Campionat de Catalunya per Equips: sisena ronda

CONGRÉS 3-CERDANYOLA B 7

CONGRÉS B 3-TRES PEONS C 7

 

SINISTRE TOTAL

Nova jornada negra, i ja en van unes quantes aquesta temporada, al carrer Alexandre Galí. No sé si ha estat pel fred o per la qualitat dels adversaris, però avui molts de nosaltres no hem estat a l’alçada.

El primer equip es jugava gran part de les seves opcions de permanència davant del filial del Cerdanyola, un conjunt amb rànquing similar al nostre, però ple de joves promeses que juguen més del que el seu ELO indica. Prova d’això és que els nostres mestres, Fermí Tejero i Carlos Oliver, s’han vist superats per l’energia dels menuts visitants. El punt de l’honor ens l’ha donat en Sagués, en Bielsa també perdia, així com l’Ortin i servidor, avui reclutat per defensar el desè tauler. A la resta de taulers, taules, valgui la redundància.

No us puc donar més detalls del matx ja que per primera vegada en aquest campionat m’han clavat a la cadira fins a quarts de dues, emmanillat pel rellotge, defensant una posició paupèrrima que finalment ha caigut com la fruita madura.

L’equip B ens ha copiat el resultat, en el seu cas davant d’un Tres Peons C superior. Malgrat la contundència del marcador, diverses partides se’ns han escapat al darrer moment, com ara la d’en Xavier, la d’en Lucas o especialment la de l’estrella mediàtica, MA González, que ha sorprès una vegada més als seus seguidors, desitjosos d’un torre escac que guanyava dama (tema típic de desviació de la torre que clava, deixant a l’aire la dama adversària), deixant-los amb un pam de nas amb un Dxg2?! només a l’abast d’una ment creativa. És el problema d’en MA, tantes dosis de talent, sovint, són difícils de canalitzar. No han faltat les clàssiques taules d’en Josep davant d’en Joan Segura, als seus peus.

Era curiosa la disposició dels adversaris al club. Jo jugava a la sala gran, on a la majoria d’adversaris els doblava edat i jugaven el doble de bé que jo, mentre que si creuava la corredissa alguns gairebé em triplicaven l’edat, però també juguen o han jugat el doble de bé!

Afortunadament, l’equip C s’ha imposat al TresPeons H per la mínima, assegurant la seva permanència i guanyant l’únic dels tres enfrontaments que hi ha hagut entre congressistes i graciencs, ja que l’E ha perdut 3-1 davant del Tres Peons I. El D ha guanyat 1-3 a l’Ateneu Colon H, mentre que l’F també ha perdut davant del Cadena B per 2,5-1,5.

Diumenge que ve, jornada decisiva, sobretot pel primer equip. Tot el que no sigui tornar amb el punt sencer de Tàrrega, és pràcticament signar el descens a Segona Divisió. Els del B anem a Sitges, on faríem bé de puntuar si no volem complicar-nos la vida.

Fins diumenge

 

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 5

REUS DEPORTIU 5,5-CONGRÉS 4,5
PRAT 4,5-CONGRÉS B 5,5

EN MA DÓNA EL PUNT AL B I L’A ES QUEDA A LES PORTES DE L’HEROICA

Matí d’emocions fortes al Prat de Llobregat. L’inici de la jornada ja feia preveure que avui no ho tindríem fàcil: hem trobat fàcilment un forn per esmorzar, però arribar al local de joc ja ens ha costat més, com bons congressistes, insuperables en la intendència, discutibles damunt del tauler.

Entre el GPS de l’MA i la perícia d’en Codina, davant la desesperació del president, hem arribat a la sala de joc deu minutets per damunt de l’hora de l’inici, per bé que els locals no feia ni cinc minuts que havien posat el rellotge en marxa. Sense més incidències, comença un matx amb lleugera superioritat visitant, més significativa als darrers taulers. Tot i això, el Prat ha demostrat ser un equip bregador a casa, ja que ha estat ben a prop d’endur-se quelcom.

Començava guanyant en Batuecas, que ha imposat la seva experiència davant d’un jove rival, mentre que en Codina, que no acaba de trobar el to, ha perdut després que totes les peces li quedessin desorganitzades. El Congrés ha tornat a prendre la iniciativa al marcador amb la victòria del cronista, contundent avui, perquè no dir-ho, en una d’aquelles partides on sembla que les jugades surtin soles, a veure si es converteix en un fet habitual. Els locals han igualat novament una vegada en Xavier ha inclinat el rei, després d’arrossegar-se una bona estona; coses del per equips. En Montes, que avui tornava amb nosaltres, ha escollit el mateix camí que jo, muntant un atac poderós sobre l’enroc negre que ens ha donat el 2-3, mentre que el quart punt ens l’ha donat en Bañón, superior en tot moment, per bé que ha hagut de superar alguna complicació en una partida molt tàctica. Tot i que el 2-4 semblava còmode, era enganyós: en Lucas estava inferior, en Sadurní molt collat al primer tauler, en MA mirant d’igualar el final i el president era l’únic amb millor posició, peó de més amb alfils de diferent color, però encara amb torres i dama sobre el tauler. L’Andreu m’ha dit llavors que creia que guanyava la seva partida, fet pel que hem indicat a l’MA que les taules eren un bon resultat. Els minuts han anat passant i he optat per remarcar tant a en Josep com a l’MA la conveniència d’oferir taules. En Josep, inferior, no ha gosat, però poc després les ha aconseguit, fent gal·la novament dels seus dots defensius innats, mentre que l’MA, que no tenia res més que mirar d’empatar, tampoc les ha ofert, i sort que no ho ha fet. Una estona després, el rival d’en Marco ha comès una errada garrafal que el conduïa cap a la derrota, mentre que, incomprensiblement, l’Andreu es deixava donar escac i mat. Afortunadament, l’MA no ha notat la pressió i ha definit amb la contundència que d’ell s’espera, tancant el compte a 5,5, tal com jo havia sumat, però de manera completament diferent. I és que en Marco és un jugador talentós que sempre sorprèn, no em queda més que reconèixer que hagués estat un error demanar les taules, doncs ara estaríem parlant d’un empat a 5. D’altra banda, donem ànims al president, a qui la derrota ha afectat. L’Andreu està jugant totes les partides molt sòlid i avui segurament ha perdut per veure’s obligat a forçar. Finalment, destacar la resistència de l’MA, en moltes fases inferior, però contundent quan se l’ha necessitat. Crac!

Amb aquesta victòria imprescindible, posem els fonaments per mantenir-nos un any més a preferent, podent encarar amb relativa tranquil·litat el matx de diumenge vinent davant del Tres Peons C.

Pel que fa al primer equip, avui jugava un matx molt desequilibrat (en contra) a Reus, però tot i això ha estat a punt de donar la campanada. Malauradament, s’han quedat a les portes i la permanència cada vegada sembla més utòpica. Podeu consultar més detalls de l’encontre al blog d’en Salvo. La setmana que ve, un nou match-ball davant del Cerdanyola B.

Dura derrota del C a casa per 1-5 davant un poderós Ateneu Colon C. A partir d’ara, el tercer equip ja pot anar pensant en la propera campanya. El D ha perdut 1,5 a 2,5 contra el Sant Martí H, avui en López no s’ha pogut imposar, mentre que l’E haguanyat al Sant Martí G. El sisè equip ha empatat davant de l’Espiga D, per bé que els dos punts s’han aconseguit mercès a incompareixences adversàries, per tant, el mestre Xavier encara té feina a fer amb els seus joves deixebles.

La setmana que ve continuem!

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 4

CONGRÉS 4-SCC SABADELL B 6

CONGRÉS B 3-CASTELLDEFELS 7

EL CONGRÉS INGRESSA A LA UVI

Jornada decisiva a la seu del Congrés, especialment pel primer equip, que per cercar el primer punt de la temporada ha comptat amb la presència del mestre Rubén, retornat de l’exili. Malauradament, els visitants han portat la iniciativa durant tot el matí. Als taulers de sota s’han tret bé les partides, però per damunt els vallesans han estat clarament superiors, guanyant als cinc primers taulers. A títol individual, en Bielsa ha deixat escapar un final guanyat (ja intranscendent per al resultat del matx, al tractar-se de la darrera partida) per culpa dels destrets de temps, mentre que el mestre ha assegurat sentir-se rovellat i superat amb facilitat.

Amb la victòria del Tàrrega, el Congrés i l’Ideal Clavé són els únics conjunts que no han puntuat; la setmana que ve, matx difícil a Reus, un dels conjunts potents de la categoria.

Els del B encara ho hem fet pitjor i no hem faltat a la nostra cita amb la derrota davant del Castelldefels. Tant se val si és allà o aquí, el resultat, el mateix que l’any passat, 3-7. L’encontre s’ha posat complicadíssim des de primera hora, doncs en Sorribas era superat per Pedro Valarezzo, mentre que en Codina tampoc ha tingut el seu millor dia, 2-0. Jo m’he sumat la festa i després d’igualar la posició amb negres, el meu rival no ha triat una bona seqüència de canvis i he quedat amb peó de més. L’habilitat per fer-me amb el peó l’he compensat escollint un pla erroni, perdent el peó i quedant la posició molt simplificada, taules. Com a curiositat destacar que l’any passat en Ceballos i jo també vàrem jugar, tenint la partida cert paral·lelisme amb la d’avui, però amb diferent resultat, ja que vaig perdre; anem millorant.

A la resta de partides, incertesa. En Sadurní feia estona que lluitava per igualar amb peó de menys. Ell no hi confiava, jo sí, però sense que serveixi de precedent, avui tenia raó ell, 0,5 a 3,5, ampliat per la derrota d’en Climent, que avui tornava pel club i també ha acusat la inactivitat. Per moments semblava que podria caure’ns una tova, però jo tenia les meves esperances: l’MA portava tot el matí guanyat i només era qüestió de temps que caigués el punt, mentre que el president entrava en un final guanyador mercès a un cop tàctic. Al més pur estil Barça, ha adormit al rival amb el seu estil rocós per assestar-li la picada al moment més oportú. Als altres tres taulers, Bañón superior de posició i rellotge, Xavier en posició confosa, precisament on millor es mou i Jordán defensant la posició contra el rellotge. Al cap d’una estona s’han confirmat els punts de l’MA i del presi, però poc després a en Jordan li queia la bandera, deixant el matx sentenciat a favor dels visitants. Em fa l’efecte que en Josep Maria, com un servidor, ha patit, pateix i patirà amb els rellotges (per bé que, paradoxalment, ell és un hàbil jugador de ràpides). Per acabar-ho d’adobar, en Bañón s’ha penjat una torre, mentre que en Xavier ha tancat la lluita amb taules, després que el seu jove adversari li contrarestés la inferioritat material amb un atac a dos flancs molt interessant.

Derrota previsible, la salvació passa, en primer lloc, pel matx davant del Prat diumenge vinent.

Pel que fa a la resta d’equips, el Congrés C ha perdut per la mínima davant del Foment D i ja pràcticament renuncia a qualsevol opció d’ascens, el D ha guanyat per 0,5-3,5 davant d’un Montcada D minvat, que ha jugat amb tres, l’E ha aconseguit una gran victòria per 1-3 contra el Sant Feliu E, amb l’Emili López i en JJ Fernández tirant del carro i l’F ha perdut 3,5-0,5 davant del Gavà B.

Diumenge que ve més!

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 3

BARCELONA UGA B 5,5-CONGRÉS 4,5

ESPLUGUES 7-CONGRÉS B 3

NI AMB L’AJUDA DELS RELLOTGES

 

Matx interessant el que s’ha disputat aquest matí a l’històrica seu del Barcelona. El Congrés cercava el seu primer punt d’aquesta temporada, però no ha pogut ser. El primer en acabar era en Camacho, que en posició tancada acordava les taules. Poc després, en Fermí ha entrat en una batalla tàctica davant d’en Richard Guerrero, que jugant en la seva salsa s’ha anotat el punt ràpidament. En Lluís Oms s’ha imposat a l’Oliver: no sé si ha durat més la partida o el post-mortem infinit, mentre que en Bielsa ens donava la primera victòria: 2,5-1,5. Aquí ha arribat l’únic moment ‘polèmic’ de l’encontre: el rival d’en Salvo reclamava taules per repetició, mentre que en Roger assegurava que encara no s’havien donat les tres posicions idèntiques. Abans de passar a la reproducció de la posició, el seu adversari ha accedit a continuar jugant, per acordar poc després les taules. L’Alonso, que havia dut la iniciativa durant tota la partida, ha anat perdent el seu avantatge progressivament, fins que s’ha deixat la dama, mentre que servidor, després d’una siciliana amb enrocs oposats i ball de bastons, amb lliurament de peces per ambdós bàndols, s’ha acabat imposant en uns destrets de temps agònics, després que a en Castells li caigués la bandera, ja que la posició, amb tot ballant i plena de recursos tàctics, no era gens clara per cap dels dos. A la meva victòria s’han succeït la derrota d’en Pere Martínez, sorprès pel canvi d’obertura d’en Guillermo Arias (ell s’havia preparat contra la catalana) i les taules d’en Sagués, que en l’anàlisi posterior furgava, convençut de trobar quelcom més. Tot feia preveure que els locals ampliarien el marcador, ja que l’Ortín treia aigua en un final inferior, però igual que jo, ha tingut la sort de cara i ha guanyat per bandera. Dos robatoris que han estat insuficients per puntuar, però que com a mínim han maquillat un marcador dominat pels locals durant tot el matí, per bé que al final ens ha quedat el regust de poder haver tret alguna cosa més en alguna partida.

Em deixareu dir que per mi ha estat un orgull debutar a primera divisió al club degà de l’Estat, per on han desfilat els millors jugadors de Catalunya i de la resta d’Espanya des de fa pràcticament un segle, per bé que trobarem a faltar la seu de la UGA, que també tenia el seu encant. La setmana que ve, ja amb el deu de gala, el primer equip cercarà estrenar-se davant del SCC Sabadell B; paradoxalment hem d’apuntar que, tot i no sumar cap punt, el Congrés es troba 8è, fora de les places de descens.

Mentre comentàvem les incidències del joc entre canyes, gerro d’aigua freda: a falta de l’Andreu, el B perdia 6-3. El presi finalment ha abdicat, deixant el marcador en 7-3. Destacar les victòries d’en Sorribas i d’en Lucas, que feia un any que no jugava, davant d’adversaris superiors, mentre que l’altre punt s’ha sumat mercès a les clàssiques taules d’en Josep davant d’un MC al primer tauler i d’en Jordi R. Batuecas al desè, que per primera vegada aconseguia puntuar al segon equip. Malauradament, els González, en Codina, en Bañón i en Montes no han pogut sumar. Diumenge que ve rebem al Castelldefels, en el que ja és un clàssic de la categoria. Esperem que jugant a casa, com a mínim, poguem donar més guerra que les darreres temporades.

Important victòria del C davant del mateix filial de La Colmena, per 4,5 a 1,5. Amb aquest punt, els homes d’en Gómez encara poden aspirar a tot.

El D jugava a casa de l’Once B, mentre que l’E ha perdut per la mínima davant del l’Ateneu Colon F. L’equip F s’enfrontava al Castelldefels D i a l’acta consta 0-0, Mourinho ha fet molt mal...

La setmana que ve, més!

Campionat de Catalunya per Equips: ronda 2

CONGRÉS 3,5-MOLLET 6,5

CONGRÉS B 2,5-MARAGALL 7,5

DOMINI VISITANT

Seran els àrbitres? Serà la publicitat d’Unicef? O serà que som molt dolents? Poca història hi ha hagut aquest matí a la seu congressista i, tot i que hem plantat cara, tant el Mollet com el Maragall s’han endut el punt de manera clara i contundent.

Pel que fa al primer equip, l’encontre ha començat d’allò més disputat, ja que els punts s’anaven repartint a parts iguals entre barcelonins i vallesans, fins que s’ha arribat al 3,5 a 3,5. Però les tres partides que restaven feien mala pinta, cosa que s’ha confirmat uns minuts més tard, quan, amb el matx finalitzat, el compte dels locals no s’havia incrementat. A nivell individual, bé en Carlos Oliver, en Roger Salvo i l’Ortín, derrotant a rivals lleugerament superiors per elo. Tot i que les diferències no eren grans, els visitants comptaven amb millor rànquing a tots els taulers i això s’ha acabat notant. Amb 0 de 2, l’A té la seva primera final diumenge que ve, davant del segon equip del Barcelona UGA.

Els del B no hem estat pas gaire millor, de fet, hem estat pitjor, ja que ens hem quedat amb 2,5 punts. Ja sabem que és millor no fixar-se gaire en això de l’ELO i que tots comencem la partida amb 16 peces, però quan a tots els taulers hi ha una diferència mínima de 100 punts (amb l’única excepció del meu contrincant, que ‘només’ me’n treia 92), no em queda més que felicitar a l’equip per l’actitud mostrada, ja que moltes partides han estat més disputades del que indica el marcador final, que d’altra banda és incontestable.

Començava perdent en Bañón, minuts després de que el seu rellotge es quedés sense pila, incidència solucionada amb l’ajut inestimable del nostre àrbitre, en Jordán. Avui, l’estil arriscat d’en Benici no ha tingut premi. Una estoneta més tard, el que us escriu ha aprofitat una badada tàctica de l’adversari per fer-se amb material i igualar el matx. Al contemplar la resta de partides, m’ha sorprès positivament la manera amb que estàvem encarant l’encontre, ja que a totes les partides aguantàvem el tipus prou bé, però poc a poc la lògica s’ha anat imposant, començant pels darrers taulers, on en Batuecas, que avui tancava l’equip, s’ha vist desbordat. També perdia en Codina, amb material de menys després de lliurar, segons ell, en posició ja desesperada. En Joan assegurava haver perdut per trair-se a sí mateix i enrocar-se enlloc de ser més incisiu. La nostra estrella mediàtica, MA González, tampoc ha pogut aturar l’ofensiva rival, que ha suposat un 1-4 que ja pesava com una llosa. Instants després apareixia en Josep, amb somriure malèvol, anunciant que havia fet taules (òbviament, després d’haver assegurat, abans de començar el matx, que perdia), trencant d’aquesta manera el parcial a favor dels visitants. Les resistències d’en Jordan i d’en Sorribas s’han ensorrat ja superat el migdia, mentre que el president acceptava l’oferta de taules, motivada pels destrets de temps dels seu adversari, que estava una mica millor. 2-7 i restava la partida més espectacular de l’encontre, que enfrontava a en Xavier amb l’MC Miralles. Després de jugar l’entrada al final de manera magistral, quan estava camí de la victòria en Xavier ha obviat un recurs del jugador del Maragall, que no content amb evitar la derrota, ha volgut forçar el final. Aquí ha tornat a aparèixer la millor versió del gran dels González per amarrar el botí de l’empat i, de pas, maquillar allò que ja no es podia maquillar, la desfeta.

Enhorabona al Maragall pel triomf i molta sort en la seva cursa per tornar a la segona divisió, per part nostra, a preparar el matx davant de l’Esplugues.

Els equips inferiors jugaven tots al local del Jake, per via de l’Emili, només sé que el D ha perdut 4-0, l’E descansava i del C i l’F encara no en tinc notícies, durant aquesta tarda penjaran l’acta.

Fins diumenge que ve!

Campionat de Catalunya per Equips: 1a ronda

CONGRÉS 1,5-TORDERA 8,5

CONGRÉS B 7-ESCOLA D’ESCACS DE BARCELONA B 3

DESFETA DEL PRIMER EQUIP I VICTÒRIA CÒMODA DEL B

 

Comença una nova edició del Campionat de Catalunya per Equips. Des de que el jugo, ja fa un grapat d’anys, hi ha una sèrie de factors que són comuns denominadors a totes les edicions. El primer assegura que l’inici de per equips acostuma a presentar un matí assolellat, tot i que avui hem hagut d’esperar fins ben entrada la ronda perquè l’astre rei il·luminés la nostra seu. El segon comú denominador és clar: Congrés A i B començaran sempre a casa, disputant cinc rondes com a local i quatre com a visitant. Boles calentes, club amb solera, ‘villarato’ o aritmètica pura i dura, com vulgueu.

Els que no han estat gaire il·luminats han estat els companys del primer equip. I és que el tercer factor característic de primera ronda és la necessitat dels nostres veterans d’anar lubricant els engranatges escaquístics, en repòs durant un any, en la majoria dels casos. Això sí, per experiència us dic que, quan agafen la velocitat de creuer, es converteixen en un equip d’allò més compacte, capaç d’amargar-li el matí a qualsevol. Avui el Tordera, diguem-ho clar, ha guanyat sense baixar del l’autobús. El resultat final reflecteix amb precisió el matx: control absolut per part dels visitants, que no han perdut ni una partida. Només en Pere Martínez, en Fermí i en Camacho, novetat enguany, han aconseguit signar l’empat. El primer equip encara l’enèsim repte: aconseguir la salvació amb les baixes del mestre Rubén, a l’exili, i d’en Llopis. No es descarta que l’actuació del nostre coordinador, president, administrador de loteria i cobrador del frac, Frederic Andreu, aconsegueixi que apareixin, com a factor sorpresa, en el moment menys esperat.

Els del B hem complert davant d’un rival directe per assolir la permanència, el segon equip de l’Escola d’Escacs de Barcelona, entitat tan lloable pel seu triomf a la darrera edició del Campionat de Catalunya per Equips (enhorabona!!) com per mirar d’introduir a la meva progenitora al món dels escacs.

Ben aviat han caigut les primeres victòries als darrers taulers: en MA, fitxatge desitjat pel delegat des de fa més d’una dècada, definia aprofitant una errada adversària, mentre que en Bañón aquest any ha començat ‘on fire’, ja que una bona combinació li ha valgut una torre i la partida. Seguint el quart comú denominador, un servidor ha aconseguit el tercer punt. Aquest diu que la primera partida del campionat serà un despropòsit entre jugadors rovellats que acabarà caient al teu favor. Efectivament, després de deixar-me un peó que el meu adversari no ha volgut veure, un enroc del negre en el moment menys oportú m’ha concedit facilitats per anotar-me la victòria. No descarto acabar-me convertint en un jugador de ‘primera ronda de per equips’. També en Codina ha començat fi el campionat, imposant-se amb les peces negres, que mai és fàcil, tot i que em sembla que a en Joan això, com els peons, tant li fa. L’única derrota l’ha signat en Sorribas, però el cinquè manament apunta que acabarà disputant el trofeu Alekhine mercès a la seva solidesa. La primera partida, també, per anar engranant. El gallec Montes no ens ha deixat temps per plorar la marxa d’en Petar i, collant al més pur estil del búlgar, ha col·locat el 5-1.

