dilluns, 10 de febrer del 2014

Lliga Catalana 2014, ronda 3


 

 
Frenada en sec del Congrés en la seva pugna pel liderat. Primera excursió de la temporada que precisava trobada a la nostra seu a les 7:45, així com GPS. Després d’alguna petita imprecisió, encara vàrem arribar amb temps suficient per fer el cafè. Comença el matx amb uns minuts de retard, impressionant vista des de la sala de joc del centre cívic de Cardona.

La matinal feia bona pinta quan, en poc més d’una hora, en Viñals estrenava el marcador visitant. Malauradament ha estat un miratge, doncs la derrota d’en Fermí equilibrava l’encontre. Aquest 1-1 es va mantenir força estona i les partides no estaven gens clares: moltes presentaven equilibri i algunes, com la d’en Jordan, semblaven pràcticament perdudes. Encara amb 1-1 vaig rebre una oferta de taules en un final equilibrat, però la millor posició del meu monarca em feia ser optimista, fet pel que vaig decidir seguir jugant. Les partides s’anaven resolent: taules d’en Carlos Alonso i d’en Pere Martínez, victòria de l’Ortín, derrota d’en Bielsa, que tenia la partida favorable i finalment taules a la meva partida. Quan pensava que havia dut el meu pla amb èxit per aconseguir un peó passat en un final cavall VS cavall, el meu adversari em va obligar a avortar-lo mercès a l’amenaça d’un peó passat al flanc de rei, que esdevindria imparable si continuava amb les meves intencions. Em vaig haver de conformar amb l’empat quan més a la vora veia la victòria, però tampoc és fàcil quan l’adversari, amb blanques, canvia totes les peces. Amb 3,5-3,5 quedava en Sagués, que s’arrossegava per si sonava la flauta, l’Oliver, amb qualitat de més i en Jordan, que havia aturat el cop i tenia opcions raonables d’empatar la partida. En aquests moments el 5-5 ha passat de ser un mal resultat a ser el nostre desig. Afortunadament, en Carlos Oliver s’ha imposat amb la tècnica que el caracteritza, mentre que en Sagués claudicava poc després. Fent-nos patir una mica, en Jordan ha pogut assegurar el mig punt, un mig punt que ha suat de valent i que pot ser de gran importància a final de temporada.

No podem amagar que el balanç final és negatiu, doncs el Jake ha tornat a guanyar i ja no tenim marge d’error si volem mantenir alguna esperança de retornar a primera divisió. Diumenge primer match-ball davant del Balsareny-Sallent.

 
COLLBLANC 4,5-CONGRÉS B 5,5

 
Baixant de Cardona vaig trucar a en Javi. No m’ho creia, victòria del B per la mínima. El B sempre ha tingut aquestes coses: derrota la setmana passada en un matx teòricament assequible i victòria aquest diumenge davant d’un rival sensiblement superior. Un punt d’or en la cursa cap a la permanència. Com preveia, si hi havia alguna possibilitat de guanyar aquest matx era per darrere: Bañón, Codina i Batuecas han fet la feina, amb especial mèrit d’aquest darrer, l’encarregat de tancar el marcador. Però és que per davant el president, que divendres nit preparava la partida al club, ha pogut anul·lar, amb negres, a un adversari que l’avantatjava en 200 punts d’ELO, mentre que en Sorribas, al segon, tampoc s’ha deixat sorprendre per un adversari superior. Si bé a principi de temporada remarcava la baixa d’en Sadurní, el jugador més capacitat per defensar el primer tauler del B, s’ha de reconèixer que l’Andreu està fent la feina a la perfecció. Bona victòria d’en Gómez i taules del veterà Sáez, que s’ha pogut refer de la seva derrota diumenge passat. S’espera més d’en Xavier i d’en Javi Romero, de ben segur que aviat arrencaran.

Diumenge vinent tocarà rebre als veteraníssims jugadors de l’Ateneu Barcelonès, en el que s’està convertint en un clàssic de la categoria.

 
CONGRÉS C 2,5-TRES PEONS F 3,5

 
Derrota per la mínima del nostre C, contra un conjunt de força similar, però probablement més rodat. Les victòries d’en Lucas i d’en Sapiña, afegides a les taules de l’Ylla varen ser insuficients per puntuar. Afortunadament, la resolució del comité de competició, que ha dictaminat empat a 3 a la primera ronda davant del Sant Adrià B, fa que el tercer equip del Congrés sumi mig punt possiblement inesperat, però que anirà d’allò més bé.

 


 
La victòria d’en Bascuñana i les taules d’en Santamaria fan que aquesta derrota sigui la menys dolorosa possible en un sistema de classificació olímpic.

 


 
Nou empat a 2 que dóna confiança a la nostra quitxalla. Avui sí, la Tatiana ha estat un bon exemple pels seus alumnes i ha guanyat la seva partida, mentre que el segon punt ens l’hem anotat per una incompareixença.

 


 
A priori el nostre F tenia un matx clau, una pedra de toc per veure si les opcions d’ascens són reals. El resultat parla per sí sol. L’’-ez’ team (López, Fernández, Fernández i Martínez) ha passat per damunt dels seus adversaris. A destacar la victòria de l’Emili... en 6 jugades!! Es fa palès el joc incisiu del nostre jugador (bé, poder ha rebut alguna facilitat també :p).

diumenge, 2 de febrer del 2014

Lliga catalana 2014, ronda 2



Primera ronda com a locals i segon matx desequilibrat per ELO al nostre favor. Tot i això, els lleidatans han venut cara la seva pell, aguantant totes les partides fins al migdia. En Jordan i jo hem estat els primers en imposar-nos i, a partir d’aquí, els punts han anat caient a favor nostre. Avui l’únic congressista en perdre ha estat en Carlos Alonso. Tant de bo es mantigui aquesta tònica durant el campionat, victòria contundent de l’equip amb una única derrota. Amb aquests dos primers punts, agafem una bona posició a la graella de sortida i afrontem amb il·lusió el matx davant del Cardona-Súria, diumenge vinent.


Tot i que a priori podíem esperar un rival inaccessible, reconec que després d’avaluar l’alineació que portaven creia que avui era una jornada propícia perque el nostre B comencés a sumar. Una barreja de veterania i joventut, però amb ELO sensiblement inferior al nostre. Aquests feeling s’han incrementat després del lliurament d’en Codina, que tot i que, com l’ha executat, no valia, finalment ha aconseguit atabalar al seu rival i endur-se el punt. Els dos darrers taulers, Bañón i Batuecas, feien la feina, però per contra en Javi Romero, la nostra perla, avui no ha tingut el dia. Tampoc en Gómez ni en Sáez, 3-3. Taules d’en Sorribas i del president, que definitivament s’ha fossilitzat al primer tauler, 4-4. Negre pintava el final d’en Julbe, mentre que en Javi no semblava tenir més que les taules. Una vegada s’ha confirmat la derrota d’en Julbe, en Xavier ha mirar de cercar l’heroica forçant la posició i ha acabat perdent la partida. En qualsevol cas, lloable la seva actitud, doncs no tothom està disposat a sacrificar mig punt pel bé de l’equip. Diumenge, matx complicat a casa del Collblanc, els darrers taulers hauran d’estar especialment atents ja que per damunt és un equip molt potent.


El tercer equip s’ha refet amb contundència d’una primera ronda atípica, on dues partides es van finalitzar ‘sub condicione’ a causa d’una mala configuració dels rellotges. Avui però, 2-4 davant del Vila Olímpica B, una primera passa cap a la permanència. Lucas, Ylla i Herrerías han liderat aquest important triomf.


Resultat contundent a favor dels locals en un matx que a priori es presentava força equilibrat. Quan ha arribat al Congrés, el jove Manu es lamentava per un error comès que li ha costat la partida.


Bon empat dels Kischuk guys en un encontre complicat. La Tatiana, tot i haver jugat davant d’un rival superior, es lamentava per no haver pogut puntuar. Afortunadament, els campions que forma, han fet la feina.


