dilluns, 10 de febrer de 2014

Lliga Catalana 2014, ronda 3


 

 
Frenada en sec del Congrés en la seva pugna pel liderat. Primera excursió de la temporada que precisava trobada a la nostra seu a les 7:45, així com GPS. Després d’alguna petita imprecisió, encara vàrem arribar amb temps suficient per fer el cafè. Comença el matx amb uns minuts de retard, impressionant vista des de la sala de joc del centre cívic de Cardona.

La matinal feia bona pinta quan, en poc més d’una hora, en Viñals estrenava el marcador visitant. Malauradament ha estat un miratge, doncs la derrota d’en Fermí equilibrava l’encontre. Aquest 1-1 es va mantenir força estona i les partides no estaven gens clares: moltes presentaven equilibri i algunes, com la d’en Jordan, semblaven pràcticament perdudes. Encara amb 1-1 vaig rebre una oferta de taules en un final equilibrat, però la millor posició del meu monarca em feia ser optimista, fet pel que vaig decidir seguir jugant. Les partides s’anaven resolent: taules d’en Carlos Alonso i d’en Pere Martínez, victòria de l’Ortín, derrota d’en Bielsa, que tenia la partida favorable i finalment taules a la meva partida. Quan pensava que havia dut el meu pla amb èxit per aconseguir un peó passat en un final cavall VS cavall, el meu adversari em va obligar a avortar-lo mercès a l’amenaça d’un peó passat al flanc de rei, que esdevindria imparable si continuava amb les meves intencions. Em vaig haver de conformar amb l’empat quan més a la vora veia la victòria, però tampoc és fàcil quan l’adversari, amb blanques, canvia totes les peces. Amb 3,5-3,5 quedava en Sagués, que s’arrossegava per si sonava la flauta, l’Oliver, amb qualitat de més i en Jordan, que havia aturat el cop i tenia opcions raonables d’empatar la partida. En aquests moments el 5-5 ha passat de ser un mal resultat a ser el nostre desig. Afortunadament, en Carlos Oliver s’ha imposat amb la tècnica que el caracteritza, mentre que en Sagués claudicava poc després. Fent-nos patir una mica, en Jordan ha pogut assegurar el mig punt, un mig punt que ha suat de valent i que pot ser de gran importància a final de temporada.

No podem amagar que el balanç final és negatiu, doncs el Jake ha tornat a guanyar i ja no tenim marge d’error si volem mantenir alguna esperança de retornar a primera divisió. Diumenge primer match-ball davant del Balsareny-Sallent.

 
COLLBLANC 4,5-CONGRÉS B 5,5

 
Baixant de Cardona vaig trucar a en Javi. No m’ho creia, victòria del B per la mínima. El B sempre ha tingut aquestes coses: derrota la setmana passada en un matx teòricament assequible i victòria aquest diumenge davant d’un rival sensiblement superior. Un punt d’or en la cursa cap a la permanència. Com preveia, si hi havia alguna possibilitat de guanyar aquest matx era per darrere: Bañón, Codina i Batuecas han fet la feina, amb especial mèrit d’aquest darrer, l’encarregat de tancar el marcador. Però és que per davant el president, que divendres nit preparava la partida al club, ha pogut anul·lar, amb negres, a un adversari que l’avantatjava en 200 punts d’ELO, mentre que en Sorribas, al segon, tampoc s’ha deixat sorprendre per un adversari superior. Si bé a principi de temporada remarcava la baixa d’en Sadurní, el jugador més capacitat per defensar el primer tauler del B, s’ha de reconèixer que l’Andreu està fent la feina a la perfecció. Bona victòria d’en Gómez i taules del veterà Sáez, que s’ha pogut refer de la seva derrota diumenge passat. S’espera més d’en Xavier i d’en Javi Romero, de ben segur que aviat arrencaran.

Diumenge vinent tocarà rebre als veteraníssims jugadors de l’Ateneu Barcelonès, en el que s’està convertint en un clàssic de la categoria.

 
CONGRÉS C 2,5-TRES PEONS F 3,5

 
Derrota per la mínima del nostre C, contra un conjunt de força similar, però probablement més rodat. Les victòries d’en Lucas i d’en Sapiña, afegides a les taules de l’Ylla varen ser insuficients per puntuar. Afortunadament, la resolució del comité de competició, que ha dictaminat empat a 3 a la primera ronda davant del Sant Adrià B, fa que el tercer equip del Congrés sumi mig punt possiblement inesperat, però que anirà d’allò més bé.

 


 
La victòria d’en Bascuñana i les taules d’en Santamaria fan que aquesta derrota sigui la menys dolorosa possible en un sistema de classificació olímpic.

 


 
Nou empat a 2 que dóna confiança a la nostra quitxalla. Avui sí, la Tatiana ha estat un bon exemple pels seus alumnes i ha guanyat la seva partida, mentre que el segon punt ens l’hem anotat per una incompareixença.

 


 
A priori el nostre F tenia un matx clau, una pedra de toc per veure si les opcions d’ascens són reals. El resultat parla per sí sol. L’’-ez’ team (López, Fernández, Fernández i Martínez) ha passat per damunt dels seus adversaris. A destacar la victòria de l’Emili... en 6 jugades!! Es fa palès el joc incisiu del nostre jugador (bé, poder ha rebut alguna facilitat també :p).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada