El que en principi podia semblar un matx
còmode s’ha convertit en una pedra a la sabata. O més aviat en una llosa. Una
llosa de formigó que minimitza les nostres opcions reals d’ascens.
A partir del quart tauler, els congressistes
érem sensiblement superiors als bagencs, però això avui no s’ha reflectit
damunt dels taulers. El primer en acabar ha estat l’Alonso, obligat a donar per
bona una seqüència de repetició de jugades forçada, doncs qualsevol alternativa
semblava derivar en un final anterior. Poc després guanyava jo, avui una
partida força plàcida gràcies a les imprecisions posicionals que ha anat
cometent el meu adversari. Taules d’en Viñals, taules d’en Fermín... tot
semblava sota control, però algunes partides estaven prenent un caire perillós.
L’Ortín defensava una posició amb peça de menys a canvi d’algun peó, en Jordan,
que havia entrat en un final prometedor, ha permès un cop tàctic de l’adversari
que l’obligava a lluitar per les taules en un final d’alfils de diferent color
amb inferioritat material. Les victòries d’en Sagués i d’en Bielsa posaven un
4,5 a 1,5 esperançador, però a banda de les dues partides esmentades, en Pere
Martínez entrava en un final amb peó de menys, mentre que la posició de l’Oliver
era confosa, podia passar qualsevol cosa. Quan a Can Jordan semblava que havia
amainat i que podria fer-se amb el mig punt, l’adversari ha trobat un escac
letal que tirava per terra la fortalesa congressista. També l’Ortín ha hagut de
plegar i, poc després, en Pere. Amb 4,5 a 4,5 però poc temps al rellotge, en
Carlos Oliver no ha escollit la millor continuació en un final de torres, els
seus peons han anat caient un darrera l’altre i cap a dos quarts de dues, s’ha
acabat confirmant la remuntada visitant. Al post-mortem hem pogut comprovar que
el nostre jugador disposava de força alternatives millors al pla que ha triat,
però és clar, el temps és un factor que també juga.
Per la seva banda, el Jake no ha perdonat i
està en una línia de no fer-ho, fet pel que ja no depenem de nosaltres mateixos
per pujar de categoria. Certament, no hem arribat ni a mitja lliga i no semblem
destinats ni a patir ni a estar a dalt, però faríem bé de guanyar el proper
matx, no passar angúnies i veure què passa. Serà a Santpedor, davant d’un
conjunt molt similar al nostre, per tancar aquesta trilogia del Bages que el
calendari ens ha assignat.
Com passava amb el primer equip, avui també
semblava un dia propici pel B per posar una pedra més al seu camí cap a la
permanència. Però la història s’ha repetit i els jugadors del B han estat tan
desafortunats com els de l’A. L’ensopegada encara és més greu si valorem el fet
que el rival d’en Bañón no ha vingut, així que hem perdut contra nou. El matx
ha tingut cert paral·lelisme amb el del primer equip: avantatge inicial
congressista, partides complicades i remuntada visitant. Perdia ràpidament en
Sorribas, però en Julbe, amb peça de més, mantenia l’avantatge local, 2-1.
Taules d’en Sáez i a les partides restants: Andreu fent el que podia davant de
Germán Rodríguez, no pintava bé; Javi Romero amb qualitat de més, però
complicat de guanyar, Javi peça de menys, Gómez posició igualada, Codina immers
en un final boig i Batuecas tres quarts del mateix. Els avantatges s’han anat
materialitzant: Javi Romero guanya, però Javi González i Andreu perden. El problema
ve quan a les dues posicions-loteria surt creu. En Codina ha fet passejar el
rei adversari sense definir, mentre que en Batuecas ha comès una errada tàctica
quan la partida semblava que s’encaminava cap a les taules. Les taules d’en
Gómez, ja intranscendents.
Diumenge vinent una nova oportunitat per sumar
a Bellvitge, davant d’un conjunt fort per damunt, però que ens donarà opcions
als darrers taulers.
Victòria còmode del nostre tercer equip davant
d’un adversari inferior. El C pràcticament s’assegura un final de temporada
tranquil després d’aquest punt important, i això té força mèrit si valorem l’espoli
de jugadors per part dels equips superiors.
Empat mercès a les aportacions dels més grans,
en Santamaria i l’Alujas. Sembla ser que a la partida d’aquest darrer hi ha
hagut alguna incidència tècnica que us amplia l’Emili López a la seva crònica.
Només la Tatiana ha pogut sumar en aquest encontre,
no quedar a 0 sempre és positiu. Donar ànims a les nostres joves promeses de
cara a la propera ronda.
Nova tova del nostre F, per bé que els rivals
s’han presentat amb mig equip. Victòries solvents d’en Mariano i d’en López,
que ha agafat el to. En qualsevol altre grup de tercera provincial l’F aniria
líder destacat, però en aquest grup VII trobem el Moli Nou B, amb els mateixos
15 punts que nosaltres, i el Peón Doblado D, amb un ple al 16 espectacular. La
setmana vinent rebem al Catalunya F amb l’obligació de tornar a sumar els
quatre punts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada