Nova derrota que posa punt i final a la nostra
temporada. Dues jornades abans de la finalització, el Jake ja sap que serà
equip de Primera Divisió de manera més que merescuda, doncs compten els seus
encontres per victòries. Felicitar als de l’Hospitalet i desitjar-los sort de cara a l’any vinent.
Avui ens enfrontàvem a un rival que lluitava
per la permanència i ha fet del seu objectiu una motivació que ha eixugat la
diferència d’ELO al nostre favor. L’Ortín, en Bielsa i jo hem perdut davant d’adversaris
a qui avantatjàvem en més de 150 punts. Quan això li passa a un jugador, la
resta de l’equip pot compensar-ho, però aquestes tres derrotes han suposat un
llast massa gran per l’equip.
La meva partida m’ha abstret força del matx i
quan, preveient que, després de jugar força malament, no tenia més que taules,
he preguntat a en Bielsa, perdíem 3,5 a 1,5. Les victòries solvents d’en Viñals
i d’en Sagués, ambdós en gran estat de forma, han ajustat el marcador. A l’acabar
el matx m’he trobat immers en un final de dames i cavalls, amb peó de menys, 1
minut a cada rellotge i 4,5-4,5 al marcador (la victòria d’en Carlos Oliver
només era qüestió de temps). He mirat d’embolicar la posició i he hagut d’escollir
entre una línia de taules, on una xarxa de mat inevitable quedava contrarestada
per l’escac continu adversari i un ‘a veure que passa’, amenaçant un mat
diferent, a canvi de patir escacs per part de la dama adversària. He optat per
la segona via i, dues jugades després de rebutjar les taules que m’oferia el
rival, no he pogut evitar la pèrdua de la dama i de la partida. Derrota
merescuda, mig punt era massa premi pel que he fet avui. Per desgràcia, això fa
que matemàticament ja no tinguem aspiracions, si bé amb un 5-5, virtualment, ja
no en tindríem.
Temporada complicada pel Congrés, degut a l’èxode
de jugadors que ha patit. Hem aconseguit mantenir-nos amb suficiència, però si
volem que el Congrés torni a Primera Divisió, farà falta quelcom més.
Afortunadament, quan l’A punxa, el B fa la
feina. Victòria importantíssima de cara a seguir enganxats a la categoria. A
les ja clàssiques taules del president davant d’un mestre català, s’hi han
sumat les victòries d’en Jordan i d’en Sorribas davant d’adversaris superiors.
A més, avui, s’ha fet la feina per sota, doncs en Codina i en Bañón han acabat
segellant la victòria. Enhorabona nois!
Llàstima que aquest grup no tingui una mica
més de regularitat, doncs si fos així no passaríem angúnies. Amb aquesta
victòria el Congrés es situa entre els dos millors novens de la categoria.
Diumenge vinent rebem a l’Hospitalet en el que és un matx complicat però no
impossible, mentre que tot fa pensar que ens jugarem les garrofes a la darrera
ronda, a ca l’Agustí.
Gran victòria del nostre tercer equip amb la
particularitat que no s’ha perdut cap partida. Amb aquest punt el C queda en
tercera posició, amb els mateixos punts que el segon. Matemàticament la
categoria ja està salvada i, a dues jornades pel final del campionat, per què
no somiar?
Victòria contundent del nostre D davant d'un adversari que ha presentat quatre 1700. Només a en Bascuñana li han esgarrapat mig punt.
Avui, ni els alumnes ni la professora. La
Colmena ha passat per damunt nostre amb un resultat inapel·lable.
Derrota dolorosa davant del primer dels rivals
directes, per ELO molt superior a nosaltres. Gran victòria d’en Paco, que ha
minimitzat els danys, deixant l’F a mig punt del líder i encara amb opcions. Serà
clau la visita al Peón Doblado D de diumenge vinent. Animar als nostres quatre
cracks, no hi ha res perdut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada