diumenge, 16 de febrer de 2014

Lliga Catalana, ronda 4




 

El que en principi podia semblar un matx còmode s’ha convertit en una pedra a la sabata. O més aviat en una llosa. Una llosa de formigó que minimitza les nostres opcions reals d’ascens.

A partir del quart tauler, els congressistes érem sensiblement superiors als bagencs, però això avui no s’ha reflectit damunt dels taulers. El primer en acabar ha estat l’Alonso, obligat a donar per bona una seqüència de repetició de jugades forçada, doncs qualsevol alternativa semblava derivar en un final anterior. Poc després guanyava jo, avui una partida força plàcida gràcies a les imprecisions posicionals que ha anat cometent el meu adversari. Taules d’en Viñals, taules d’en Fermín... tot semblava sota control, però algunes partides estaven prenent un caire perillós. L’Ortín defensava una posició amb peça de menys a canvi d’algun peó, en Jordan, que havia entrat en un final prometedor, ha permès un cop tàctic de l’adversari que l’obligava a lluitar per les taules en un final d’alfils de diferent color amb inferioritat material. Les victòries d’en Sagués i d’en Bielsa posaven un 4,5 a 1,5 esperançador, però a banda de les dues partides esmentades, en Pere Martínez entrava en un final amb peó de menys, mentre que la posició de l’Oliver era confosa, podia passar qualsevol cosa. Quan a Can Jordan semblava que havia amainat i que podria fer-se amb el mig punt, l’adversari ha trobat un escac letal que tirava per terra la fortalesa congressista. També l’Ortín ha hagut de plegar i, poc després, en Pere. Amb 4,5 a 4,5 però poc temps al rellotge, en Carlos Oliver no ha escollit la millor continuació en un final de torres, els seus peons han anat caient un darrera l’altre i cap a dos quarts de dues, s’ha acabat confirmant la remuntada visitant. Al post-mortem hem pogut comprovar que el nostre jugador disposava de força alternatives millors al pla que ha triat, però és clar, el temps és un factor que també juga.

Per la seva banda, el Jake no ha perdonat i està en una línia de no fer-ho, fet pel que ja no depenem de nosaltres mateixos per pujar de categoria. Certament, no hem arribat ni a mitja lliga i no semblem destinats ni a patir ni a estar a dalt, però faríem bé de guanyar el proper matx, no passar angúnies i veure què passa. Serà a Santpedor, davant d’un conjunt molt similar al nostre, per tancar aquesta trilogia del Bages que el calendari ens ha assignat.

 


 

Com passava amb el primer equip, avui també semblava un dia propici pel B per posar una pedra més al seu camí cap a la permanència. Però la història s’ha repetit i els jugadors del B han estat tan desafortunats com els de l’A. L’ensopegada encara és més greu si valorem el fet que el rival d’en Bañón no ha vingut, així que hem perdut contra nou. El matx ha tingut cert paral·lelisme amb el del primer equip: avantatge inicial congressista, partides complicades i remuntada visitant. Perdia ràpidament en Sorribas, però en Julbe, amb peça de més, mantenia l’avantatge local, 2-1. Taules d’en Sáez i a les partides restants: Andreu fent el que podia davant de Germán Rodríguez, no pintava bé; Javi Romero amb qualitat de més, però complicat de guanyar, Javi peça de menys, Gómez posició igualada, Codina immers en un final boig i Batuecas tres quarts del mateix. Els avantatges s’han anat materialitzant: Javi Romero guanya, però Javi González i Andreu perden. El problema ve quan a les dues posicions-loteria surt creu. En Codina ha fet passejar el rei adversari sense definir, mentre que en Batuecas ha comès una errada tàctica quan la partida semblava que s’encaminava cap a les taules. Les taules d’en Gómez, ja intranscendents.

Diumenge vinent una nova oportunitat per sumar a Bellvitge, davant d’un conjunt fort per damunt, però que ens donarà opcions als darrers taulers.

 


 

Victòria còmode del nostre tercer equip davant d’un adversari inferior. El C pràcticament s’assegura un final de temporada tranquil després d’aquest punt important, i això té força mèrit si valorem l’espoli de jugadors per part dels equips superiors.

 


 

Empat mercès a les aportacions dels més grans, en Santamaria i l’Alujas. Sembla ser que a la partida d’aquest darrer hi ha hagut alguna incidència tècnica que us amplia l’Emili López a la seva crònica.

 


 

Només la Tatiana ha pogut sumar en aquest encontre, no quedar a 0 sempre és positiu. Donar ànims a les nostres joves promeses de cara a la propera ronda.

 


 

Nova tova del nostre F, per bé que els rivals s’han presentat amb mig equip. Victòries solvents d’en Mariano i d’en López, que ha agafat el to. En qualsevol altre grup de tercera provincial l’F aniria líder destacat, però en aquest grup VII trobem el Moli Nou B, amb els mateixos 15 punts que nosaltres, i el Peón Doblado D, amb un ple al 16 espectacular. La setmana vinent rebem al Catalunya F amb l’obligació de tornar a sumar els quatre punts.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada