Campionat de Catalunya per Equips: ronda 8

CONGRÉS 3,5-LLEIDA 6,5

CONGRÉS B 4,5-AGUSTÍ 5,5

 

EL CONGRÉS TORNA A SEGONA DIVISIÓ

 

Crònica d’una mort anunciada. El matí primaveral era simptomàtic, el campionat toca a la seva fi i les posicions dels equips a la classificació es van definint. Com era d’esperar, el primer equip ha caigut davant del poderós Lleida, que jugarà la fase d'ascens a Divisió d’Honor. Els de la terra ferma han portat una col·lecció de monstres escaquístics (quatre titulats internacionals) que no han donat cap opció als locals. Als darrers taulers eren una mica més fluixos, però no suficient com per aprofitar-ho. Destacables taules d’en Carlos Oliver davant del MI Guillem Baches.

El descens del primer equip l’ha confirmat la victòria de l’Ideal Clavé, per la mínima, a casa del Tordera, fet que col·loca als nostres veïns de Nou Barris en una situació idònia per salvar-se, fora de la zona de descens i amb un matx contra el Congrés. Encara que guanyéssim, no podríem sortir de la zona de descens, així que cal fer reflexió i començar a planificar la propera temporada. A la duresa de la categoria s’hi han afegit altres circumstàncies, com les baixes d’en Rubén, d’en Llopis i d’en Viñals, per motius diversos, mentre que altres jugadors no han acabat de trobar el to. Només ens queda animar als nostres veterans a aconseguir recuperar la categoria la temporada vinent!

I els del B ens hem complicat la vida. Un empat amb l’Agustí ens assegurava la continuïtat a preferent, però ens hem quedat a les portes, malgrat que l’encontre començava amb una victòria llampec d’en Codina. En un quart d’hora havia castigat els errors d’obertura del seu adversari cobrant-se una peça. Gran en Joan que, tot i no haver jugat el seu millor per equips, ha respost el dia clau. No ha estat més que un miratge: passada l’hora de joc, ni en Xavier, ni en Josep, que ha fet l’esforç de venir gripós, ni el delegat s’havien enterat de la pel·lícula; les nostres tres partides eren rosques en potència. A més a més, en Bañón avui ha sortit creu, fet que ens col·locava 1-1 al marcador, 1-4 virtual. A tot això, màgic MA avui ens ha ofert la seva versió més acadèmica per igualar amb les peces negres (qui pogués) i entaular amb comoditat, mentre que les esperances passaven per en Sorribas, superior, el presi, que ha lliurat qualitat per aconseguir una posició avantatjosa i en Montes, que després de quedar collat a l’obertura, poc a poc li anava guanyant terreny a en Severri. L’Alberto, en posició igualada, podia suposar l’empat. Poc a poc s’anaven confirmant els pronòstics: miniatura al Xavier, 15 jugades, dibuix al cronista, 30 però inferior des de la 7 i final, amb dos peons de menys, perdut pel nostre cap de files, en Sadurní. Montes s’imposa a Severri, mentre que en Sorribas supera la resistència d’en Viñas, però malauradament en Carrey ha trobat un escac continu salvador, que ha impedit que el president sumés el punt sencer.

L’Alberto, que avui disputava la seva primera partida de la temporada, ha demostrat esperit d’equip forçant un final equilibrat per mirar de sumar el mig punt. Tan com lloem el positiu, també hem de dir que ha escollit les pitjors continuacions, segons han confirmat tant ell com els seus germans, arribant a una posició perduda. A destacar el gran detall d’en Rull, que amb el matx decidit, ha regalat les taules al nostre jugador quan guanyava en dues jugades, entenent que la situació de l'encontre havia portat al mitjà dels González fins a aquella posició.

Enhorabona a l’Agustí per la victòria i per la salvació, mentre que nosaltres quedem a expenses de no quedar entre els dos pitjors novens (ara mateix seríem el segon millor, per bé que si el Sitges no puntués davant l'Esplugues, quedaríem vuitens i ens salvaríem). Això, sempre i quan, no hi hagi una carambola al grup II de Segona, que aboqui al Cardona cap al descens i, de retruc, a nosaltres (ara el que cau d’aquell grup és el Torà, de la demarcació de Lleida, alliberant la plaça del segon millor novè). La millor solució passaria per puntuar a casa d’un Sant Martí amb remotes opcions d’ascens, fet que, jugant com avui, sembla una quimera.

El Congrés C ha perdut un matx intranscendent davant del Catalunya D per 4,5 a 1,5, amb l’única victòria de l’àvid Sapiña, mentre que el D s’ha imposat contra l’E del mateix club per 1,5-2,5, amb nova exhibició d’en López, que està intractable aquesta temporada. Bona campanya del nostre quart equip, que es queda a les portes de l’ascens (la setmana que ve no jugarà, ja que jugava contra un filial de l’Ateneu Barcelonès, ja retirat). A veure si la temporada vinent ho aconseguim!

L’E d’en Paco ha empatat a 2 davant del Comtal D, mentre que l’F ha guanyat 0-4 al temible Vacant.

Després de la pèrdua de categoria del nostre primer equip, no podem obviar que la campanya 2013 no ha estat gens satisfactòria, però esperarem a conèixer el desenllaç de l’equip B per fer una valoració més acurada de la temporada.

 

Fins diumenge!