CONGRÉS 7-ATENEU COLÓN 3
CONGRÉS B 5,5-MOLINS DE REI 4,5
Matí rodó pel Congrés després que els seus tres primers conjunts han aconseguit el punt sencer en llurs encontres. Era una jornada decisiva, de les que marquen l'esdevenir de la temporada i, avui sí, no hem fallat.
El primer equip rebia a l'Ateneu Colón, club amb passat recent a la Divisió d'Honor. Els del Poblenou estan disputant aquest campionat amb força baixes, fet que ha afavorit les opcions dels nostres. L'encontre s'ha guanyat als darrers taulers, on érem sensiblement superiors. Per dalt, els mestres catalans han entaulat les seves partides, per bé que en Rubén no ha pogut estrenar-se i ha afegit una nova rosca a la seva col·lecció que ha permès als visitants maquillar una miqueta el marcador, 7-3 finalment. Un encontre disputat de manera intel·ligent que permet obrir una escletxa de un punt i mig respecte a la zona de descens. L'objectiu, doncs, és a tocar de dits però s'haurà de consolidar davant del Catalònia, rival directe, diumenge vinent.
Al blog d'en Salvo trobareu més detalls sobre l'encontre.
Més hem hagut de patir els del B. Les primeres partides han trigat en finalitzar i, a més, ho han fet amb resultat negatiu. El 0-3 després de les derrotes d'en Xavier (avui amb qualitat de menys), en Lucas i en Sorribas feia pensar en el pitjor. A les que restaven en joc, incertesa. Afortunadament, si aquesta incertesa és búlgara, tens força números que el punt acabi al teu sarró; victòria de la millor versió d'en Petar, així com del president; sembla que avui ha tingut la sort que li ha mancat en altres rondes. Perdia en Cecili al primer escaquer, assegurant que, a partir d'ara, jugarà e4, abandonant el seu joc posicional característic. Encara bo que un Bañón en ratxa ens ha tornat l'esperança, mentre que, el dia que més el necessitàvem, ha aparegut en Codina. Només he fet un cop d'ull a la seva partida en tot el matí: avui no havia lliurat res, ni tan sols un peó (material que, recordem, ell no conta), i quan en Joan es resisteix a aquesta temptació, acostuma a guanyar. Així ha estat, col·locant el 4-4 al lluminós, d'acord, a l'acta (hem fet reformes, però no arribem a tant!). Restàvem en Jordán i jo. En Josep Maria, amb qualitat de més, semblava que s'havia d'imposar, només havia d'anar amb cura amb el rellotge (de la mateixa manera que el seu adversari), mentre que jo, després d'una partida on he gaudit d'un notable avantatge d'espai, no he gestionat bé el temps i estava immers en la bogeria dels 30 segons d'increment en un final de cavalls inferior, després que el meu veterà adversari aprofités les meves imprecisions per trobar una ruptura alliberadora al flanc de dama. Després d'unes simplificacions, he demanat taules; lògicament rebutjades, doncs al tauler del costat el signe de la partida era clar. Pocs minuts més ha necessitat en Josep Maria per materialitzar el seu avantatge, com a mínim havíem assegurat l'empat, però el meu final era d'allò més incert. Afortunadament en Pere Camps ha decidit entrar en una línia on he aconseguit l'empat còmodament; tenia una altra continuació que, com a mínim, me'ls hagués posat per corbata... partida discreta per part del cronista en el duel de delegats que, com a mínim, ha servit per lligar una victòria patidíssima. Que no s'acostumin els companys a aquest nivell de fiabilitat a l'hora de tancar matxos; si depenem de mi, perill ;-).
Tot i la victòria, el Congrés B no surt de les posicions de descens, però com a mínim no ens despengem. Un quàdruple empat a 2 ens situa en vuitè lloc, ja que per ara tenim el pitjor desempat. Crec que les opcions de salvació passen per guanyar a Ateneu Barcelonès i Prat, rivals directes; tot el que no sigui això, olora a Primera Provincial. Diumenge que ve primera final, davant els veterans de l'Ateneu, que tot i que no tenen massa rating, l'any passat ja ens varen donar un bon correctiu.
El C ha estat molt seriós davant del mateix filial de La Lira. El marcador, contundent, 2,5-5,5. Victòries d'en Sapiña, Frare, Jordi R. Batuecas i d'en Marcelo. El detall màgic de la jornada ens l'ha regalat el coordinador, estrella mediàtica, icone i ànima màter del tercer equip, l'MA González quan, "magistralment", ha lliurat una peça per forçar unes taules en un final on tenia les de guanyar: un primer tauler sòlid de totes totes! És innegable que havia fixat l'objectiu en l'empat i no se li ha escapat: on posa l'ull, posa la bala :-).
Considerant que a la Segona Provincial només baixa el desè classificat, amb aquests dos punts el nostre tercer equip ja està virtualment salvat, fet pel que ara podrem destinar més recursos al quart.
Els del D avui tenien un matx impossible davant del Sant Josep B. Tampoc els hi ha anat malament del tot: 5,5-2,5. Remarquem les victòries d'en Herrerías (excel·lent campionat) i d'en Romero pare davant de rivals molt superiors. D'altra banda, en Paco ha esgarrapat el primer mig punt de la temporada, també contra un adversari que li treia més de 200 punts d'ELO; enhorabona!
Diumenge que ve més!
diumenge, 26 de febrer del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
Campionat de Catalunya per Equips: quarta ronda
ANDORRA 7,5-CONGRÉS 2,5
CASTELLDEFELS 6,5-CONGRÉS 3,5
RES DE RES
Ni l'A, ni el B, ni el C, ni la Copa del Rei de bàsquet. Per aixecar una mica els ànims hem d'anar fins a la victòria del nostre quart equip o, millor encara, veure els gols del Barça-València repetits trenta vegades per creure que aquesta lliga impossible no ho és tant.
El nostre primer equip s'enfrontava a l'Andorra: sembla que el millor del cap de setmana ha estat el viatge, doncs al matx no han tingut opcions. Un 7,5-2,5 contundent, amb l'única victòria d'en Bielsa. Els locals eren clarament superiors als primers taulers, mentre que nosaltres havíem de cercar la victòria per sota, però no ha estat possible. Podeu consultar els detalls de l'encontre i la resta de l'expedició al blog d'en Roger Salvo.
La setmana que ve l'A es jugarà les garrofes davant l'Ateneu Colon, rival directe per la permanència.
Els del B teníem un matx complicadíssim davant del Castelldefels. Per moments ha semblat que podríem puntuar, però no ha estat més que un miratge. Perdia en Petar, preocupat per arribar a l'hora a la feina, mentre que en Javi, amb qualitat de més, s'imposava amb comoditat. Taules d'en Jordán al quart escaquer, després d'un canvi de dames a les primeres jugades, ni ell ni el seu adversari han pogut desequilibrar la partida al seu favor. Empatava també en Sorribas i... miracle!! Victòria d'en Bañón, compensada per la derrota del president, en una posició que li oferia millors perspectives. 3-3 i en Cristian lluitant per mig punt, en Cecili pressionat però aguantant, en Codina amb dos peons de menys i servidor pressionant la posició rival. Sabia que, per tenir alguna opció, havia de guanyar la meva partida i realment, veient la posició que tenia, hi confiava. Un excés d'optimisme m'ha empès a deixar un peó indefens a la sisena fila i, en aquests casos, si no defineixes, el peó cau i palmes el final. No obstant, abans de llençar el peó, ja havia comès un parell d'imprecisions que havien convertit en igualada una posició prometedora, res, un que és dolent. Darrere meu ha caigut en Cristian i, poc després, en Codina. Per contra en Cecili ha demostrat que juga una estona millor que la resta de congressistes, aconseguint les taules davant d'un rival superior, amb força solvència, per col·locar el 6,5-3,5 definitiu.
Diumenge vinent ens la juguem davant del Molins de Rei en un matx de pronòstic incert ja que tot i tractar-se d'un conjunt d'ELO baix, els resultats de les darreres rondes els avalen.
Llàstima el C, han perdut per la mínima un encontre molt igualat. Capitanejats pels dos González (victòria d'en MA inclosa), els congressistes han vist com el Sant Martí E s'imposava als darrers taulers.Aquesta derrota obliga al nostre tercer conjunt a fixar el seu objectiu en mantenir la categoria.
Avui el D mereix un aplaudiment. Davant dels veïns de l'Ideal d'en Clavé C, sensiblement superiors als quatre primers taulers, els nostres han estat capaços de donar la campanada imposant-se per 4,5 a 3,5 tot i comptar amb un jugador menys. Aquest punt inesperat dóna alguna opció de permanència.
Del matx podríem destacar les victòries d'Andreu Herrerías, Emili López, Alujas pare i d'en J.J. (ple de les estrelles mediàtiques), així com les taules d'en Jordi R. Batuecas davant d'un rival més fort, però el plat fort de la jornada ha estat sense cap mena de dubte la partida Paco-Roberto Bermejo, amb victòria per l'ex-congressita, ara a les files del club de la Via Júlia.
Això no s'atura, fins diumenge!
CASTELLDEFELS 6,5-CONGRÉS 3,5
RES DE RES
Ni l'A, ni el B, ni el C, ni la Copa del Rei de bàsquet. Per aixecar una mica els ànims hem d'anar fins a la victòria del nostre quart equip o, millor encara, veure els gols del Barça-València repetits trenta vegades per creure que aquesta lliga impossible no ho és tant.
El nostre primer equip s'enfrontava a l'Andorra: sembla que el millor del cap de setmana ha estat el viatge, doncs al matx no han tingut opcions. Un 7,5-2,5 contundent, amb l'única victòria d'en Bielsa. Els locals eren clarament superiors als primers taulers, mentre que nosaltres havíem de cercar la victòria per sota, però no ha estat possible. Podeu consultar els detalls de l'encontre i la resta de l'expedició al blog d'en Roger Salvo.
La setmana que ve l'A es jugarà les garrofes davant l'Ateneu Colon, rival directe per la permanència.
 |
| Vista general |
 |
| Cristian, reforç pel B |
 |
| Taulers 1 i 2 |
 |
| La prèvia |
Els del B teníem un matx complicadíssim davant del Castelldefels. Per moments ha semblat que podríem puntuar, però no ha estat més que un miratge. Perdia en Petar, preocupat per arribar a l'hora a la feina, mentre que en Javi, amb qualitat de més, s'imposava amb comoditat. Taules d'en Jordán al quart escaquer, després d'un canvi de dames a les primeres jugades, ni ell ni el seu adversari han pogut desequilibrar la partida al seu favor. Empatava també en Sorribas i... miracle!! Victòria d'en Bañón, compensada per la derrota del president, en una posició que li oferia millors perspectives. 3-3 i en Cristian lluitant per mig punt, en Cecili pressionat però aguantant, en Codina amb dos peons de menys i servidor pressionant la posició rival. Sabia que, per tenir alguna opció, havia de guanyar la meva partida i realment, veient la posició que tenia, hi confiava. Un excés d'optimisme m'ha empès a deixar un peó indefens a la sisena fila i, en aquests casos, si no defineixes, el peó cau i palmes el final. No obstant, abans de llençar el peó, ja havia comès un parell d'imprecisions que havien convertit en igualada una posició prometedora, res, un que és dolent. Darrere meu ha caigut en Cristian i, poc després, en Codina. Per contra en Cecili ha demostrat que juga una estona millor que la resta de congressistes, aconseguint les taules davant d'un rival superior, amb força solvència, per col·locar el 6,5-3,5 definitiu.
 |
| En Cecili ha tancat la matinal |
 |
| Codina i Cristian amb problemes |
Avui el D mereix un aplaudiment. Davant dels veïns de l'Ideal d'en Clavé C, sensiblement superiors als quatre primers taulers, els nostres han estat capaços de donar la campanada imposant-se per 4,5 a 3,5 tot i comptar amb un jugador menys. Aquest punt inesperat dóna alguna opció de permanència.
Del matx podríem destacar les victòries d'Andreu Herrerías, Emili López, Alujas pare i d'en J.J. (ple de les estrelles mediàtiques), així com les taules d'en Jordi R. Batuecas davant d'un rival més fort, però el plat fort de la jornada ha estat sense cap mena de dubte la partida Paco-Roberto Bermejo, amb victòria per l'ex-congressita, ara a les files del club de la Via Júlia.
Això no s'atura, fins diumenge!
diumenge, 12 de febrer del 2012
Campionat de Catalunya per Equips: tercera ronda
CONGRÉS 1-SANT ANDREU 9
CONGRÉS B 5-SANT MARTÍ 5
I VA APARÈIXER SANT XAVIER...
Apassionant matí d'escacs al Club d'Escacs Congrés amb un protagonista clar: en Javi González. La seva inesperada victòria ens ha aportat mig punt davant d'un dels conjnts punters de la categoria; donada la igualtat del grup, pot esdevenir vital a final de temporada. Moments de glòria com el d'avui recompensen una trajectòria de gairebé tres dècades dedicades a la nostra entitat. En Xavier, jugador modest però gran persona, és tota una garantia quan comença el per equips, on sempre ofereix la seva millor versió.
El matx ha començat incert. Si la setmana passada eren els destrets de temps, en aquesta ocasió el puzzle mil·limètric en que hem convertit la sala del B m'ha impedit desenganxar el cul de la cadira, així que faré el que pugui. En Codina ha perdut ràpidament, mentre que en Cecili feia les seves taules de mestre al primer tauler, tot i que després assegurava haver pogut guanyar. Servidor ha reestablert l'equilibri al marcador després d'una partida mitjanament còmode, per bé que m'ha faltat contundència a l'hora de rematar-la. L'empat ha estat a 2,5 després que en Bañón perdés i en Sorribas, amb tres peons més que l'adversari, s'imposés. Malauradament, la igualtat al marcador era fictícia: l'Andreu remava, en Jordán tres quarts del mateix, en Moranta, que avui cobria la baixa d'en Lucas, es defensava amb peó de menys, mentre que en Xavier s'arrossegava amb peça de menys sense cap mena de compensació. L'única partida que feia bona pinta era la d'en Petar. Normalment quan contemplo partides i començo a fer la "cuenta de la lechera", després m'emporto sorpreses: el que estava millor perd i el que estava perdut roba. A: valoro les posicions de pena, B: juguem de pena, C: totes les anteriors són correctes; vosaltres mateixos. El cas és que avui no he descarrilat tant: en Moranta abandonava, el presi perdia fins i tot la camisa, el nostre mestre búlgar no perdonava, mentre que en Jordán ha acordat les taules en una posició on no aspirava a més. El delegat rival, intel·ligentment, les ha acceptat, situant el 4-5 al marcador quan només restava en Xavier, mancat d'una peça. Aquí he de fer un petit apunt: després d'un malentès reglamentari un jugador congressista, que ja havia acabat la seva partida, per moments, ha mantingut una actitud inadequada en un matx d'escacs. L'hem fet entrar en raó de la manera menys molesta pels competidors que restaven jugant, però, de totes maneres, com a delegat m'agradaria disculpar-me per aquest comportament indegut i inhabitual en aquest jugador, així com el meu agraïment per la comprensió de tot l'equip rival. Crec que amb el pas dels anys ens hem guanyat una fama tant de mals jugadors com de bones persones que no m'agradaria perdre per un fet aíllat; procurarem que no es repeteixi.
Tornant a l'àmbit competitiu, restava en Xavier. Si la setmana passada vaig ser jo el que va rebre l'aparició del "Déu de la Bandera", avui en Javi ha deixat allò com un joc de nens. Segurament pressionada per haver de tancar l'encontre, l'Elena Casset s'ha carregat molt de temps, encadenant una seqüència d'errors que han derivat en una gran definició d'en Xavier, combinant amb dama i cavall, per acabar guanyant gràcies a una xarxa de mat força espectacular. No hi ha dubte que la partida la perdut la jove santmartinenca, però crec que també és de rebut destacar la capacitat tàctica d'en Javi.
Mig punt d'or que no ens lliura de la zona de descens, però evita que ens despengem. Diumenge que ve, encontre duríssim a Castelldefels.
Els de l'A no han pogut fer res davant d'un Sant Andreu molt superior. El resultat, 1-9, ho diu tot, per bé que es podria haver maquillat una mica sumant quelcom en partides com la d'en Salvo o en Sagués. El factor positiu: poder era un bon dia per tenir un mal dia, no sé si m'explico. Diumenge que ve, missió Andorra.
En aquest matx, els darrers taulers hauran de donar la cara, per damunt serà complicat. Llàstima que ja no es puguin aliniar suplents al primer tauler, sinó aquí hi havia un candidat a palmar ràpid i aprofitar la jornada d'esquí :-p.
Us adjunto un vídeo amb un fragment del post-mortem al primer tauler. Pel que fa als detalls de l'encontre, en Salvo us els oferirà al seu blog.
El C d'en Marco ha donat guerra a Parets, caient finalment per 5,5-2,5 davant d'un conjunt superior. S'ha puntuat als darrers taulers, més equilibrats. Els del D, 8-0, un altre dia serà.
Diumenge que ve més des de Castelldefels!
CONGRÉS B 5-SANT MARTÍ 5
I VA APARÈIXER SANT XAVIER...
Apassionant matí d'escacs al Club d'Escacs Congrés amb un protagonista clar: en Javi González. La seva inesperada victòria ens ha aportat mig punt davant d'un dels conjnts punters de la categoria; donada la igualtat del grup, pot esdevenir vital a final de temporada. Moments de glòria com el d'avui recompensen una trajectòria de gairebé tres dècades dedicades a la nostra entitat. En Xavier, jugador modest però gran persona, és tota una garantia quan comença el per equips, on sempre ofereix la seva millor versió.
 |
| Petar i Andreu |
 |
| Tornava en Moranta |
 |
| L'heroi de la jornada |
Tornant a l'àmbit competitiu, restava en Xavier. Si la setmana passada vaig ser jo el que va rebre l'aparició del "Déu de la Bandera", avui en Javi ha deixat allò com un joc de nens. Segurament pressionada per haver de tancar l'encontre, l'Elena Casset s'ha carregat molt de temps, encadenant una seqüència d'errors que han derivat en una gran definició d'en Xavier, combinant amb dama i cavall, per acabar guanyant gràcies a una xarxa de mat força espectacular. No hi ha dubte que la partida la perdut la jove santmartinenca, però crec que també és de rebut destacar la capacitat tàctica d'en Javi.
Mig punt d'or que no ens lliura de la zona de descens, però evita que ens despengem. Diumenge que ve, encontre duríssim a Castelldefels.
 |
| L'A en acció |
En aquest matx, els darrers taulers hauran de donar la cara, per damunt serà complicat. Llàstima que ja no es puguin aliniar suplents al primer tauler, sinó aquí hi havia un candidat a palmar ràpid i aprofitar la jornada d'esquí :-p.
Us adjunto un vídeo amb un fragment del post-mortem al primer tauler. Pel que fa als detalls de l'encontre, en Salvo us els oferirà al seu blog.
El C d'en Marco ha donat guerra a Parets, caient finalment per 5,5-2,5 davant d'un conjunt superior. S'ha puntuat als darrers taulers, més equilibrats. Els del D, 8-0, un altre dia serà.
Diumenge que ve més des de Castelldefels!
diumenge, 5 de febrer del 2012
Campionat de Catalunya per Equips: segona ronda
MOLLET 5-CONGRÉS 5
CORNELLÀ B 5-CONGRÉS B 5
Els dos primers equips del club es jugaven bona part de les seves opcions de permanència davant de rivals directes. Tal com han anat els encontres creiem que, en ambdós casos, s'ha sumat mig punt més que perdre-se'n mig.
L'A jugava a Mollet contra un conjunt que presentava un ELO pràcticament idèntic al nostre, amb l'excepció al primer tauler on el MI Luis Rojas avantatjava en gairebé 200 punts al nostre mestre, en Rubén, que s'ha adormit i per poc no arriba a temps de disputar la partida. Per la informació que m'ha transmès el propi mestre, el matx ha acabat situant-se 4,5-3,5 pels locals, amb la partida d'en Llopis perduda i en Carlos Oliver remant, amb peó de menys, per aconseguir el mig punt que faltava si no volíem marxar amb el sarró buit. Després de confirmar-se la derrota d'en Llopis, en Carlos ha jugat de manera magistral, tot i la pressió del rellotge, per acabar recuperant el peó i aconseguir l'anhelat empat. Tot i que trobareu una crònica més detallada a "Escacs i escacs", blog d'en Roger Salvo, m'agradaria destacar el bon moment que atravessen en Pere Martínez i en Xavier Sagués, dos punts per ells. A l'altra banda hi tenim en Rubén, que enfrontant-se a monstres escaquístics, encara no s'ha estrenat. Avui li ha costat treure's la son de les orelles i, quan se n'ha volgut assabentar, li faltaven galledes per evaquar aigua; victòria còmode per en Rojas, tot i que estic convençut que més d'un jugador titulat acabarà patint el seu saber fer.
Vull remarcar també el mèrit del Club d'Escacs Mollet: fa un parell de temporades es va enfrontar amb el nostre segon equip a Preferent i ara juga dues categories més amunt. Un bon treball de pedrera amb joves com en Jordi Bals o en Cristian Fernández que està donant els seus fruits.
Per part nostra, la setmana que ve rebrem al Sant Andreu: amb 1,5 de 2, els jugadors congressistes es podran pendre aquest matx com un regal, tot i que en més d'una ocasió, com la setmana passada, han demostrat ser un conjunt perillós per als rivals més forts.
Els del B estàvem obligats a puntuar a Cornellà. A priori el conjunt local era lleugerament inferior a nosaltres als primers taulers, per bé que han alineat un deu molt compacte, amb només 120 punts de diferència entre el primer i el desè jugador. L'encontre ha estat una mica boig: se'ns han escapat partides on gaudíem de superioritat i hem sumat més del previst en altres.
Derrota ràpida d'en Xavier, famolenc, al setè escaquer, s'ha cruspit un peó àmpliament compensat i en Peris ha sabut rematar l'avantatge. Poc després, sorpresa. En Codina, que estava collant molt al rival, ha errat al combinar i pel que sembla s'ha penjat una torre, afortunadament, poc després, en Jordán aconseguia el punt que suposava el 2-1. No puc detallar-vos massa com han anat les partides perquè aviat m'he carregat de temps, però mentre en Lucas i en Bañon perdien, en Petar, avui sí, s'ha imposat al duel búlgar (pressumptament) que ha esdevingut al segon tauler. Magnífic també en Cecili, imposant-se amb les peces negres, situant així el 4-3. Aquí en Sorribas ha rebut una oferta de taules que hem valorat, doncs en aquell moment la meva partida s'encaminava cap a la igualtat mentre que el presi gaudia d'avantatge. Afortunadament, en Joan ha decidit seguir jugant i finalment ha pogut aprofitar una errada de l'Alquézar per col·locar l'empat. Poc ens ha durat l'alegria, doncs l'Andreu s'ha equivocat i ha acabat perdent, 5-4 i jo obligat a forçar un final on no tenia opcions de victòria, amb l'afegit d'haver de disposar únicament dels 30 segons d'increment per cada moviment. Al capdavall, millor així: en 30 segons tinc menys temps per cagar-la que en 30 minuts. Després de desestimar la repetició d'escacs que m'oferia el rival (cosa que, en aquella posició, no hagués fet en competició individual), he decidit entrar en un final de torres aparentment inferior, però amb peons passats per tots dos; total, fer taules i palmar suposaven el mateix. L'embolic m'ha anat bé per aconseguir que el meu rival es sumés als destrets de temps i, quan després d'un seguit de jugades discutibles per ambdós bàndols, érem a dos moviments d'arribar a una posició de taules mortes, m'he posat la mitja al cap, he tret la pistola i el temps del meu adversari s'ha esgotat. Mig punt ben patit, però que, tal com han anat les partides, considero que ha reflectit la realitat de l'encontre.
El problema? Que convenia aconseguir el punt sencer, ja que les dues jornades següents ho tindrem magre per sumar. Per començar, diumenge vinent ens visita el Sant Martí B.
Derrota contundent del C a casa davant del Peona i Peó E per 2-6. Deixant de banda la força d'un conjunt jove i compactat, homes com en Frare han notat la inactivitat escaquística. Si a això li sumem que, en aquesta ocasió, la nostra estrella mediàtica no ha pogut aparèixer, ens trobem amb un enfrontament clarament decantat des de bon matí. A veure si diumenge que ve, a Parets del Vallès, hi ha més sort.
El D encara ha donat la cara davant del Comtal C, molt més fort que nosaltres. Cada equip només ha presentat set jugadors, d'aquí l'èmfasi que faig sempre en la importància d'anar-hi amb vuit, doncs en aquesta categoria es una bona manera de guanyar partides i, consegüentment, assolir els objectius. Meritòries taules d'Andreu Herrerías al segon tauler i, sobretot, victòria d'Alujas pare davant d'un jugador més fort. Finalment, 2,5-5,5. La setmana vinent es veuran les cares amb el tercer equip de l'Ateneu Colon.
Fins diumenge malalts!!
CORNELLÀ B 5-CONGRÉS B 5
Els dos primers equips del club es jugaven bona part de les seves opcions de permanència davant de rivals directes. Tal com han anat els encontres creiem que, en ambdós casos, s'ha sumat mig punt més que perdre-se'n mig.
L'A jugava a Mollet contra un conjunt que presentava un ELO pràcticament idèntic al nostre, amb l'excepció al primer tauler on el MI Luis Rojas avantatjava en gairebé 200 punts al nostre mestre, en Rubén, que s'ha adormit i per poc no arriba a temps de disputar la partida. Per la informació que m'ha transmès el propi mestre, el matx ha acabat situant-se 4,5-3,5 pels locals, amb la partida d'en Llopis perduda i en Carlos Oliver remant, amb peó de menys, per aconseguir el mig punt que faltava si no volíem marxar amb el sarró buit. Després de confirmar-se la derrota d'en Llopis, en Carlos ha jugat de manera magistral, tot i la pressió del rellotge, per acabar recuperant el peó i aconseguir l'anhelat empat. Tot i que trobareu una crònica més detallada a "Escacs i escacs", blog d'en Roger Salvo, m'agradaria destacar el bon moment que atravessen en Pere Martínez i en Xavier Sagués, dos punts per ells. A l'altra banda hi tenim en Rubén, que enfrontant-se a monstres escaquístics, encara no s'ha estrenat. Avui li ha costat treure's la son de les orelles i, quan se n'ha volgut assabentar, li faltaven galledes per evaquar aigua; victòria còmode per en Rojas, tot i que estic convençut que més d'un jugador titulat acabarà patint el seu saber fer.
Vull remarcar també el mèrit del Club d'Escacs Mollet: fa un parell de temporades es va enfrontar amb el nostre segon equip a Preferent i ara juga dues categories més amunt. Un bon treball de pedrera amb joves com en Jordi Bals o en Cristian Fernández que està donant els seus fruits.
Per part nostra, la setmana que ve rebrem al Sant Andreu: amb 1,5 de 2, els jugadors congressistes es podran pendre aquest matx com un regal, tot i que en més d'una ocasió, com la setmana passada, han demostrat ser un conjunt perillós per als rivals més forts.
 |
| Tecnologia punta a Cornellà |
Els del B estàvem obligats a puntuar a Cornellà. A priori el conjunt local era lleugerament inferior a nosaltres als primers taulers, per bé que han alineat un deu molt compacte, amb només 120 punts de diferència entre el primer i el desè jugador. L'encontre ha estat una mica boig: se'ns han escapat partides on gaudíem de superioritat i hem sumat més del previst en altres.
 | |
| Sala de joc |
 |
| Bañón i Lucas |
 |
| Petar i Cecili |
 |
| Jordán i Andreu |
 |
| Acta |
Derrota contundent del C a casa davant del Peona i Peó E per 2-6. Deixant de banda la força d'un conjunt jove i compactat, homes com en Frare han notat la inactivitat escaquística. Si a això li sumem que, en aquesta ocasió, la nostra estrella mediàtica no ha pogut aparèixer, ens trobem amb un enfrontament clarament decantat des de bon matí. A veure si diumenge que ve, a Parets del Vallès, hi ha més sort.
El D encara ha donat la cara davant del Comtal C, molt més fort que nosaltres. Cada equip només ha presentat set jugadors, d'aquí l'èmfasi que faig sempre en la importància d'anar-hi amb vuit, doncs en aquesta categoria es una bona manera de guanyar partides i, consegüentment, assolir els objectius. Meritòries taules d'Andreu Herrerías al segon tauler i, sobretot, victòria d'Alujas pare davant d'un jugador més fort. Finalment, 2,5-5,5. La setmana vinent es veuran les cares amb el tercer equip de l'Ateneu Colon.
Fins diumenge malalts!!
diumenge, 29 de gener del 2012
Campionat de Catalunya per Equips: primera ronda
CONGRÉS 5,5-GERUNDA 4,5
CONGRÉS B 3,5-L'ESPIGA 6,5
Aquest matí ha començat una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Novament, comencem a casa en un dia assolellat, fets comuns a totes les primeres rondes des de que tinc ús de raó. Durant aquesta edició, als tradicionals retrobaments s'han sumat les cares de sorpresa d'aquells qui encara no havíem vist el nostre local ja reformat; veritablement el canvi ha estat considerable, com podeu apreciar a les fotografies.
Esportivament el matí ha tingut dues cares ben diferents. Els veterans de l'A han demostrat mantenir-se en un gran estat de forma, tot i que molts d'ells no havien tocat fusta des de mesos enrere. L'encontre ha estat igualat durant tot el matí; amb empat a 3, en Fermí Tejero i en Pere Martínez, de manera magistral, s'han imposat a llurs rivals, mentre que el mestre Rubén es veia obligat a claudicar després de remar, amb peó de menys, durant força jugades. Tot en mans de Carlos Alonso, que gaudia d'un final on el mig punt estava assegurat, per bé que ha mirat de forçar-lo per posar a prova la resistència cardíaca dels assistens, que frisàvem perquè signés l'empat. Finalment, després de voltar i voltar, no ha encertat la combinació guanyadora, però com a mínim ha pogut assegurar el mig puntet que consolidava l'esperada, alhora que sorprenent, victòria congressista. Punt davant d'un rival sensiblement superior que s'haurà de consolidar sumant davant del Mollet; un dels rivals directes per la permanència.
Capítol a part mereixem els del B, als que ens ha passat factura la inactivitat, especialment en les partides decisives. Taules ràpides d'en Jordán i el presi al quart i tercer escaquer, respectivament. Malauradament a en Petar, que és una garantia, avui li han guanyat la dama: passa a les millors famílies. Minuts després el cronista, per error, ha decidit guanyar una partida, retornant la igualtat al marcador (2-2). Els enfrontaments que restaven eren incertos: Sorribas i Xavier, amb avantatge material, ens donaven esperança, mentre que en Cecili, al primer tauler, lluitava per salvar una posició sensiblement inferior. També resistia amb dificultats en Bañón, mentre que en Codina es submergia en un dels seus lliuraments de +35 al Fritz. La partida d'en Lucas no la tenia tan controlada, per bé que el congressista gaudia de peó d'avantatge a canvi d'activitat rival. Ben aviat tot s'ha començat a torçar: en Lucas perdia i a en Sorribas li muntaven una xarxa de mat conta la qual els dos peons de superioritat esdevenien inútils; encara bo que en Bañón ha salvat mig punt i en Xavier, quan la posició conduïa a les taules, s'ha imposat per temps. 3,5-4,5, en Codina ja amb torre neta de menys i en Cecili amb voluntat, però sense opcions, així hem arribat al marcador final. Hem de reconèixer que, manca de rodatge a part, els visitants han estat superiors, fet previsible si tenim en compte que han presentat el seu deu de gala. Ara més que mai, necessitem guanyar la setmana que ve a Cornellà per no entrar en una dinàmica negativa.
Mentre es disputaven les darreres partides del primer equip, han arribat els del C i el D. Importantíssima victòria per la mínima del C davant d'un equip potent com el Cerdanyola E. El mig punt decisiu l'ha sumat en Crisitan Aguado, que aquest any pendrà part activa del torneig, segons m'ha comunicat.
Res ha pogut fer el D davant del Barcelonès Sud de Juanma Sánchez i companyia, un equip configurat per pujar de categoria sense massa dificultats. Com a mínim hi hem anat amb vuit, que ja és prou.
Diumenge que ve explicarem com millor poguem el que passi des de Cornellà, sense oblidar-nos del que passi tant a Mollet, com al club d'escacs.
CONGRÉS B 3,5-L'ESPIGA 6,5
Aquest matí ha començat una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Novament, comencem a casa en un dia assolellat, fets comuns a totes les primeres rondes des de que tinc ús de raó. Durant aquesta edició, als tradicionals retrobaments s'han sumat les cares de sorpresa d'aquells qui encara no havíem vist el nostre local ja reformat; veritablement el canvi ha estat considerable, com podeu apreciar a les fotografies.
 |
| Nou aspecte la sala principal |
 |
| En acció |
Esportivament el matí ha tingut dues cares ben diferents. Els veterans de l'A han demostrat mantenir-se en un gran estat de forma, tot i que molts d'ells no havien tocat fusta des de mesos enrere. L'encontre ha estat igualat durant tot el matí; amb empat a 3, en Fermí Tejero i en Pere Martínez, de manera magistral, s'han imposat a llurs rivals, mentre que el mestre Rubén es veia obligat a claudicar després de remar, amb peó de menys, durant força jugades. Tot en mans de Carlos Alonso, que gaudia d'un final on el mig punt estava assegurat, per bé que ha mirat de forçar-lo per posar a prova la resistència cardíaca dels assistens, que frisàvem perquè signés l'empat. Finalment, després de voltar i voltar, no ha encertat la combinació guanyadora, però com a mínim ha pogut assegurar el mig puntet que consolidava l'esperada, alhora que sorprenent, victòria congressista. Punt davant d'un rival sensiblement superior que s'haurà de consolidar sumant davant del Mollet; un dels rivals directes per la permanència.
 |
| Pere Martínez i mestre Rubén |
 |
| L'A complet |
Capítol a part mereixem els del B, als que ens ha passat factura la inactivitat, especialment en les partides decisives. Taules ràpides d'en Jordán i el presi al quart i tercer escaquer, respectivament. Malauradament a en Petar, que és una garantia, avui li han guanyat la dama: passa a les millors famílies. Minuts després el cronista, per error, ha decidit guanyar una partida, retornant la igualtat al marcador (2-2). Els enfrontaments que restaven eren incertos: Sorribas i Xavier, amb avantatge material, ens donaven esperança, mentre que en Cecili, al primer tauler, lluitava per salvar una posició sensiblement inferior. També resistia amb dificultats en Bañón, mentre que en Codina es submergia en un dels seus lliuraments de +35 al Fritz. La partida d'en Lucas no la tenia tan controlada, per bé que el congressista gaudia de peó d'avantatge a canvi d'activitat rival. Ben aviat tot s'ha començat a torçar: en Lucas perdia i a en Sorribas li muntaven una xarxa de mat conta la qual els dos peons de superioritat esdevenien inútils; encara bo que en Bañón ha salvat mig punt i en Xavier, quan la posició conduïa a les taules, s'ha imposat per temps. 3,5-4,5, en Codina ja amb torre neta de menys i en Cecili amb voluntat, però sense opcions, així hem arribat al marcador final. Hem de reconèixer que, manca de rodatge a part, els visitants han estat superiors, fet previsible si tenim en compte que han presentat el seu deu de gala. Ara més que mai, necessitem guanyar la setmana que ve a Cornellà per no entrar en una dinàmica negativa.
 |
| Sorribas i Xavier |
 |
| El B |
Mentre es disputaven les darreres partides del primer equip, han arribat els del C i el D. Importantíssima victòria per la mínima del C davant d'un equip potent com el Cerdanyola E. El mig punt decisiu l'ha sumat en Crisitan Aguado, que aquest any pendrà part activa del torneig, segons m'ha comunicat.
Res ha pogut fer el D davant del Barcelonès Sud de Juanma Sánchez i companyia, un equip configurat per pujar de categoria sense massa dificultats. Com a mínim hi hem anat amb vuit, que ja és prou.
Diumenge que ve explicarem com millor poguem el que passi des de Cornellà, sense oblidar-nos del que passi tant a Mollet, com al club d'escacs.
divendres, 27 de gener del 2012
Campionat de Catalunya per Equips: la prèvia
Després
de celebrar-se la final de la Copa Catalana, que s’adjudicà , dissabte es dóna
el tret de sortida a la LXIXa edició del Campionat de Catalunya per Equips.
A
Divisió d’Honor, l’UGA, fusionada enguany amb l’històric Barcelona, farà tot el
possible per revalidar un títol aconseguit la temporada passada en una darrera
jornada d’infart, curiosament mercès a l’empat inesperat del propi Barcelona
davant del poderós SCC Sabadell, que pugnava pel títol amb els graciencs.
Aquesta temporada es posicionen, novament, com els dos màxims aspirants al
campionat, per bé que sembla agosarat descartar formacions potentíssimes com el
Barberà o l’Escola d’Escacs, que l’any passat va rendir força per sota del seu
nivell real.
La
lluita per evitar el descens serà d’allò més dura, doncs dels dotze integrants
de la categoria, tres baixaran a Primera Divisió. Aquí és on, entre formacions
de força similar, pren gran importància la cohesió de l’equip, així com el
saber fer als matxos decisius.
La
resta de mortals jugarem diumenge, en el que és el torneig amb més mobilització
d’escaquistes de l’estat espanyol. El Club d’Escacs Congrés presenta quatre
equips, el primer i tres filials; anem a repassar els seus objectius:
Quarta
campanya consecutiva del primer equip en aquesta categoria, fet que de per sí
ja pren dimensions de miracle. Enguany el grup sembla més complicat que mai,
per bé que cada any diem el mateix i el Congrés acaba salvant-se. Si es vol
assolir la permanència, s’hauran d’assegurar els punts dels duels directes amb
Gerunda, Mollet i Foment B, així com mirar de sumar en algun altre encontre.
Estem
davant d’un nou repte per un conjunt molt veterà, que compta amb quatre MC en
actiu: Rubén, Oliver, Llopis i Tejero. A ells s’hi sumen els sempre regulars
Salvo, Sagués i Bielsa, l’agressiu (en el sentit escaquístic) Carlos Alonso, el
sòlid Pere Martínez i un darrer tauler, que probablement estarà entre en Jordan
i en Sadurní.
Els
punts forts d’aquest equip són la seva experiència, així com la seva cohesió;
amb l’excepció d’en Rubén, incorporat posteriorment, formen una pinya des de fa
dècades. En contrapartida, s’esdevé imprescindible assegurar el relleu
generacional, cosa que, ara per ara, sembla lluny d’assolir-se.
Iniciem
la tercera temporada consecutiva a Preferent, categoria que considero que
s’ajusta a la nostra força, per bé que gairebé sempre acabem patint per
mantenir-la.
A
simple vista veig als filials del Sant Martí, el Sitges i el Tres Peons
lleugerament per damunt de la resta, però la igualtat al grup sembla màxima.
L’objectiu principal és mantenir-se, però crec que, més que mai, és convenient
anar matx a matx i després de les tres primeres rondes ja veurem pel que hem de
lluitar. El bloc serà similar al dels darrers anys: Cecili, Jordan/Sadurní,
Andreu, Petar/Climent, Héctor, Sorribas, Javi, Codina i dos més. Un conjunt on
destaquem la veterania d’en Cecili i del presi, la intuició d’en Xavier, la
solidesa d’en Sorribas, la docència d’en Petar o l’atreviment d’en Codina. A
tot això hem d’esperar que el delegat i cronista aquest any també aparegui com
a jugador, després de la temporada nefasta que signà l’any passat.
Aquest
any, capitanejats per Josep M. Gómez i coordinats per M.A.González, estic segur
que el C assolirà l’objectiu de pujar a Primera de Barcelona. És innegable que
homes amb el seu talent i experiència, als que hi podem sumar al tercer
González (Alberto), il·lustres veterans com en Ylla o en Sapiña i fins i tot
gent atrevida com en López, en Jordi R. Batuecas, Andreu Herrerías o el mateix
Bascuñana, poden acabar jugant una categoria més amunt. Novament, tot dependrà
de la fidelitat del bloc que aconsegueixin reunir, però, estic segur que, si
mantenen un vuit amb poques alteracions, són ferms candidats a l’ascens.
Després
de suprimir l’E per manca d’efectius, enguany el D serà el conjunt destinat a
la formació de noves promeses, com Alujas pare, capitanejades per membres amb
solera, com en Paco Martínez. Qualsevol fet que passi per mantenir la categoria
serà un veritable èxit, tot i que, veient els precedents de campanyes
anteriors, jo donaria per bo el fet d’assistir amb els vuit jugadors a cada
matx, independentment de quin sigui el resultat. S’ha de fomentar la
competitivitat des de la base de la seriositat i el compromís amb l’escut.
Així
doncs, amb ganes d’iniciar una nova temporada que s’esdevé apassionant, us
emplaço a dilluns que ve, ja amb els primers resultats i sensacions.
Força
Congrés!!
dimecres, 18 de gener del 2012
Copa Catalana 2012
Diumenge al matí va començar la temporada 2012 amb la celebració de les classificacions territorials per la final de la Copa Catalana, que enguany es disputarà a la localitat lleidatana de Ponts. Gairebé un centenar d'equips, formats per quatre jugadors, es donaren lloc a les Cotxeres de Sants per cercar-hi un lloc.
 |
| El Congrés C en acció |
 |
| En Codina repassa les llistes |
 |
| El Congrés A, amb el mestre en primer pla |
Després d'atacar als croissants amb què el president Andreu ens obsequià, els vuit congressistes vàrem començar a jugar. Hem de destacar el frec a frec continu durant tot el campionat entre un primer equip de circumstàncies (format per Jordi R. Batuecas, Paco Martínez, Josep M. Gómez i el veterà Cecili Domínguez, amb l'important reforç del mestre Rubén a partir de la quarta ronda, quan el sol ja era ben amunt) i el C, que només es decantà a favor nostre a la darrera ronda.
 |
| L'estrella de la jornada: M.A. |
Els del C, o millor dit, alguns dels del C, no vàrem estar a l'alçada. Finalment ho vam maquillar, acabant en 61a posició amb 17 punts sobre els 36 possibles, però ens havíem fixat l'objectiu de la classificació i sabíem que això passava per sumar-ne, com a mínim, 18, el 50 per cent. Vull destacar l'excel·lent actuació de la nostra estrella mediàtica i, en aquest cas, esportiva: M.A. González, 7 de 9, superlatiu. Els seus supporters continuem convençuts que el millor M.A. encara està per arribar. En Xavier, tot i no estar a l'alçada d'altres edicions, acabà sumant la meitat dels punts (4,5) mentre que en Codina es mostrà irregular, desaprofitant posicions amb clar avantatge per acabar amb dos punts. Dit això, hem de remarcar el seu paper com a esperonador durant tota la jornada, com es demostra a la següent arenga. Sabem que Sants és territori hostil per Joan Codina, el dia que la Copa es disputi al local del Tres Peons, serà de llarg el més encertat. D'acord, ja no sabia que escriure més per ometre-ho, però el cronista novament va dur a terme a la perfecció el seu paper de "stopper", de limitador, important en aquestes competicions per no jugar gaire més amunt de les nostres possibilitats. Per la tarda ho vaig poder maquillar una miqueta per convertir un 0 de 3 en un 3,5 de 9, que vull ajuntar amb l'atenuant de jugar al primer escaquer per completar una actuació que sense arribar a la dignitat, no ha estat la pitjor que he signat en aquest tipus de torneigs.
Diumenge idoni per començar a tocar fusta, o, millor dit, plàstic, de cara a l'inici del Campionat de Catalunya per Equips, que donarà inici en dues setmanes. Tot i que s'han fet notar les retallades, destaquem una nova edició del dinar a càrrec del Congrés. Només desitjar que, en futures edicions, més jugadors del primer equip s'animin a pendre part de la competició, ja que seria aconsellable que tots els participants poguessin cercar un objectiu col·lectiu.
Ens veiem aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)