clau, una
pedra de toc per veure si les opcions d’ascens són reals. El resultat parla per
sí sol. L’’-ez’ team (López, Fernández, Fernández i Martínez) ha passat per
damunt dels seus adversaris. A destacar la victòria de l’Emili... en 6
jugades!! Es fa palès el joc incisiu del nostre jugador (bé, poder ha rebut
alguna facilitat també :p).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada