diumenge, 9 de març de 2014

Lliga catalana 2014, ronda 7




 

Nova derrota que posa punt i final a la nostra temporada. Dues jornades abans de la finalització, el Jake ja sap que serà equip de Primera Divisió de manera més que merescuda, doncs compten els seus encontres per victòries. Felicitar als de l’Hospitalet i desitjar-los  sort de cara a l’any vinent.

Avui ens enfrontàvem a un rival que lluitava per la permanència i ha fet del seu objectiu una motivació que ha eixugat la diferència d’ELO al nostre favor. L’Ortín, en Bielsa i jo hem perdut davant d’adversaris a qui avantatjàvem en més de 150 punts. Quan això li passa a un jugador, la resta de l’equip pot compensar-ho, però aquestes tres derrotes han suposat un llast massa gran per l’equip.

La meva partida m’ha abstret força del matx i quan, preveient que, després de jugar força malament, no tenia més que taules, he preguntat a en Bielsa, perdíem 3,5 a 1,5. Les victòries solvents d’en Viñals i d’en Sagués, ambdós en gran estat de forma, han ajustat el marcador. A l’acabar el matx m’he trobat immers en un final de dames i cavalls, amb peó de menys, 1 minut a cada rellotge i 4,5-4,5 al marcador (la victòria d’en Carlos Oliver només era qüestió de temps). He mirat d’embolicar la posició i he hagut d’escollir entre una línia de taules, on una xarxa de mat inevitable quedava contrarestada per l’escac continu adversari i un ‘a veure que passa’, amenaçant un mat diferent, a canvi de patir escacs per part de la dama adversària. He optat per la segona via i, dues jugades després de rebutjar les taules que m’oferia el rival, no he pogut evitar la pèrdua de la dama i de la partida. Derrota merescuda, mig punt era massa premi pel que he fet avui. Per desgràcia, això fa que matemàticament ja no tinguem aspiracions, si bé amb un 5-5, virtualment, ja no en tindríem.

Temporada complicada pel Congrés, degut a l’èxode de jugadors que ha patit. Hem aconseguit mantenir-nos amb suficiència, però si volem que el Congrés torni a Primera Divisió, farà falta quelcom més.

 


 

Afortunadament, quan l’A punxa, el B fa la feina. Victòria importantíssima de cara a seguir enganxats a la categoria. A les ja clàssiques taules del president davant d’un mestre català, s’hi han sumat les victòries d’en Jordan i d’en Sorribas davant d’adversaris superiors. A més, avui, s’ha fet la feina per sota, doncs en Codina i en Bañón han acabat segellant la victòria. Enhorabona nois!

Llàstima que aquest grup no tingui una mica més de regularitat, doncs si fos així no passaríem angúnies. Amb aquesta victòria el Congrés es situa entre els dos millors novens de la categoria. Diumenge vinent rebem a l’Hospitalet en el que és un matx complicat però no impossible, mentre que tot fa pensar que ens jugarem les garrofes a la darrera ronda, a ca l’Agustí.



 

Gran victòria del nostre tercer equip amb la particularitat que no s’ha perdut cap partida. Amb aquest punt el C queda en tercera posició, amb els mateixos punts que el segon. Matemàticament la categoria ja està salvada i, a dues jornades pel final del campionat, per què no somiar?

 


 

Victòria contundent del nostre D davant d'un adversari que ha presentat quatre 1700. Només a en Bascuñana li han esgarrapat mig punt.

 


 

Avui, ni els alumnes ni la professora. La Colmena ha passat per damunt nostre amb un resultat inapel·lable.

 


 

Derrota dolorosa davant del primer dels rivals directes, per ELO molt superior a nosaltres. Gran victòria d’en Paco, que ha minimitzat els danys, deixant l’F a mig punt del líder i encara amb opcions. Serà clau la visita al Peón Doblado D de diumenge vinent. Animar als nostres quatre cracks, no hi ha res perdut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada