Després
de celebrar-se la final de la Copa Catalana, que s’adjudicà , dissabte es dóna
el tret de sortida a la LXIXa edició del Campionat de Catalunya per Equips.
A
Divisió d’Honor, l’UGA, fusionada enguany amb l’històric Barcelona, farà tot el
possible per revalidar un títol aconseguit la temporada passada en una darrera
jornada d’infart, curiosament mercès a l’empat inesperat del propi Barcelona
davant del poderós SCC Sabadell, que pugnava pel títol amb els graciencs.
Aquesta temporada es posicionen, novament, com els dos màxims aspirants al
campionat, per bé que sembla agosarat descartar formacions potentíssimes com el
Barberà o l’Escola d’Escacs, que l’any passat va rendir força per sota del seu
nivell real.
La
lluita per evitar el descens serà d’allò més dura, doncs dels dotze integrants
de la categoria, tres baixaran a Primera Divisió. Aquí és on, entre formacions
de força similar, pren gran importància la cohesió de l’equip, així com el
saber fer als matxos decisius.
La
resta de mortals jugarem diumenge, en el que és el torneig amb més mobilització
d’escaquistes de l’estat espanyol. El Club d’Escacs Congrés presenta quatre
equips, el primer i tres filials; anem a repassar els seus objectius:
Quarta
campanya consecutiva del primer equip en aquesta categoria, fet que de per sí
ja pren dimensions de miracle. Enguany el grup sembla més complicat que mai,
per bé que cada any diem el mateix i el Congrés acaba salvant-se. Si es vol
assolir la permanència, s’hauran d’assegurar els punts dels duels directes amb
Gerunda, Mollet i Foment B, així com mirar de sumar en algun altre encontre.
Estem
davant d’un nou repte per un conjunt molt veterà, que compta amb quatre MC en
actiu: Rubén, Oliver, Llopis i Tejero. A ells s’hi sumen els sempre regulars
Salvo, Sagués i Bielsa, l’agressiu (en el sentit escaquístic) Carlos Alonso, el
sòlid Pere Martínez i un darrer tauler, que probablement estarà entre en Jordan
i en Sadurní.
Els
punts forts d’aquest equip són la seva experiència, així com la seva cohesió;
amb l’excepció d’en Rubén, incorporat posteriorment, formen una pinya des de fa
dècades. En contrapartida, s’esdevé imprescindible assegurar el relleu
generacional, cosa que, ara per ara, sembla lluny d’assolir-se.
Iniciem
la tercera temporada consecutiva a Preferent, categoria que considero que
s’ajusta a la nostra força, per bé que gairebé sempre acabem patint per
mantenir-la.
A
simple vista veig als filials del Sant Martí, el Sitges i el Tres Peons
lleugerament per damunt de la resta, però la igualtat al grup sembla màxima.
L’objectiu principal és mantenir-se, però crec que, més que mai, és convenient
anar matx a matx i després de les tres primeres rondes ja veurem pel que hem de
lluitar. El bloc serà similar al dels darrers anys: Cecili, Jordan/Sadurní,
Andreu, Petar/Climent, Héctor, Sorribas, Javi, Codina i dos més. Un conjunt on
destaquem la veterania d’en Cecili i del presi, la intuició d’en Xavier, la
solidesa d’en Sorribas, la docència d’en Petar o l’atreviment d’en Codina. A
tot això hem d’esperar que el delegat i cronista aquest any també aparegui com
a jugador, després de la temporada nefasta que signà l’any passat.
Aquest
any, capitanejats per Josep M. Gómez i coordinats per M.A.González, estic segur
que el C assolirà l’objectiu de pujar a Primera de Barcelona. És innegable que
homes amb el seu talent i experiència, als que hi podem sumar al tercer
González (Alberto), il·lustres veterans com en Ylla o en Sapiña i fins i tot
gent atrevida com en López, en Jordi R. Batuecas, Andreu Herrerías o el mateix
Bascuñana, poden acabar jugant una categoria més amunt. Novament, tot dependrà
de la fidelitat del bloc que aconsegueixin reunir, però, estic segur que, si
mantenen un vuit amb poques alteracions, són ferms candidats a l’ascens.
Després
de suprimir l’E per manca d’efectius, enguany el D serà el conjunt destinat a
la formació de noves promeses, com Alujas pare, capitanejades per membres amb
solera, com en Paco Martínez. Qualsevol fet que passi per mantenir la categoria
serà un veritable èxit, tot i que, veient els precedents de campanyes
anteriors, jo donaria per bo el fet d’assistir amb els vuit jugadors a cada
matx, independentment de quin sigui el resultat. S’ha de fomentar la
competitivitat des de la base de la seriositat i el compromís amb l’escut.
Així
doncs, amb ganes d’iniciar una nova temporada que s’esdevé apassionant, us
emplaço a dilluns que ve, ja amb els primers resultats i sensacions.
Força
Congrés!!