Minuts més tard ha acabat l’Andreu amb unes taules, per sentenciar. Entre el seu adversari que li oferia i jo que li feia agafar per tancar el marcador, s’ha atabalat. No cal dir que no m’ha fet falta posar-li la navalla al coll perquè les signés. Restaven tres partides, només transcendents per l’ego personal, que per un escaquista no és poca cosa. En Xavier ha mirat de forçar un final d’alfils de diferent color, encara amb torres i opcions. Entre que no ha estat fi del tot i que el seu jove adversari s’ha defensat amb encert, taules. Al primer tauler, sisena premissa de primera ronda: en Sadurní signava les seves taules, davant d’un fort jugador com en Moravich, unes hores després d’entrar a la sala amb gest de dir: “avui perdré en 10 jugades”. Cada any va de víctima i després no para de sumar de mig en mig! Estem d’enhorabona per haver recuperat en Josep al primer tauler, tota una garantia. El darrer en acabar ha estat en Jordan, aconseguint taules en posició complicada contra la WIM Elisabeth Moreno. Poder podia aconseguir quelcom més, però el rellotge jugava a favor de la visitant.

Victòria imprescindible per encarar el duel contra el Maragall sense urgències. La categoria és dura i la majoria de rivals superiors, però confiem en aconseguir la permanència. S’ha de reconèixer la bona gestió de l’Andreu a l’hora de reforçar la plantilla, gens fàcil després de perdre homes com en Climent o el propi Petar.

El C avui descansava, mentre que els del D, que aquest any cerquen recuperar la categoria perduda, s’han imposat per 1-3 davant dels joves del Peona i Peó G, per bé que en J.J., avui derrotat, no estava del tot satisfet amb la seva actuació. L’E i l’F jugaven contra filials de la Lira. L’E, composat per joves congressistes, ha perdut 3,5-0,5, mentre que l’F ha guanyat per la mínima.

Fins la setmana que ve!

PD: per manca de temps, aquest blog es troba a la UVI de manera indefinida. Aniré penjant les cròniques del Per Equips, però podeu trobar fotografies, classificacions i un seguiment molt més complet i acurat de l'esdevenir del nostre club a la web del Congrés, als blogs d'en Roger Salvo i d'en Joan Codina o a la pàgina web d'en Josep Sadurní.

 

I Open Ciudad de Albacete Sub-2300

Amb el regust amarg de la derrota davant del Reial Madrid, que ens deixà sense lliga, combinat amb l'eliminació a mans d'un Chelsea que només va necessitar xutar tres vegades a porta en cent vuitanta minuts per eliminar-nos, quatre jugadors del Club d'Escacs Congrés emprenien el seu viatge cap a Albacete, el mateix dia que es desvetllava la incògnita amb la que ens han torturat durant tota la temporada: el futur d'en Pep Guardiola.

Cap a l'escorxador

Passaven uns minuts de les set del matí quan l'expedició sortí des de la seu social del club que els ha vist créixer i formar-se, encara que malament, com a escaquistes. Els González Muelas (Xavier i MA), els Hernández Funes i un fotimé de bosses feien que el vehicle dessignat per dur a terme la missió, un Ford Focus força atrotinat, anés ple fins a la bandera. Comandats per la intel·ligència del GPS, els quatre congressistes van arribar a destí en poc més de cinc hores, sis si afegim la pausa obligatòria per esmorzar. Com que no tot podia ser perfecte, entre València i Albacete, concretament a Requena, l'expedició va ser detinguda per la Guàrdia Civil, al detectar un cotxe-radar, que evidentment són obviats pel GPS, un lleuger excés de velocitat que suposà una recepta groga més per al xofer.

Divendres migdia, just s'estaven acomodant a les seves habitacions quan, a través de l'autonòmica de Castella la Manxa, els congressistes seguiren la roda de premsa on en Pep deixava clar que no seguiria. Quan va finalitzar la connexió, cercaren un lloc per dinar i agafar forces de cara a la primera ronda, programada per les 18 hores. Abans de dinar, reben una trucada: Tito Vilanova agafarà les regnes del primer equip. Definitivament en Pep, no en té prou amb les guardiolades per fer com en Johan, sinó que ara també vol fotre mà des de l'ombra. Em sembla encertada la decisió de no continuar, si ell percep que ja no és possible que els jugadors se'l creguin com el primer dia, però en aquest cas no té massa sentit que s'encarregui de l'equip un home que porta tant temps com ell convivint amb els jugadors. Dit això, evidentment espero equivocar-me i que el Barça d'en Tito s'acosti, iguali o millori els registres dels darrers quatre anys.

Però va, per unes línies anem a fer veure que ens tiren més els escacs que el futbol, per coherència amb el blog. A l'hora de dinar el mestre Rubén deixava les coses clares als González: no li servia qualsevol bar, ell de "lechón parriba". Finalment vàren trobar el punt intermig: un més que correcte menú de deu euros. Havent dinat i després de la pertinent migdiada, els quatre jugadors del Congrés confirmaven la seva presència al Palau de Congressos d'Albacete, seu del torneig i pressumiblement mostra de la construcció indiscriminada de dubtosa utilitat. Vinga, no ens queixem, que com a sala d'escacs ens va anar de perles.

El mestre cultiva el seu setè punt

A les 18h, puntualment, començava la primera ronda: pel que fa als congressistes, dues sorpreses: el mestre Rubén perdia amb un jugador de l'Once que no arribava als 1900 FIDE mentre que, en Xavier va definir amb contundència una partida molt treballada davant del MF Aurelio Vila Dupla. En Xavier és un jugador capacitat per derrotar a jugadors titulats quan té el dia, llàstima que no és capaç d'apuntalar-ho amb una mica més de regularitat, per aconseguir que el seu rànquing així ho reflectís. D'altra banda, l'MA i el cronista, avui més aviat narrador, van fer bons els pronòstics, aconseguint dues "derrotas buenas" davant de rivals superiors. Tot i que vaig aguantar tot el que bonament vaig saber, l'adversari del que us escriu, MF Peña, va catalogar de bogeria el fet de que el negre no enroqués en una siciliana Scheveningen, ja que d'aquesta manera jugava amb torre i alfil de menys; la meva resposta va ser clara: "no estoy loco, soy muy malo". Bon paio aquest mestre fide, que lluny de la suposada arrogància d'alguns jugadors titulats, em va donar quatre nocions sobre l'esquema jugat, aconsellant-me posar-lo en pràctica en partides contra rivals més assequibles.

Aquell vespre els missioners varen debutar al buffet lliure: a veure si m'explico, varietat en microestructura, repetició en macroestructura. Desxifro: cada dia hi havia el mateix però l'assortiment era variat. Aigua i vi inclosos, que som catalans i això és mira. En línies generals, superior al nivell mig del buffet d'hotel, tot i que això es relatiu. A taula confluïen diversos estats d'ànim: el mestre, després de la derrota, veia allunyar-se el seu botí, mentre que en Xavier es mostrava eufòric, confiant en que aquell jugador que va arribar al primer equip, estava a punt de tornar, de recuperar la guspira. MA i Héctor es mantenien a l'espectativa; la seva lliga començava dissabte.

L'MA medita el seu cop màgic

I dissabte al vespre tot era al seu lloc: el mestre, amb 2 de 3, havia iniciat l'operació submarí; en Xavier no va poder puntuar davant de rivals superiors, per bé que al matí gairebé ho aconsegueix, 1 de 3; l'MA va poder esgarrapar mig puntet, mentre que l'Héctor sobrevivia després de guanyar a una jove rival i perdre, durant els destrets de temps, contra un jugador cridat a acabar a les primeres posicions. Diuen les males llengües que els congressistes van ser caçats aquella nit a un local del centre d'Albacete, concretament al pub "Malecón". Els quatre jugadors es van afanyar a desmentir aquesta infàmia, assegurant que a les dotze de la nit es trobaven a la seva habitació, tal com indica el codi intern i no descarten empendre accions legals vers el difamador.

La jornada dominical començava a marcar els objectius de cadascú: el mestre, després d'imposar-se pel matí, va haver de tirar de la seva versió més defensiva (i afortunada) per aferrar-se als llocs capdavanters, rascant unes taules per la tarda en una partida on es trobava en clar desavantatge. Estem segurs que aquí va començar a forjar el seu podi final. En Xavier victòria pel matí i derrota per la tarda, mentre que el seu germà es situava a rebuf, amb els mateixos registres. Pel que fa a l'Héctor 2 de 2, tot i que el segon mercès a la incompareixença del seu adversari, que en un torneig tan compacte, no negaré que s'agraeix, més quan te'n pots anar a seguir la final del Godó.