Zero a quatre, em confirmava l’Emili tot satisfet mentre devorava un dònut de xocolata. I afegia: aquest any hem de pujar. I és que l’equip composat per en Paco, en JJ, en Mariano i el propi Emili té qualitat i il·lusió de sobres per fer coses importants en aquesta tercera categoria.

diumenge, 26 de gener del 2014

Lliga Catalana 2014, ronda 1


Bon inici del campionat del nostre primer equip que ha fet els deures a la seu de la Societat Coral l’Espiga de les Corts, on molts de nosaltres jugàvem per primera vegada. Tot i la contundència del marcador, les partides no s’han començat a definir fins al migdia, quan en Viñals ha entaulat després de rebre un escac continu. També en Camacho ha pogut salvar mig punt en posició complicada, però a partir d’aquí, els punts han anat caient al nostre sac, que ha lligat en Pere Martínez imposant-se en un final de torres amb peó de més. L’única derrota l’ha patit l’Ortín. Personalment m’he pogut imposar en una partida on sempre he dut la iniciativa, però que ha costat de rematar. La setmana que ve rebem el Lleida B amb la intenció de seguir sumant, però pensant matx a matx.


A quarts tocats de dues arribava al Casinet d’Hostafrancs on en Sorribas finalitzava en taules un final d’alfils de diferent color. El marcador, clar per als locals, que avantatjaven en més de 100 punts d’ELO als nostres jugadors. Cap victòria visitant, però heroiques taules amb negres del presi al primer tauler. També han pogut empatar les noves incorporacions: Javi Romero, la perla; Carlos Sáez, veterania al servei del Congrés i Lluís Julbe, tercer classificat al torneig social que enguany ha decidit federar-se. La veritat és que la temporada es presenta duríssima pel nostre B, amb alguns rivals fins i tot superiors, sobre el paper, als que té el primer equip. L’exemple d’avui ho reflectia. Diumenge vinent rebem a l’Escola d’Escacs de Barcelona B i, com apuntava en Javi, el factor club ha de ser determinant.


Resultat provisional, doncs les partides d’en Tort i d’en Sapiña apareixen a l’acta com a pendents. A l’espera de saber el que ha passat, esperem que la matinal hagi transcorregut amb esportivitat entre els dos conjunts.


Matx molt equilibrat on han perdut els dos primers taulers però ho han compensat l’incombustible Ylla i en Manu González.


Bona victòria dels alumnes de la Tatiana per 3 a 1. La ‘formadora de campions’ ha donat exemple imposant-se al seu adversari al primer tauler.


En l’altre encontre entre els congressistes i els de Les Corts, també ens hem endut el botí. Llàstima que la derrota de l’Emili ha impedit el ple, segur que amb el pas de les jornades es va entonant.

dilluns, 20 de gener del 2014

Copa passada per aigua


Diumenge plujós que ha reunit a 111 equips de tota la província de Barcelona a les cotxeres de Sants. Jornada de retrobaments, de xerrades i de posada a to escaquística per a molts jugadors. El Club d’Escacs Congrés, un any més, ha afrontat la competició amb l’objectiu que els congressistes agafessin rodatge de cara a l’inici, la setmana vinent, de la Lliga Catalana.

Això ha provocat que, novament, haguem tornat a ‘llençar’ la Copa. Molts dels nostres jugadors només poden jugar pel matí, mentre que a la tarda la participació minva. Això ens obliga a retirar equips a mesura que avança el dia, amb la mala imatge que suposa pel nostre club. De tots els conjunts participants, només cinc no han completat el total de rondes i d’aquests cinc, dos són del Congrés.

Esportivament, poc a destacar. Felicitar a l’Escola d’Escacs, campió amb una autoritat insòlita, doncs ha tret quatre punts als seus perseguidors, el Sant Josep de Badalona, la Societat Coral Colon de Sabadell i el Barcelona UGA, per aquest ordre. I el Congrés... doncs l’A, l’únic conjunt que hem aguantat les nou rondes, al ser l’únic equip on podien jugar els deu primers jugadors del club, ha quedat en una discreta 71a posició. El Congrés B, amb 7 rondes disputades, s’ha classificat 104è i el C ha tancat la taula, havent disputat únicament dues rondes.

Individualment podem destacar el gran matí que ha tingut en Javi, 3,5 de 4, així com alguna anècdota, com quan a la segona ronda el rival de l’Andreu ha arribat quan li quedaven 9 segons al rellotge, el nostre president ha oblidat que hi havia increment, ha començat a jugar ràpid especulant amb la caiguda de bandera i quan se’n ha adonat, l’adversari havia aconseguit un minut al rellotge i una posició guanyada. També un servidor ha tingut el seu moment Mr. Bean, quan en una partida controlada he pitjat el rellotge que no tocava i gairebé acabo perdent per temps. També hem de destacar alguna absència de darrera hora, com la de l’Emili o la d’en Santamaria, tots dos malalts.

En acabat hem rematat la jornada seguint el partit del Barça al mateix bar on hem dinat. No sé pas què arribarà abans, l’anhelat pla B per partits com aquest o l’edició de la Copa Catalana en que el Congrés pugui competir!

A partir de diumenge, va de debò...

Força Congrés

diumenge, 5 de gener del 2014

Lliga catalana 2014, la prèvia


A tres setmanes de l’inici del campionat, ja tenim publicats els grups de la Lliga Catalana 2014. Anem a analitzar els encontres que hauran d’afrontar els dos primers equips del Club d’Escacs Congrés, basant-nos en les plantilles actuals dels adversaris i amb la cautela indispensable que requereix la situació, ja que qualsevol equip pot tenir altes o baixes de darrera hora. També nosaltres estem a expenses dels moviments de darrera hora que pugui fer el nostre supermànager, Frederic Andreu.



26/01 L’ESPIGA DE LES CORTS-CONGRÉS

Prenent com a referència els deu primers taulers dels de Les Corts, sembla que tenim lleuger avantatge en aquest matx. Caldrà anar amb compte ja que ells són jugadors més actius que nosaltres i això pot passar factura en una primera ronda que serveix de presa de contacte per molts congressistes.

02/02 CONGRÉS-LLEIDA B

Jugar contra un equip B sempre és una incògnita, ja que l’equip que presentin anirà en funció de les necessitats del seu primer equip. Comptem amb l’avantatge que per ells és un desplaçament llarg i això sempre dificulta més la reunió d’un deu de garanties. En qualsevol cas, un amunt, un avall, es preveu un matx molt equilibrat.

09/02 CARDONA/SÚRIA-CONGRÉS

El 10 titular, comandat pels quatre Jané Besora, és sensiblement inferior al nostre, però alhora compacte. Haurem de suar si volem tornar amb el punt del cor de Catalunya.

16/02 CONGRÉS-BALSARENY/SALLENT

Els bagencs venen encapçalats per dos mestres catalans, aquest matx s’haurà de guanyar per la part de sota.

23/02 SANTPEDOR-CONGRÉS

La trilogia del Bages posa el punt i final amb un altre conjunt mancat de grans figures, per bé que comandat per un mestre català, però molt compacte. És difícil fer pronòstics.

02/03 CONGRÉS-VALLFOGONA

Amb la precaució necessària sempre que s’empra el barem ELO, aquest matx s’hauria de guanyar de manera còmode, més si tenim en compte que actuem com a locals.

09/03 TORÀ-CONGRÉS

La mateixa valoració que hem fet amb el Vallfogona és vàlida pel Torà. En aquest cas, fora de casa, caldrà posar-hi els cinc sentits.

16/03 CONGRÉS-CALAF

Si bé el Calaf no portarà un conjunt superior al nostre, sí que és sensiblement més potent que els dos anteriors. El resultat vindrà molt condicionat per la situació que atravessi el nostre conjunt en aquest moment.

23/03 JAKE-CONGRÉS  

Tot i que les diferències tampoc són abismals, el Jake sí que pot presentar un deu titular lleugerament superior, o si més no, més compacte que el nostre. A priori, un dels matxos més complicats.

A FAVOR

  •       No hi ha ni un matx que tinguem perdut per anticipat. Cap dels conjunts rivals és àmpliament superior al Congrés
  •       Els desplaçaments són relativament curts, fet que agraeix una plantilla força veterana, així com l’economia del nostre club.
  •       Només hi ha un equip B, fet que, pels amants del laboratori, fa més previsible l’alineació adversària i, en conseqüència, la preparació de la partida.


EN CONTRA

  •       Les nombroses baixes que presenta el nostre equip enguany. De no ser així seríem el conjunt a batre, ara ens veiem obligats a anar matx a matx, a l’estil Simeone, assegurant primer la permanència i, a partir d’aquí, veurem.
  •       La manca de rodatge de la majoria dels nostres jugadors, que pot afectar especialment a les primeres rondes.
  •       Després de diversos anys amb el 1 al sorteig, enguany se’ns assigna el 10, fet pel que juguem un matx més com a visitants que com a locals. Admetem que ja tocava.


26/01 CATALUNYA B-CONGRÉS B

Tractant-se d’un equip B, és difícil pronosticar, però encara amb alguna baixa, poden fer un conjunt sensiblement superior al nostre. El pronòstic a la travessa seria un 1, encara que m’estigui malament dir-ho.

02/02 CONGRÉS-ESCOLA D’ESCACS DE BARCELONA B

Si bé l’any passat els vàrem derrotar amb força claredat, enguany el matx pinta ben diferent a causa de les baixes que tenim. Pronòstic, X2

09/02 COLLBLANC-CONGRÉS B

Els seus tres primers taulers són intractables, molt bé haurem de fer la feina per sota si volem endur-nos quelcom positiu.

16/02 CONGRÉS B-ATENEU BARCELONÈS

Matx trampa. Per elo semblen assequibles (exceptuant els dos primers taulers), però els veterans, si tenen un bon dia, enganxen a qualsevol. Una de les jornades on hauríem de mirar de rascar.

23/02 BELLVITGE ENTITAT-CONGRÉS B

Matx similar al del Collblanc, amb dos primers taulers molt forts, si bé per sota els de Bellvitge són més febles. Novament serà vital l’aportació dels darrers taulers.

02/03 CONGRÉS B-PEONA I PEÓ C

Impossible fer prediccions, abans de començar el campionat, amb un conjunt que pràcticament té un centenar de jugadors federats. Jugui qui jugui, acostumen a ser joves amb empenta i amb moltes possibilitats de fer-nos mastegar la sorra.

09/03 ESPLUGUES-CONGRES B

Si l’any passat vàrem perdre, aquest, semblem condemnats a fer-ho àmpliament. El nivell dels seus 10 primers jugadors així m’ho confirma.

16/03 CONGRÉS-HOSPITALET

O els hi entra un virus estomacal generalitzat, o no tenim res a fer. I com que som bons esportistes i no desitgem mal a ningú, ens limitarem a fer-ho el millor que sapiguem.

23/03 AGUSTÍ-CONGRÉS B

Com l’Esplugues, ens guanyà l’any passat. I no sembla que aquest any ens poguem prendre la revenja. Queda l’alicient de jugar al pintoresc local que tenen al Raval!

A FAVOR

  •       La irrupció de la perla, Javier Romero Gámez, ja batejat com “el chivo” per l’afició congressista, és l’esperança del filial. Conglomerat de talent i irregularitat a parts iguals, pot ser el baròmetre de la temporada del B.
  •       Afortunadament, a preferent, acostuma a baixar només un conjunt. Ho hauríem de fer molt malament per quedar darrers o entre els pitjors novens.
  •       Com en el cas del primer equip, ens enfrontem a sis conjunts A per només tres B. Bona notícia pels amants de chessbase.


EN CONTRA

  •       Les nombroses baixes, entre les que destaco la d’en Sadurní, un puntal al primer tauler. No sé si per ballar amb la més lletja (i en aquest grup n’hi ha moltes) estarà en Jordan, servidor o haurem de mirar més cap avall, però cap de nosaltres té la capacitat d’en Josep per aguantar partides a rivals 200 punts d’ELO més forts que ell.
  •       A diferència del que passa amb el primer equip, aquí sí que veig més d’un matx perdut d’entrada. L’objectiu és la permanència, sense cap mena de dubte.
  •       Després de diversos anys amb el 1 al sorteig, enguany se’ns assigna el 10, fet pel que juguem un matx més com a visitants que com a locals. Admetem que ja tocava.

Per la seva banda, el Congrés C, enquadrat al grup VII de segona territorial i afectat per efecte dominó, haurà de cercar la salvació davant d’aquests rivals. Un any més, confiem en la veterania i qualitat de jugadors com en JJ o l’Emili per aconseguir-ho.
A tercera territorial tindrem tres equips, la majoria composats per joves jugadors que aprofitaran aquests encontres per formar-se de cara al futur. El Congrés D competirà al grup III, l’E al I i l’F al VII.

Però abans de tot això us recordo que tots els jugadors federats esteu emplaçats, el 19 de gener, a prendre part a la Copa Catalana, per anar tocant fusta i...qui sap!


Força Congrés!

diumenge, 22 de desembre del 2013

Congrés 2014

S’apropa un 2014 que, entre altres coses, ens portarà una nova temporada escaquística. Molts focus es centraran, de manera absolutament merescuda, atès el nivell dels seus jugadors, en la Lliga Catalana dels escacs on, a falta de conèixer els moviments de darrera hora, la Societat Coral Colon de Sabadell partirà com a favorit al defensar títol, però de ben segur que l’Escola d’Escacs, actual campió de Copa, o clàssics com el Barcelona-UGA posaran pals a les rodes dels vallesans de cara a revalidar el campionat.

Si mirem una mica més cap avall, ens trobem un gran gruix d’escaquistes, els que no en sabem prou com per copsar els titulars del campionat, però que matinarem durant nou diumenges consecutius per jugar i defensar els nostres objectius. Mantenir-nos en una categoria o mirar de promocionar és per nosaltres un premi suficientment anhelat com per fer pinya durant els dos mesos que dura la competició.


En Salvo, ara a les files del Sant Martí
Fermí Tejero, llegenda viva del Congrés















Pel club d’escacs Congrés es presenta una temporada molt complicada. El primer equip va perdre la categoria la temporada passada i enguany, amb les baixes confirmades d’en Rubén, en Llopis i en Salvo, afegides a altres possibles renúncies, prou farà si manté la categoria a la competitiva segona divisió. Aquestes baixes afecten, de retruc, als equips inferiors, doncs els primers taulers del segon equip hauran de reforçar al primer, els del tercer al segon i així successivament. Els del B, un any més i aquest sí, ja que la realitat de la temporada impedeix fer volar coloms, ens hem de centrar en mantenir-nos a preferent per enèsima campanya consecutiva. L’any passat vàrem córrer molts riscos i enguany comptarem amb un equip debilitat per damunt però que comptarà amb les incorporacions de veterans de renom com en Sáez o joves promeses com el retornat Javi Romero. Evidentment, els equips C, D i E també veuran minvat el seu potencial, però especialment dels dos darrers s’espera la promoció de nous talents de la pedrera congressista, on cal destacar la tasca silenciosa i desinteressada de socis com en Javi González, en Paco Martínez, en Frederic Andreu o, més recentment, la Tatiana Kischuk.

Joves talents, gràcies Javi!
Com a delegat del segon equip només demano una cosa: que siguem deu i, en la mesura del possible i sempre prioritzant les necessitats del club, que siguem els mateixos. Crec que de cara a assolir un objectiu, l’existència d’un compromís és innegociable. Les nostres carències escaquístiques són les que són i no milloraran de la nit al dia, però els adversaris també en tenen i, per tant, disposar d’un bloc compacte suposa un avantatge competitiu que pot reportar un o dos punts per temporada, tan inesperats com necessaris de cara a assolir l’objectiu. A partir d’aquí, sempre va bé comptar amb un grapat de jugadors comodí per cobrir les necessitats puntuals de l’equip.

Javi Romero, la perla, reforçarà al B
Però una setmana abans del per equips tenim la Copa Catalana. El Congrés porta diverses temporades consecutives complint el protocol, presentant-nos-hi amb un mínim de dos equips que no tenen cap possibilitat de pugnar pels seus objectius al haver-hi jugadors que juguen dues partides i marxen, uns que juguen només pel matí, altres només per la tarda. Al Congrés creiem que la Copa va bé perquè els jugadors que no competeixen durant mesos, agafin ritme de cara al per equips, però això no treu que hi anem amb la il·lusió de fer un bon paper i, perquè no, competir per entrar a les finals de les nostres respectives categories, com passa a la resta de clubs.

La companyonia, un actiu congressista
Per poder assolir aquest objectiu, fora bo saber qui jugarà i quantes rondes ho farà, doncs la Copa és bastant flexible amb les inscripcions. Per exemple, si cap dels nostres deu primers taulers hi pren part, no cal inscriure al primer equip. Seria interessant que cada conjunt inscrit comptés amb un mínim de quatre jugadors compromesos a jugar tot el dia, mentre que els jugadors que només poden disputar un grapat de rondes entressin com a relleus. Des del meu punt de vista és millor inscriure menys equips i anar rotant jugadors que presentar més conjunts que després, per la tarda (o a mig matí), s’han de retirar.

Darrerament tinc la percepció que al Congrés no es fan les coses com caldria. L’èxode de jugadors vinculats a l’entitat durant una pila d’anys, així ho demostra i, moltes decisions de la nostra junta són, si més no, qüestionables. Però no és menys cert que el gruix dels socis, que per un motiu o un altre tenim el laissez faire, laissez passer com a modus vivendi, també tenim eines a les nostres mans perquè això canviï. I una d’elles és donar una imatge competitiva en aquells tornejos en què prenem part.

Bones Festes a tots i Força Congrés!


  

diumenge, 17 de març del 2013

Campionat de Catalunya per Equips: 1x1


Acaba de sortir del forn l’u per u, analitzant l’actuació dels jugadors que han participat amb el Congrés B:

TITULARS

Josep SADURNÍ, 3 punts: MUR, com és costum, a en Josep sempre li ha tocat ballar amb la més lletja, però això no ha impedit que en sis de les nou partides s’hagi quadrat per sumar mig punt molt valuós de cara a aguantar els encontres. Finalitza amb el regust agredolç de no haver pogut guanyar cap partida.

Héctor HERNÁNDEZ, 6 punts (DEL.): MONOCROMÀTIC, 5,5 de 6 amb blanques, 0,5 de 3 amb negres, caldrà renovar el repertori d’obertures. Segon Alekhine de la seva trajectòria, senyal que l’equip ha estat fluix. En dues ocasions ha defensat el desè tauler del primer equip.

Frederic ANDREU, 3,5 punts (COORD.): PERDONAVIDES, el president ha acabat sumant menys punts dels que per joc mereixia, ja que moltes partides se li han escapat cap al final. Impecable en la coordinació dels equips.

Juan José MONTES, 4,5 punts (de 8): GALLEC, el nostre anterior crack era búlgar, aquest és gallec. Tot i que no ha acabat de matar algunes partides, al seu joc percebem detalls que ens asseguren estar davant del puntal del B dels propers anys, per bé que ja ha debutat amb el primer equip.

Joan SORRIBAS, 3 punts (de 7): DESMELENAT, en Joan normalment s’ha caracteritzat pel seu estil sòlid, però enguany tan aviat generava un atac demolidor, com els adversaris trobaven escletxes a la seva posició, sense signar cap empat. Unes proves de visió li han impedit jugar totes les rondes.

Javier GONZÁLEZ, 3,5 punts: CREIXENT, a en Xavier se li ha fet curt el campionat, doncs després d’un inici on no s’acabava de trobar còmode sobre el tauler, a les darreres rondes ens començava a recordar a aquell jugador que temps enrere havia flirtejat amb els 2100.

Joan CODINA, 2 punts: DESCENTRAT, bé, no ens enganyem, escaquísticament, de centrat mai ho ha estat massa, doncs estem davant d’un jugador que viu del talent i la fantasia, però aquesta temporada en Codina està afrontant situacions complicades que li han impedit donar el millor de sí mateix. Llàstima, doncs després de la seva primera victòria, crèiem que podia ser el seu any.

Benici BAÑON, 3,5 punts: COMPLIDOR, jugador de club, sempre a disposició de l’equip que sigui, enguany ha jugat majoritàriament al segon equip, combinant victòries espectaculars amb derrotes en partides on podria haver tret quelcom més. Com a premi a la seva trajectòria, ha debutat amb el primer equip a la darrera ronda.

Marco Antonio GONZÁLEZ, 4 punts: MÀGIC, en Marco, per sota, sempre és una garantia. Encara que aquesta campanya ha estat una mica irregular, als matx determinants ens ha donat els punts decisius per mantenir la categoria, però si alguna cosa restarà a les nostres retines és la sorprenent Ae3+ a Sitges.

SUPLENTS, ordenats per número de partides jugades amb el B

Josep Maria JORDÁN, 1 de 4: CONSOLIDAT, al primer equip, on ha jugat com a desè tauler titular sempre que ha estat disponible. A les quatre partides que ha disputat amb nosaltres, s’ha enfrontat amb rivals durs, aconseguint sumar dues taules.
Josep Antoni LUCAS, 1 de 3: ENCARCARAT, com és lògic, quan jugues poques partides a l’any, és difícil agafar el ritme, això li ha costat algun punt al nostre entranyable Lucas.
Jordi RODRIGUEZ BATUECAS, 1,5 de 3: PROMOCIONABLE, any darrere any, en Jordi treu el cap amb més assiduïtat. Aquest any ha tancat l’alineació en tres ocasions, aportant la seriositat i solidesa que a ell li sobra i a d’altres ens manca.
Manuel GONZÁLEZ, 0 d’1: PROMESA, aquest noi apunta maneres, doncs amb només 16 anys, la seva progressió és molt bona. Com a premi i mercès a la seva disponibilitat, va debutar amb nosaltres a Sitges, on va estar a la vora de puntuar. En uns anys, si no es descentra, és carn d’A.

Andreu HERRERÍAS, 0 d’1: SUPERAT, l’Andreu fou convocat pel matx davant del Tres Peons C, després d’una excel·lent campanya als equips inferiors, assegurà veure’s superat pel seu adversari.

Alberto GONZÁLEZ: 0,5 d’1: OBSEQUIAT, després d’intentar forçar la posició per empatar el matx, el seu adversari va tenir un bon detall regalant-li el mig punt que, jugades abans, tenia a la mà.
Carlos ALONSO, 0,5 d’1: SÒLID, s’ha plantat amb les peces negres per donar mig punt a l’equip, llàstima que finalment no ha estat suficient per puntuar davant del Sant Martí B

Mariano CAMACHO, 0,5 d’1: PETROSIAN, sòlid, rocós o qualsevol qualificatiu d’aquesta mena li queda curt. En Camacho és, directament, garantia de taules, tot i que jo l’animaria a ser una mica més ambiciós, doncs percebo que té nivell per cercar quelcom més a les seves partides.
Juan José ORTÍN, 0 d’1: ALLIÇONAT, després d’una molt bona campanya, essent un dels màxims realitzadors del primer equip amb 5 punts, avui li ha tocat rebre mercès a la destresa d’en Dani Porras guanyant el final.

Fins l’any que ve, congressistes!