En Xavier, entre el jovent als darrers taulers, hàbitat congressista

Dilluns. Ens trobem a l'etapa crítica, quan es comencen a concretar les actuacions d'uns i altres. L'equivalent al mes de març a la Lliga o al "10 laps remaining" a la fórmula 1. 1,5 de 2 pel mestre, que per la tarda va tenir a bé guardar la roba i assegurar l'empat per col·locar-se amb 6 de 8 a falta de dues rondes. En Xavier 1 de 2, mentre que l'MA va estar molt gran: després d'imposar-se a la matinal, per la tarda, quan estava a punt de derrotar a un jugador amb força més rànquing, li va oferir les taules per no disparar-se a la classificació i poder atacar al seu germà Xavier el darrer dia, més a prop de la meta. L'Héctor, per la seva part, va disputar una entretinguda partida amb el MC Herms: després de muntar un atac a l'enroc llarg infructuós, el jugador de Granollers no es va defensar correctament (havia de retornar una qualitat i quedava superior) i, quan l'Héctor havia aconseguit un final guanyat, va aparèixer el fantasma de la bandera, que li suposà la pèrdua d'un alfil net i de la partida. Cert que el meu lliurament de peça va ser digne del pitjor Codina, però també s'ha d'admetre que dins de les meves limitacions, vaig poder embolicar la posició fins a quedar guanyat, per acabar fent el "canelo". Com que els González pressionaven, per la tarda, amb les peces blanques davant d'un rival superior, vaig fer mans i mànigues per extreure mig puntet amb èxit.
Després de la jornada, els capitans es varen reunir i varen decidir respectar la normativa: el mestre volia afrontar les dues jornades restants en plenitud de condicions, mentre que el xofer, que es fa gran, no es veia en cor de no dormir, jugar dues partides i conduir de nit fins a Barcelona.

Preparant la darrera ronda

Bona nit Xavier

Cop moral per als paparazzi que van perdre la nit davant de l'Hotel Beatriz, cercant una nova exclusiva que acabés amb la carrera dels nostres escaquistes. D'això res: els González, 1 de 2; finalment a l'MA no li va sortir bé l'atac i tot i que ambdós van finalitzar amb quatre punts, el gran (encara que ara exhibeixi la seva versió "sílfide") va mantenir la posició, corroborada amb la foto-finish del desempat. Per la seva banda, "thebadfunes" va guanyar pel matí després que al seu jove rival, un nano de Gandia amb opcions per guanyar el sub-14 li sonés el mòbil quan tot just estaven a l'obertura. No vaig reclamar res i li vaig mostrar a l'àrbitre la meva voluntat de jugar la partida, però es mostrà intransigent i li donà per perduda. Realment va ser un regal d'aniversari amb un regust ben amarg, no agrada guanyar així, com a mínim a mí no. Després, per la tarda, amb 4,5 de 8 una jove, també valenciana, que superava els 2000 FIDE. Novament amb blanques, a prémer les dents, posar el ciri, demostrar el motiu pel que se'm coneix com a "totxo" i aconseguir rascar mig punt després de bloquejar un peó passat a cinquena (si arribava a sisena=criminal, Santos dixit) i donar un peó per apaivegar un atac sobre el meu enroc i aconseguir l'anhelat canvi de dames. Però el protagonisme era pel mestre: després de guanyar còmodament pel matí, el seu darrer adversari no es conformà amb l'empat i lliurà una peça per mirar de forçar, fet que suposà el vuitè punt del mestre, que l'encaramava al tercer calaix del podi.

Per tant, com temíem, ens havíem de quedar al lliurament de premis, previst per les 21h, endarrerint la nostra arribada a Barcelona fins a les 4 de la matinada. Aquí el destí va premiar al xofer amb un altre regal d'aniversari, més gratificant que el matinal: mentre esperàvem el torn del mestre, resulta que era el tercer classificat sub-2000, fet que ni m'havia plantejat. 50 euros per pagar la multa, trofeu (que no me'n sobren, precisament) i una llonganissa i un xoriç ibèrics més grans que el meu braç.
Minuts després el mestre s'embutxacava els 700 euros corresponents a la tercera posició, que quedaren delmats després de passar pel control d'Hisenda. Per si no en tenia prou, va estar a punt de rebre un dels dos pernils sortejats per número de rànquing (ell era el 15 i un dels afortunats fou el 16).

El mestre Rubén rep el guardó com a tercer classificat

Botí dels Hernández Funes

Tornada plàcida fins a casa, amb el maleter encara més ple i amb un mestre que, contrastant amb la decepció de la primera ronda, anava ben crescut. Possiblement, en aquests tipus de torneigs, hagi descobert un filó. Un 10 a l'organització a nivell de puntualitat, rapidesa en la publicació dels emparellaments, acomodament, personal de l'hotel,... si l'any que ve s'organitza, suposo que ens hi trobaran! 

Us deixo l'enllaç amb la web del torneig, on podreu trobar partides, butlletins, classificacions, fotografies i entrevistes, tot molt ben trobat.

Fins la propera!